Tràmit

Paraula que pot definir el que va ser el partit i la part institucional del que ha passat durant aquesta setmana a can Barça. Començant per la part institucional, perquè Bartomeu ha sortit a fer el que s’esperava, penjar-li tot el mort a Rosell que ja està imputat, per a així poder netejar la seva imatge de cara a les eleccions i a poder seguir mangonejant el club mogut pels fils invisibles del senyor Rosell, l’autèntic president a l’ombra. El jutge però no ha picat i el continua tenint imputat, entre altres coses perquè no cola que no sàpigues res quan està la seva firma estampada a la majoria de documents.

També hem vist aquesta setmana la nova comissió tècnica amb la sangonera Reixach, que fidel al que va ser com a jugador, un dropo que cobrava per fer el mínim, fins ara era “assessor del president” (quina barra!!), ara passa a integrar la comissió juntament amb el senyor Braida, un senyor que estava al Milà (tots sabem com està ara mateix el club italià), juntament amb dos directius més. Quin sentit té tota aquesta pantomima si a final de temporada es convoquen eleccions?? El que necessita el club són eleccions ja i que la nova junta comenci a plantejar la pretemporada de l’any vinent, en quant a desplaçaments i logística, resoldre els temes de renovacions i poca cosa més. Si entrarà una nova junta i canviarà tota la estructura esportiva. Ja haurien de ser eleccions molt pròximament, perquè decidir la estratègia de la pretemporada, quan entrarà una nova junta, em sembla una barbaritat, però clar, ja s’encarregaran de carregar de compromisos, per aparaular diners anant a llocs exòtics, en perjudici de la preparació correcta de l’equip, total, com ells no estaran se’ls en fot tot. El pitjor de tot és com estan tapant els resultats les cagades que estan fent aquesta junta, com ha tancat les portes del saber al soci del que s’està maquinant dintre del club. Ara avui es reunien per a decidir a quina empresa li cedeixen els drets d’explotació, si a Mediapro o a Movistar. Com poden tenir la barra de negociar aquestes coses si a final de temporada marxen? Com poden ser tan irresponsables d’hipotecar el club els pròxims anys quan no estan legitimats per a fer-ho?? No amb el cas televisiu perquè a partir de l’any vinent en principi es negociaran conjuntament, però de tota la resta si. El problema de tot això és que tenen previst fer el mateix amb les obres, amb la publicitat i tots els temes importants de futur. Una vergonya, però com s’està guanyant i ja va dir que convocaria eleccions, el soci totalment endormiscat.

Endormiscats perquè per sort l’equip va a velocitat de creuer, complint ahir el tràmit de guanyar al Llevant a casa i ja pensant en compromisos més importants dels pròxims partits. Haurà d’anar amb peus de plom Lucho a l’hora de motivar a l’equip i a l’hora de fer les rotacions de manera encertada, perquè hi ha partits molt trampa, com dissabte vinent enfront el Màlaga, un equip molt seriós i que a casa seva no li van poder fer un gol quan els blaugranes van visitar el seu estadi i una sortida molt difícil a Ipurua, que veurem com està el camp per aquells dies, ja que l’estat de la gespa dona molt que desitjar, en un camp molt petit i on no hi ha espai per a jugar. La temptació de la importància de la xampions i el clàssic, a l’hora de rotar jugadors, en aquests partits, pot costar la lliga si no es va amb compte.

He de dir que els darrers dos partits, el de copa enfront el Villareal i el darrer de lliga, he tingut la sort d’estar a l’estadi veient-los en directe. No hi ha punt de comparació amb la tele, a nivell de velocitat i de visió dels espais. Jo li recomanaria a més d’un, que des del sofà demana més jugades de gol i més perill, quan el Barça li costa alguns partits obrir el marcador, que vagin un partit a veure en directe per adonar-se’n de la gran dificultat que entranya jugar quan hi ha onze tios tancats al seu camp. Perquè la tele sembla que hi hagi més espais, però quan es veu en directe es veu realment la màgia que tenen aquests jugadors per a fer les jugades que fan entre tants jugadors defensant. És una situació realment sorprenent quan els estàs veient en directe. Igual que la veritable magnitud del que és Messi com a jugador. Ja ho va dir Vietto fa uns dies, que per apreciar realment el que és Messi s’ha de veure a peu de camp. Estic totalment d’acord. La velocitat de moviments i la visió de joc que s’aprecia en directe, no té res a veure amb la tele.

El partit va ser fàcil perquè els jugadors del Barça el van fer així, no perquè el Llevant es deixés guanyar, com s’han afanyat a dir des de la caverna. El Llevant va sortir a fer el seu partit, però quan el petitó està inspirat, no hi ha equip que tingui res a fer.

Ahir hagués pogut acabar, d’estar encertats els seus companys, amb hattrick de gols i d’assistències, perquè el nombre d’assistències de gol que arriba a donar per partit és brutal, el que passa que al no acabar amb gol no pugen al marcador.

És increïble la visió que té per a veure la passada on no la hi ha i deixar als companys totalment sols, però ja no és només les assistències, és com trenca les defenses a partit de marxar de 2-3 jugadors i deixa a dos companys pràcticament encarats amb el porter, és que totes les pilotes que passen pels seus peus, normalment milloren la jugada. Mal negoci va fer el portuguès provocant-lo públicament a la gala de la pilota d’or. Esperem que segueixi a aquest nivell perquè el necessitarem el pròxim mes i mig on es decidirà mitja lliga i la possibilitat de passar a quarts a la xampions.

Però el bo que està tenint Messi és que, apart del que està desequilibrant ell, s’està trobant amb una evolució molt positiva dels seus companys, des de que van tots a una que l’equip ha millorat moltíssim, el nivell col·lectiu d’esforç en la pressió, de recuperació ràpida i de joc combinatiu està fent que no només sigui Messi l’amenaça i que costi molt més per als rivals tapar tot el vendaval de joc. Perquè la presència de Rakitic i uns molt millorats en aquest aspecte Busquets i els centrals Piqué, Bartra i Mascherano, fan que el perill sigui més gran. Estic parlant del canvi d’orientació complet que feia tant bé Marquez o Koeman per exemple. Perquè Messi està partint de l’extrem esquerre i fa que tingui almenys tres jugadors a sobre, si apart està Suárez fixant centrals, amb aquestes passades de 40 metres el que s’està fent és que deixen amb un contra un a Neymar a l’altre costat, com la jugada del penal per exemple i moltes de les que es van produir al partit. O bé es realitza el canvi de sentit des d’una banda cap a Messi sol a la banda i finalitza Neymar o un que entri a la rematada pel cantó contrari al que està la pilota, o bé comença la jugada Neymar i l’acaba Messi.

Neymar també va fer un gran partit ahir, el darrer partit fluix contra el Villareal, on el problema no va estar al fallar el penal, ja que Messi també en falla algun, els falla qui s’atreveix a llençar-los, el problema va estar en que no li va sortir res en tot el partit. Ahir va sortir molt motivat i va fer tenir un rendiment molt alt, ajudant a Adriano i fent feina fosca que no acostuma a fer, apart de ser desequilibrant en tot moment i de generar un penal amb el seu desequilibri individual. Esperem també que continuï així perquè se’l necessitarà i molt. Sense fer soroll ja porta 17 gols amb una efectivitat més que notable.

Pedro va fer un partit més que acceptable, millorant el que venia fent fins ara, però que dona la sensació que si no és titular no posa tot el que acostuma a posar al camp. Ahir es va buidar en la pressió i les ajudes però com sempre va estar desencertat cara a gol, però si els altres dos estan com estan darrerament tampoc es tant important que marqui o no, només per a la seva satisfacció personal i confiança, però si segueix treballant com ho fa almenys no se’l qüestionarà que estigui al Barça.

Del mig camp, un cop més, el senyor Xavi va decidir que, com el partit estava sent senzill, que es dedicaria a pujar a la rematada en cada aproximació del seu equip, passant olímpicament de la organització i sobretot d’ajudar defensivament als seus companys. No se quin partit van veure alguns mitjans que el posen pels núvols quan va jugar gairebé més de davanter, que de mig que és on ha d’estar i donar ordre i control de pilota a l’equip.

Sort que els seus companys de mig camp no es van agafar el dia de vacances com ell i van fer un molt bon partit, sobretot amb les passades de 40 metres al peu de Neymar que van generar molt de perill, perquè defensivament i a l’hora de donar equilibri, tant Rakitic com Busquets estan fora de qualsevol dubte. Però la gran notícia és que s’estan atrevint a l’hora de generar joc ofensiu amb un Busquets que es part decisiva a la jugada del gol de Messi a passada de Pedro.

Perquè entenc que Messi és el crack i els gols tapen molt mèrits col·lectius, però no hem d’oblidar que el penal el força Neymar, que el segon gol ve d’una combinació col·lectiva que acaba amb una molt bona passada per dalt de Busquets a Pedro, que fa una molt bona desmarcada de segona línia per a trencar el fora de joc i que li deixa pastada a Messi.

