Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, enero 6

A veure si t’atreveixes.

Avui abans que res vull començar pel tema institucional, perquè comença a donar vergonya aliena la directiva que té el Barça, per molt que els bons resultats de l’equip vagin tapant les barbaritats comeses. Primer que res el tema del contracte de patrocini. Es va vendre la cosa com una gran estratègia de mercat, com una gran oferta de la qual el Barça era pioner i on era l’equip que rebia més diners pel patrocini de la samarreta. Es va vendre la moto que era un patrocini de Catar foundations, una organització sense ànim de lucre i que feia molt pel seu país. Però clar, no van explicar la lletra petita del contracte, això que tant bé fa aquesta junta, tapar les coses que siguin molt negatives dels contractes i que no se sàpiguen fins que no hi hagi més remei. S’està veient amb el contracte de Neymar, un contracte pel qual el Barça està denunciat per un soci del Barça, se li han girat les tornes i la mateixa tàctica que han empleat ells amb Laporta, ara se l’estan menjant en patates. Conclusió d’això, doncs una mala imatge per al club i que s’aprofiti per a llençar merda a sobre i per a deixar com el cul la gestió d’aquesta directiva. Ja veurem com acaba, de moment el contracte d’un jugador del Barça està sent examinat a un jutjat. Patètic.
Però després resulta que la lletra petita del contracte de Catar s’ha transformat en Catar Airways, una empresa d’avions que en principi ningú ha dit res al respecte però que resulta que diuen que ells ja ho van avisar i que ho posava al contracte. Que ho posava al contracte és una cosa, que ho van avisar al moment que tocava això ja és una altra cosa perquè és mentida. Però és que resulta que no només han pres el pel amb el tema del patrocini, és que a sobre el contracte de patrocini està englobant moltes més coses que la samarreta i que no es va dir. Hi ha un munt de publicitat a l’estadi, un munt de publicitat a la zona esportiva i coses com la que s’ha sabut aquesta setmana passada. On està el problema?? Doncs que molts dels clubs als que deien de forma manipulada que s’estava passant al davant en quant a patrocini, cobren menys per les samarretes, però es que només cobren per la samarreta, aquestes altres formes de patrocini les cobren apart. Llavors hauríem de mirar aquestes ofertes si el muntant global no cobraven més que el Barça. I si fora poc amb això, a sobre la baixada de pantalons encara ha estat més grossa. Resulta que aquest preu també inclou partits amistosos a Catar!! Resulta que la merda de junta directiva, ha acceptat que s’hagi de jugar un amistós contra un equip fort anglès, una o dues setmanes abans de jugar la eliminatòria davant el Manchester City!! Però que s’han begut l’enteniment o que?? A quin cap entra que els teus jugadors vagin entre setmana a Catar a jugar una merda d’amistós, amb tot el que comporta, a Catar una setmana abans de jugar contra el City? El club des que es va signar el contracte que està segrestat per Catar i fan el que li passa pels collons als catarins.
Però es que no només és això, es que a sobre se n’estan fotent a la cara del Barça per part de la federació espanyola i els equips de la capital. Des que està Rosell a la presidència, que el Barça ha anat perdent força als estaments del futbol a marxes forçades, a sobre es posa d’abanderat dels clubs contra la uefa i fifa mentre els altres es tapen al darrera i se li’n foten d’amagat d’aquest personatge. No cal recordar la lliga que ens van tangar fa dues temporades després de les plorades de Mourinho. La cosa cada vegada va a pitjor. No cal recordar tampoc els dos arbitratges de la supercopa, on l’equip matalasser va fer el que li va passar pels collons amb total impunitat arbitral. Comença la lliga i les coses van a pitjor, tots els partits complicats les designacions arbitrals van a la carta, de moment portem dos partits on s’han perdonat dos penals més apart dels xiulats, tant a camp del Getafe com al Camp Nou davant de l’Elx. I n’han pitat dos perquè eren clars com una casa i l’equip ja guanyava, mentre ha anat perdent o empatant aquests partits han mirat cap a un altre lloc, s’ha mirat cap a un altre lloc a l’hora de les targetes dels rivals. Però clar, el senyor Rosell, que en lloc de posar-s’hi seriós i pegar un cop de puny sobre la taula de Villar, el més “brillant” que se li ocorre és a un acte públic a Sevilla ridiculitzar en públic al senyor Villar, quan el que tenia que fer és o bé un apart amb ell o bé fer-ho via telefònica, recriminant-li el tema dels amistosos de merda recaptatoris de la roja per Àfrica. Que intel·ligent que és el senyor Rosell!!! Perquè clar, tots sabem que la millor manera d’arreglar una cosa és ridiculitzar públicament a la persona que vols “aplanar”.
Les conclusions venen quan sembla que hi hagi una corrent per a que ja que el Madrid no està lluitant per la lliga, que almenys la lluiti l’Atlètic de Madrid. S’està veient com els àrbitres estan regalant penals als matalassers, arbitratges molt favorables en partits on no han pogut guanyar per joc, els han ajudat a guanyar. Només cal veure el darrer partit a casa contra el Llevant o l’anterior, on casualment el mateix àrbitre que va xiular ahir al Camp Nou, que no li va passar pels collons xiular dos penals al Barça clars perquè ja guanyaven 3-0, en va xiular dos d’inexistents aquell dia al Calderón.
I ja la traca final ha estat la designació per al partit fins ara més important de la lliga, el de la setmana vinent. Van i posen a Mateu Lahoz!! Un partit de la tensió que tindrà, els han posat un cartellet als matalassers que diu “teniu barra lliure nois”. És surrealista que posin aquest personatge a xiular aquest partit, però el que hauria de portar aquest cartell també, és “Rosell dedicat per a tu, de part de Villar, per a que em tornis a ridiculitzar públicament”. Seria millor que es dediqués a controlar a qui té al càrrec del Barça de bàsquet que està fent el ridícul, o també al que té al càrrec del filial, que és vergonyós, en lloc d’anar inaugurant penyes i sortint a les diferents fotos que li interessa, el soci li agrairia penso jo.
Però bé deixem a l’inútil que presideix al Barça, perquè d’on no n’hi ha no en surt i passem al futbol. Primer que res explicar el títol a que ve. Ve la cosa d’una frase que va dir el Tata en roda de premsa, on va dir que va posar Alexis perquè va veure’l millor als entrenaments que a Neymar. Em sembla totalment perfecta aquesta frase si fos veritat. Perquè si fos realment valent Neymar hagués jugat i Cesc hagués jugat a la seva posició, però és més valent fer-ho amb Neymar que s’està adaptant i ho accepta tot, que fer-ho amb una vaca sagrada.
Perquè el títol? Molt senzill, perquè ahir es va veure que l’autèntic pes creatiu d’aquest Barça el porta Cesc, ajudat per un cada cop més en forma Iniesta, són els que donen velocitat de circulació a la pilota i són els que estan assistint als davanters de forma magistral, especialment el primer que ja porta onze assistències en lliga, que haguessin pogut ser més d’estar més encertats els davanters, perquè en tots els partits deixa sol davant el porter a més d’un que han fallat inexplicablement, per mals controls o per aturades del porter rival. Ara el Tata té un problema, que d’altra banda beneït problema, de tenir els dos extrems “on fire” i que li torna el millor jugador de la història i un Neymar que s’ha guanyat també la titularitat, a sobre un Cesc que ha rendit moltíssim al mig camp incorporant-s’hi del fals nou, un Iniesta espectacular també on només li ha faltat el gol aquests darrers partits. La plaça de Busquets, malgrat el bon rendiment de Song em sembla que és indiscutible. Ara serà quan vull veure si el Tata té els collons que es necessiten per a portar aquest equip. Perquè la lògica per a mi diu que el Barça hauria de jugar amb Valdés a la porteria, Montoya (o Adriano), Piqué, Bartra i Alba en defensa. Busquets, Iniesta i Cesc al mig camp i a la davantera Pedro, Neymar (Messi segons com torni, ja veurem contra el Getafe), Alexis.
Perquè Alves ve d’una lesió i està fora de ritme, Messi no sabem com està realment en un partit real i sobretot perquè si surt d’inici el cascaran a patades amb la barra lliure que els han deixat i al mig camp perquè els dos interiors que he posat han demostrat amb escreix ser els que estan més en forma. Pesaran les jerarquies al vestidor, les vaques sagrades?? Això és el que estic impacient per veure.
El partit poca història va tenir, amb un Elx que va sortir a gaudir del partit en lloc d’escollir córrer com a bojos darrera la pilota, igual havia de perdre, almenys van tocar i van fer un partit divertit per a ells. Però va suposar una victòria molt còmoda per part dels blaugranes, on tots tenien temps de controlar i aixecar el cap per a generar perill, es va embrutar una mica al final quan els jugadors il·licitans van pegar unes quantes patades però en línies generals va ser un partit força net i esportiu.
Del partit per a mi es pot destacar que l’equip segueix amb la mateixa línia que els darrers partits, amb uns davanters molt a to físicament i que estan amb confiança amb la pilota i un equip que està pressionant i jugant molt juntets agrupats amb la ràpida recuperació de pilota, amb una defensa consolidada amb Piqué i Bartra, amb un Alba molt ràpid incisiu per la banda i sobretot una parella de interiors que estan fent jugar a l’equip al ritme que més li convé amb les acceleracions de les passades verticals a l’espai, sobretot per part de Cesc. Aquell que xiulaven molts i que del primer dia li tapen tots els mèrits en favor del seu estimat Xavi. Un Xavi que algú li podria fer veure que no sap sacar faltes ni penals, que si els deixa als que en saben millor. Així després passen coses com el golàs d’Alexis o com els que la posen dintre quan xuten un penal.

domingo, diciembre 22

Gran reacció, horrible començament.

