Jornada rodona.

La jornada d’ahir decidia gran part de la lliga, ja no pel que passés al bernabeu, que no hi confiava ningú i que és el mateix 11 que 13 pràcticament, tal i com està el Barça. El que es decidia era posar més distància amb el segon classificat i deixar-lo a una distància de seguretat més que interessant.

Com he dit abans, ningú s’esperava que el Madrid pogués punxar amb l’espanyol, perquè és dels equips històricament fàcils per al Madrid, són habitualment 6 punts que ja té el club madrileny abans de començar la lliga, juntament amb els 6 contra l’Atlètic de Madrid. Si normalment ja fa riure l’espanyol al bernabeu, encara ens esperàvem menys tal i com estaven els pericos aquest any, pràcticament cuers. De fet el partit va ser dels habituals dels pericos al bernabeu, sobretot a la segona part que se n’hagués pogut emportar uns quants cap a casa de gols. Però el Madrid està de crisis total i estan fallant ocasions impensables i jugant fatal a futbol, sobretot defensant molt malament. L’espanyol amb ben poquet, amb un ordre darrera i un únic punta davant intentant pescar el que podia en va tenir prou per a posar en molts de problemes al Madrid. Un Madrid que poc a poc va anar patint més, degut a l’ incertesa del resultat i va demostrar molta por a les jugades de pilota aturada. Al final un empat que no va bé a cap dels dos, encara que per a l’espanyol és un punt per agafar confiança en ells mateixos i que no esperava treure, però realment no els treu de la situació la qual estan. El que li faltava aquest any al Barça, que l’espanyol li dones la lliga en safata al Barça empatant amb el Madrid!! Però el millor de tot és que casualitats de la vida, el que li va treure dos punts va ser un jugador al que Pepe li va pegar dos punyades a “l’afer Casquero”, sense el càstig que mereixia, el futbol és el que té que sempre et dona una oportunitat de tornar-la.

Parlo de que li ha donat la lliga perquè amb aquesta distància, és el Barça el que perdria la lliga, perquè la té totalment al sac i més que augmentarà la distància. Ara mateix té tres partits per a poder perdre (per exemple el Bernabeu, el Calderón i Mestalla, els camps a priori més difícils que li queden per visitar) i amb el joc que està fent no té pinta de que el Barça perdi molts partits d’aquí al final. La única manera de que el Madrid pugui optar a la lliga és que la perdi el Barça amb autocomplaença, però aquest grup ja ha sofert l’autocomplaença i no tenen pinta de que torni a passar.

Però anem al partit d’ahir. Primer que res s’ha de dir que personalment em va decebre bastant l’afició blaugrana, segueixen igual que sempre, encara que l’equip no els hagi decebut  pràcticament cap vegada els darrers anys. Els va entrar el “canguelo” descaradament durant els primers 30 minuts quan el partit estava més igualat. Jo quan va començar el partit i es van veure les imatges vaig pensar, “collons, quin ambient que hi ha avui, això serà una olla a pressió”. Però va tenir un parell d’ocasions l’Atlètic i es va quedar el camp mut. Mira que hi ha pocs cops que el Barça necessiti suport perquè estigui en una situació complicada. Doncs, una de dos, o es van quedar muts o els del plus van treure el so ambient, que trobo que és més la primera perquè ben bé que es van escoltar els càntics d’independència al 17.14 de partit. Suposo que algú que hagi estat al camp ho podrà dir millor, però des de casa semblava un enterro, amb gairebé 90000 persones al camp. No canviarà mai l’aficionat blaugrana.

El partit va començar complicat, com ja s’esperava, ja que l’Atlètic fa riure sempre al derbi i després ho intenta arreglar amb el Barça, donant el 200% i rascant de valent. Amb un tàctica totalment “amarrategui” amb els onze al seu camp i Falcao intentant buscar l’esquena de la defensa partint del seu camp i l’altre davanter al cercle central intentant tapar i llençar a Falcao en contraatac. Res de nou amb l’equip de Simeone, que ho fa contra més equips, no només amb el Barça. L’Atlètic juga a defensar la seva porteria que algun gol marcaran, es el sistema de Simeone. Defensar i tallar qualsevol jugada amb falta que pugui desequilibrar el sistema defensiu de l’equip. El Barça ho sabia i va arriscar el mínim la pilota, va sortir una mica engarrotat i sense assumir riscs, però el gol de Falcao els va espavilar i sobretot el gol espectacular d’Adriano.

Però a mi em dona molta pena com en aquest país s’aplaudeix la mediocritat i com s’intenta cada dos per tres treure mèrit o elogis al joc del Barça. Estaves veient el partit i els comentaristes semblava que l’equip que jugava bé era l’Atlètic i que el Barça no feia res. Però és que des de la mateixa premsa blaugrana s’ha dit avui. Jo quan escolto aquestes barbaritats em poso les mans al cap, barbaritats com que l’Atlètic mereixia anar guanyant al descans o que va fer més mèrits que lo que el marcador indica. Em sembla surrealista però és habitual amb el periodisme de resultats i estadístiques que són incapaços d’analitzar el que passa. No entenc com es pot aplaudir, que un equip que va 6 punts a sota a la lliga i que necessita guanyar per a retallar punts, que surti a jugar amb onze tios al seu camp, que tingui menys d’un 30% de possessió i que jugui al contraatac. En canvi es critica que si el Barça no va fer el seu millor partit i que els primers 30 minuts va estar molt encallat. És molt penós que s’aplaudeixi la mediocritat perquè agafin les imatges o les estadístiques i vegin tres jugades de gol de Falcao i ja diguin que ha estat millor, simplement perquè Falcao ha xutat tres cops i el Barça un parell, abans de marcar. És increïble que s’aplaudeixi la mediocritat de que l’equip que necessita guanyar es tanqui al darrera per aprofitar l’espai darrere de la defensa perquè l’equip que va líder i que amb un empat ja li va bé, tingui l’ambició i l’estil de joc d’anar a guanyar un partit, que combinat amb el resultat del bernabeu, amb un empat a zero ja li anava bé. Però no, alabem a l’equip que es tanca al darrera a esperar. Així anem després que juguen dos equips de la zona alta i el partit és una brossa, com el dia del derbi madrileny.

L’Atlètic, gairebé no va passar de mig camp, l’únic Falcao amb passades a l’espai dels seus companys des del seu propi camp. La primera jugada és als primers minuts de partit, en un córner que remata Falcao de cap i va al pal. La segona jugada és il·legal, és producte d’una falta a la banda mateixa i que el jugador de l’Atlètic que fa la passada saca des d’on li passa pels collons al jugador, on li arriba la pilota gairebé des de la mateixa rodona central quan la falta era a la banda. Però clar Perez Lasa ahir va fer tot el possible per a que l’Atlètic no sortís derrotat del Camp Nou, primer permetent que cada cop que un jugador del Barça trencava al seu rival, que un altre li fes falta de qualsevol manera per a parar el joc com fos, sense amonestar a ningú, ni amb agafades per darrera tallant una contra de Messi. Després aquesta jugada que gairebé li costa un gol al Barça que no era legal. La tercera ocasió que ve d’una errada de Messi que no pot driblar a Costa al mig camp i acaba amb el gol, jugada que és culpa de Messi però que gran part l’ajuda el carter del Barça, que li dona un marró a Messi per a treure-se-la ell de damunt. Però bé aquestes coses no es veuen mai. Una jugada que estava defensada pels dos centrals i el mig centre que estaven tots tres gairebé sobre la línia de mig camp. Aquest va ser el gran joc de l’Atlètic. Encara estic impressionat de la capacitat de creació dels matalassers!!!

Fa molta ràbia veure com encara diuen que el Barça juga malament o que està un escaló per sota que abans, que si és més resultadista, que si és pla o previsible, quan està intentant atacar a defenses d’onze jugadors en dues línies de quatre i dos davanters estorbant als mitjos del Barça. És molt penós que encara es digui que té molt de mèrit i que mereixen guanyar aquests equips amb aquestes tàctiques. Que l’equip que va segon destacat, amb la necessitat de guanyar per a retallar punts, et vingui a jugar així i que encara treguin pit és una cosa que no em puc explicar de cap manera. Encara tenen la caradura de dir que s’estan guanyant el respecte, per aguantar amb l’autobús darrera i avançar-se al marcador. Així li va al futbol. I que no em vinguin amb l’excusa de que és l’únic que poden fer i les típiques tonteries que diuen per a justificar-ho. Perquè hi ha equips amb molt menys pressupost, amb jugadors molt més barats i no tant coneguts, que fan un futbol atractiu i ofensiu, arriscant. Equips que li han posat les coses difícils al Barça, com el Betis o el Rayo. Aquest tipus de equips si que poden treure pit, però que ho faci l’Atlètic jugant així em sembla lamentable. Perquè amb planters de jugadors que poden jugar molt millor i ofensivament (els dos equips madrilenys per exemple), directament optin per l’altra via fàcil de tenir ordre al darrera i aprofitar la qualitat a dalt que tenen. Equips que escullen la mediocritat voluntàriament i que encara els aplaudeixen perquè guanyen partits i punts. Lamentable.