El primer gol ve d’una gran jugada de Bartra, que té el mèrit de robar la pilota molt a dalt i de donar-li l’assistència a Messi. Un gran partit on va recuperar fins a 16 pilotes i va estar inexpugnable per dalt, quan tenia dos jugadors amb joc aeri, com Barral i Uche. Apart va fer també unes quantes passades de mèrit de canvi d’orientació i d’incorporacions a l’atac. Gran partit que demostra un cop més la diferència amb Mathieu, amb la pilota als peus i a l’hora de col·locar-se com a central, coses que el francès dona molt que desitjar quan juga.

Mascherano com sempre va estar espectacular, defensant totes les sortides perilloses abans de que ho fossin, anant molt bé a l’anticipació i entenent-se molt bé amb Bartra, jugador indispensable per a l’equip, que apart del que aporta en joc és l’esperit que impregna als jugadors amb el seu esforç. És un capità encobert i el seu compromís sembla que hagi sortit de la pedrera. Un exemple d’actitud per a tots els que estan a la pedrera i que haurien d’intentar assemblar-se a ell en qüestions d’esforç i de sacrifici i d’ambició per assolir fites.

Els dos laterals també van complir, s’ha de tenir en compte que no són habituals i van aguantar tot el partit a un molt bon nivell i no van patir per les seves bandes, que és el més important. Apart es van incorporar a l’atac amb criteri i de les botes d’Adriano neix, si es pot dir així, perquè la tisora de Suárez és espectacular, però la passada també va a la posició indicada, a l’alçada i la força adequades.

Un Suárez que poc a poc està demostrant el que pot aportar apart de la lluita, de l’esforç i de la combinació amb la resta de companys i de fixar als centrals. A Bilbao va demostrar que les pot clavar de fora de l’àrea, ahir va demostrar que té una qualitat a la rematada espectacular i encara falta la versió de Suárez, que té i ha demostrat els darrers anys, de col·locació i d’intuïció a l’hora d’estar al moment correcte a l’hora de rematar, la seva versió “caçagols”, que serà el que realment li donarà molts punts al Barça en partits difícils.

Està clar que el rival no era el més fort possible, però Lucho va canviar 8 jugadors de cop respecte la copa i l’equip pràcticament no ho va notar. El més important és que faci rotacions però en zones determinades, com ara la davantera i l’atac, no de tres jugadors de cop. El mig camp si que té garanties de rendiment posi a qui posi i és la part que ha de córrer més al llarg del partit, la que necessita més rotacions, però la davantera per exemple, anar posant a Pedro però deixant a dos cracks, per a que no passi com a Anoeta.

Brillant.

És el que podríem dir del partit d’ahir si fem cas de tot el que diu la premsa, que com sempre ja se’n va per les rames i comença a parlar de triplets i de títols quan encara queda tant aquesta temporada. Però és molt típic de la premsa, després d’Anoeta tot era un desastre, s’havia de fer fora a l’entrenador i pintava un futur molt negre. Ara resulta que tot torna a ser meravellós i no hi ha cap problema al club, com canvia la cosa de que entri o no la piloteta.

Amb tot això, el president del Barça, content com unes castanyoles, els resultats de l’equip, han fet que la gent no pensi amb les seves cagades i no tingui la temptació, de presentar una moció de censura, pot seguir fent les seves mafiades i si té sort i es guanyen títols pot inclús treure pit de cara a les eleccions. Quan la realitat és molt diferent, quan se’n va al Vaticà a veure el Papa i li ofereix patrocinar una iniciativa en favor de les escoles, per a netejar la cara del personal amb el tema Qatar, però clar, només a les seccions, perquè el club està venut als de Qatar. Ara es vol treure de la mànega un cop d’efecte com el de Laporta amb Unicef, quan no té res a veure una cosa amb l’altra. Laporta va prioritzar portar Unicef a la samarreta, per davant de qualsevol patrocini, mentre que ara el president actual vol jugar al “poli bueno, poli malo”, és a dir, em patrocina al primer equip una dictadura i les seccions una organització, que en principi no té res a veure amb res similar a Unicef. Li ofereix ser un òrgan de publicitat  una organització que està controlada per l’Església, que és molt diferent. Ja només li faltava al club posar-se amb temes religiosos, un club de futbol. Bastant penós la veritat. Que el president hagi estudiat a una universitat privada, dirigida per jesuïtes, no vol dir que ara haguem d’aguantar com augmenta la religiositat del club. En una societat catalana, totalment laica, ara resulta que volen patrocinar a l’Església i de forma gratuïta, la organització més rica, que si vengués part del que té acabaria amb la gana al món i podria escolaritzar a qui fos necessari, resulta que li hem de fer la campanya gratis. No entenc res la veritat. No sé com volen comparar patrocinar Unicef amb patrocinar Escoles Ocurrents.

El problema de tot és veure com està fent el que li passa pels pebrots amb el club i decidint coses que no li pertoca, quan ha de marxar a final de temporada, deixarà el club fatal i ens en penedirem els pròxims sis anys, quan el que entri nou estirà lligat de peus i mans. Esportivament l’equip està a un gran nivell, però li està fent un lamentable favor institucional a una junta que ja hauria d’estar fora del club.

Està a un gran nivell perquè, seguint amb la religiositat, tenim al Deu del futbol. Ahir va donar un nou recital de com es juga i de com es pot destrossar a un equip rival. Un autèntic espectacle d’un jugador que va participar decisivament als 5 gols que va fer el Barça, amb una jugada al cinquè gol que és per a emmarcar i veure’s a les escoles de futbol, com un jugador pot portar tant apegada la pilota al peu i destrossar ell solet una defensa, passejant-se per la frontal i driblant jugadors, esperant el moment exacte i el lloc adequat per a fer la passada i deixar tot sol a Busquets que només va tenir que fer la passada de la mort. Una jugada brutal, que va ser la cirereta del pastís del partit que estava fent. Perquè apart de participar en tots els gols, la cosa encara hagués estat més escandalosa d’estar encertats els seus companys a l’hora d’aprofitar els seus regals, la rematada de cap de Suárez que treu Gorka, la cagada de Xavi que se li fa de nit, dos mà a mà de Neymar amb el porter, etc. Un autèntic festival del millor jugador de la història.

Un partit on va ser decisiu amb el primer gol, de falta afortunat pel rebot, que va trencar el partit i va fer que el Barça pogués jugar amb més tranquil·litat. Perquè l’Athletic va sortir molt fort, pressionant molt a dalt i generant perill quan recuperava la pilota, amb un Barça incapaç de controlar el ritme de partit, perquè entre altres coses qui ho havia de fer s’amagava entre línies i esperava que la resta traguessin la pilota controlada. En aquest aspecte, va ser molt important Neymar, que va ser el jugador on anaven aquestes pilotes amb sortida des del darrera, que controlava molt bé d’esquena i feia possible que l’equip sortís els 10-15 metres, que necessitava per a no estar embotellat al darrera. Perquè els primers 15 minuts de partit van ser molt complicats, amb un equip contrari pressionant a camp propi del Barça i fent ús d’un joc dur que el lamentable Mateu Lahoz estava permetent miserablement. Jo no puc entendre com es pot considerar un bon àrbitre una persona que es passa el reglament pels pebrots i xiula el que li dona la gana. Fins al minut 40 de partit no va treure la primera targeta i un parell de minuts després, li treu a Alves per una falta molt normaleta, molt més fluixa que les que s’estaven produint al partit, per part de De Marcos a Neymar entre altres, o d’Etxeita a Suárez. Però clar així compensava les targetes, una cosa que es fa molt quan es xiula al Barça, que avisen i avisen a l’equip rival, però que quan un jugador del Barça fa una falta una mica per sobre de la mitjana, no s’ho pensen dos cops a l’hora d’amonestar-lo, perquè ja n’han tret unes quantes al rival i que no es vegi molt descompensat. Lamentable.

Sort que Messi va trencar el marcador aviat amb el gol de falta afortunat, cosa que va suposar que l’equip basc hagués de jugar una mica més pressionat. Però clar, és la típica manta curta, si et tanques al darrera no arribes a porta i si surts a pressionar molt a dalt, llavors deixes molts espais al darrera, cosa que està aprofitant molt bé el Barça per a sentenciar alguns partits que se li compliquen pel joc del rival. És el risc que corren, que per cert és d’agrair aquests equips que prefereixen córrer-lo, de pressionar tant a dalt, que en quant es passa la primera línia de pressió, és gairebé jugada clara de gol i, amb la qualitat que té el Barça a dalt, és una mica suïcidi. Però el resultat tapa que al començament es va patir força, que amb un equip amb davanters més efectius potser estaríem avui parlant d’una altra cosa. Perquè abans de fer el segon, l’equip basc té dues ocasions clares que atura Bravo i una altra de més clara encara que va al pal, a continuació ve el golàs de Suárez, però això no sempre succeirà així i no sempre es tindrà la capacitat de reacció per a remuntar, que es va tenir per exemple amb el primer gol de l’Athletic, que va suposar uns minuts d’incertesa i de més moral per a l’equip de casa, sort que es va tornar a marcar aviat, sinó no sabem que hagués passat.