És el resum, sota el meu punt de vista, del partit d’avui del Barça a camp del Getafe. El Barça ha sortit totalment desconnectat al partit, fent errades incomprensibles de jugadors d’aquest nivell i donant un aire al equip local, que sense fer res més que estar ordenats al darrera i sortint a la contra, estava donant més sensació de perill que el Barça. Un partit on a sobre semblava que el Barça no tenia la sort de cara, de cara a rebots de segones jugades i que s’ha passat, d’estar a punt de marcar Piqué, a encaixar el gol del Getafe. Un partit que el Barça no mereixia perdre, però que per dues errades clares s’ha posat molt costa amunt i amb el joc dels primers 25 minuts de partit no eren com per a ser molt optimistes, perquè el Getafe estava molt tancat i el Barça no donava sensacions de poder remuntar i desequilibrar res a dalt.
Podria ser com els analistes de la premsa, que miren el resultat i després fan la crònica del partit, però seria enganyar al personal o almenys no escriure el que penso. Jo estava pensant, veient el partit, cagant-me en tot amb el Tata, per posar novament a Cesc de fals nou. No puc entendre quant de temps li costarà veure que Cesc ha de jugar d’interior i no malgastar-lo de mala manera jugant fora de la seva posició, on pot jugar per una urgència, però que està molt desaprofitat. Si es veu clarament quant baixa a rebre al mig camp que està sent decisiu, influint en tots els gols de l’equip. Avui assistència espectacular al primer gol, combinació espectacular amb Alba per al segon i la que deixava a Pedro tot sol que ha xiulat fora de joc. Això sense comptar amb el quart gol que fa ell però que comença amb un control orientat espectacular i que acaba rematant el segon pal.
Una altra cosa que no m’ha agradat gens ha estat aquesta mania de posar noms i no gent que està tenint un rendiment notable. Estic parlant primer que res d’Alves, que feia un mes que no jugava per lesió i que l’ha posat d’un bon començament i s’ha pagat bastant al primer gol i aquests primers minuts per la seva banda. Li passaven els davanters com a bales i se’l veia que no tenia ritme. Després Mascherano, que penso que està fent uns partits bastant discrets i que avui els primers minuts ha estat un desastre, poc a poc s’ha anant entonant, com tot l’equip, però que no pot fer les errades de principiant que ha fet els primers minuts. El mateix podem dir de Piqué, que ha acabat molt bé però que ha fet vint minuts desastrosos. Si després veiem que a la banqueta estaven un Bartra que s’està mereixent per rendiment ser titular i un Bartra que ha suplert molt bé Alves durant la seva lesió, doncs no s’entén la veritat.
Per sort l’equip ha reaccionat i d’una jugada que semblava que sortia la pilota de banda, molt dubtosa, una bona acció de Piqué defensiva i d’Alexis de sortir d’un bosc de jugadors, pilota que acaba a peus de Cesc que assisteix a Pedro que fa un molt bon gol. Aquesta jugada ha decidit el partit perquè li ha donat ales a un equip semi enfonsat i que ha fet que el Getafe reculi més encara donant tot el domini al Barça.
A partir d’aquí ha estat un monòleg blaugrana, on hi ha hagut bastants ocasions de gol que s’han fallat o que ha aturat el porter i a partir de llavors s’ha vist un partit molt més controlat.
Les actuacions individuals són una mica estranyes avui, perquè hi ha hagut jugadors que han començat molt malament però que en canvi han acabat molt bé, com és el cas de Piqué o Mascherano i sobretot Alves, que se li ha notat moltíssim la falta de ritme i que he notat a faltar un canvi del Tata traient a Montoya quan el Barça s’ha posat 2-4.
Potser no l’ha fet perquè Alves no ha patit tant gràcies a l’ajuda d’Alexis, que ha fet un treball defensiu espectacular i que a sobre ha participat del joc col·lectiu d’elaboració del joc. Molt bon partit del xilè que pot estat millor o pitjor cara a porta, però que sempre aporta.
Partidas de Busquets, malgrat que la ràdio li hagi penjat el mort dels dos gols del Getafe. És increïble que se li pugui recriminar que a una jugada a pilota aturada algú se li pugui escapar i rematar, amb la de bloquejos i jugades estratègiques que hi ha dintre de l’àrea a pilota aturada. El partit de Busquets és un cop més per a emmarcar com ha mogut a l’equip i com ha tallat pilotes i controlat les envestides de l’equip rival. És ridícul que per un error individual se l’hagi matat per part d’alguns a Catalunya Ràdio amb el partidas que ha fet.
Partit espectacular de Pedro en la definició i participant del joc ofensiu cada jugada pràcticament, apart de tot el treball d’ajudes a Jordi Alba, que ha fet un autèntic partidas també pujant la banda que semblava un extrem més de l’equip. Pedro ja fa uns quants partits que està tornant a ser el Pedro que tots hem volgut a l’equip i que hem aplaudit i alabat. Quant les coses les ha fet bé, perquè la temporada passada i fins farà pels volts d’un mes ha estat molt malament. Ara mateix està molt bé i mereix minuts ja sigui titular o alternant banqueta amb Alexis. En quant al cas de Alba se l’ha trobat molt a faltar, ha tornat molt bé i segueix sent decisiu, cosa difícil jugant des del lateral.
Sergi Roberto ha fet un partit més que acceptable. Ha tingut dos pèrdues al començament que haguessin pogut costar cares, però jo prefereixo un jugador que perdi pilotes per arriscar, que no pas un que tingui 90% d’encert i que totes les passades siguin al que té a un metre seu o enrere com feia Bakero. S’ha anat entonant i ha fet un molt bon partit, en un camp difícil i on la pilota no rodava massa bé. Inclús ha tingut dos ocasions de gol. Esperem que segueixi tenint minuts perquè el xaval té molt bona pinta.
Però els dos pilars del Barça avui han estat Iniesta i Cesc. El manxec no ha tingut brillantor cara a porta, però ha donat un recital de posar-s’hi l’equip a les esquenes i de controlar el ritme de joc, la pilota i de sortir amb ella controlada des del darrera, donant claredat en tot moment a la sortida de pilota i formant part de gairebé totes les jugades de perill del Barça. En el cas del d’Arenys doncs ha estat molt similar la seva tasca i entre tots dos han controlat el joc i generat la majoria del perill blaugrana, no s’han posat nerviosos i Cesc inclús ha arribat a la rematada en varies ocasions. Ha sigut clau la baixada de Cesc al mig camp a ajuntar-s’hi amb Iniesta i formar superioritat juntament amb Sergi Roberto, partint des de l’esquerra i generant forat per a Alba. Molt bé tots dos.
L’arbitratge, un cop més vergonyós, però tots sabem com se les gasta el senyor Undiano quant xiula al Barça. Barra lliure i les targetes a la mínima possible per als jugadors del Barça, menjant-s’hi penals i permetent el joc dur. Després quan el partit ja estava perdut n’ha tret unes quantes de seguides per a “despistar”, però és que hi ha hagut un moment que estaven 14 a 4 de faltes i el Barça tenia dos grogues i el Getafe cap. Lamentable com sempre.
Però bé canviem de tema, felicitacions al Barça d’handbol, que s’ha proclamat campió de la copa Asobal. No és que tingui especialment mèrit, perquè tota competició que sigui d’àmbit domèstic, que no guanyi el Barça sobradament serà un fracàs, vista la enorme desigualtat entre l’equip blaugrana i la resta d’equips. Però bé, no està de més felicitar-los.
Per acabar el tema institucional. És una llàstima, perquè m’agradaria parlar només de temes esportius, m’agradaria que no tinguéssim que veure aquest tipus de situacions, però per desgràcia, amb la merda de junta que té el club, molt em temo que no serà la última.
Estic parlant, evidentment, del tema Messi-Faus. És una vergonya que tinguem aquest tipus de saraus perquè els que no tenen perquè parlar de res d’això, que per alguna cosa són vicepresidents, vagin tocant-li els collons a la nostra màxima estrella. És increïble que un tipus que només ha de fer números es prengui la llibertat d’alliçonar públicament al millor jugador de la història, que podria demanar molt més del que cobra veient el que s’està pagant a altres jugadors, que podria exigir moltes més coses i que en canvi es dedica a jugar a futbol i poca cosa més. Qui collons és Faus per anar parlant de la gestió esportiva del club? A sobre d’un jugador que t’ha pujat de la pedrera i que pràcticament t’ha costat zero euros. Quant valdria fitxar a Messi avui en dia?? Resulta que el tenim gratis, compromès amb l’equip i que estima i està molt agraït i només fan que anar tocant-li els pebrots.
Ja em sembla prou lamentable que no l’estiguin defensant com toca per part dels serveis jurídics o donant-li suport públic, a sobre que li vagin tocant els pebrots de dintre de casa i els mitjans palmers de la junta. No pot ser que totes les coses que estan sortint siguin mentida, per molt que vulguin tapar-ho la caverna blaugrana, de jugadors que marxen per aquesta junta, d’altres que no renoven, d’altres que els critiquen cada dos per tres. No pot ser sempre una campanya des de Madrid. Hi ha moltes coses fosques en quant a tracte d’aquesta junta, a segons quins jugadors, entrenadors, etc. S’estan carregant el millor club de la història que teníem fins ara que sembla una garjola de grills, tot és merda i carnassa que a sobre li donen gratis a la caverna merengue per a que fotin més merder. Comença a fer molta pudor tot això, més els val que no facin emprenyar al crack, perquè de moment ha llençat amb bala discretament, com plantegi un ultimàtum de “o ells o jo”, es cagaran damunt i hauran de fotre el camp. Així que estaria bé que el senyor Rosell faci els deures i s’envolti de gent capacitada i no de bocasses prepotents, si no ho té més clar que l’aigua.