Com lamentable, una vegada més el senyor Eusebio Sacristán amb el filial del Barça. No entraré en profunditat perquè em queda poquet tros, però la gestió que està fent del filial és vergonyosa, que algú li digui si us plau que està entrenant un filial, que es pensa que és Cruyff i no para de fer animalades, tant en la gestió del planter com en les decisions tàctiques. El salva que té uns jugadors espectaculars, que tot i així sembla que s’encaparri en fer-los més difícil la tasca amb decisions absurdes.

Menció especial també per al gran Xavi Pascual, que sembla encaparrat en que el Barça no jugui la copa del rei, o si més no que la jugui sense ser cap de sèrie. Un altre que està fent el ridícul en quant a la gestió del seu equip, en quant a la direcció de camp i la seva incapacitat manifesta de reaccionar quan no li surten bé les tàctiques que ha dissenyat abans del partit a la pissarra. En quant el sorprenen una mica tàcticament, adéu barça. Almenys que els deixi llibertat als jugadors, que no en tenim prou amb la seva ineptitud, encara ha de limitar el talent dels jugadors. Diumenge va ser un ridícul espantós i el pitjor de tot és que no ha estat la primera vegada, ni la segona, ni la tercera. Podria justificar-ho amb el lamentable arbitratge que va patir el Barça, però és que me’n donaria vergonya de que aquesta fos la única raó de la derrota.

Mal acostumats.

Els culers avui en dia estan molt mal acostumats pels darrers anys que ha coincidit la millor generació de la història i de la casa, que fa un futbol espectacular i sobretot netament ofensiu. Però aquest mal costum que està adquirint la culerada comença a ser hora que la gent es faci a la idea que no sempre es pot guanyar 4-0 tots els partits. Em dona la sensació quan veig la premsa o escolto opinions de la culerada que s’està agafant un cert punt de prepotència esportiva i s’ha passat del culé pessimista al excessivament optimista i exigent. Almenys és la sensació que tinc quan veig partits com el d’anit i quan veig la opinió i les valoracions que es fan al respecte.

Estaria bé també, que la gent abans de fer un judici sobre els partits, que el faci a posteriori però quan s’hagi tret el “canguelo” de la incertesa del resultat mentre veu el partit, perquè veuen algunes realitats que no estic massa d’acord la veritat. No paro d’escoltar que el Betis va fer un gran partit, que es va menjar al Barça a la segona part i que el més just era un empat. No estic d’acord. Com tampoc estic d’acord amb les veus excessivament crítiques post partit respecte al joc del Barça i els greus problemes que alguns han vist.

Una part d’aquests comentaris ve pel que deia abans de la prepotència esportiva que sembla que el Barça hagi de guanyar sobrat. El Betis fins ahir era el quart classificat de la lliga, fent un dels futbols més vistosos de la lliga i sense anar més lluny va guanyar l’altre dia al Madrid, ha guanyat al València a casa seva també. No es poden guanyar tots els partits sobrats, algun partit costarà i molt i un dels camps on el Barça ha patit més els darrers anys ha estat sense cap mena de dubte el camp del Betis. Però clar, sembla que han d’anar allà i guanyar sobrats. Més encara si anaven guanyant 0-2 als 30 minuts i el partit semblava mort. Però això té el contrapunt de que el rival si té ambició no donarà el partit per perdut i anirà cap a dalt. Està clar que no tots ho fan, però el Betis si i és una qualitat molt bona que tenen. Més encara si es troben amb un gol a la seva primera ocasió de perill que els torna a posar dintre.

El 0-2 i la lesió del jugador del Betis va ser la que va provocar tots els problemes, juntament amb la entrada de Molina. Perquè el Barça estava jugant molt tranquil·lament per a sorpresa de tots i de cop i volta aquest marcador i els canvis que va provocar són els que van complicar el partit. Perquè el va complicar? Doncs perquè amb la sortida de Molina per un migcampista va afavorir i molt la pressió sobre la defensa del Barça, ja que estaven un contra un ja que jugava per la necessitat amb dos davanters i dos extrems, pels quatre defenses del Barça. El risc que va prendre el Betis va ser molt gran, perquè la poca efectivitat cara a porta va ser la que va provocar tots aquests problemes als del Barça, que van poder sentenciar molt abans el partit i que al no fer-ho sempre quedava la incertesa del resultat.

Per això dic que la gent hauria d’analitzar el partit una mica més tard que no pas només acabar el partit. Perquè s’ha analitzat immediatament després del patiment per la incertesa del marcador, perquè la gent va mirar el partit i sabia que un gol suposava perdre dos punts i donar ales als perseguidors en lliga. Però un cop sabut que els punts estaven al sarró, qualsevol que hagi vist el partit veuria que les coses no són per a tant com s’està dient i que el domini i els “mèrits” del Betis per a aconseguir l’empat no són tants como pot suposar un anàlisi en calent.

El Barça va tenir al voltant d’un 70% de possessió de pilota la segona part, però clar, com van sortir tan a sac el primer quart d’hora de la segona part els bètics i van recuperar un parell de pilotes la sensació és una altra. Però el Betis realment té dues ocasions de gol i tres pals. Ho dic així perquè un dels tres pals ve d’una centrada sense el més mínim perill que es complica Valdés per no llençar-la a córner. L’altre pal ve d’una rematada de dos defenses blaugranes en un corner, l’altra ve d’un altre corner després de dos rebutjos de pilota i que cau als peus d’un jugador del Betis. Estic parlant de perill real, la resta com dic són sensacions de perill pel patiment dels punts i res més, ja que van ser pilotes aturades sense el més mínim perill. Però clar, quan ells apreten tant a dalt es generen uns espais al darrera que els jugadors blaugrana no van saber aprofitar per a matar el partit. No és que fossin contraatacs, perquè el Barça no jugava a la pilotada, però clar amb tanta gent apretant a dalt dels bètics, amb una passada encertada que passés la primera línia de pressió es generava una superioritat enorme per part del Barça amb molts espais. És el risc que el Barça sempre corre i que ahir es va aprofitar. Però clar no es va marcar i per això és va patir per part d’alguns patidors de mena pel que estava passant i per aquest patiment han fet unes crítiques que no es corresponen a la realitat. Perquè no es corresponen? Perquè el Barça va poder fer 3-4 gols claríssims només a la segona part i s’hagués acabat tot. El principal problema va ser aquest, no que el Betis fos millor que el Barça o totes les animalades que s’estan dient que parlen de banys i barbaritats vàries.

El partit es complica per una errada clara d’Alba que trenca el fora de joc quan la resta estaven amb línia, això és un problema que s’ha de solucionar perquè ha costat molts de gols aquesta temporada i d’un partit tranquil i sentenciat deriva al partit d’anada i tornada que va ser després. Un partit d’anada i tornada que el que parlen que és el metrònom del Barça no va ser capaç de frenar en cap moment. Ell que tant li agrada pegar voltetes i fer tres i quatre tocs abans de donar-la, resulta que ahir va ser incapaç d’aguantar una pilota. Si almenys hagués assumit que no podia i s’hagués esforçat per a fer una passada definitiva que deixés a un jugador del Barça sol davant el porter tindria excusa, però és que ni arribava a tapar darrera i al davant aguantava la pilota incapaç de veure una simple jugada de desmarcada dels seus companys. Va deixar varies vegades als seus companys en fora de joc per no fer la passada a temps i pegar més tocs dels necessaris. Però és que a més no entenc aquesta mania de voler xutar les faltes, si no en fot cap dins, semblen assajos de rugby entre pals sempre. Jo quan xuta aquest jugador sobre sobre valorat (no és un error de posar-ho dos vegades, és per a fer-ho encara més gros) ja ni m’il·lusiono amb un possible gol. Quina paciència ha de tenir Messi per aguantar-ho això i haver de deixar xutar a algú, que saps que no en fot una dintre ni que facin la porteria més gran.

Gran partit d’Alexis, aquell al que tots maten pel fer el mateix que fa Pedro, perquè no és de la casa i perquè va costar uns diners dels quals ell no té cap culpa, és el club que el ven que posa un preu i el que compra el que posa els diners. Ell ja va fer prou d’escollir només aquest club i no fer que generés el fitxatge en una subhasta del jugador i poder apretar els directius del Barça a l’Udinese. Alexis va fer un partit de treball molt fosc, aguantant o pentinant les pilotes que anaven amb passades llargues de Valdés per a trencar la pressió bètica, va generar espais, com ara el gol que fa Messi que s’endu a dos jugadors i li deixa el carril buit a l’argentí. O la passada de gol que deixa completament sol a Pedro. Un Alexis, que una petita part de culpa té per ser del club de la lipotímia, però que és el blanc de totes les ires dels rivals. Comença a ser hora que els àrbitres comencin a protegir-lo de les patades animals que li peguen cada partit, comença a ser massa descarat el tema.