Els dos gols són molt evitables, sobretot si Lucho no hagués apostat per posar al mateix equip i al mateix costat de camp a Mathieu i Xavi. El primer semblava més un bessó d’Alba, fent més nosa que servei per aquella zona i que va estar gairebé tot el partit fora de lloc, si li sumem que pel mateix costat de camp estava Xavi, que veient que era incapaç d’agafar la pilota i posar tranquil·litat al joc, va decidir despenjar-se en atac, amb incorporacions de segona línia a veure si marcava algun gol a assistència de Messi, que no pas de defensar la seva zona i ajudar als companys de mig camp. Els dos gols venen per una assistència des de la zona on havia d’estar Xavi, a un davanter aprofitant la línia de passada on havia d’estar per a tapar-la Mathieu, que sempre estava en terra de ningú. Els dos gols surt la foto de Piqué havent d’anar a tapar el forat que deixa Mathieu, sense poder arribar a temps i el francès tornant de ves a saber on sense marcar a ningú. El segon gol apart de les errades de tots dos, venen acompanyades per una errada de Bravo que se la menja pel seu pal. Les dues aturades decisives que fa són tapant el seu pal, el gol és errada seva precisament per no tapar-lo. També va errar a la jugada que rematen al pal, que surt a fer rovellons i llavors el refús de Piqué li guanya Aduriz a Mathieu i Bravo està fora de lloc, sort del pal. No poden jugar Mathieu i Xavi al mateix onze i al mateix costat de camp, és massa decisiu per al rival.

Per sort l’equip va encaixar molt bé el gol i va reaccionar molt aviat, amb una jugada espectacular, on Messi amb un toc trenca tot l’entramat defensiu, li dona a Rakitic, que fa la pausa correcta i li torna a Messi i obre a banda per a Suárez que fa una molt bona passada que Messi acaba rematant. Una jugada on Messi es fa des de la ratlla del mig camp, una correguda espectacular fins a rematar al segon pal, ajudat per De Marcos que és el que la acaba entrant. Un cop marcat el 1-3 ja es va acabar el partit i més amb la posterior expulsió d’Etxeita per una entrada criminal. És el que passa quan tens un àrbitre tant lamentable, que deixa jugar tant, que el rival, es va encegant i llavors al final, ha de treure vermella directa.

El que més em preocupa, però, és que el Barça s’acostumi a jugar així, després de que darrerament els equips li hagin jugat així, que llavors després quan vinguin els autobusos, l’equip s’ofegui i no sigui capaç de trobar el gol. Perquè em sembla perfecte que si els equips t’apreten a dalt, tinguis la capacitat per a matar-los amb transicions ràpides, però no serà el més habitual aquesta temporada. És una bona notícia que Lucho hagi sabut donar solució a aquest tipus de partits on t’apreten tant a dalt, ja que en anys anteriors s’ofegaven, però seran més habituals els autobusos i el Barça ja ha punxat en varis d’aquests autobusos. Esperem que la dinàmica adquirida pels darrers partits, el plus de confiança que tinguin els jugadors, serveixi per a trencar partits molt tancats, que és on et jugues les lligues.

Individualment els tres de dalt van estar a un gran nivell, el cas de Messi ja ho he dit abans. Amb els altres dos doncs Neymar va estar a un gran nivell, molt important a l’hora de descarregar l’equip i generant perill en tot moment, molt irregular amb la definició però tampoc va ser necessària. El cas de l’uruguaià ara la premsa parla que si ja ha tapat boques, que si ha tornat el Suárez de Liverpool i les típiques subnormalades de “periodistes” que analitzen amb el resultat a la mà i en el cas dels davanters si han marcat o no. Suárez ja fa dies que està justificant el seu fitxatge, sent bàsic per a l’equip, ahir descarregant el joc quan li pegaven pilotada per a que la baixés i amb combinacions amb els de dalt, apart va fer un golàs xutant des de fora de l’àrea, no serà l’últim, és un dels punts forts que té i que el Barça no tenia al seu repertori.

Al mig camp partit espectacular en quant a treball de Busquets i de Rakitic, de donar la pausa necessària per a les transicions ofensives i amb molt bona visió de joc. El de Badia va fer una molt bona incorporació al cinquè gol i va ser decisiu a l’hora de tallar les contres, ajudat pel croat que va estar immens amb l’equilibri al mig camp i els canvis d’orientació, a més es va incorporar en varies ocasions amb perill i va conduir molt bé el joc de l’equip. Després està el partit de Xavi, que va decidir amagar-se entre línies i passar tot el treball pesat als altres dos companys del mig camp, però com va tenir un parell d’ocasions de gol, doncs per a més d’un ja va complir. Jo espero d’ell que ja que surt a controlar el ritme, que no es facin partits d’anada i tornada com el d’ahir, perquè si no ha de poder frenar-ho, no pinta res en aquest tipus de partits d’anada i tornada, perquè no té el físic ni per aguantar-los, ni per ajudar a l’equip. Ahir, fins que no va tenir el parell d’incursions a l’àrea, no va tocar pilota. Però bé, com el van aplaudir i feia dos partits que no jugava, doncs els seus amiguets vinga a demanar un cop més, més minuts per a ell.

La defensa va estar a un gran nivell, excepte Mathieu, que és un element desestabilitzador perquè ni juga tranquil Alba, va haver-hi una jugada, que fins i tot el va empentar per a poder arribar a un refús i que estava el francès pel mig, ni juga tranquil Piqué, que ha d’estar tapant-li els errors constantment. Això no aporta gens de confiança ni tranquil·litat. Segueixo sense entendre perquè juga per davant de Bartra.

Bravo va estar irregular, molt efectiu els primers minuts, molt bé amb la pilota als peus, però molt malament, en segons quines jugades, que haguessin pogut costar cares. Aprovat en general però molt irregular.

Però la millor notícia del dia, sense cap mena de dubte, és la destitució d’Eusebio com a entrenador del filial. Una decisió que s’ha pres molt tard i que esperem que el nou tècnic tingui temps per arreglar-ho, encara que tampoc em convenç massa la elecció de Vinyals la veritat, no estava fent massa bon treball al juvenil. Però amb que posi els jugadors a la seva posició i no faci invents lamentables, la cosa esperem que vagi molt millor.

Victòria molt positiva.

Abans de començar l’entrada veig la notícia del tema Neymar, que un cop més ha aparegut als mitjans. És una vergonya la publicitat negativa que ha de suportar el club per culpa d’una colla d’incompetents que encara estan al càrrec. Perquè segons diu la notícia, segurament s’imputarà al Barça com a club per frau fiscal amb Hisenda. És molt vergonyós que et deixin públicament com a corrupte i com a defraudador el club que fa uns anys tenia millor fama i era admirat per tothom. Perquè una cosa és que un dirigent o treballador, s’embutxaqui diners d’un club, que no declari els seus impostos a Hisenda, que faci qualsevol cafrada. Però tacar d’aquesta manera la imatge del club, és la gota que vessa el got i hauria de ser la ratlla i creu d’aquesta directiva. No puc entendre de cap manera com pot seguir encara a la cadira aquest senyor i com permetran que acabi d’enfonsar el club i el deixi en mans dels seus amiguets. És bastant penosa la condescendència del soci blaugrana, que van córrer molt per a fotre-li una moció de censura a Laporta però que en canvi ara estant totalment endormiscats pels èxits recents, bé no tant recents perquè portem uns anys ja menjant mocs a nivell europeu. Ara hem de veure com estan fotent fora a Alves quan és un marró que s’haurien de menjar després de la gran cagada que han fotut amb el tema Fifa i els reforços lamentables en defensa quan sabien que no podrien fitxar. Si l’has cagat, doncs t’has de menjar amb patates la cagada i pagar-li a Alves per renovar, ja se que té la paella pel mànec el brasiler, una altra cagada de gestió, però no pots encarar els propers dos anys amb Montoya i Douglas. Amb Montoya perquè l’entrenador no confia amb ell i amb Douglas perquè no crec que confiïn amb ell ni la seva família. Doncs veient que no pots fitxar els propers dos anys, li ofereixes un bon contracte bianual i et fas fotre, no l’haguessis cagat els anys anteriors.

Però bé anem al partit. L’aspecte més positiu del partit d’ahir és, sense cap mena de dubte, la força mental que van demostrar i la capacitat de reacció per a remuntar amb tant poc temps. Més d’un i més de mil, quan va marcar el Villareal i veient que el Barça tenia les ocasions i fallava, estaven ja pensant amb el partit del Celta al Camp Nou aquesta temporada, veient com costava marcar ja veien la lliga perduda, sobretot veient com el Barça acusava el cop i els següents 5-10 minuts es veia a l’equip visiblement afectat. Però es que més de cinc mil pensaven quan marca el segon l’equip groguet, que ja s’havia perdut la lliga i que ja era impossible remuntar amb el que havia costat empatar. Al final la cosa va anar bé i el Barça va remuntar amb dos minuts i es va veure un partit molt disputat. No hi ha que oblidar que aquest rival d’anit portava 18 partits sense perdre i té un molt bloc col·lectiu, que és capaç de ser molt sòlid defensivament, quan juga fora de casa i que té a més la capacitat de combinar i de fer un joc ofensiu molt perillós, com va demostrar durant la estona posterior al gol de Messi, que van demostrar capacitat per a fer-se amb la pilota i generar perill.