domingo, diciembre 15

Els trucs del Tata.

Volia començar parlant de Rosell i de les seves jugades fosques amb el fitxatge de Neymar que no tenen cap interès en aclarir i un fitxatge que van córrer a posar-li una clàusula de confidencialitat  per a no haver de parlar-ne. Després també es podria parlar de les seves jugades fosques i asqueroses cada cop que li posen un micro al davant per a buscar la reconciliació amb Pep i per a fer-s’hi el bon samarità i després la va clavant pel darrera. Volia estendre’m més, però em dona tant fàstic aquest personatge i tot el que l’envolta que no tinc massa ganes la veritat, són ganes d’emprenyar-t’hi per a no res, perquè a sobre veus a un gran nombre de socis que se’ls en fot, mentre l’equip vagi bé, tot el que fa i que es creuen totes les boles de la premsa i les maquillades al respecte.
El que si voldria és opinar sobre el tema de fer un camp nou i el que s’està parlant al respecte i de posar-li un nom publicitari al davant. Si ha de servir per a pagar la construcció d’un camp amb les mateixes places, que pugui estar cobert per a que la gent no es mulli i molt més modern, em sembla perfecte que li posin una marca al davant. No em sembla tant greu com el tema de la samarreta, perquè el tema de la samarreta ja s’ha vist que va ser una enganyifa i tant bé que van pintar la venda d’aquest, al final ha estat un tot inclòs de Qatar Airways on si es mira patrocinis d’altres equips encara s’ha fet “el primo”. Almenys en aquest cas si ve una empresa i paga una bona part de la construcció, doncs benvinguda sigui. A veure si es segueix la mateixa fórmula i es fa un nou Palau blaugrana, com s’està dient per part de la junta, que ja fa uns anys que els equips de la secció fan bastant el ridícul amb el pavelló obsolet que tenen ara.
Però bé, anem al futbol, que és el que importa per a la majoria. No m’agrada gens que el Tata pequi de covard i aprofiti segons quines circumstàncies per a fer l’amarrategui. Perquè dic que és un truc, perquè cada cop penso més que el d’ahir va ser una jugadeta per a netejar la imatge de la vaca sagrada, ja fa temps que aquest no està bé, ara fins i tot (per fi) s’han començat a crear debats d’opinió al voltant si ha de jugar segons quins partits. Doncs el Tata va fer el truc per a que avui els mitjans li tornin a llepar el cul públicament i parlin que si la seva sortida va ser decisiva i bla bla bla. Que jo sàpiga va fer el mateix que sempre, no arribar a les pilotes dividides, no anar-se’n de ningú, no replegar correctament en defensa, recuperar poquíssimes pilotes i jugar cap enrere com feia Bakero amb el dream team o obrir a banda per al lateral que entra. El gol el genera Cesc amb una molt bona passada al espai, una encara més bona desmarcada d’Alexis, bon control i assistència a Neymar. Però clar, és més “productiu” enaltir a Xavi per als seus amiguets de la premsa i ràdio.
Si durant una hora poses a Song a fer de Xavi, amb el Villareal tot tancat al seu camp amb dues línies defensives, doncs clar, a poc que jugui de forma decent, sempre es notarà més el canvi, perquè poses a un jugador que no acostuma a jugar en aquesta posició, que no té la facilitat de passada i que està contínuament d’esquena a la porteria. No va posar a Sergi Roberto que va jugar un partidàs contra el Celtic no, no va posar tres davanters i va posar a Cesc a jugar allà. No sigui cosa que es noti tant la diferència que després la gent comenci a adonar-se’n. Així el Tata s’evita demostrar al següent partit que juga per decret al realitzar un partidàs l’equip sense ell i després tornar a jugar el mateix de sempre, que no es noti qui mana al vestidor.
Després està el truc de la tonteria de posar a Cesc de fals nou cada vegada, perquè es veu que fa gràcia posar a un mitjapunta espectacular a córrer darrera dels centrals i a rebre patades i cops als salts aeris dels centrals, a matar-lo a pressionar als defenses cada cop que es perd la pilota. Així no es desmenteix la teoria, que es pensen que repetir-la mil cops vol dir que serà certa, que Cesc no pot fer de Xavi. Quan ho ha demostrat amb escreix que està perfectament capacitat i que a més aporta moltes més coses al desequilibri al mig camp i al treball defensiu i l’arribada i última passada. El mig camp en partits importants ha de ser Iniesta i Cesc, però si els posa, es desmunten moltes teories i se’n demostren d’altres. I clar, llavors és Cesc el principal perjudicat quan arriba el dia següent o quan és substituït. El dia següent quan els amiguets de l’altre li posen valoracions de merda i el posen per terra com si Cesc hagués de ser Messi, anar-se’n de tres a cada jugada i marcar els gols de tres en tres, que són tan simples d’analitzar com si fos un davanter quan no ho és i fa l’esforç de jugar allà, perquè el posen allà per a que jugui l’altre. Quan és substituït perquè té que escoltar els xiulets dels que ja no el volien quant va fitxar, perquè va marxar i pel que va costar després, que aprofiten qualsevol partit fora del seu lloc per a recriminar-li els partits. Aquests són els que el dia que fot un partidàs s’amaguen baix les pedres i els que quan estan al camp no aplaudeixen i mostren indiferència.