Com comença a ser massa descarat el que fa Velasco Carballo quan xiula al Barça. Ja se li veu massa el llautó. Ja no només perquè és dolent en collons, sinó perquè a més mostra una prepotència amb els jugadors del Barça lamentable. Anit va ser vergonyós com els bètics pegaven les patades i l’únic que sabia fer el miserable era amenaçar als jugadors que no li protestessin. Lamentable. Un àrbitre que és internacional i que sempre que xiula al Barça ens la munta i els perjudica clarament. El penal que li fan a Adriano (Juan Carlos, que es lesiona en aquella jugada) és de llibre i era el 0-3 i s’acabava el partit. Però és que després només li va faltar pujar a rematar els corners. Es menja dues agressions a Alexis, la de Dorado pot passar perquè el jugador tapa la jugada (però és que no veu ni groga per la patada anterior per darrere que el tomba, abans de pegar-li patada a l’esquena quan ja està a terra), però la que li fa Chica sense pilota de per mig i davant mateix del quart àrbitre, és de nevera. Els quarts àrbitres potser anirien millor si en lloc de buscar les pessigolles a les banquetes miressin el que passa al camp, perquè la jugada és davant seu mateix. Vergonyós. Com vergonyós el corner que cedeix al Betis quan hi ha falta sobre Mascherano. Un córner a més que hi ha dues faltes més després de sacar aquest i que no xiula i acaba amb el xut de Pozuelo al pal, o la jugada que remata Molina que ve d’una falta sobre Alba en la pressió, etc.

Però el més vergonyós és veure la diferència de criteri a l’hora de treure les targetes quan xiulen al Barça. Als rivals molt d’avisar, com la primera de Salva Sevilla a Busquets, però als del Barça no en perdonen ni una. La que li treu a Pedro, després de veure totes les que s’havia menjat del Betis és lamentable. Però en fi, un àrbitre madrileny més que li xiula al Barça. Els amants del villarato podrien mirar abans de fer el ridícul, la comparativa d’àrbitres catalans que hagin xiulat al Madrid i de madrilenys al barça els darrers deu anys, o més prop fins i tot, des de les famoses paraules de Schuster. Comença a ser sospitosa la dada ja...

Per acabar avui, felicitar al Barça Interesport, que ha fet un pas enorme de cara a reeditar la lliga Asobal guanyant a pista de l’Atlètic, malgrat el penós arbitratge que va sofrir, que va estar a punt de costar-li car guanyant de 6 gols com guanyava quan es van menjar el xiulet miserablement i va ser una ensarronada bestial. Com sempre que el Barça juga amb aquest equip vaja. Però sort que el porter blaugrana va estar espectacular, no podem dir el mateix de Xavi Pascual clar, que va permetre una remuntada de sis gols i que el partit anés més tranquil per no demanar un temps mort quan calia. Que hi farem, al Barça tenim la maledicció dels Xavi Pascual.

Partit enganyós.

El Barça dissabte va jugar un dels millors partits de la temporada, però és un partit enganyós perquè el rival va acompanyar i molt per a que passés el que va passar al camp.

Igual que fa un parell de setmanes es flipaven a la caverna amb el partit contra l’Athletic, ahir ho feia la premsa blaugrana contra el mateix rival, però aquest rival no té res a veure amb l’Athletic de la temporada passada. Per a començar té un conflicte intern bestial amb el tema de Llorente, té encara la ressaca del que va passar amb Javi Martínez, que no els va donar ja temps per a reaccionar i al mal ambient es suma el baix estat de forma i les lesions d’alguns jugadors. Si a tot això li sumes l’estil de joc de l’Athletic, que per a plantar cara als rivals ha d’estar molt bé físicament i de concentració ja que juguen un contra un amb marcatges individuals tot el camp, quan falla un es genera un forat espectacular, com ara el gol de Messi, la que té abans que falla el control i se n’anava tot sol, el gol de Cesc, etc. A més se li havia de sumar la baixa d’Andoni Iraola, el lateral dret titular, la de Muniain, la de Gurpegui que estava sent central titular i la baixa de Susaeta, la cosa es fa molt costa amunt.

Això no vol dir que el Barça no va fer un gran partit, amb molta intensitat, molta fam de recuperació de pilota amb la pressió a dalt i els jugadors molt en forma i molt inspirats. Potser jugant com ho van fer haguessin guanyat igual de fàcil a altres equips, però jo almenys aquesta victòria la poso en interrogant perquè va ser més demèrit de l’Athletic i de la seva debilitat com a equip ara mateix, que una gran actuació del Barça, malgrat que van jugar molt bé. Pot semblar una contradicció però a mi em queden dubtes de si va ser primer l’ou o la gallina, com diu la dita popular.

No es pot personalitzar molt en els jugadors del Barça perquè tots van estar a un nivell molt alt. Iniesta està en el moment dolç que agafa totes les temporades quan està molt bé físicament que és imparable, Messi senzillament segueix com sempre, que para mi és el millor elogi que se li pot fer al millor jugador de la història, és la seva principal virtut apart de totes les meravelles que fa al camp, que és totalment regular i ho fa partit rere partit. La defensa molt bé, malgrat que van tenir la errada de concentració del gol de l’Athletic, quan el partit ja estava pràcticament sentenciat, però és una mica normal quan vas guanyant 4-0 i és un partit de lliga. Valdés ben concentrat com sempre i poca cosa pot fer al gol, encara que li passi per sota les cames, però és una jugada d’un contra un.

Però si hi ha un jugador que mereix tots els elogis per a mi és Busquets. Un jugador que no necessita que cada dia li reconeguin el treball, que fa la feina bruta quan té qualitat tècnica com per a fer més coses en atac i deixa la “brillantor” als seus companys, que li fa la vida molt més fàcil a un Xavi (que de córrer cap enrere ben poquet, que segueix enganyant a la gent amb algun control impossible o alguna passada de mèrit, però que l’equip sense ell jugaria igual de bé, inclús potser millor) que li dona molta feina defensivament, que aguanta a l’equip i que tapa molts dels errors dels de davant o dels laterals quan pugen a l’atac. Sempre està ben col·locat i llegint el joc perfectament. Per a mi avui en dia el millor mig centre defensiu del món, perquè no només trenca el joc del rival, talla pilotes per dalt quan s’intenten prolongacions de pilota, que a més dona una fluïdesa al joc espectacular al jugar a un o dos tocs cada vegada i sense complicar-s’hi la vida. Espectacular.

Un jugador que l’ajuda molt també a Busquets i que li està fent el treball fosc a Xavi quan perd alguna pilota i a Iniesta quan no arriba a baixar des de l’extrem és Cesc, que està començant també a fer una feina que no es veu molt però que és importantíssima per a l’equip. Sobretot amb el nou format de l’equip amb quatre migcampistes, amb Iniesta apartat a l’extrem donant la banda a Alba.

A mi personalment, ho he dit més vegades, m’agrada més Iniesta a la seva posició natural de mig ofensiu per l’esquerra, però que passa, que per a que jugui el que juga per decret Tito ha hagut de fer malabarismes tàctics. No m’estranya que cada dos per tres surti Xavi llençant flors a Tito, sobre que els ha sorprès, que si té molta personalitat, etc. Personalitat amb els altres, perquè ell està jugant-ho tot. Em fan gràcia quan diuen que Villa no juga per Messi. Villa no juga per Xavi, perquè no descansa mai i algú ha de treure. Perquè tant Iniesta com Cesc ja havien insinuat que entenien les rotacions. Però començaven a estar amb la mosca darrere l’orella perquè si es fan rotacions, no és normal que el jugador més veterà sigui el que rota menys. L’únic partit que ha estat suplent Xavi, competitiu realment, que no sigui amistós o decidit ja en eliminatòria prèvia, ha estat a Riazor i la cara que tenia era un poema a la banqueta, sobretot veient que l’equip marcava 3 gols en molt pocs minuts. Aquest és el problema de Tito, que ha de jugar sempre, perquè en quan no el posi dos partits, es veurà que realment no fa tanta falta com ens volen vendre la moto.

I clar. Per a que jugui ell i els altres dos que ho mereixen per rendiment, s’ha de carregar a un davanter. Pedro el seu treball per a Tito és indiscutible (i per a l’afició, però estaria bé que l’afició aquest treball el valorés igual quan el fa Alexis), Messi també evidentment, llavors només queda Villa. És més fàcil carregar-se a Villa que a Xavi i així ho està fent. Que hi farem, jo posaria a Villa o Alexis o Tello i jugaria amb tres mitjos, però no soc l’entrenador i els resultats acompanyen, per tant no hi ha més remei que acceptar-ho, però em sembla injust la veritat.