El partit va començar molt bé per al Barça, que fallava moltes ocasions generades, amb Suárez al capdavant, que estava dominant a un Villareal que va decidir no discutir la possessió i sortir a la contra. Als 30 minuts quan ja podrien anar guanyant sobrats, el Villareal marca un gol de xurro a la seva primera aproximació real amb perill, una autèntica injustícia pel joc mostrat per uns i altres. El Barça ho va acusar i fins a falta d’aproximadament deu minuts, no va recuperar-se, com no amb una gran jugada de Messi, que li dona a Rafinha i el refús l’agafa Neymar, posant una mínima justícia al marcador, mínima perquè sense cap dubte no mereixia anar al descans perdent l’equip blaugrana. La segona part torna a començar bé i per una errada de Piqué s’encaixa el segon gol, llavors les coses pintaven negres, però per sort una molt bona jugada col·lectiva, amb una finalització a base de rebots acaba amb gol de Rafinha. Llavors va ser l’equip groguet el que va acusar el cop i va rebre un tercer gol de seguida, un golàs de Messi amb la cama direm que menys bona, perquè la cama dolenta de Messi és millor que la bona de molts jugadors de primera divisió. A partir de llavors el Barça va guanyar amb tranquil·litat, llàstima de la jugada del penal clar a Neymar, que el senyor Bicanti Garrido decideix no xiular penal. Aquest senyor se li està començant a veure el llautó, perquè és el mateix àrbitre amb el que el Barça havia perdut amb el Celta i empatat a Getafe, amb arbitratges lamentables, recordar que a Getafe es va menjar un penal també molt clar, per unes mans d’un defensa que no va voler xiular tampoc. La veritat és que no és un molt bon bagatge per a tenir les simpaties blaugranes, però és que cada setmana succeeix alguna cosa amb l’àrbitre i mai a favor. Comença a fer molt mala olor el tema i sobretot les designacions a la carta que s’estan produïnt des de fa ja molt de temps.

Per culpa de xiular penal i expulsió del porter, el Barça va haver de sofrir més del que mereixia pel joc, perquè l’ajustat del marcador no s’estava corresponent amb el joc desplegat per tots dos, encara que Marcelino hagués tret pit a la roda de premsa posterior de com estaven competint els darrers anys amb el Barça, a la primera part, si se’n va 4-0, ningú hagués pogut dir res, però clar és el que té analitzar el partit amb el resultat a la mà, una cosa que està molt de moda.

Del partit d’ahir m’agradaria destacar dues coses, el gran partit de Rafinha, probablement el millor del partit i el molt bon partit de Suárez. El tema Suárez és tremendament injust i no s’analitza com s’hauria de fer sota el meu punt de vista, perquè estic més que cansat de veure, escoltar i llegir que si no s’adapta, que si no fa gols, que si li pesa la samarreta. Per sort la gent de l’estadi està veient com va la cosa i no està cometent el mateix error que va cometre amb Alexis i li està donant suport malgrat els errors. Perquè el partit de Suárez, li pega quaranta patades al partit que va fer Neymar, però clar com el brasiler va fer el primer gol i va forçar la jugada del penal, ja tot són alabances i a Suárez en canvi tot són dubtes. On he de signar per a que el meu davanter centre, tingui 4 ocasions clares de gol abans del primer quart d’hora de partit?? On he de signar per a que el meu davanter centre mossegui a la pressió i no doni ni una pilota per perduda?? On he de signar per a que el meu davanter centre intervingui de forma directa a dos dels tres gols que marca el meu equip? Apart de tot el treball de fixar centrals i de combinar i fer parets amb els que estan entrant amb carrera, quan t’estan cascant els centrals per darrera per a que no ho puguis fer. El senyor Suárez ahir va fer un autèntic partides i és tremendament injust l’anàlisi del seu partit per part dels que es diuen periodistes i es diuen ser blaugranes. Perquè que ho faci la caverna, perquè és l’únic que busquen, fotre merda i qüestionar un fitxatge que ha costat el que ha costat, no sorprèn a ningú, però que ho facin els “periodistes” de per aquí em sembla penós, sobretot perquè aquests seran els primers de pujar al carro quan agafi una bona ratxa, igual que han fet amb Lucho, que ara és una meravella d’entrenador i després d’Anoeta se’l volien carregar. Una mica més de coherència si us plau.

Molt destacable també el partit de Rafinha, que coneixíem els que seguíem el filial quan ell estava i els que l’hem anat seguint amb la cua de l’ull quan estava al Celta. Un jugador molt versàtil, que pot rendir molt bé en atac, que té molta imaginació, qualitat per a combinar amb els de dalt però que sobretot té la capacitat física per a treballar defensivament i evitar que es trenqui l’equip. Ahir va marcar un gol i va participar decisivament al primer gol, però el més destacable van ser les ajudes defensives i les cobertures i va tallar almenys tres pilotes quan retornava cap enrere que haguessin pogut acabar molt malament per al Barça, el millor partit des de que ha tornat a can Barça i esperem que vagi cap amunt, perquè té unes qualitats i un físic espectacular. Poc a poc està agafant la forma i pinta a que serà molt important de cara al tram decisiu de la temporada. Esperem que Lucho continuï apostant per ell en detriment de Xavi i que la terna Rakitic-Iniesta-Rafinha tinguin molt de protagonisme perquè seran molt bones notícies per al Barça.

Després està Messi, que un cop més va ser decisiu i va guanyar el partit amb una jugada marca de la casa. No va ser el partit més brillant seu individualment, va arrencar molt bé i es va pegar un cop al llavi que el va deixar molts minuts preocupat i absent del joc, per sort va reaparèixer per a generar la jugada del primer gol amb col·laboració amb Rafinha, va ser decisiu amb la rematada de cap al segon, que el rebot cau a peus de Rafinha a porta buida i no cal dir com va ser de decisiu al tercer gol. Sense ser el millor partit seu en quant a continuïtat al joc, va ser totalment decisiu com sempre, inclús amb la jugada del penal, que té la picardia de quedar-se sol per a rebre (amb una gran passada de Bravo) i deixar a Neymar tot sol davant el porter.

Un Neymar que va fer un partit molt fluix, al que el gol i aquesta jugada li van donar una transcendència que per joc no mereixia. Els partits de Neymar tenen dos vessants, depèn del partit, no se si del seu estat d’ànim o que, però del començament ja es veu. Hi ha la vessant que vol pilota, baixa a rebre, participa i fa eslàloms des de mig camp, que busca el desequilibri, els partits que inclús sense marcar, demostra ser un jugador gairebé imparable. Però després està la vessant “gossa” del jugador on es limita a fer el mínim per la seva banda i espera que li arribi la jugada de gol, ja sigui per assistència de Messi o d’algú altre, o bé esperant alguna jugada que pugui tenir de contra, com el dia del camp de l’Elx per exemple. Evidentment que s’ha de tenir el mèrit d’estar al moment adequat al lloc exacte, com el gol que fa, o la jugada del penal arrencar al moment adequat per a guanyar l’esquena a la defensa. Però a mi m’agraden els partits on se’l veu amb ganes de ser protagonista i ahir els primers 44 minuts va estar totalment desaparegut. Esperem veure la millor versió per als propers partits que seran molt complicats, començant per San Mamés diumenge que ve.

Molt bona versió també d’Iniesta, que poc a poc va recuperant sensacions i que està jugant més d’interior que no pas buscant la banda, així penso que té més visió de la jugada i està més ben col·locat per a la pressió i per a tallar les sortides al contraatac. Esperem que continuï amb aquest ritme però sobretot que no tingui lesions musculars, que és el que li està acostumant a passar els darrers temps, un Iniesta a un bon estat físic és indiscutible per aquest equip en partits importants, però també s’està veient que és el que sofreix més amb el nou sistema de joc, com passa amb Xavi, la diferència és que Iniesta encara té una edat on pot aguantar aquest ritme durant el partit i té la suficient experiència per a suplir carències físiques amb col·locació i genialitat individual, a l’hora de regatejar i desfer-se de rivals amb les habituals croquetes i canvis de ritme.

Busquets també fa uns partits ja que està a un rendiment molt alt i ahir fins i tot va ajudar bastant a la tasca de creació, un altre jugador que va a més i que sobretot està notant tenir dos interiors que l’ajudin en les cobertures dels laterals, ja que no ha d’abastar tant de terreny de joc. Després va ser suplert per un Mascherano que està imperial, tant en defensa com al mig centre i que és imprescindible avui en dia en aquest equip, aporta, salvant les distàncies, una mica el que aportava Pujol, una actitud i una garra que arrastra als seus companys i que intimida al rival, ahir mateix va haver bastantes ocasions on es va menjar a Giovani i a Vietto, que tenien que estar més pendent de que no els hi pispés la pilota en una anticipació, que de combinar i de fer jugades.