Jo ho sento per aquests que tenen una vena als ulls i li tenen mania des del primer dia, perquè els priva de gaudir d’un jugador espectacular tant amb pilota com sense pilota. Prefereixo un jugador que va decidir marxar i tornar, que no pas un que va traient pit i recordant cada cop que pot ell i els seus amiguets, que va renunciar a marxar al Milà fa uns anys. Almenys el primer ho dona tot, el segon ja fa dos anys que s’arrastra pel camp cobrant una milionada i “passejant colors”, uns colors que es veu que per a parar la mà quan té un rendiment pobríssim i signant un munt d’anys hipotecant al club, signant a sobre un sobresou per “fidelitat” es veu que els colors per això no li influeixen, com no li influeixen per a fer un pas al costat i deixar que l’equip evolucioni a millor, per a poder anar al mundial.
El Tata amb el típic atac d’entrenador, que al final tenen tots, de reconvertir jugadors, de posar jugadors a posicions que no toca, etc al final acaben posant nerviosos als jugadors, perquè estan fora del seu lloc i veuen que no tenen el mateix rendiment. Que jugui un partit de forma circumstancial, perquè no tens al jugador, en un partit de copa, contra un equip de la part baixa de la taula, es pot acceptar. Però que el posis contra el quart classificat, movent a Cesc de lloc, no posant a un dels que tens a la banqueta és una temeritat, que va tenir sort que va anar bé al final, però que durant una hora va ser un fracàs. No entenc la mania que tenen els entrenadors de tocar coses que ja van bé. Els tres de davant contra el Celtic van fer un partidàs, Neymar va fer hattrick, Alexis va jugar un partit molt complert i Pedro també. Per a que tocar-ho això i posar a Cesc fora de la seva posició?? A sobre per a posar a Song. No s’entén per cap lloc la veritat.
L’equip mentre va ser Song fora de la seva posició, va ser un partit molt dolent, els de Catalunya ràdio es tornaven bojos clar, perquè són de tenir 80% de possessió sense xutar a porta, per a seguir amb la mentida de l’estil i seguir tenint orgasmes amb ella. Quan després demostren que són tan resultadistes com tots els de la caverna blaugrana, que porten anys traient pit de joc i del resultadisme de la caverna merengue i que tot l’any que estan fent el mateix, tapant les misèries quan l’equip guanya i parlant de que és el més important.
El Barça ahir durant la primera hora de partit si que dominava clarament, tenia possessions molt altes, però sense cap tipus de perill. Es van trobar el penal quan ningú s’esperava res al partit, però clar, com al final es va guanyar s’oblida tot això. El partit va canviar quan va sortir Song, però no per la sortida de Xavi com han volgut fer creure els mitjans. El partit va canviar perquè el partit es va trencar una mica, perquè Cesc va baixar al mig camp a crear superioritats per la banda esquerra, entrant Neymar en diagonal i deixant tota la banda esquerra per a Jordi Alba. Entre aquests es van associar molt bé, ajudats per Iniesta i que el Villareal estava ja una mica més cansat després de córrer 60 minuts darrera la pilota.
El Barça va fer un partit molt seriós i va donar la importància que mereixia el rival, encara que per les baixes va sortir al Camp Nou a pegar-se un tir al peu, decepcionant bastant als que esperàvem un partit molt més obert i no onze tios del equip de castellonenc defensant. Els últims 30 minuts de partit van ser molt bons, per això els mitjans s’han oblidat ràpidament dels altres 60.
Dintre del partit on com he dit ningú va desentonar, inclús Song, que tampoc es que ho fes malament, simplement no estava al seu lloc i van haver-hi moments que es va notar, però tampoc va fer cap errada greu ni va fallar excessives passades. Simplement estava fora de lloc.
Molt destacable el partit de Neymar, que va desequilibrar com d’ell s’espera encara que segueix bastant gafat i fallant ocasions molt clares. Molt bon partit d’Alexis també, que s’està guanyant la continuïtat de cara a l’any vinent i la titularitat. Busquets va ser imperial com sempre, mai falla i cada cop s’atreveix a fer més coses ofensivament, a fer filigranes que acaben sent molt efectives i aportant la seva habitual efectivitat en la pressió i la recuperació de pilotes, el crack silenciós del Barça, que per a mi no té preu i que va sortir totalment gratis, que convé recordar-ho de tant en tant, sobretot als que matxaquen sempre a Pep pels fitxatges que va fer mentre estava al Barça.
Partit espectacular d’Iniesta, que ja en fa un parell que està a molt bon nivell i que ahir va començar a ser el que acostuma a ser, molt decisiu en atac i molt actiu en totes les zones del camp. Un Iniesta que s’entén molt bé amb Cesc i que s’alternen bastant a la mitjapunta, jo preferiria veure’ls als tots dos alternant les dues posicions dels interiors, però sembla que està vedat això.
La defensa també va estar molt bé, Piqué i Bartra s’estan entenent molt bé i demostrant que dos jugadors de tall similar poden compenetrar-s’hi molt bé, apart que tenen el perill que tots dos poden dividir al mig camp. Montoya cada cop està millor i està tenint molt mala sort en les passades finals però donant molt bon rendiment. Molt destacable també el partit de Jordi Alba, que sembla que no s’hagi passat gairebé tres mesos lesionats i que se’l trobava a faltar per la banda esquerra.