Una cosa que tampoc m’agrada gens és l’hàbit de Tito, que ja tenia Pep, de fer els canvis massa tard. Entenc que un entrenador es pugui guardar un canvi pel que pugui passar, una lesió, una expulsió, etc. Però el que no entenc és perquè no dona més minuts als jugadors que acaben de sortir d’una lesió o que estan habituats a ser titulars i que estan a la banqueta. Anant guanyant 3-0 al descans, si canviava a un mig i treia a Villa no passaria res i el jugador se’n va cap a casa d’una altra manera. Ja se que segurament serà titular a la xampions i jugarà tot el partit, però no costa res anar repartint minuts, donant descans a Adriano per exemple que tots sabem que es trenca bastant, o donar minuts a Thiago que els necessita. És un aspecte que ja vaig criticar amb Pep i que no m’agrada gens la veritat.

Però passem al derbi madrileny. Vaja partit dolent, a més després de veure el del Barça, el partit semblava un altre esport la veritat. A més un partit en el qual es van dedicar a fer joc subterrani i a baralles personals i es van oblidar de jugar a futbol. Un partit insuportable amb un arbitratge “made in Undiano” cada vegada que xiula al Madrid, de ho veig tot o sinó m’ho invento a l’àrea del rival i a la dels blancs no veig res. Com tampoc veig agressions dels jugadors i que en cas de dubte sempre agrano cap a casa. Els cules ja estem acostumats al sicari més habitual del Madrid, ja ens ha tangat una copa del rei i mitja lliga amb el partit de l’any passat al Camp Nou, donant el primer gol en fora de joc del Madrid i permetent-los defensar i sortir a la contra amb permissivitat total sobre Messi. El partit de copa a Sevilla que no dona gol de Luis Fabiano i un llarg etc de partits molt beneficiosos per al Madrid. Jo ja sabia que el partit aniria així, amb aquest àrbitre, que des del minut un de partit els jugadors blancs envoltarien en cada jugada a l’àrbitre per aconseguir benefici. Ja fa temps que saben com “portar” aquest àrbitre per a interessos personals.

Però el més vergonyós de tot és el tracte que ha fet la caverna del partit, culpant de tot el que va passar a Costa durant el postpartit i fent vídeos incriminatoris assenyalant-lo només a ell i que en canvi els del Madrid semblaven sants. El que no s’esperaven és com s’haurien de baixar els pantalons al dia següent quan van aparèixer les imatges de Ramos. Els programes d’ahir van ser més d’humor que d’esports, veient com intentaven justificar l’actitud dels jugadors del Madrid i el que fa Ramos. Lamentable veure com els que porten anys traient la salivada de Messi a Duda per a emmerdar a Messi, ahir el posaven com a exemple de jugador que s’ha equivocat però que és molt esportiu. Surrealista la veritat. Estan perdent el nord a la caverna d’una forma alarmant. Els que volien expulsar a Messi el dia contra el Celta pel copet a l’esquena, ahir deien que Ramos la seva agressió és involuntària i que s’intenta soltar de l’agarrada de Falcao. Es pensen que la gent és burra xaic. Bé n’hi que si que ho són, perquè avui he vist molts comentaris en la mateixa línia...

Ja falta poc.

Només queda que l’Atlètic comenci a defallir una mica de cara a tenir mitja lliga al sac. Esperem però, que ens faci als culers el darrer favor per a la causa, que seria empatar o guanyar al bernabeu i posar al Madrid més lluny encara del que ho està. La gent podria pensar que el que dic és molt arriscat perquè l’equip matalasser és el que està a 3 punts del Barça i no el Madrid. Però l’autèntic rival del Barça per a la lliga al final acabarà sent el Madrid. Sobretot perquè aquest mercat d’hivern és molt probable que Falcao marxi a la premier i que encara que faci algun fitxatge el seu equip, la cosa ja no serà la mateixa, seguiran sent un equip molt rocós defensivament, però els faltarà el seu jugador desequilibrant. Es parla de Cavani, de que torni Torres i d’altres noms, falta per veure també si el City entra a la subhasta perquè pot oferir un parell de davanters que no utilitzi molt o que siguin suplents que li puguin resultar molt apetitosos al club matalasser, però que tenen salaris molt elevats. Perquè penso que marxarà al mercat d’hivern? Molt fàcil, perquè si es queda tot el que resta de temporada marxarà al Madrid i l’Atlètic perdut per perdut, millor vendre’l a la premier com va fer amb Aguero que al màxim rival. Perquè si el Madrid es queda en blanc aquesta temporada (lliga o xampions) el seu president necessitarà un cop d’efecte de cara a calmar les aigües revoltes i per diners no serà, a més que pot vendre per exemple a Higuain i regalar a Kaka i ja gairebé té els diners. Llavors l’Atlètic no podrà fer res, perquè si paga la clàusula no el pot vendre a cap altre club.

Per tot això penso que l’Atlètic no serà un rival seriós de cara a la lliga. De moment, espero equivocar-me, perquè seria una passada per als culers veure com es torna boja la caverna al mes de novembre amb el seu equip a 13-14 punts del Barça i 11 del seu rival ciutadà, però al final és sempre la mateixa història, primers quinze minuts ja guanya el Madrid, fan el segon en una altra cagada defensiva matalassera i aquests marquen el gol de l’honor i donen emoció els últims cinc minuts de partit. L’any passat semblava diferent, va marcar primer i no estava  passant per angoixes, però va arribar el penal i expulsió de Curtois sobre Benzema i es va acabar el partit. El millor per al Barça seria que empatessin (estem partint de que el Barça guanyarà a casa a l’Athletic, que sempre ens posa problemes) perquè tots dos perdrien dos punts. Però no em negaran els culers que una setmana amb la caverna rabiosa i els matalassers mofant-s’hi per la ciutat i pels platós no seria fantàstica.

El que passa és que amb tot això s’està corrent el risc de que marxin el posturetes i el ploramiques i que llavors el Madrid pugui millorar, tant a nivell col·lectiu de joc com d’imatge cara a la resta de rivals. Ara ens va molt bé aquest rol que té el Madrid d’equip odiat i amb aquest estil individualista i egoista de la majoria de jugadors. No ens convé que arribi un entrenador que faci jugar a l’equip, perquè té molt bons jugadors, de forma més col·lectiva i més ofensiva, ja que tots els equips que se li tanquen és incapaç de reaccionar si no és una pilota aturada o un contraatac. A més de la motivació extra per a Messi de superar a Cristiano any rere any i de superar a Mourinho. Però bé, el que sigui serà.

Parlem del Barça que és una bassa d’oli. Un equip amb onze canterans que pugui guanyar de forma tan sobrada al sisè classificat de la lliga en un camp on els darrers anys ha costat molt. Per molt que diguin des de la caverna, la darrera excusa que els queda, quan no els val l’arbitratge o la sort, que els equips quan juguen amb el Barça no ho donen tot. Entenc que la ràbia els faci dir aquestes coses, però ja fa temps que va la cosa i malgrat haver fet inclús un 5-0 al propi Madrid, segueixen sense aprendre la lliçó. No és que es deixin guanyar, que posin menys intensitat, inclús que facin menys faltes. Volen comparar tots dos partits amb el mateix rival partint de premisses molt incomparables. Per a començar no es pot comparar l’actitud dels jugadors del Madrid i els del Levante els darrers anys (sobretot des que es van mofar als vestidors després del 8-0 en copa i tot el que ha anat passant) amb la que tenen els jugadors del Barça. No es pot comparar la prepotència d’un equip ple de mercenaris, amb un equip que treballa la pedrera i que està ple de campions del món i d’Europa amb la selecció, als que fa quatre dies aplaudien i estimaven. Després no es pot comparar el joc d’uns i dels altres. Es parla de que es deixen guanyar i no es mira que és precisament el joc del Barça el que fa que semblin menys del que són. El Llevant va estar tota la primera part defensant amb deu tios damunt la seva àrea pràcticament, però no arribaven a fer les faltes perquè el Barça juga molt ràpid, és la pilota la que corre i no el jugador amb ella gran part del partit. No poden comparar les faltes rebudes, perquè el Madrid té un joc de conducció i de contraatac i de jugada individual, mentre que el Barça té un joc col·lectiu de passades a un i dos tocs. Prou van fer la primera part en aguantar la porteria a zero i en crear alguna de perill a l’àrea blaugrana. Perquè el Barça va xutar dos cops a porta la primera part, però en va tenir tres jugades de combinació que era passada de la mort i que van poder treure els defensors. Es veia venir que era qüestió de temps. Primera part de desgast per a evolucionar la segona, cosa que sembla que no entengui més d’un dels analistes experts. Ja no parlo només dels de la caverna sinó de la premsa cule que dona pena. He arribat a llegir que va ser una primera part anodina. Si home si. Baixa tu i aveure si ho fas millor, és lamentable.