Va fer una molt bona parella novament amb Piqué, que va estar a un nivell altíssim com acostuma des de que ha decidit tornar a ser futbolista. Malgrat la errada del segon gol, on per a mi la errada és més quan està recuperant que es deixa trencar per Giovanni quan penso que el que havia de fer és, un cop arraconat a la línia de fons, tapar la passada ja que el pal se suposava que l’havia de tapar el porter. Si clava gol tant escorat la culpa ja és del porter, però si et passes de frenada i deixes la línia de passada lliure, és quant ve el gol de passada de la mort. Aquest crec que va ser l’error, perquè que fallis un control i te la pispi el davanter, és una errada que es pot considerar greu, però que li pot passar a qualsevol, i més amb el vent que feia, que podia fer un estrany la pilota en qualsevol moment.

La part més fluixa sota el meu punt de vista van ser els laterals, que sense jugar malament no van influenciar res en atac, es van limitar a complir en defensa, que ja és prou i a obrir el camp en segons quines jugades, però que al no brillar en atac doncs deixa el partit com una mica descafeïnat per la seva part.

I molts cops que em deixo a Bravo, però és que pràcticament no li arriben i normalment quan li marquen no és culpa seva, fa poques errades, que és el que s’espera d’un porter del Barça i té molt poc treball com per a fer un anàlisi del seu rendiment. Sempre valorem més el joc amb els peus que res, però és que realment sembla més un lliure que un porter, perquè influeix amb el joc amb els peus i com a porter gairebé no té feina. Molt bona passada a Messi a la jugada que acaba amb penal clar no xiulat, però és que a més va tenir la visió per a fer-la i la intel·ligència ja que ve de la jugada que li anul·len un gol al Villareal per fora de joc de Victor Ruiz i la seva ràpida sacada i precisió, d’estar encertat l’àrbitre, hagués decidit el partit.

Golejada enganyosa.

El Barça va guanyar ahir per una gran diferència de gols però no cal oblidar que és un resultat bastant enganyós, perquè l’Elx, fins que no es va quedar amb un home menys, va aguantar bastant bé el partit fins llavors i el segon gol que va trencar el partit definitivament, ja va obrir totes les barreres de cara a barraca per als davanters blaugrana i per a jugar a plaer el que quedava de partit.

El més graciós de tot, és veure com els mateixos que van matar a Lucho per fer rotacions a Anoeta, avui als mitjans i entorn estan lloant la gestió de l’entrenador, la diferència és el resultat final, com sempre, amb la colla de “periodistes” que fan una crònica si es guanya i una altra si es perd. Igual que avui hem de llegir que si va ser un recital dels dos davanters quan el mateix Neymar fins al moment que força el penal estava passant amb més pena que glòria pel partit i perdent-se amb guerres estúpides amb Damian Suárez, que si l’àrbitre hagués estat primmirat, l’hagués pogut expulsar per les patades absurdes sense pilota que es van pegar un i altre i s’hagués perdut el partit davant del Villareal. Ja es van picar a la copa i ahir va continuar la cosa. Amb el cas de Messi, es va passar tota la primera part intentant-ho i baixant a buscar la pilota al mig camp per a fer la feina de qui no la estava fent al mig, buscant passades llargues a l’esquena de la defensa i alguna combinació, com la que va fer amb Pedro que acaba amb falta quan ja encarava porteria i li van fer obstrucció clara.

La primera part del Barça va ser infumable, per molt que es parli de festival o de partidas. Per molta rotació que hagués fet, a un equip com a l’Elx, no es pot estar gairebé tota la primera part sense generar-li ni una ocasió de perill, sense embotellar al rival al seu camp i que no surti i sense un mínim de circulació de pilota. Però clar per a això has de tenir al mig camp a gent que pugui jugar a un o dos tocs i no a 10 tocs com jugaven els dos d’ahir. A Rafinha li agrada tenir la pilota als peus i fer conduccions i l’altre simplement ja no dona per a més. Estic d’acord amb les rotacions, ja ho vaig dir inclús el dia que es va perdre a Anoeta, però Rakitic o Iniesta a la vegada l’equip ho nota moltíssim. En aquest cas va acabar bé perquè Xavi li va donar una bona passada a Piqué i aquest va fer una molt bona jugada amb una mica de sort al final d’aquesta. Em fa una mica de gràcia que es parli d’assistència a una passada llarga on el jugador controla amb el pit, retalla a un defensa i xuta entre dos defenses més. És la nova moda que té el futbol, que tot compta com a assistència, quan acaba una jugada en gol, ja sigui un xut desviat que acaba rematant algú o una passada endarrere i que el company la clavi de 30 metres, cada cop sembla més la Nba, el concepte d’assistència està molt equivocat. Assistència seria el que fa Messi ahir, que deixa en dos ocasions sol a Neymar per a definir, inclús els que podrien dir que no ho considero perquè no em cau bé Xavi, al mateix partit si que en fa una d’assistència de gol que no acaba en gol perquè Pedro la falla, una molt bona passada entre línies que feia anys que no li veia fer a Xavi, ahir amb el partit sentenciat i un home menys en va fer una.

El Barça ja fa temps que viu de marcar aviat o no, ja ho vam dir a començaments de temporada, que els partits que s’encallessin de marcar el primer costarien molt i que en canvi els que es marqués aviat, molts acabarien en golejada. Al Barça ja des de temps de Pep que es tanquen amb onze tios al darrera davant de la seva àrea amb dos línies de 4 jugadors i dos davanters que es mouen basculant segons per on passa la pilota i que estan una mica alliberats per a sortir a la contra, que deixen les bandes lliures i tapen els passadissos centrals. Si el marcador no s’obre aviat, els rivals van agafant moral i cada cop estan més embotellats i se suposa que pateixen més però al reduir tant els espais es fa cada cop més difícil, perquè el Barça no és un equip de penjar pilotes des de la banda, perquè no té mitjos amb arribada (excepte Rakitic o Rafinha) ni davanters amb capacitat de rematada (excepte Suárez), el Barça necessita arribar a ratlla de fons però amb passades cap enrere al punt de penal o immediacions rases, passades de la mort, no penjades. Si que poden marcar alguna rematada de cap esporàdica, però no és el seu fort. En canvi quan hi ha un gol aviat, els rivals no juguen tant tranquils i els del Barça s’alliberen i comencen a buscar jugades que amb l’empat no apareixien al estar engarrotats. La gent ho veu molt fàcil, diuen “amb aquests jugadors s’ha de marcar i crear ocasions, encara que hi plantin l’autobús”. Però la realitat és molt diferent, són persones que a mesura que van passant els minuts es van agarrotant i sentint la pressió del transcórrer del temps que va minvant. Ja se que cobren molt i que és la seva feina, però que cobrin el que cobren no és una correlació directa amb les capacitats de joc.

Ahir vam veure aquesta situació ben diferenciada a les dues parts, l’equip agarrotat que no pot generar perill amb la pressió que està passant el temps i no poden marcar, que va contrastar amb la segona part, quan van jugar amb marcador a favor i es van divertir al camp.

Per això és complicat fer una valoració individual dels jugadors, perquè si mirem per exemple Neymar, veient els darrers 30 minuts, qualsevol que digui que va fer un mal partit, el tractarien de boig, però si mirem els 60 minuts primers, són per asseure’l a la banqueta i que surti un altre, potser si hagués posat les ganes i l’atreviment des del minut 1 de partit, aquest s’hagués resolt molt abans i Messi no hagués hagut de moure’s tant a la primera part, tot sol en atac i sense cap creació per part del mig camp.

Si mirem la primera part de Xavi i de Rafinha, podríem dir també que en cap moment van agafar el pes del partit i el domini territorial i la generació de joc des de la medul·lar, no haguéssim vist tanta passada llarga de Masche o de Piqué que es saltaven directament la línia de mitjos, no haguéssim vist a un Messi que havia de baixar a la semicircumferència de mig camp a rebre i a crear joc. Si mirem la segona part, amb espais i gent llençada a l’atac, podem parlar d’un bon partit de tots dos, malgrat que el de Terrassa vagi caminant pel camp i no arriba a cap pilota que no li vagi a un pam de la bota. Però en atac no ho va fer malament a partir d’estar el partit ja trencat i amb un home menys el rival.

La resta si que podríem parlar d’un rendiment més o menys regular durant el partit. Bravo va estar encertat amb la pilota als peus i va aturar els dos xuts a porta que li van tirar, un amb més pena que glòria però al fi i al cap la va rebutjar.