Tampoc em voldria oblidar de Pedro, un jugador que m’està tornant a convèncer del que està fent al camp, se’l veu amb molta gana i molt ràpid i molt actiu. La banqueta l’ha fet reaccionar i penso que amb la falta de Messi, hauria de ser titular amb Alexis i Neymar i deixar-se d’experiments de Cesc de fals nou.

domingo, diciembre 1

Complicat.

Després de veure el partit, fer l’anàlisi en calent d’aquest resulta bastant complicat, perquè costa no insultar a segons quin jugador i a quin entrenador, però intentarem separar l’encesa del partit amb el que ha passat.
Perquè encesa? Doncs perquè el Barça la segona part s’ha deixat portar miserablement i no ha mostrat cap ambició per guanyar aquest partit, s’ha trobat amb una primera part bastant còmoda i a la que ha gaudit de bastantes bones oportunitats i la segona s’ha pensat que amb una jugada individual resoldria el partit, això no ho fa un equip que vol ser campió i un equip que en principi havia de sortir decidit després de que els seus dos perseguidors havien guanyat el seu partit, després d’anar provocant la premsa que si els jugadors del Madrid estaven segurs que retallarien aquesta jornada. S’ha de tenir una mica més d’amor propi i de mala hostia en segons quines situacions.
El partit, a més, tenia tots els ingredients per a sortir amb el ganivet a les dents, camp nou, amb una afició espectacular i un equip que recolzat per aquesta meravellosa afició no ha perdut cap partit aquesta temporada al nou San Mamés. El partit mereixia més per part del Barça la veritat.
Però el Barça, s’ha deixat portar miserablement i el seu entrenador segueix deixant-se portar miserablement per l’entorn i el que mana al vestidor. Després de fer un dels millors partits de la temporada amb Iniesta i Cesc al mig camp, degut a la lesió de la vaca sagrada, perquè si no passa això és impossible que es vegi a can Barça, per desgràcia seguim amb els entrenadors covards. Després de probablement el millor partit de la temporada, es torna als mateixos errors al camp de l’Ajax, sortim amb la vaca sagrada i ens passen per sobre el mig camp. Seguim sacrificant un home atacant per a posar a Cesc de fals nou per acontentar a tots els jugadors i que no ens facin males caretes. Avui un cop més, el Tata s’ha limitat a posar l’onze amb més “caché” que podia posar i que ens solucionin la papereta.
Molts diran que li tinc mania a Xavi, però que em diguin a mi, per a que el volem al camp. Es diu que si és el termòmetre del Barça, que si és el guardià de l’estil, que si és el que posa l’ordre. Tonteries que ja fa temps que es diuen sense cap sentit, perquè els partits li estan passant per sobre ja des de fa temps. No és normal que estiguin pressionant als centrals, al mig centre defensiu i als laterals i que el senyor es quedi mirant al mig camp a veure com resolen la papereta. Si es suposa que és el que quan les coses van malament ha de posar ordre i oferir-se per a controlar l’esfèric, on està Xavi la majoria de partits?? Ja se que demà serà el que s’endurà més clatellades, segurament se les endurà Cesc quan jugant de davanter ha de baixar fins al corner de la seva porteria per a defensar al lateral que hauria de perseguir Neymar o a l’altra banda a tapar els forats que deixa el que va caminant, quan les millors oportunitats i passades han sortit de les seves botes quan ha hagut de baixar a fer la feina de l’altre al mig camp. Perquè és que a més la vaca sagrada ja no arriba a cap pilota dividida, no arriba a cap pressió, se li’n van com volen, no talla cap pilota ni per col·locació ni res. És bastant vergonyós veure com aquest senyor s’està arrastrant pel camp per decret i com s’està barrant el pas a un possible molt bon mig camp i amb un gran relleu al que se li estan tallant les ales i que té cames per a donar treball al mig camp de sobres, Sergi Roberto. El Barça té un problema gros i fins que no el solucioni la cosa seguirà sense rutllar. El Barça s’estava morint fins que va venir Pep i va prendre dues decisions impopulars, fer fora a Dinho i Deco i netejar el vestidor i donar aires nous. Això el Tata no ho està fent, quan jo esperava que si al arribar net d’entorn  i no tenir cap influència externa. Per desgràcia em vaig equivocar, és tant cagat com els altres. No es pot canviar la forma de jugar si no tens les peces adequades i és el que està passant.
Per desgràcia avui no és l’únic que se li pot recriminar alguna cosa. El senyor Neymar. Fins al moment s’ha tingut paciència, s’ha dit que ja arribarien els gols i que havia de jugar amb tranquil·litat, però no ens passem coi. El que ha fet avui pel camp ha estat bastant penós, sobretot el tema de les botes. Es suposa que els escalfaments serveixen també per a provar el camp i decidir quin calçat posar-te, no pot ser que perdis les ocasions que s’ha perdut per patinar pel camp per no anar amb les botes correctes, que hi ha gent al staff només per a això. No fotem home. Tampoc s’ha posat l’equip a les esquenes quan més se’l necessitava i no ha ajudat gens en la creació. Molt mal partit avui del brasiler que a sobre a fallat dos oportunitats claríssimes.
Un altre que ha estat horrible avui, i mira que em sap mal haver-ho de dir, és Mascherano. Avui el jugador argentí ha fet un partit horrible la veritat. Molt precipitat, molt imprecís amb els controls, amb les anticipacions i sobretot no ha arriscat gens en les passades. Avui ha estat un recital de pilotades de l’argentí que no han afavorit gens que l’equip hagi pogut combinar la pilota amb passades curtes.
Els laterals tampoc han estat massa bé la veritat, sobretot Montoya que ha tingut molta feina. Però tampoc se’l pot culpar quan gairebé sempre ha hagut d’estar un contra un amb Muniain i molts cops contra dos, perquè no donaven abast entre ell i Alexis, en part perquè el xilè havia de defensar la zona que el que anava caminant pel camp no tapava. Tampoc l’ha ajudat un Piqué molt desencertat i descentrat en algunes ocasions. Almenys el xaval de la casa ha pujat la banda i ha generat cert perill, cosa que Adriano no s’ha atrevit mai i que en defensa ha estat un colador avui.
Del partit d’avui es poden salvar pocs jugadors, Iniesta, Cesc, Alexis, Pinto i Busquets. La resta tampoc es que es pugui dir que han fet errades greus, perquè el problema del Barça avui no ha estat d’una passada mal donada, una pèrdua o una ocasió fallada, el problema del Barça avui ha estat de poca ambició d’anar al nou San Mamés i ser els primers que guanyessin i demostrar que eren els líders per alguna cosa. Amb el partit d’avui no han demostrat res la veritat.  El Barça ha començat molt bé el partit, bé a partir dels deu minuts de partit, on ha agafat el control i ha pogut marcar 2-3 gols, movent bé la pilota i donant sensació de molt bon equip, jugant tots a una. Però inexplicablement només ha durat vint minuts, després s’ha entrat en una apatia que ni els jugadors, ni sobretot l’entrenador no han sabut capgirar.
Perquè sobretot l’entrenador? Perquè el partit ja demanava algun canvi al descans, el canvi que ha fet faltant quinze minuts i quan ja no valia per a res perquè era tot un contrarellotge amb l’Athletic carregat de moral i de motivació pel marcador. Que vols que et faci un Sergi Roberto amb 10-15 minuts company?? Molt malament el Tata avui, tant amb l’alineació com amb els canvis, però sobretot per la covardia que està demostrant de no posar als que estan millor tinguin el nom que tinguin.
Tampoc ha ajudat l’àrbitre. Un àrbitre que he deixat per al final perquè jo no havia de caure a l’error de tapar la derrota amb l’actuació arbitral. El Barça no ha perdut per l’àrbitre, però aquest no es que hagi ajudat massa a que el partit fos més equilibrat i sobretot ha pecat de covardia a la segona part. La primera part ha fet un bon arbitratge, però la segona ha permès una cacera de bruixes contra Neymar, com fan tots, ha permès faltes que eren de groga clares, d’agafades, d’esgarrapades a la cara i de patades a destemps que ha estat lamentable, més encara quan després, com fan tots, acaba amonestant a Neymar quan l’estan unflant a patades i a faltes i ho estàs permetent. Per desgràcia estem assistint a l’aparició de la nova generació d’àrbitres, els que deixen pegar més del compte i que permeten la falta continuada, que permet als rivals tallar qualsevol desequilibri individual o qualsevol falta dura si no és de “llescada”. La cirera del pastís ja ha estat quan s’ha menjat l’expulsió de Iturraspe quan fa falta a Neymar sent el darrer defensor. Una jugada que demostra el maltracte que té el Barça a la lliga espanyola. Aquesta jugada ha estat calcada a la que va suposar l’expulsió d’un jugador de l’Ajax dimarts passat, aquí en canvi s’ha cagat damunt i ha acabat en groga només, quan suposava uns trenta minuts de partit amb superioritat. Passa el mateix amb els penals, veus que a Europa te’ls xiulen i a la lliga no. És bastant lamentable, però és evident que les campanyes mediàtiques de la caverna han suposat que els àrbitres no s’arrisquin gens ni mica a afavorir al Barça, perquè saben que estaran al mig d’una diana al dia següent. Amb aquestes pors i pressions no es pot xiular i ja si parlem dels que designen és de traca i mocador com poden posar a un debutant a xiular un partit d’aquesta mena a la Catedral. És surrealista.

Però bé, per acabar l’entrada només animar a la culerada, és la primera derrota de la temporada en lliga i el Barça segueix líder, només pot fer que millorar i si tal com està, encara va per davant, quan millori serà gairebé imparable. Encara que queda molt treball, el Barça té jugadors suficients com per a solucionar aquests problemes, amb l’experiència suficient i jo no tinc cap dubte que serà així. Però amb una altra ambició, el d’avui no es pot tornar a repetir.

domingo, noviembre 24

No s’ho mereixen.