Després clar, diuen que la segona part l’equip va sortir de diferent manera i bla bla bla. Perquè van marcar gols ràpidament i es va obrir el partit. Però no els entra al cap que per a fer la segona part, primer s’ha de fer la primera com es va fer, desgastant al rival corrent darrere la pilota. Llavors és quan es veu la qualitat enorme dels jugadors del Barça, perquè a la primera part els rivals estan frescs i arriben a totes les cobertures i a tapar-ho tot. Però a partir del 15 o així de la segona part és quan no s’arriba a tapar una paret, quan no s’arriba a tallar una pilota i quan el cansament et comença a fer perdre una mica de concentració.

El primer gol de Messi, per exemple, ve d’una mala coordinació defensiva que lateral i central de la part esquerra, estan tres metres més enrere que els altres dos. Això provoca que una passada a l’espai d’Iniesta la pugui aprofitar Messi, per a fer un gol que sembla fàcil quan el fa ell, però que és de gran definidor d’àrea, és d’atrevir-se a fer-ho. A partir del gol ja es trenca tot, perquè els rivals ja no poden sentir-se segurs i anar endarrerint jugant amb els nervis del Barça. A partir de llavors és quan els rivals pateixen de no encaixar el segon i que s’acabi el partit i és on es generen més indecisions i errades col·lectives. Aquí és on entren jugades com la del segon gol de Messi, on Iniesta marxa per la banda i aconsegueix fer la passada malgrat estar gairebé fora del camp i Messi està tot sol dintre de l’àrea petita per a rematar, cosa increïble que Messi estigui tant sol per a rematar, però ho generen els moviments de tots els companys i la manca de físic i de psíquic dels rivals en aquells moments ja. A partir d’aquí es converteix el partit en un passeig, on el Barça fa el que vol i es pot fins i tot permetre donar minuts a Thiago i Adriano. Gran notícia la tornada de tots dos jugadors. Perquè són dos jugadors molt polivalents i amb un físic molt potent quan estan bé de forma, que sumen al grup de cara a poder fer rotacions als partits més assequibles i donar descans als titulars. L’ infermeria comença a buidar-se, cosa molt important de cara a propers partits, llàstima del problema d’Alves, però que amb un Montoya molt solvent i un polivalent Adriano ens ho podem permetre.

Del partit es podrien destacar moltes coses i molts jugadors, per no dir tots, però per a mi el millor va ser Iniesta, malgrat que Messi va fer dos gols. Va ser el jugador més desequilibrant de l’equip, apart dels gols de Messi que donen la tranquil·litat clar, malgrat no jugar a la seva posició ideal i a la que a mi m’agrada veure’l. A mi aquest format d’Iniesta a la banda em sembla bé que el pugui utilitzar puntualment en algun partit per les baixes i tal, però no m’agrada com a solució a poder encabir als “tres petits” al mig camp al mateix temps. Que n’assegui a un cada partit o a dos i que roti els jugadors, però no a costa de sacrificar el joc, perquè no sempre Iniesta podrà jugar com ahir i desbordar d’aquesta manera. Em va agradar també el treball al mig camp de Cesc, que fa una feina molt fosca de donar una mica més d’aire a Iniesta i tapar les mancances defensives de Xavi, ajudant molt al treball a Busquets per a que no hagi d’acaparar tot el treball de recuperació defensiva, a més amb dos laterals que pugen tant. De Messi no el destaco molt perquè és el millor i ens ha acostumat a tant que ja sembla normal tot el que fa, encara que no ho sigui, es per no ser tant repetitiu. Me n’alegro també del partit de Valdés, que ja el necessitava de cara a tapar alguna boca i d’agafar confiança.

Una confiança que donen els marcadors, tercer partit a zero gols. Perquè és en el que es basen els mitjans i analistes a l’hora de parlar d’un partit del Barça. Avui he llegit i he escoltat que el Barça amb Piqué i Puyol ja ha recuperat la solidesa defensiva i tal. Quan resulta que ahir va ser probablement el partit que el rival ens va arribar més a porta i amb més perill, inclús amb un penal, respecte a partits d’encaixar gols en una sola jugada de perill i de rebot i parlar de problemes defensius. És la qualitat que té el periodisme avui en dia, porteria a zero gran defensa i solidesa, gols encaixats problemes defensius amb inseguretat i defensa de circumstàncies. La diferència està al marcador i sobretot en la mala sort que estava tenint el Barça. Però que hi farem..

La nota negativa de la setmana, com no, la derrota del Barça Regal a la pista valenciana. Una pista on a priori es pot perdre, però quan siguin millors que tu. Ahir el Barça va començar molt bé el primer quart i el segon es va deixar remuntar deu punts en molt poc temps amb una tècnica i sobretot amb la incapacitat habitual de l’entrenador de frenar la tendència amb un temps mort. Mala gestió dels jugadors i va ser incapaç de reaccionar a la variant ofensiva valenciana de jugar amb dos quatres oberts. Però no és res de nou. Diu l’entrenador que l’equip necessita temps per a conjuntar-s’hi, esperem que arribi a quan es juguen les coses i l’equip ja estigui a lloc, però veient la gestió de banqueta i de jugadors segons els moments de partit no em genera molta confiança la veritat. No per la manca de jugadors, sinó per la utilització que en fa d’aquests i la puta mania de no utilitzar les zones ni que li mani el metge.

Ho volem tot.

El Barça dissabte va guanyar un partit més pràctic que elitista, contra un equip que va deixar molt bones sensacions, però segurament no és ni el millor partit del Barça aquest any ni se li acosta. Però és que el Barça té una exigència sobre el seu joc que no té cap equip del món, una responsabilitat d’espectacle que no tenen altres. Però no sempre es pot jugar perfecte.

Dissabte va ser un d’aquests dies. Potser si el club posés un poc més de la seva part no passarien coses com les que han passat aquesta setmana. No s’entén que el Madrid, molts dels seus jugadors, al·ludint molèsties o recuperacions físiques, no han anat a jugar amb les seves seleccions, cosa que “sorprenentment” no els ha afectat tres dies després per a jugar gairebé 90 minuts. En canvi el Barça ha de cedir a tots els jugadors sense cap tipus de mirament. Aquesta vegada s’ha perdut a Alexis quatre setmanes per anar a jugar un partit a Estats Units contra Colòmbia, Marc Bartra s’ha lesionat després d’anar a la sub-21 i jugar dissabte.

Aquesta data Fifa per a que les federacions i de retruc la Fifa puguin recaptar a costa dels clubs és indignant, però sembla que als clubs quan es reuneixen els interessen altres tonteries per a parlar i no es fan forts en aquests aspectes. No és normal que un club tingui gairebé tota la seva plantilla, entre setmana viatjant pel món, per a jugar amistosos de seleccions. Ja és una barbaritat quan es para quinze dies, però almenys es poden complir els terminis d’adaptació i de recuperació. El que és demencial és que juguin el cap de setmana en diumenge i que vagin a Panamà, com ha fet Espanya, i que tornin dos dies abans de jugar amb els seus clubs, amb el corresponent jet lag i el corresponent canvi de temperatura. Els jugadors del Barça, per exemple, han viatjat a Panamà, han jugat a més de 30 graus de temperatura, tornen a casa, juguen un nou partit i marxen a Rússia per a jugar a -1 grau. Molt normal no és la veritat.

Per això dic que ho volem tot. Després d’aquesta data Fifa, gràcies que han tornat bé gran part dels jugadors i que s’ha guanyat sense patir en excés. Perquè el Saragossa tenia l’equip ben descansadet i preparant-lo tota la setmana i perquè va sortir sense complexos a tindre la pilota, això si, sense arriscar-la molt, només a tindre-la per a que no la tingués el Barça en grans fases del partit. El Barça va haver de córrer més del que acostuma i no venia tant fresc com havia de venir.

Malgrat això jo crec que el Barça va fer bastant bon partit. Els primers vint minuts i a partir del quart d’hora de la segona part, més o menys, on va tindre molt la pilota i va generar ocasions de gol per a fer-ne més dels que va fer. Amb un Iniesta en pla estel·lar per a demostrar-li a Tito que ell ha de ser titular gairebé sempre i que no mereix estar a la banqueta. Per a mi va ser el millor del partit amb diferència, juntament amb Messi que va sentenciar el partit i va treure pressió a la resta. Sobretot es van posar l’equip a l’esquena, un equip que tenia els dos centrals recent recuperats de lesions, un lateral que estava fos de jugar a Panamà i un altre que va anar per a no jugar (bravo Del Bosque!!), un mig centre defensiu que no va entrenar tota la setmana per una lumbàlgia, el que és igual que viatgi o no, un Iniesta que també va jugar a Panamà, juntament amb Villa i Pedro que també van jugar amb la selecció. Apart de Messi que també va jugar a Aràbia Saudí a temperatures molt elevades.