Després la defensa va estar a un nivell bastant acceptable, tot i jugar Montoya per exemple i un Bartra més erràtic que de costum però que va solucionar correctament les errades que va cometre. El cas de Montoya és bastant curiós, és un lateral que s’incorpora bé a l’atac, sempre puja al moment adequat, no juga com un extrem més com el cas d’Alves, sinó que entra de segona línia per sorpresa, no ha tingut la sort que quan la centra bé els companys hagin aprofitat les passades, però em sembla un lateral que rendeix més que acceptablement. Dic que és curiós, perquè és un jugador al que demanava molta gent, pel seu rendiment al filial, però que en canvi quan ha jugat al primer equip, els mateixos que el demanaven ara diuen que no els acaba de fer el pes. És el típic jugador que necessita una mica de continuïtat, però que volen que doni un rendiment immediat cada cop que surt. Cosa que per exemple no fan amb Adriano, que compleix al lateral i ningú el qüestiona, encara que no faci partits brillants. Montoya tindrà sempre el problema de comparar-lo amb el millor Alves i el millor Alves, és dels millors laterals drets que ha donat el futbol, del estil del gran Cafú. Penso que s’és molt injust amb el xaval la veritat.

Menció especial per a Piqué, que ahir va desencallar el partit però que el més important és que està molt prop del central que va meravellar durant l’època Pep Guardiola. El més important de tot és la seguretat que està aportant amb el joc aèria, sempre està allà on caurà la pilota per a refusar, si a sobre aporta en atac fantàstic. Ara tots els que el qüestionaven s’amaguen sota les pedres, però és una cosa habitual a can Barça, aparèixer només quan les coses són criticables.

Molt bon partit de Mascherano també, que sempre que juga al mig camp compleix perfectament i dona una seguretat i una capacitat de recuperació al nivell de Busquets, inclús probablement superior, ja que l’argentí és més ràpid que Busquets, però el de Badia ho supleix amb col·locació i bona lectura de joc. Apart l’argentí va haver de córrer més, ja que havia de tapar el forat defensiu que deixa Xavi.

Per últim el gran Messi. Totes les setmanes és el mateix, no hi haurà mai cap jugador amb aquest rendiment tant continuat, ahir va donar un recital de donar joc als seus companys i esperar el seu moment espectacular, amb dos assistències marca de la casa que Neymar no podia desaprofitar. El Barça ha de fer tot el possible per a mantenir aquest jugador molts anys, fins que ell vulgui, perquè té tanta classe i facilitat per aquest esport, que caminant podria decidir partits. La primera jugada que assisteix a Neymar, se’n va del seu oponent amb una facilitat insultant i li deixa pastada a Neymar per a que la posi al pal llarg. Brutal.

Per últim parlar del bon arbitratge de Clos Gomez ahir a Elx. Igual que quan ho fa malament se l’ataca, ahir va fer un molt bon arbitratge, amb l’errada de no expulsar a Pelegrín al penal, però que ja estava el partit sentenciat, partit on va xiular tot el que hi va haver i que no es va arronsar amb les targetes, com hauria de ser un àrbitre, que els que s’han de moderar són els jugadors si no volen acabar expulsats, no abaixar el llistó l’àrbitre de les targetes per a que un equip no acabi amb 9-10 jugadors, com fan la majoria quan xiulen al Barça. I mira que és un àrbitre que m’agrada ben poc, molts partits ens ha tangat, clàssics de copa inclosos que van costar la eliminació del Barça, però ahir ho va fer molt bé.

Onze tipus.

Abans d’entrar en matèria, comentar la hipocresia i la poca vergonya que té el president del Barça, que va convocar eleccions i va demanar als possibles candidats que juguessin net i que respectessin els temps i resulta que porta dues setmanes de bolos per les ràdios i televisions amb entrevistes per a rentar-se la cara i culpar a tothom de les desfetes del Barça i exculpar-se a ell mateix, llepant-li el cul públicament a Messi per a intentar que li doni suport a les properes eleccions. Demanar una cosa i després fer el contrari és molt lleig, encara més si ets el president del Barça.

Però el pitjor de tot és que, amb aquesta convocatòria d’eleccions, sumat al bon estat de l’equip els darrers partits, li està servint per amansar novament les feres entre l’aficionat i el soci i així poder fer les mafiades sense tenir el focus mediàtic a sobre. Així ja s’ha abaixat els pantalons amb la nova samarreta de l’any que ve, que sembla més feta per a jugar a rugby que a futbol. També es parla que estan a punt de tancar un contracte televisiu amb telefònica en lloc de amb Jaume Roures, de cara al futur i moltes coses més que faran d’una forma totalment irresponsable, deixant el club hipotecat els pròxims anys amb el nou president lligat de mans.

El cas de Telefònica, és bastant vergonyós com, a base de donar-li poder amb el monopoli telefònic, han permès que aquesta empresa agafi una magnitud impressionant, fent-s’hi també amb el monopoli televisiu. De moment ja han comprat les motos, ara parlen de comprar els drets televisius del Barça i han comprat la plataforma de digital plus, permetent-los un nou monopoli per a que la gent hagi de passar pel cèrcol i pagar el que a ells els doni la gana, com estan fent amb internet i telèfon, on hem de pagar una merda de servei, per molt més del doble que li costa a qualsevol ciutadà europeu, amb menys velocitat i més limitacions. És lamentable.

Com lamentable s’ha demostrat que ha estat la planificació esportiva, amb un Vermaelen que ni està ni se l’espera, un Douglas que no juga res i que a més es lesiona cada dos per tres i el “fitxatge estrella” Mathieu, que juga un partit i en descansa dos. Em sembla tant indignant cada cop que llegeixo a la premsa que Mathieu és baixa per precaució per molèsties al tendó d’Aquil·les. No puc entendre com li han pogut colar aquest jugador, a un club com el Barça amb un scouting i un fotimer de gent treballant, d’un jugador que cada partit que juga n’ha de descansar tres. Un jugador que ha costat 20 milions i que ha signat per 4 anys. És tant ridícul. Perquè a València se sabia, de fet havia passat al central pels seus problemes físics, ho sabien tots els periodistes. Tant difícil era investigar una mica?? Perquè no dic que vagis directament al club, perquè no et diran que està tocat si el volen vendre. Però utilitzar a un periodista per a preguntar a companys d’allà, preguntar a algun exjugador del Barça de València amb contactes, qualsevol cosa de forma discreta. El pitjor de tot és que han reconegut que ja esperaven que passaria el tema de la sanció i que per això havien decidit fitxar el que havien portat. Mare meva!!! Quin desastre...

Ara avui llegeixo a un mitjà que el Barça ha trobat dues solucions a no poder fitxar i he llegit intrigat que podien haver trobat aquest “equip” de cracks. Resulta que les “brillants” solucions són fitxar al jugador i fer-li un contracte laboral però que no podrà jugar, una situació molt similar a la de Suárez el primer tram de lliga, la segona solució és fitxar-lo i deixar-lo al seu club fins que s’acabi la sanció. Guau, quines solucions!!! Com poden publicar aquestes bajanades?? Quin jugador amb cara i ulls pot acceptar estar any i mig sense jugar o estar any i mig al club que està ara?? S’ha de ser burros xaic. La segona solució era viable aquest estiu passat, amb jugadors com Reus o Cuadrado, fitxar-los, invertir més diners que aquest estiu no es podrà gastar i deixar-los cedits aquesta temporada, mentre Alves acaba el seu contracte i mentre es troba la manera de fer fora a l’exjugador de 35 anys que és una sangonera econòmica per al club. Però clar, per això calia tenir dos dits de front. Ara s’haurà de pagar un dineral per Alves si no et vols quedar coix a la banda i et quedes sense Reus, ni Cuadrado, que no estan disposats a esperar any i mig on estan. El primer molt probablement anirà a reforçar el mig camp del rival directe quan havia dit públicament que volia anar al Barça. Lamentable. De veritat que no puc entendre com pot continuar al càrrec aquesta junta sense que l’aficionat i els possibles candidats no facin absolutament res per fer-los fora.

Per sort, passant a la part esportiva, sembla que el Barça està començant a carburar, cada cop s’entenen millor els de dalt i els del mig es dediquen al que han de fer amb aquesta davantera, aportar equilibri a l’equip i assortir de pilotes als cracks, que tenen capacitat de sobres per a decidir els partits. Però em preocupa que Lucho passi d’un extrem a un altre, és a dir, que ara comenci a sobre escalfar aquest onze, per a mi titular, i que tingui un risc elevat de trencar-se algun jugador clau per a la part important de la temporada. Amb aquest onze, es pot afrontar amb molt més optimisme l’enfrontament de xampions amb el City i el tram decisiu de la lliga. Però porta dos partits seguits amb aquest onze i espero que demà faci alguna rotació i a la lliga encara en faci més. Si no poden guanyar a casa de l’Elx amb rotacions, és que aquest equip no té profunditat i no mereix guanyar la lliga, ni més ni menys. Si vol repetir onze demà, serà un risc bastant elevat que esperem que no passi factura, però quatre partits seguits ja si que no es assumible aquest risc la veritat.