Aquesta merda d’entorn blaugrana no es mereix tenir aquest equip, no es mereix guanyar diners a costa d’aquest equip, un entorn que dona fàstics, que manipula per a l’interès del que mana al Barça i que manipulen la realitat i generen debats que no existeixen al carrer. Ho demostra clarament la enquesta que s’han tret de la mànega una enquesta que diu “le divierte el juego del Barça”, de moment el percentatge quan ho he mirat era d’un 90 % que si. Però clar els senyors dels mitjans han de generar debats per a omplir pàgines i minuts televisius i radiofònics.
Ahir estava veient el partit i escoltant una emissora catalana, una emissora que per cert té un locutor que ja hauria de fer pensaments de fotre el camp, ja que és incapaç d’encertar el jugador que porta la pilota, que acaben de substituir a un jugador i resulta que per a ell segueix estant al camp després, que confon tot tipus de jugadors i que té un desconeixement absolut de la pedrera i dels jugadors que hi ha. Envoltat d’un munt de gent que no paren de fer-li la pilota i un tot plegat que sembla bastant lamentable. Suposo que la majoria sap de qui estic parlant. El que em sorprèn i pel qual dic que no es mereixen aquest equip, és per les opinions dels seguidors que tot era un desastre.
No ho entenc la veritat. Resulta que es porta una setmana dient que si el Barça tenia moltes baixes, que si el virus fifa i que si costava tant guanyar aquest tipus de partits, que faltaven les peces importants de l’equip i que era un partit trampa. Hi havia un canguelo espectacular si escoltaves al personal. Només faltaven les baixes del seu deu Xavi i d’Alves sumades a la de Valdés per a que ja s’acabessin els dodotis de la ciutat.
Doncs bé, resulta que surt l’equip i juga una primera part boníssima sota el meu gust futbolístic, el partit d’aquesta temporada que hi havia un mig del camp molt equilibrat, amb dos jugadors que poden fer les seves funcions i que apart poden fer les funcions de la vaca sagrada, que és la gran diferència. Iniesta i Cesc poden fer les funcions de Xavi, apart poden desequilibrar individualment, en canvi Xavi no pot fer les funcions dels altres dos. Una cosa molt semblant passa amb Sergi Roberto que pot jugar a totes les posicions del mig camp. Ahir va ser el dia que el Barça, en atac estàtic, va moure la pilota amb més velocitat en la circulació, però clar, els amiguets de l’altre no poden dir això clar. Ahir amb tot l’equip tancat al darrera defensant, va aconseguir generar molt de joc ofensiu, que per mals controls finals no va acabar amb més gols. El Barça ahir va fer un partit molt complert, va dominar el partit i tret de jugades aïllades, en les quals el rival també juga, no va sofrir en cap moment.
Un partit del qual es sofria molt abans de començar, es va resoldre amb una fiabilitat i un bon joc, va ser un partit bastant entretingut, inclús quan s’anava 0-0 o 2-0. Em fa molta gràcia també que es parla que l’equip abans amb 2 a 0 en volia més i més. Clar, també a final de temporada va arribar totalment fos. Un partit post seleccions, és completament normal que l’equip intenti dosificar esforços, que baixin el pistó. Tenen molt mala memòria respecte temporades anteriors. L’any passat contra el Granada es va patir moltíssim i es va marcar als darrers minuts amb un gol de xurro de Xavi. Amb l’Almeria el mateix, recordo que inclús vaig anar al camp i es va guanyar 1-0. És normal que a la retina sempre quedi el millor, però penso que s’ha de ser més justos amb aquest equip.
Sempre es perdran les comparacions amb el Barça de Pep, no es pot comparar perquè són èpoques totalment diferents, com tampoc es podia comparar el de Pep amb el de Rikjaard o amb el Dream team. Els grans equips apareixen i al pas dels anys cada cop els costa més, per això es parla de cicles, perquè a mesura que els equips destaquen tothom els vol guanyar i tots es passen hores i hores pensant en com contrarestar el seu joc. Per tant no es poden comparar fins i tot els diferents anys de Pep, no es poden comparar els seus primers amb els darrers, tot i tenir molts de títols. Em sembla molt injust comparar l’equip del Tata amb l’equip dels primers anys de Pep, que se’ls exigeixi el mateix joc i la mateixa superioritat. El que si que es pot comparar és que aquest equip està guanyant els partits que el passat es perdien i que quan s’ha de replegar pel bon joc del rival, no sofreix tant en defensa.
Perquè dic que no s’ho mereixen? Perquè avui mirant els diferents diaris esportius, ara resulta que ja ho sabien i que l’equip no necessita a Messi i Valdés, que si no hi ha ningú insubstituïble i que aquest equip no necessita ningú. Que agraïts que són amb el millor jugador de la història. Com la directiva, anant escampant rumors i llençant merda sobre l’entorn de Messi. Aquest és l’agraïment que té aquesta gentussa amb el millor jugador de la història i que ha fet gaudir a l’afició els darrers anys. No vull ser malpensat amb els rumors que parlen que marxa a juliol, però el tracte pinta bastant malament. Com l’acte d’entrega de la bota d’or, sense cap floritura i quan l’equip estava escalfant i amb l’estadi buit. Lamentable, que no fa més que alimentar els que pensem que la directiva està maltractant als jugadors. Però clar la premsa d’això no diu res, ja ho dirà quan marxin ja, com fan sempre amb tots els jugadors que llavors engeguen el ventilador de merda. Tampoc han dit absolutament res de la participació del president amb una empresa de re venda d’entrades, per a que dir res, no sigui cosa que se sàpiga alguna cosa dolenta del president. Un president que no sap ni els llocs ni els moments per a queixar-se a Villar, ridícul el que va fer a l’acte a Sevilla, que l’únic que fa és que Villar se’n vagi emprenyat com una mona per la queixa pública i les riotes de tots els invitats. Aquest personatge no serveix per a res.
Però bé, prefereixo quedar-me amb l’actuació de l’equip. Personalment m’esperava que la parella de centrals fos Piqué-Puyol, perquè tots dos es van quedar a Barcelona, no perquè no m’agradi que jugui Bartra, gran notícia d’aquesta temporada, que tingui minuts i pugui demostrar que pot jugar perfectament. Montoya va fer un gran partit també, sense cap floritura però tampoc sense cap error, pujant a atacar sense parar i donant opcions ofensives a qui les necessitava. També pensava que jugaria Song, perquè a Busquets l’ha sobre utilitzat el marquès als bolos africans ridículs.
Molt bona actuació dels dos interiors blaugranes, Iniesta i Cesc, que van portar molt bé l’equip, van controlar el ritme en tot moment i van alternar-se les posicions i les tasques al camp, demostrant que no necessiten a ningú més i que poden treballar defensivament també. Llàstima que quan torni l’altre passarà Cesc al fals davanter i tornarem a jugar amb inferioritat al mig camp. Cosa que suposarà que Neymar no pugui gaudir d’aquesta posició molt més temps, quan va demostrar ahir que pot generar molt de joc, que també pot baixar a rebre i que genera espais per a que Alexis i Pedro puguin tenir ocasions clares de gol a l’espai. Molt bon partit un cop més d’Alexis i bon partit de Pedro, més en quant a treball que ofensivament, però està demostrant almenys que torna a tenir el punt de velocitat i d’atreviment que tenia abans.
Bona aparició també en societat d’Adama, jugador espectacular i que ahir amb el poc temps que va tenir va demostrar el que pot aportar. A veure si Eusebio se n’adona d’una vegada, perquè no és normal que un entrenador del primer equip posi a jugar a un jugador que no ha estat titular amb el filial. Per desgràcia a can Barça des de que està Eusebio al filial passa més del que voldríem i l’estancament de les perles del filial és bastant evident. Aquest jugador ja està per a jugar-ho tot amb el filial, llàstima que l’incompetent del filial sigui incapaç de veure-ho. Com segueix perdent partits el filial a casa i fora, fent un joc bastant dolent la veritat.
Avui per acabar no volia deixar de parlar de la secció de basquet. El ridícul d’ahir a pista d’Obradoiro és més que evident. Fins i tot Navarro s’ha queixat de com es va preparar el partit d’ahir i que va sentir vergonya. El Barça, ahir, a falta de pocs minuts d’acabar el partit portava 47 punts, van acabar amb 60, contra la pitjor defensa de la lliga que encaixa una mitja de 83 punts per partit, que no havia guanyat cap partit a casa, amb vint punts dels anotats des de la línia de tirs lliures. La setmana passada es va perdre a pista del cuer, que avui ha perdut a casa contra Unicaja i no ha arribat a 70 punts.

El problema és fàcil, la plantilla està confeccionada per a atacar i fer molts punts i un joc més dinàmic, però hi ha un entrenador ultradefensiu que vol que jugadors que no han estat mai especialistes defensius, que ara als trenta anys siguin els millors defenses de l’any. Un entrenador que no té pissarra ofensiva i que no té en absolut capacitat de reacció quan els partits no surten com quant ha plantejat abans del partit. Personalment penso que tot el temps que tarda Creus a fotre’l fora és temps que es perd. Perquè no és que els darrers partits que ha guanyat el Barça, exceptuant contra Partizan, s’hagin guanyat amb massa brillantor. Molt malament la veritat.

lunes, noviembre 11

Males notícies.