El Barça va sortir molt fort per a sentenciar i poder dosificar, va començar bé amb el golas del millor jugador de la història. Que fàcil ho fa amb una simple finta de moviment i un control orientat per a quedar-se sol davant del porter. Quin crack! Després ve una vegada més una jugada desgraciada, un córner que no encerta a treure Xavi amb el cap, que refusa malament Montoya, li cau als peus d’un davanter a la frontal xuta a trencar i rebota al peu de Puyol i entra. Mala sort està tenint el Barça en aquest tipus de jugades, però no com per a la psicosis que s’està tenint per part de més d’un a l’entorn.

Va ser l’única ocasió clara de gol, juntament amb algun xut de fora de l’àrea sense aparent perill. El Saragossa va tenir més pilota que ambició ofensiva, per això el barça no va acabar de patir durant el partit. Va ser una gerra d’aigua freda per a l’equip que estava jugant bé, però per a això tenim al millor jugador de la història. Cinc minuts després es marca una jugada de crack que se’n va de dos jugadors, d’un tercer i li deixa el gol gairebé pastat a Song, que té sort també d’un rebot afortunat. Després el mateix Messi, té la calma suficient per a esperar que s’obri el forat al lateral amb Montoya, es queda més endarrerit aprofitant els moviments sense pilota dels davanters per a rebre sol i la clava on vol i sense que el porter pugui fer res. Sense necessitat de potència ni històries, col·locació i cap dintre. Golas que sentenciava el partit que la gent començava a tenir el canguel·lo de que anaven 2-1 i no es tancava el resultat. Amb la tranquil·litat del marcador el Barça es va desinhibir i va jugar molt millor, amb jugades marca de la casa i un xut d’Iniesta espectacular a la creueta.

Així doncs, partit trampa resolt, amb un bon joc, no el millor possible, però donades les circumstàncies físiques, cap retret. És ben curiós que partits com el de dissabte, sense ser el millor partit del Barça, després veient altres partits li pegui tres o quatre voltes a alguns partits infumables de la lliga espanyola.

Va haver-hi algun que altre jugador que no va donar la talla al partit, però donats els atenuants de l’odissea de seleccions tampoc és un partit com per assenyalar a ningú. Perquè en part van ser jugades puntuals, provocades pel cansament, tampoc va fer cap error greu ningú em sembla.

Curiós també el tema que va passar amb Puyol, que demanava el possible canvi per a un jugador (jo penso que era Alba) i la banqueta ho va entendre malament i el va canviar a ell per error. No crec que li faci cap mal, perquè se’l va veure una mica faltat de ritme, però no deixar de ser una anècdota divertida.

El que no és una anècdota i no m’ha agradat gens és el tema del canvi de patrocini. No és un engany pur i dur perquè és una cosa que van dir que podia passar a partir del tercer any de contracte, però ho van pintar com una cosa de poca importància i que en principi no es faria o que seria una publicitat del mateix caire que l’actual. Al final ha acabat sent incerta la cosa i molt desagradable. Molt desagradable perquè realment aquest patrocini de la samarreta es va pintar com una espècie de publicitat semblant a la de Unicef, en la que s’anunciava un conglomerat de Qatar que es dedicava a ajudar a la gent i que tenia moltes coses en comú amb Unicef. Molta gent va acceptar a l’assemblea en part per això, quan tenien la mosca darrera de l’orella en patrocinar un país on no es respecten bastants drets humans i on es produeix l’habitual desequilibri dels països amb petroli, que uns neden en abundàncies i els altres es moren de gana per culpa dels malbarataments dels que manen. Però ho van pintar com que era una associació sense ànim de lucre. Ara resulta que els pròxims tres anys, serà una publicitat pura i dura d’una empresa d’avions de Qatar, per a publicitar la seva entrada al nostre país i la publicitat del nou macro aeroport que tenen previst construir. Ara els socis ja no poden fer res, perquè se la van menjar en patates, una jugada molt “hàbil” i molt habitual d’aquesta junta, però bé els socis sabran i la junta sabrà si el que fa és ètic o no. El que està clar és que el patrocini tira endavant i la marca Nike ja té el disseny.

Per últim un recordatori a l’entrenador del filial. Avui una vegada més, Tito convoca a Deulofeu per a viatjar a Rússia, quan Eusebio ni el va posar a Múrcia i va estar a la banqueta. No se quin concepte té Eusebio d’entrenador de pedrera, però se suposa que has de posar els millors jugadors que tens per a que es vagin foguejant de cara a servir per al primer equip. El que no és normal és que jugadors marcats en vermell pels tècnics del primer equip, que el del filial no els posi a jugar. Aquesta setmana el filial va tornar a palmar, amb un gol als primers 15 minuts de partit i que va ser incapaç de fer reaccionar l’equip. I no precisament perquè no tingui jugadors, perquè ha fitxat més jugadors i s’ha gastat més, que molts equips de primera.

A per Müller!!

Era  l’al·licient més gran que hi havia del partit a Mallorca apart d’aconseguir la victòria jugant correctament a futbol, perquè era un d’aquests partits que no són molt apetitosos de jugar, degut a les condicions climàtiques i el plantejament rival.

El partit va servir per a demostrar, un cop més, que la tonteria aquesta del pla B, és una milonga interessada per part de la presidència per a poder “jugar a fitxar” jugadors perquè es veu que s’avorreix al càrrec, perquè si ho penses bé no té el més mínim sentit. Tots els equips (o gairebé tots va) li surten a jugar al Barça d’aquesta manera, fins i tot els que diuen ridículament que estan a la mateixa alçada que el Barça. Si fos tant problema el sistema emprat pels rivals, el Barça estaria fora d’Europa i cuer de la lliga pràcticament, perquè tots els equips li juguen a això. La diferència està en l’encert cara a porta i la seguretat defensiva, la resta són milongues. Perquè els que diuen que s’ha de fitxar un davanter tanc, realment penso que no pensen el que diuen abans d’escriure i demanar davant d’una càmera que es fitxi un jugador d’aquestes característiques.

Per a començar perquè cap jugador d’aquest estil, que tingui un nivell dels denominats “tops” mundials es prestarà a signar pel Barça per a jugar estonetes o algun partit solt quan costi marcar gol. Apart de que s’hauria de fer una despesa bastant elevada i la relació qualitat/preu/minuts jugats seria bastant negativa. A més que després s’hauria d’adaptar a l’estil Barça per almenys quan controli la pilota saber a qui l’ha de donar i com. Si portes una “mitjania semi retirada” sortiria bé de preu, però amb tants pocs partits i la edat igual surt i es trenca amb molta facilitat per la falta de ritme de competició. Qui sap. Podríem parlar inclús de Fernando Llorente, una ganga perquè pot sortir gratis, però que per aquest mateix motiu li hauries de pagar un molt bon sou i una prima de fitxatge, perquè el jugador tonto no és. A més, el mateix jugador voldria que l’entrenador li assegurés un cert número de minuts i una importància a l’equip. El tema davanter tanc és molt complicat la veritat.

Sense aquest jugador, el Barça l’any passat va lluitar per tot fins al final, no va ser culpa de la mancança d’aquest jugador sinó la falta d’efectivitat cara a porta. Tots aquests partits que els interessats amb el pla B recorden de forma oportunista i resultadista  com argument a favor, no diuen que en tots aquests partits el Barça ha tingut ocasions clares com per a guanyar per golejada. El que passa és que per A o per B aquell dia no s’ha estat encertat. La solució està en xutar més des de fora i en jugar a més velocitat de circulació i arriscant més en les passades. Però sobretot està en l’efectivitat.

Ahir va ser un dia dels de la cara de la moneda. El Mallorca va sortir igual que el Celtic a jugar, a casa seva. Però a diferència del dia que va jugar contra el Madrid, va mossegar molt més i sobretot anava a “rascar” a jugadors determinats per a treure’ls del partit. Ajudats per suposat per un àrbitre horrorós que va permetre el joc dur del Mallorca en moltes fases del partit. Els primers quinze minuts ja portava 4 targetes grogues perdonades als balears per patades per darrere sense opció de jugar la pilota. Però la diferència respecte al Celtic, és que el Barça la primera oportunitat que va tenir clara, d’una d’aquestes entrades per darrera, va acabar amb gol. Que fa això? Doncs que l’equip jugui amb una calma que no té quan va perdent o empatant, que l’equip pogués tocar la pilota arriscant una mica més i que el Mallorca ja no defensés tant tranquil com amb el marcador a favor. No encaixar gol abans també és bastant important. La defensa, malgrat aquesta corrent periodística i d’entorn que té la necessitat de treure pegues al Barça de Tito, va estar molt bé en gran part del partit. Cosa que dona molta tranquil·litat també al joc col·lectiu. El Barça va encaixar dos gols gairebé consecutius però no va ser per una mala defensa, sinó per errades puntuals.