El Barça va fer un partit molt seriós a Riazor, sense deixar-se sorprendre i assumint els riscos dels darrers partits que l’han portat a l’estat de forma que està ara, amb la defensa gairebé al mig camp i una pressió asfixiant al rival que no pot sortir amb perill. Està clar que era el Deportivo, que va per baix, però caminant avui en dia no es guanya a ningú i el Barça va demostrar que volia guanyar aquest partit, que és el pas més important i el salt més destacable que ha recuperat aquest equip. Els partits fora de casa a Getafe i altres camps on es va patir molt per guanyar o directament no es va guanyar, es va veure un equip apàtic, que tenia el control però no tenia les ganes d’anar a destrossar al rival. Ara sembla que si, veurem com evoluciona al camp de l’Elx, perquè els alacantins estan molt necessitats i venen amb la moral alta i no és el mateix anar amb 5-0 de l’anada que un partit on un punt ja els val.

La diferència d’aquest equip és abismal, respecte a la resta, amb una gran seguretat defensiva, que fa que els de davant juguin amb més confiança, un mig del camp amb mobilitat i capacitat d’associació, però que al mateix temps tenen molt treball a l’hora d’ajudar a Busquets i pulmons per arribar a la pressió avançada i la part davantera té una pólvora i una capacitat per a generar perill que poques davanteres hi ha al món com la que té el Barça. Es parla molt injustament de la falta de gol de Suárez, però jo penso que està jugant a un nivell molt alt, fent el que li demana l’equip en tot moment i ben col·locat en la majoria de jugades. Però el més important és que està tenint les ocasions, que entrin o no, amb un davanter d’aquest nivell, poc importa si es va guanyant, perquè quan agafarà la ratxa entraran com a xurros. El sistema del Barça és molt complicat, a grans jugadors els ha costat no tant sols el primer any, alguns ni s’han arribat a adaptar. Ell ho està fent bastant bé, jugant un estil que no estava acostumat al Liverpool i està generant perill. Penso que no ajuda aquesta sobre pressió que se li està posant a sobre per part d’alguns periodistes i algunes persones de l’entorn.

En l’apartat individual, com sempre, el millor és el millor jugador de la història, tingui un mundial o no. Messi és tant brutal que és el millor sempre, podríem agafar qualsevol crònica i ens valdria, perquè sempre és decisiu per al seu equip, marqui o no, si en el cas de diumenge, a sobre fa hattrick doncs la cosa ja se’n va de mare. És una passada la capacitat d’aquest noi i la intel·ligència futbolística que té per aquest esport, és brutal la capacitat d’improvisar sobre la marxa i de definir amb la imaginació i la velocitat de ment a la que juga aquest crack. És un geni d’aquest esport i en aquests moments, per molt que els interessos comercials i els interessos interns de la Fifa facin que li donin pilotes d’or a l’altre, Messi està competint contra ell mateix, està jugant contra la història. El segon gol que fa, és senzillament brutal, el primer és molt bonic però la velocitat d’execució i fer-li una vaselina des de l’àrea petita al porter, és brillant. El tercer una jugada assajada que surt a la perfecció, aclarit a la zona de l’àrea on ha de rebre amb avantatge i definir com ho va fer. No va ser la única, a la primera part hi ha una jugada assajada que demostra que Lucho treballa i molt bé aquest aspecte del joc, però clar el fàcil és associar-lo a altres entrenadors, com van fer amb el Tata no fa molt, comparant de forma ridícula a tots dos pels resultats obtinguts. Quan en realitat no hi ha color entre el treball d’uns i altres, un entrenava des de la prehistòria, l’altre ho fa amb mètodes totalment moderns. Però clar, el fàcil és veure a una jornada determinada, quants punts es portaven i quants se’n porten ara i a partir d’aquí muntem tota la teoria al voltant. “Periodisme” actual vaja.

Partit molt destacable també de Rakitic, que torna a ser el de començament de temporada i que necessitava continuïtat. Diumenge va donar una assistència brutal, que l’ex-jugador que acostumem a sofrir al camp per decret i pel que cobra, no fa ni als seus millors somnis, amb una rosca preciosa que deixa a Messi tot sol i li posa al cap, una passada fantàstica. Però es que al tercer gol també deixa a Messi pràcticament sol amb una passada molt bona entre dos defenses. Apart de tot el seu treball a la pressió i a les cobertures. Aquest jugador d’aquí a final de temporada ha de jugar-ho pràcticament tot, descansar els partits fàcils, a poder ser a casa i que estigui amb la màxima continuïtat possible, perquè serà decisiu a l’hora d’aportar equilibri al mig camp ofensiu-defensiu, per a evitar que es parteixi l’equip. Va brillar molt més que Iniesta, però el manxec va fer un partit més que acceptable, combinant amb perill amb Neymar i Alba, tapant molt bé la seva parcel·la i buscant en tot moment la profunditat. Poc a poc està tornant i també serà clau de cara a partits importants. El que va estar més fluix dels tres va ser Busquets, però ni molt menys a l’extrem del que es va arribar a dir a algunes retransmissions radiofòniques, el que passa és que té un joc d’arriscar i no sempre surt bé, però jo prefereixo gent valenta que busqui coses diferents per a trencar a l’equip rival, que no pas un jugador que vagi trotant pel camp i sense arriscar ni una passada a més de 3 metres de distància per a tenir un 90% de passades completades per partit. Busquets és indiscutible, encara que Masche li dona un relleu de qualitat, però la lectura de joc, que té el de Badia, no la té ningú al Barça.

La tercera pota de la davantera, un Neymar que ha fet un clar pas endavant els darrers partits i comença a jugar amb l’alegria que ha jugat sempre a Brasil i que es notava a faltar a can barça, un joc de desequilibri i efectiu al mateix temps, ganes de trencar la defensa i ajudes defensives, per la seva zona d’influència. Li falta encara en algunes situacions anar més directe a barraca i sentir-se més decisiu, cosa que també li passa a Suárez, que hi ha ocasions que pequen massa de buscar a Messi, quan tenen la jugada clara. Quan trenquin aquesta barrera i vegin una mica millor els espais que es generen entre tots tres, es cansaran de fer gols.

La defensa i la porteria és que pràcticament no van tenir perill, tret d’alguna errada puntual que hagués pogut costar algun gol però que quan no el porter els defenses, van resoldre amb bastant encert. Línia molt ascendent de la zona defensiva que cada cop se’ls veu més conjuntats i més tranquils a l’hora de sortir amb la pilota controlada i on la recuperació de Piqué està sent clau per a resoldre les pilotes aèries que abans costaven tant. Un paper que també fa bastant bé Bartra quan surt i que esperem que tingui més minuts d’aquí a final de temporada perquè per rendiment els mereix.

Sempre amb el Barça.

És el lema que acostuma a utilitzar un mitjà que diu ser culer de Barcelona, juntament amb altres que se’ls omple la boca de barcelonisme però que al final són brossa de la pitjor. Si fossin més rigorosos, el lema seria sempre intentant-nos lucrar de tot el que envolta al Barça, ja siguin promocions o ventes directes de diaris i publicitat de gent que vol aparèixer a la seva web intentant captar l’aficionat blaugrana. Perquè al final, quan veuen que poden tenir més tirada, se’ls en fot el Barça, la seva gent i les conseqüències del que pot passar. Ja de per si, són mitjans de molt dubtosa qualitat, que en lloc d’analitzar el que passa, el que intenten és tornar els favors als jugadors que els concedeixen entrevistes, filtracions, etc. a base d’anàlisis totalment subjectius i interessats defensant a uns jugadors en benefici d’uns altres. Ara, durant aquesta setmana passada, tant se’ls n’ha fotut el mal que li podien fer al club i la desestabilització que podien crear, tant poc els ha importat, que ni s’han dignat a intentar contactar ja sigui amb els principals afectats, o el seu entorn directe. Han llençat la merda per a emplenar diaris i guanyar diners i el club que es foti. També hem vist com, en quant el president ha dit que convocaria eleccions, s’han llençat tots al coll a criticar les errades que porta des de que està al càrrec. Que no em sembla malament perquè són certes, però mentre ha estat el president amb total seguretat, tots els mitjans s’han callat la boca miserablement i només han atacat a Zubizarreta, que era un cadàver pul·lulant pel club des de feia ja temps, però clar, la mecànica del poder, no ataquis al que et dona promocions i merchandising per a que puguis oferir-los als teus lectors, els que al final decideixen el tipus d’accessibilitat que tindràs per a fer el teu treball. Això és la premsa blaugrana, una premsa que ha creuat el llindar i que ha estat tota la setmana provocant que tot fos irrespirable per una simple derrota a Anoeta, camp on han perdut Madrid i Atlètic per cert, on fins al darrer segon de partit es van tenir opcions de guanyar. Que passa, que la premsa del primer dia que està a mort amb Lucho, perquè no s’abaixa els pantalons com han fet altres i no estan a dalt de tot del poder del club. No és una cosa nova, va passar l’any passat amb el Tata, que quan va començar a contestar-los amb una mica de mala hòstia i no es va plegar als seus desitjos, va començar la cacera. Va passar amb Mou a Madrid, un Mou que van arribar a defensar-lo fins a extrems inaudits, però que en canvi en quant es va discutir amb periodistes, va començar la cacera i el que li havien defensat llavors eren errors imperdonables i fins que no el van fer fora no van parar.