Pot semblar un títol d’entrada incoherent amb el que està vivint el Barça, però els resultats i les classificacions actuals no poden tapar algunes males notícies decisives per al Barça.
La primera la lesió de Messi. Ja feia massa temps que les petites males notícies tenien pinta de que acabarien convertint-se en molt males notícies. El jugador des de la lesió contra el PSG que no ha fet net, es parla de que ara és una altra zona, sempre es parla de zones diferents, de cames diferents, però la realitat és que el jugador s’està trencant cada dos per tres i comença a ser perillós per al club que li paga (i no poc precisament) per a que arribi en condicions al tram decisiu de la lliga. El jugador ja s’ha comentat massa vegades els diferents possibles problemes i d’on poden derivar les lesions.
El principal problema és el secretisme amb aquestes lesions. L’aficionat i sobretot el soci, comencen a impacientar-se i penso que comença a ser hora de que surti algun responsable dels serveis mèdics a explicar que està passant amb Messi i a explicar perquè, de sobte la seva ombra Juanjo Brau, ha desaparegut del seu costat i marxa a fer la primera fase de recuperació a Argentina.
Es podria entendre, des d’un punt de vista anímic, que marxi a fer aquesta primera fase al seu país, per a tenir a prop als seus i per a desconnectar de l’entorn que especularà i especularà, sobretot aquests dies que no hi ha futbol. Sort que el senyor de l’entorn es queda a Barcelona per a concedir-los entrevistetes i minuts als mitjans, per a així continuar amb els seus “seguidors fidels” i per a omplir els buits. Per aquest motiu hauria de sortir un responsable dels serveis mèdics a explicar que passa, perquè així s’acaben les especulacions de cop.
Potser també comença a ser hora que manin aquests serveis mèdics, en coordinació amb els tècnics i que no jugui ell quan vulgui. Ja que el noi ha decidit passar-se les vacances com les ha passat, ara que deixi de jugar fins que faci falta, el mal ja està fet. Potser faria bé també de mirar cap al passat i veure que era el que li feia estar a tope sense lesions i cuidant-se al màxim, cuidant l’alimentació i deixant la coca-cola i les coses que no ha de beure abans d’un partit, entre altres coses. Ahir ho va explicar molt bé Cesc, que va passar pel mateix i que ho va dir ben clar, hi ha cops que sembla que estàs bé, que no tens molèsties, però encara no està ben cicatritzat. Penso que té el millor conseller que pot tenir amb un jugador que ho ha passat, esperem que entre tots el convencin de que pensi amb l’equip primer que res i que fins que no estigui al 100% que no torni.
La segona mala notícia és l’encaparrament del tècnic en rotar sempre a Iniesta o Cesc, que està cabrejant de mala manera a tots dos i al final fotran el camp. El propi Cesc ho va dir ahir, que no es sent titular. El comprenc perfectament, un jugador que se’n surt quan juga i que al següent partit o següents torna a la banqueta, el mateix amb Iniesta i l’altre que s’està arrastrant pel camp, perquè té zero influència amb el joc, amb 34 anys a les esquenes, segueixi jugant-ho tot, sobretot els partits importants, que és el que més toca els collons. Molt mala notícia que el Tata sigui incapaç de veure que el mig camp amb Iniesta i Cesc no hi ha color. Ara el “salva” que s’ha lesionat Messi i que no haurà de fer aquests malabarismes en quant a minuts i rotacions, cosa que suposarà que Cesc passi al fals nou, una molt mala notícia per a mi perquè penso que es perd molt de potencial.
Tercera mala notícia, la obsessió de la premsa per qüestionar l’estil i dir que el Barça juga diferent d’altres anys. Hi ha molt mala memòria en aquest aspecte. Ahir totes les valoracions i anàlisis anaven en la mateixa direcció, apart de posar al mateix sac dels partits contra Rayo i Celta. Són anàlisis tant simplistes que fa una mica de riure comentar-los perquè tenen molt mala memòria. Sense anar més lluny els partits amb el Betis. El Barça dels anys anteriors, cada cop que ha anat al camp del Betis ha patit de mala manera, ha encaixat molts gols i en moltes ocasions ha guanyat patint i amb marcadors ajustats. Des de que està Pepe Mel, que sempre li han jugat al Barça amb pressió asfixiant a la sortida de pilota, amb defensa d’un contra un i obligant a Valdés a sacar en llarg, portant en moltes fases del partit el ritme del joc. El mateix amb el Rayo des que l’ha agafat Paco Jémez i amb altres equips que els agrada tenir la pilota i sortir a pressionar a dalt. El Barça intenta jugar al seu estil, sempre que pot té possessions llargues, controla el partit i busca guanyar amb un bon futbol, però la caverna blaugrana són tant paletos i de mirar-se el melic, que es veu que no poden veure que encara que el Betis vagi últim, és un equip que fa un molt bon futbol, el mateix el Rayo o el Celta. Al seu món de prepotència són incapaços d’acceptar que un equip pugui plantar cara al Barça. Així ens va, amb absurds debats i tocant els pebrots als jugadors que s’estan deixant la pell per aconseguir molt bons resultats i adaptar-se a diferents maneres de jugar. Així li va al Barça, amb aquest entorn tant podrit. Ho explicava un periodista italià l’altre dia a una entrevista a esports 3, que quan estaven a la roda de premsa prèvia al Barça-Milà, es posaven tots els emissaris italians les mans al cap veient com parlaven de crisi i criticaven el joc del Barça. És incomprensible la veritat.
Quarta mala notícia, la absurda convocatòria del marquès de jugadors que estan mig tocats i que necessiten posar-se a punt. Per anar a fer bolos per Àfica, que ja fa temps que la selecció semblen colons, anant a robar als països on s’estan morint de gana, quina imatge més penosa. El problema és que per anar a robar hagin d’endur-se als cracks de la lliga de forma més que absurda. Ja em sembla prou surrealista que els equips que no juguin repesca s’hagi de parar les lligues per a que juguin amistosos, com per a que a sobre el marquès vagi convocant titulars indiscutibles. De veritat necessita que Iniesta vagi a jugar per Àfrica per a saber el que pot fer el manxec a un camp de futbol? I “sort” que alguns estan tocats, perquè sinó la cosa encara seria més sagnant. El punt de surrealisme total i que demostra la obsessió del marquès d’acontentar a la caverna és la convocatòria de Bartra. No perquè no em sembli que Bartra pugui jugar, sinó perquè va convocat en quant s’ha sabut la lesió de Cesc. Que tenen a veure Cesc i Bartra?? Doncs res, que juguen al Barça. Que ja s’han quedat a Barna Piqué, Puyol i Xavi, ara Cesc, havia de convocar a un del Barça, sinó la caverna se’l mengen. Quin tio més covard!!!
La quinta mala notícia, molt dolenta, és el tema del filial. Que facin fora a aquest entrenador mediocre anomenat Eusebio si us plau, l’equip se’n va de cap a segona si no s’adrecen dràsticament les coses. Aquest entrenador, que va tenir la poca vergonya de dir que se sentia ofès amb els mitjans, quan no el van posar a les possibles travesses de substitut de Tito, l’altre dia va tenir la poca vergonya de dir que l’equip que va baixar de categoria, a aquestes alçades de la lliga, encara tenia menys punts. Aquest personatge és flipant. És que mires l’equip d’aquesta setmana i és un cúmul de despropòsits, cada partit és una de diferent. Comencem amb un Patric, que ha jugat tota la vida d’interior, que al senyor Eusebio se li ha posat al cap que ha de ser lateral, perquè es pensa que és l’inventor del futbol es veu. Un xaval que és un més que acceptable interior, que està jugant de lateral i és un colador el pobre, perquè no ha jugat mai, no té els conceptes defensius, ha fet errades de juvenil, ha fet penals, li han arribat gols per la seva banda a mansalva.
Després seguim a mig camp amb el senyor Ilie. Un jugador que no té la qualitat ni de bon tros, però que juga per ser net de qui és, es ven la moto de la polivalència, quan és un jugador que com a central ha deixat molt que desitjar, com a mig centre és nul i que no és jugador per al Barça, frenant la progressió de Sergi Samper, un futur crack del mig camp que molts partits no els juga per a que jugui el net de. Però es que si ho vas a mirar poc pot millorar estant amb aquest entrenador.
Després té la brillant idea de posar a Edu Bedia, que és esquerrà tancat a jugar d’interior dret i a Babunski que és dretà, a jugar d’interior esquerrà. Un xaval que li va fotre un marró a sobre, després de carregar-se a Espinosa, que ja fa dos anys que li està fent avorrir el futbol, que va veure el partit des de la grada. Apart de posar aïllat a una banda a Denis Suárez, un jugador espectacular i desequilibrant partint des de l’interior, deixant a la banqueta a Adama que és un altre futur crack que cada cop que surt canvia el partit.
Aquest és l’entrenador que té el Barça B. Però clar, juga amb el simplisme de la premsa blaugrana, d’aquells que fan les cròniques amb el resultat a la mà i que no tenen ni punyetera idea del que passa ni del joc horrible que fa l’equip. Perquè això no ve d’un dia, ja fa setmanes que l’equip no rutlla, però clar, miren els resultats i classificació i a partir d’aquí escriuen quatre línies. Ara es veu que amb la classificació es comencen a preocupar. A bones hores.
Però bé, no són tot males notícies tampoc. Aquesta setmana hem pogut comprovar que Bartra està per a jugar en aquest equip, que es poden deixar de tonteries de centrals i que Montoya és un lateral més que acceptable. Que Song és un jugador molt complidor i que quan surt juga molt bé a futbol. Que Pedro sembla que la banqueta li comença a fer efecte i està més ràpid que mai i que Neymar està confirmant que ha estat un molt bon fitxatge, només li falta començar a definir millor, perquè està fallant gols molt cantats. Tenim un Valdés a un gran nivell i tenim a un Puyol gairebé recuperat que pot donar molt bona rotació a la zona de centrals. Tenim a un Cesc en estat de gràcia i un Iniesta que comença a donar símptomes de recuperació.

martes, noviembre 5

Arriba el resultadisme.