La primera de Mascherano (per molt que els mitjans els interessi culpar a Alves) que perd la pilota quan el Barça està sortint i que agafa a Alves al mig camp ja, però suposo que la premsa vol que sigui Usain Bolt i que arribi a tapar el forat inesperat per una pèrdua absurda. Són algunes de les errades puntuals que fa Mascherano i que no es comenten molt perquè no interessa, com per exemple l’any passat al gol del Chelsea al Camp Nou en temps de descompte de la primera part. Però és més fàcil culpar a Alves, que se’l volen carregar des de l’estiu.

El segon gol és una jugada aparent sense perill que acaba en un contacte a la mà de Busquets. Reglament en mà no és penal perquè quan el davanter toca la pilota, Busquets ja té la mà on contacta la pilota, per tant involuntària, condició per la qual es decideix si es penal o no, la voluntarietat. Però també s’entén que tant separada del cos i que és tant clara, que l’àrbitre, que només li faltava pujar a rematar els corners balears, xiuli de seguida. És una errada fins a cert punt comprensible, però que reglament en mà tinc els meus dubtes que sigui voluntària. Però bé, al final no va tindre més conseqüències que la sanció per al proper partit. Tot i la remuntada, el Barça com a Riazor, va tindre la suficient sang freda com per a portar el partit cap a on volia i va sentenciar amb un golas de Messi, gol que feia que superi a Pelé. Quina animalada!! Ara li queden 12 partits per a fer 9 gols i superar a Muller que va fer 85 gols en un any. Jo no se com s’atreveixen a qüestionar la seva propera pilota d’or. Un Messi per cert, que li van dir de tot al mateix camp que a Cristiano i que no va fer el tonto com el portuguès. Un jugador que es dedica a jugar a futbol i que no necessita de campanyes lamentables de beatificació com li estan fent ara al portuguès des de fa uns dies.

El partit també va donar algunes dades per a l’esperança, de que els jugadors estan començant a xutar de fora de l’àrea, alguns amb més encert que altres, cosa que fa que les defenses surtin més. També es va equivocar Xavi i va marcar gol. Dic que es va equivocar perquè fa al revés dels grans xutadors, els grans xutadors normalment la posen entre els tres pals i quan s’equivoquen la llencen fora. Xavi ho fa a l’inrevés, no pega un xut entre els tres pals i quan s’equivoca la clava. Ahir va marcar un golas, el vuitè de falta directa des de que està al primer equip, que són unes quantes temporades ja. Però bé almenys va fer alguna cosa bé, perquè va pegar quatre xuts de fora de l’àrea lamentables. Una cosa que em va agradar és que va arriscar més amb les passades, cosa que feia molt de temps que no veia i que suposo que més d’un li va deure dir després dels darrers partits. Jo personalment prefereixo que no tingui un 90% d’encert, però que sigui més perillós.

Partit molt bo també de Tello, que quan la rebia encarava al seu defensor i que va marcar un bon gol de fora de l’àrea.

Després està el tema Villa. Ahir no va ser un dels seus millors dies en atac, però va fer un bon treball d’arrastrar jugadors per a obrir un forat per a Alves. Per a mi va ser més important del que diuen les cròniques avui i de la nota que li posen. Per aquesta feina fosca que fa sempre d’arrastrar defenses i de generar espais. El que m’està començant a tocar el que no sona és el tema amb Messi. Avui han sortit unes imatges sobre la celebració del primer gol de Messi i que Villa pel que sembla no celebra el gol. Si està barallat amb Messi, que surti en roda de premsa, que ho digui i que anunciï que vol marxar al mercat d’hivern. Si no vol marxar i no és cert, que surti a una roda de premsa i que desmenteixi el tema, perquè ja està bé la tonteria de les filtracions de l’entorn i tal i qual. Villa és un jugador molt estimat a can Barça, però que no comenci a fer tonteries a fotre mala maror perquè si la gent ha de triar entre Messi i ell ho té bastant clar. Un que ho té bastant clar també és Rosell, que l’envia ràpid a la Juventus o algun altre club, que no en faltaran i avança l’arribada de Neymar. Així que més val que s’aclareixin les coses, esperem també que els capitans arreglin el tema.

Per últim, felicitar a la caverna pel seu gran treball. Una vegada més, un atracament al Llevant i una actuació lamentable d’alguns dels seus jugadors, aconsegueixen pegar-li la volta a la truita i que sembli que el perjudicat sigui el Madrid. Amb campanya inclosa contra Ballesteros i David Navarro clar. Ara resulta que demanen sanció exemplar per a David Navarro i que no jugui més a futbol. El més sorprenent és que per a fer la bola més grossa, treuen accions contra Messi i Llorente quan al moment de produir-se no van obrir la boca per a demanar cap sanció. També demanen que el comitè entri d’ofici per a sancionar al jugador durament. Curiosament els que han tapat miserablement les malifetes de Pepe i han acusat al Barça de fer-li un vídeo que recull tots els seus “highlight”, ara el fan de David Navarro i demanen que entri d’ofici el comitè, els mateixos que no ho van demanar quan Pepe xafa la mà de Messi amb l’argentí a terra. La típica hipocresia cavernària. Si un jugador no ha d’estar sobre un camp de futbol és Pepe, només pel que li va fer a Casquero ja, però en canvi el beatifiquen i li tapen tot, com estan fent avui amb el que va fer ahir als vestidors i al camp, xutant una pilota a la grada i provocant-los rient-se’n de la pilotada. Però el Madrid encara té la cara dura de treure un comunicat dient que res és cert i que Pepe va tenir un comportament exemplar. Que no han vist les imatges o que?

Tot per a no parlar d’un nou atracament per a mantenir al Madrid amb opcions de lliga. Res que sorprengui. Ho van fer l’any passat per a mantenir-lo líder, ho han fet els altres anys i ho  faran sempre mentre sigui l’equip del govern.

Un Madrid per cert, que veta mitjans de comunicació com TV3 a la xampions, que veta preguntes dels periodistes i que no passa res. El Barça veta a Intereconomia i es van tornar bojos fins al punt de titllar al Barça de fascistes. Hipocresia pura i dura. Amb Intereconomia no, però amb TV3 si que es pot fer. Lamentable.

Dos cares.

Del partit de dissabte passat es pot parlar de dues cares o bé de dos parts totalment diferents. Es parla molt del joc del Barça i jo no veig gaires diferències respecte al Barça anterior al d’aquesta temporada. S’ha començat a gestar una guerra d’entorns totalment diferenciats que no li pot fer cap bé al Barça.

No estic parlant de la caverna, que ja es pot preestablir que ho critiquen tot i que tot el que fa el Barça és del pitjor que hi ha. Sinó dels Guardiolistes que es reunien a la boqueria cada setmana per a llepar-li el cul a Pep i l’altre entorn que li llepa el cul a Rosell.

Els primers han generat una corrent periodística parlant de que el Barça juga pitjor, que si té més problemes defensius, que si és més vertical que el de Pep, etc. Tot de forma totalment interessada per a tornar els favors pels serveis prestats.

L’altra corrent és la que ha aparegut darrerament, que està utilitzant a Tito i els resultats del “seu” Barça per a atacar a Pep i per a donar a entendre que Tito era el cervell a l’ombra de tot, que tampoc hi havia per tant, com per a treure una mica de mèrit, ja que Rosell des del primer dia la part que l’ataca li està retraient que no ha fet res pel Barça, que esportivament parlant no ha tingut cap influència.

Recordo fa uns dies al per a mi pitjor entorn que té el Barça (tant que el criticava quan estava a la banqueta i ara fa el mateix miserablement per a cobrar “quatre” euros per les seves columnes d’opinió), que és ni més ni menys que Johan Cruyff. Una persona que ha fet molt pel Barça, que va començar la “pedra filosofal” del que és avui la pedrera i l’estructura general. Però que de quan va marxar del Barça (inclús abans) que no li està fent cap favor al club. Doncs fa uns dies va treure mèrit a Tito i poc més que insinuava que estava aprofitant-se de la feina de Pep. Després també va dir que a Tito faltava veure’l en els moments complicats. Jo me’n se d’un que als primers moments complicats ha fotut el camp a Nova York. Però aquest és el seu apòstol i és intocable. Tito no.