Ha arribat el resultadisme a can Barça, la culerada està contenta per guanyar exclusivament i per seguir líders, els palmers de l’entorn estan utilitzant aquest argument per a tapar les misèries blaugrana i els amics del mitjans estan fent el mateix utilitzant aquest argument per a tapar el mal joc quan juguen els seus amiguets.
L’exemple més clar, el club de fans de Xavi Hernandez, Torquemada i els seus amiguets de la secta absurda de opinar sobre un partit segons qui juga. Aquesta setmana hem tingut l’exemple més clar de com un entorn pot arribar a manipular a les persones i sobretot a l’entrenador. Al final el resultat va ser que, un cop més, contradient les seves paraules quan va arribar, no juga qui ho mereix, juga la vaca sagrada. La veritat és que veient segons quines coses, el Barça mereixeria quedar-se en blanc de títols perquè no aprenem dels errors i seguim amb els mateixos problemes de l’any passat, jugar qui té més nom i no qui ho mereix per rendiment. I per aconseguir-ho fan servir la bateria de palmers de la premsa, que la seva objectivitat, per molt cregut que s’ho tingui per exemple el senyor Torquemada, que es pensa que és un literat del futbol, utilitzant paraules que res tenen a veure amb el futbol, brilla per la seva absència.
Coses de la vida, que al poble no es pugui escoltar Rac-1 en condicions segons on tinguis l’antena, que el dual en català del plus de la SER Barcelona sigui fastigós, he acabat escoltant els darrers partits per Catalunya Ràdio. Una emissora que sempre intento evitar perquè no m’agrada gens el cregut Torquemada i un patètic Puyal que cada cop s’equivoca més durant una retransmissió, que és capaç fins i tot de confondre a un jugador de color amb un altre més blanc que la llet, de confondre un lateral encara que la pilota estigui a l’altra banda de camp i un seguit de divagacions que fan que estigui encara en actiu pel seu nom i influències, no perquè realment faci bé la seva feina. Per suposat que és la meva opinió, ja se que molts no estaran d’acord.
Però com que he escoltat els dos darrers partits, he pogut veure les diferències segons si juga el seu amiguet Xavi o no. El dia del Celta, des del minut 1 ja se’ls va veure que no en passarien ni una al mig camp del Barça i al joc col·lectiu de l’equip, però clar, focalitzant en els dos jugadors que poden fotre-li el lloc al seu amiguet clar. Sempre passa el mateix i resulta que un dels partits on el Barça genera més ocasions de gol, on Messi està més endollat al partit, resulta que s’ha de criticar que si el Barça no ha controlat el joc, que si no ha tingut el seu estil i moltes xorrades per l’estil, com sempre que apareixen quan el seu amiguet no juga. Però clar, és més fàcil culpar a Cesc i a Song, que culpar a Valdés que no arrisca ni una passada en curt i que pilota que va agafar amb les mans, va acabar amb pilotada del porter als davanters. Moltes jugades que tant un com l’altre van baixar a rebre i el cagat de Valdés va pegar pilotada.
En canvi el partit contra l’español ja va ser tot meravellós clar, perquè llavors jugava el seu amic, el defensor de l’estil. Un partit infumable amb l’español tancat amb els onze al darrera, sense xutar a porta i amb un Messi totalment desconnectat entre línies perquè no li arribaven pilotes en condicions, un partit que als 15 minuts es pot anar 2-0 de fer la última passada ràpida i que per tocar-la dos tres vegades i aguantar més del compte, dues jugades de passada de la mort, acaben en fora de joc. Però clar, com les va cagar l’amiguet de l’entorn no passa res, el partit era meravellós, partit per sobre del 70 % de possessió i cap xut a porta en 70 minuts pràcticament. Però clar divendres jugava el seu amiguet.
Un amiguet que fa que el Barça tingui la pilota i que no generi gens de joc ofensiu, bàsicament per dos motius, perquè quan té la pilota i està pressionat la tira enrere i li passa el marró als dos centrals, sempre enrere com feia Bakero. Quan té la pilota de cara, quan li deixen espai, es limita a aguantar la pilota fins que van baixant els rivals i obre a banda per a Alves, per a que centri a la babalà sense cap nou rematador i amb dos línies defensives esperant aquesta centrada, perquè és incapaç de generar res per si sol. Es limita a obrir a banda i pujar a rematar, com si fes molts de gols així durant l’any i deixant un solar al mig camp quan l’equip perd la pilota, deixant un forat que quan rep Iniesta i aixeca el cap, perd la opció de passada a un costat. Però clar, la culpa d’això sempre és dels altres. Per a fer això no necessitem a dos jugadors, perquè això ja ho fa Busquets, donar darrera al que ve de cara i obrir a banda quan es genera el forat. Estem perdent un jugador ofensiu i amb treball al mig camp per a que jugui un jugador per decret. I és el mateix error de l’any passat, seguim sense aprendre els errors.
La diferència més evident és l’activació de Messi els partits que ha jugat Cesc i els partits que no ha jugat. Ahir mateix, quan va sortir, van ser els millors minuts de Messi amb diferència, li va fer vàries passades de primeres que gairebé el  deixen sol.
Els partits on el Barça ha generat més ocasions de gol i ha estat ofensivament més brillant, han estat amb Cesc al camp i amb Xavi a la banqueta. És molt indignant veure com no juguen els que mereixen jugar, veure com tant Cesc com Iniesta no acaben cap partit i que l’altre amb 34 anys els acaba tots. Després si marxa un d’ells com va fer Thiago el titllaran de traïdor, de buscar només els diners, de no estimar al Barça, etc.
Jo, com ja vaig dir amb Thiago, ho entendria perfectament perquè tant afició com entorn estan cecs amb Xavi, estan defensant al jugador com si fos el Xavi de fa 3-4 anys, quan la realitat diu clarament que no és així. L’error més gran és veure com fan les coses al revés, el posa a la banqueta als partits més assequibles i juga els més importants, és surrealista, per això dic que tant de bo el Barça no guanyi res, es perdria un any però almenys es faria un relleu i es guanyaria de cara al futur.
Cesc està entenent el que li va passar a Thiago i el mateix Iniesta comença a veure-ho també. Les seves cares quan estan a la banqueta o quan els substitueixen a ells i l’altre ho juga tot. Com t’has de sentir, si ets Cesc, fots un partidas a Vigo, donant un recital de jugar al primer toc amb la sortida de pilota i donar pilotes amb avantatge al teu company, un recital de demostrar que no es necessita tocar-la 5 vegades i esperar que tots els rivals vagin baixant per obrir a banda, simplement tenir la qualitat de donar-la per sobre del defensa i deixant a Alves amb avantatge en gairebé cada jugada. Com t’has de sentir veient com fas dos gols i ets clau al gol que trenca el partit i que ve el següent partit, un derbi al Camp Nou i et trauen al minut 40 de partit, que a Vigo estàs jugant de luxe i que et canvien als 20 minuts de la segona part. Després veus com l’altre s’arrastra pel camp i que els mitjos rivals li passen pel costat com a motos quan s’incorporen al contraatac. Són un seguit de petits detalls que si la gent veiés el partit en diferit, veient els moviments que fa al camp, molts obririen els ulls.
Hi ha molta gent que diu que fa falta per a controlar el ritme del joc, per a controlar la pilota, etc. Em sembla un argument que fa uns anys podia ser vàlid, avui en dia, amb ell al camp i l’any passat amb Tito també, molts de partits li passen per sobre igualment, no entenc perquè hem de prescindir d’un jugador més al camp que desequilibri i generi espais i un millor atac en estàtic, per a tenir un jugador que fa les mateixes funcions que Busquets.
Després està el tema Messi, un tema que més d’un s’hauria de fer mirar, perquè és surrealista que es critiqui al millor jugador de la història, un jugador que porta anys salvant les castanyes de l’equip i que ha fet al Barça el millor club del món i el millor equip que s’ha vist en la història. Em fa gràcia els que diuen que Neymar està tirant del carro, quan Neymar té els espais gràcies al marcatge massiu i l’organització tàctica contra Messi i contra Iniesta. Ja fa temps que els equips basen el seu estil defensiu a tapar les penetracions en carrera d’Iniesta i de Messi i deixar les bandes lliures perquè el Barça quan arriba a línia de fons és molt difícil que generi perill amb l’alçada dels rematadors. Així tapen els passadissos interiors i a Iniesta i Messi. Però clar, és més fàcil per als amics del club de fans criticar a Messi, com va fer Torquemada per exemple, que no pas criticar que el seu amiguet de les entrevistes i les filtracions no genera res i que ja no està per a jugar.
Messi, sota el meu punt de vista, té una mica de por a encadenar un seguit de lesions musculars, veient com des de que es va trencar cada x temps té problemes, a més que va aprendre de l’any passat i va veure que les garrofes es juguen a final d’any. Jo crec que la preparació aquest any és a la inversa. És un cicle que tots els anys passa el jugador, però durant l’època nadalenca, sobretot de gener, però la gent té molt poca memòria. El debat i les declaracions i opinions, podríem agafar aquests períodes de temps esmentats i serien exactament els mateixos, però clar, omple minuts dels mitjans i pàgines escrites, és el muntatge periodístic que hi ha avui en dia.
Jo ho sento però difereixo de que Messi està malament i que Iniesta està malament. Tots dos estan tirant del carro ofensivament parlant, estan generant els espais per a la resta i estan intentant-ho tot per a poder guanyar els partits, sense queixar-se ni fer caretes a l’entrenador com fan altres ni llençar-li tots els mitjans a sobre. S’estan emportant unes patacades mediàtiques ridícules, perquè ara interessa vendre que la nineta dels ulls de Rosell és el millor del món mundial i és el fitxatge de l’any. Només espero que la cosa es giri i que els jugadors que té Messi cada cop que la toca els tingui ell, ja veurem llavors amb espais el que fa Messi. També serà bonic veure, com quan es juguin les coses aparegui el crack, veure com tots els que l’estan criticant pugin novament al carro de forma miserable i s’oblidin de tot el que estan dient ara.