El problema és que ja comencen a utilitzar-lo uns i altres mediàticament. El problema és que tots aquests de l’entorn que se’ls omple la boca de barcelonisme i d’estar sempre amb el Barça, haurien de dir sempre amb les entrades del Barça, sempre amb les promocions de cartilles del Barça, sempre amb la pasta associada al Barça. Perquè de barcelonistes en tenen ben poc, simplement són voltors al voltant d’aquest club, podrien fer-ho perfectament amb l’espanyol o qualsevol altre club més menor, però aquests tenen molts de deutes i no són “atractius”.

La solució és molt més simple que tot això. L’entrenador té una certa influència, pot ser molt important, però al final els que estan dintre del camp són els jugadors. Tant Pep com Tito, tots dos tenen un planter de fantàstics jugadors, que ja fa molts anys que juguen junts, alguns fins i tot des de la pedrera i que estan recollint els fruits d’una feina molt ben feta per molta gent. El Barça no és ni de Pep, ni de Tito, ni de Rosell, ni de Laporta, ni hòsties consagrades. El veritable èxit (encara que tenen prou importància tots dos i els antecessors) és d’una generació irrepetible de jugadors. Així que si pot ser, que deixin de tirar-se floretes uns i altes i que comencin a respectar als principals responsables dels èxits del Barça, els cracks que hi ha dintre del camp i que deixin d’utilitzar-s’hi uns i altres per al benefici propi.

Però bé, anem al futbol. La primera part del partit de dissabte va ser bastant bona, amb els dos equips jugant bé a futbol, volent la pilota i volent anar cara a porta sense cap protecció defensiva. Cosa que va fer que el partit fos bastant d’anada i tornada. Primer perquè per a mi, Tito es va equivocar una mica en l’alineació. Al final és lo de sempre, ja passava l’any passat que per acomodar a tothom a dalt es feien invents estranys al darrere, generant unes situacions que no s’haurien de produir degut a la manca d’acoblament i la baixa de molts jugadors. La realitat és que hi ha dos migcampistes que estan ara mateix millor que els altres, que són Iniesta i Cesc. Igual que davant sembla ara mateix que està més encertat Villa que Alexis i que no ha tingut el mínim mirament Tito per a posar a l’asturià de titular. Però per a que jugui Xavi, es munten unes embòlies mentals que desdibuixen tot el sistema de joc. Per a que jugui ell, es prescindeix d’un defensa (m’és igual, jo posaria a Bartra, però tenia altres opcions) i es posa a Busquets en atac de mig centre i en defensa de central. Això està bé en moments puntuals i quan jugues amb tres defenses que tenen tendència a quedar-se al darrera, però quan jugues amb Alba i Adriano als laterals, costa molt més d’assimilar aquest sistema. La prova és que les dues ocasions clares del Celta venen d’un robatori i una passada a l’espai a l’esquena dels laterals i amb tot el mig camp obert sense jugadors. La primera la va parar Valdés (aquell que maten sempre que falla), jugada que hagués pogut crear més nerviosisme, la segona també, però va anar als peus de l’altre davanter i va acabar en gol. Però va ser un mer accident, ja que el Barça ofensivament estava creant moltes jugades de gol, recuperant a dalt i fent perill constant. Si Messi hagués estat més relaxat i més descansat i si Xavi hagués posat la seva rematada des de l’àrea petita dintre la porteria en lloc de xutar al ninot, el partit s’hagués acabat a la mitja part.

Total que es va arribar amb 2-1 al descans. A la mitja part, Tito  ja va arreglar el tema del segon central, donant la raó de que va ser una mala opció. Però es va carregar a Cesc, cosa que va fer que la circulació fos més lenta i “pastosa”.

El Barça guanyant i amb el partit de xampions al cap, va contemporitzar el partit i el celta tampoc va ajudar. Tampoc va ajudar perquè em fan gràcia quan parlen de que el Barça juga més lent o amb més control i joc pla. Si el rival es tanca amb onze tios al darrera poc es pot fer més que jugar amb paciència i esperar una errada per a sentenciar. Perquè el Celta la primera part va sortir d’una forma molt lloable i va tenir els seus fruits, però la segona va sortir amb l’autobús descaradament i aguantar el 2-1 fins als últims 5-10 minuts i llavors tirar-se cap a dalt.

Per tant em fan gràcia els que diuen que el gol en fora de joc va ser tant decisiu de cara al partit. Hagués estat decisiu si el Celta hagués tret l’autobús i hagués tornat a arriscar com a la primera part, però ni amb 3-1 es va obrir. Llavors de que collons parlen, si el Barça anava ja guanyant, portava el partit com volia i el Celta no mostrava la més mínima ambició? Al final només per a llençar merda, es diuen autèntiques barbaritats. Seria decisiu aquest gol si el Barça hagués anat perdent o empatant i guanya el partit o empata gràcies a aquest gol. Però un partit que vas guanyant, que tens el domini total i que el rival té els onze davant la seva àrea, de que estan parlant??

Em fa molta gràcia també que diguin que va ser un robatori al Celta i que el Barça sempre és afavorit. En aquest mateix partit, hi ha una jugada que Villa rep la passada i li dona a Messi que està tot solet a l’àrea petita per a rematar i l’àrbitre va xiular fora de joc. La repetició surt Villa sobre la línia de la frontal i dintre de l’àrea hi ha dos jugadors del Celta que estan sortint, un està sobre el punt de penal i l’altre entre el penal i la frontal. Dos jugadors trencant el fora de joc per més de dos metres de diferència, una jugada que repeteixo que Messi li arribava per a rematar sobre l’àrea petita. Però clar, aquesta jugada ha “desaparegut” de totes les movioles cavernàries, així poden vendre la moto. Que és més greu, donar un gol en fora de joc al Barça, quan Alba està metre i mig més avançat, o invalidar una jugada clara de gol quan el jugador està almenys dos metres en posició legal? Perquè per a mi és la mateixa errada greu d’un assistent. La diferència és que la del Barça a favor acaba en gol i la que té en contra no.

Aquí és on està el principal motiu de que els liniers en cas de dubte, no facin cas a la norma i en lloc de deixar seguir aixequin la banderola. Si aixequen la banderola i xiulen fora de joc, al dia següent es parlarà d’una jugada invalidada per fora de joc que no era. El que va passar amb la jugada que dic del fora de joc de Villa, que com que l’anul·la abans no acaba en gol. El mateix que va passar amb la jugada de Postiga al bernabeu. Com que xiula fora de joc ja els permet als cavernaris vendre la moto de que no hagués estat gol, perquè si Albiol deixa passar al jugador o Casillas no fa el possible per parar-la. Que si per cas contrari deixen seguir i marquen en fora de joc, estan tota la setmana llençant merda sobre el linier, parlant de premeditacions i de villaratos. El que està passant des d’ahir. Per això en cas de dubte xiulen fora de joc, erròniament però així “viuen” més tranquils.

Després està la miserable campanya contra Messi, que ja fa setmanes que estan mirant amb lupa tot el que fa per a intentar “demonitzar” al jugador. Com que van contractar un assessor d’imatge per a Cristiano i aquest segueix fent el xulet i dient tonteries als mitjans, han pres la decisió d’intentar fer quedar malament a l’argentí del Barça, perquè no poden sofrir que sigui el millor indiscutiblement i que a sobre el vulguin a tot arreu per com es comporta. No ho poden pair. Ahir els de la sexta, seguint amb aquesta campanya lamentable, es van treure de la mànega una jugada en la que Messi quan acaba la jugada li pega un cop a l’esquena a un central. Està molt bé que ho treguin, si ho fan amb tots, perquè jugades com aquesta n’hi ha un fotimer per partit, sense anar més lluny a cada corner dels partits que es reparteix de tot menys caramels, en cada salt disputant una pilota, en qualsevol protecció del central que fa anar els braços com vol. Com en aquesta jugada. No estic dient que el que fa Messi estigui bé, perquè no ho està. Però no és com per a expulsar-lo com demanaven ahir i avui i com per a llençar merda com han estat fent. Sobretot perquè aquests de la sexta, “casualment” no han tret cap imatge més de la jugada, només la que es veu el cop de Messi. Perquè? Doncs perquè quan es veu la jugada el jugador del Barça es veu com intenta arribar a la pilota i el central del Celta, protegint que surti fora, es veu com mou el braç esquerre, que el tapa el seu cos. En aquest moviment es veu com Messi fa el cap enrere perquè rep un cop, immediatament ve la reacció i el cop seu. Per això no surt cap altra toma de càmera, perquè així queda com un cop sense venir a conte, quan és una reacció a una agressió prèvia i amb la mala hòstia que portava perquè no podia marcar.

I repeteixo que no és una qüestió de justificar-lo, mal fet per part de Messi de caure en la provocació, però d’aquí a ser expulsat hi ha un món de diferència. Però clar, per als que estan interessats en embrutar el seu nom va ser com aigua miraculosa.

Volia parlar també dels cracks que tenim a la banqueta del filial i del bàsquet, però millor em callo, perquè no em vull posar de mala hòstia.