Ara toca el torn amb Lucho, que ja venia amb la aura de que no congeniava bé amb els periodistes, que els tolerava com un mal necessari però que no els donava cap facilitat. I vaja si ho ha pagat. Tota la merda que ha sortit els darrers dies ha estat una vergonya, ha estat tant vergonyós el tema que vàrem haver de veure la vergonyosa situació davant l’Elx. És l’exemple més clar de com l’entorn pot influenciar a l’aficionat, és molt trist però és així. Qualsevol que analitzi la situació amb una mica de tranquil·litat i  per si mateix, no pot entendre com s’ha pogut arribar a aquests extrems per una simple derrota quan l’equip anava raonablement bé durant la temporada, assolint poc a poc els objectius i vius en totes les competicions. Sort que la victòria i la convocatòria d’eleccions ha abaixat una mica el souffle i s’han calmat uns ànims que podien fer trontollar la temporada massa aviat. Per desgràcia estem veient dia rere dia com les rodes de premsa de l’entrenador s’estan embrutant massa i s’està generant una tensió per part dels mitjans que comença a ser insuportable, no poden guanyar sempre aquesta gentussa que es pensen que tenen el poder home, espero que Lucho aguanti fins al final.

Unes eleccions, per cert, que em semblen una barbaritat que es faci a final de temporada, però és ben evident el perquè. Per a començar, aquestes eleccions s’havien de fer en quan va fotre el camp Rosell, perquè el club necessitava un canvi i començar amb una bona cimentació i amb un entrenador consolidat, una junta consolidada i una part tècnica esportiva que hagués fitxat sabent que no podria fitxar el proper any i mig, fent una purga adequada consensuada amb entrenador i director esportiu i fitxar el que es necessitava, fent una inversió gran a dos anys vista. No s’ha fet res de tot això i s’ha produït el gran desastre. Gran desastre perquè per no fer les coses bé, al convocar ara eleccions, li ha tret tota autoritat possible a l’entrenador, ja que els jugadors saben que al finalitzar la temporada, molt probablement el president serà un altre i tota l’estructura esportiva serà una altra també. El mateix passa amb el director esportiu, que és un pegot per acabar la temporada, a veure qui li farà cas ara, portin a Abidal o Pep Guardiola.

El motiu de tot aquest error, més que evident, la necessitat del senyor Rosell de deixar les coses ben amarrades de cara al futur, és a dir, afavorir als seus amics de Qatar de cara al patrocini, afavorir als seus amics de Nike de cara a la publicitat de la samarreta, afavorir als amics de cara a assignar els contractes d’obra per les reformes i la construcció del nou espai Barça. Per això penso que és un error garrafal i que algú amb un mínim de responsabilitat hauria de fer una moció de censura i fer-los fora ja, degut a la importància que té el que queda de temporada i que pot marcar totalment el futur de la institució. Si no es fa així, la gent que ja ha llençat pel terra el futur del club, esportivament parlant, no pot ser l’encarregada de renegociar el contracte televisiu, el contracte de la marca que hagi de vestir al club, els patrocinis, els contractes d’adjudicacions d’obres i moltes coses més que no poden quedar en mans d’aquesta colla d’incompetents. Entre altres coses perquè deixaran al que entri a la presidència totalment lligat de mans i peus, amb contractes de llarga duració en tots els àmbits importants del club i sense poder fer res esportivament parlant. S’està encaminant tot això a un futur molt molt negre sense possibilitats de recuperació per part del que entri, entre altres coses perquè ja s’encarregaran de posar als contractes nous clàusules d’indemnitzacions prohibitives per a que no es puguin rescindir, estil projecte Castor amb el “senyor” Florentino Pérez com va fer el govern.

La part esportiva, es va veure diumenge que si el Barça juga amb el teòric equip titular, que pot competir amb qualsevol equip, li va pegar un bany a l’Atlètic i hagués pogut acabar amb golejada, d’estar mínimament encertats i que es va patir pel resultat durant una estona, perquè el de sempre, el senyor Undiano, va actuar com havia d’actuar per a mantenir la seva internacionalitat sent un àrbitre mediocre. Molts àrbitres internacionals, saben com tenen que xiular per aconseguir-la i mantenir-la, són àrbitres mediocres que saben a qui han d’afavorir i a qui han de perjudicar, per acontentar al comitè designador i els que s’encarreguen de les designacions arbitrals, que encara que la caguin de forma clara i facin arbitratges de nevera, continuen xiulant els partits importants, exemples clars Fernández Borbalán i Mateu Lahoz, el mateix Undiano, etc. L’arbitratge tampoc em vull estendre massa que diguem, perquè tothom ho va veure, que se’n va anar de mare, començant per no xiular ni falta a l’entrada de vermella directa de Jiménez i acabant pel penal que li xiula a Messi i que a continuació es menja un penal sobre Rakitic, va ser un desastre d’arbitratge.

El problema que té el bon partit que va fer l’onze, per a mi titular del Barça als partits grans, és que després la gent es pensa que són màquines i que ho han de jugar tot i és on s’equivoquen i quan l’entrenador ha de fer rotacions per a que no es trenquin, es tornen bojos quan passen coses com la d’Anoeta. Jo personalment estic molt d’acord amb el sistema de rotacions, però no tant dràstiques, és a dir, durant l’any hi ha molts partits on es poden rotar jugadors, però clar, quan rotes a 8 jugadors de cop, llavors l’equip se’n ressent i molt del joc. Probablement és aquí on Lucho està tenint més problemes, però de moment penso que està portant bastant bé l’equip.

Diumenge van demostrar que quan tothom juga amb ganes, juguen els que estan en forma i no semi acabats, que tots corren a una i la pressió a dalt és molt efectiva, quan juguen dos mitjos que corren es demostra que Busquets i la defensa tenen molta menys feina. També es va demostrar que no hi ha color de quan juguen dos centrals amb cara i ulls a quan juga el paquet de Mathieu. La seguretat, tant per dalt com a l’anticipació, que van mostrar la parella Piqué-Mascherano (amb Bartra també passa), així com la capacitat de sortir amb la pilota controlada, és totalment diferent. Dona goig veure sortir als centrals amb seguretat del que estan fent i no quan ho fa Mathieu que sembla que estigui obligat a fer-ho i se’l veu cagat als calçotets de perdre-la i molt tens. La col·locació també és molt diferent al camp i permet viure a Busquets bastant més tranquil.

Del gran partit que van fer no es pot dir que cap jugador va estar malament, va ser un rendiment col·lectiu fantàstic, tots van treballar moltíssim a la pressió, Messi inclòs, l’equip va estar tot el partit molt junt i li van donar molt poques opcions a l’equip matalasser, que van venir a pegar patades i poca cosa més i que l’únic perill que van crear va ser a base d’empentar a pilotades i generar segones jugades i forçar corners i faltes laterals, on el senyor Undiano tenia menys miraments a l’hora d’assenyalar-les que a l’altra part de camp. Personalment, ja ho he dit en més d’una ocasió, em repugnen aquest tipus d’equips, que es dediquen a defensar i esperar l’error del rival, parlo dels equips que s’anomenen grans, perquè això t’ho fa l’Elx, amb tots els respectes, que va cuer i no pots exigir-los que juguin a una altra cosa contra equips com el Barça. Però un equip amb Arda, Griezman, Koke i jugadors amb capacitats per a jugar a futbol, és vergonyós veure com juguen onze jugadors al seu camp defensant davant la seva àrea i pegant patades a tot el que es mou. Però el problema ja no és que siguin durs, el problema és veure com dos jugadors companys de selecció de Suárez, els dos centrals, van donar un recital de provocacions al seu compatriota, pegant patades i cops sense pilota. Un joc subterrani lamentable. El més lamentable de tot és que van acabar molt igualats de targetes i de faltes tots dos equips, cosa que explica a les clares la tendència arbitral.

En l’apartat individual, Messi va ser el millor, com la majoria de cops, però es que va aportar una gana i una agressivitat, que feia molt temps que no li veiem, va marcar l’últim gol però va ser decisiu al partit. Va estar molt ben secundat per un gran Neymar, aquest és el Neymar que volem a can Barça, agressiu i desequilibrant, que ajudi en la pressió i que ajudi al seu lateral, que deixi les floritures per a quan el partit estigui decidit. Fantàstic també el partit de Suárez, que cada cop és més decisiu per a l’equip amb la pressió, que recorda la gana que posava Eto i jo diria que fins i tot amb més qualitat individual. Un estil de davanter que feia molta falta al Barça, que permet que Messi jugui per on vulgui i li obri espais pel centre a la zona de mitja punta, fixant els centrals i que aporti en les parets i el joc col·lectiu. Un gran fitxatge que tampoc calia ser superdotat per a veure que seria fantàstic per a l’equip, el preu i que els dirigents blaugranes no sàpiguen negociar ja no és culpa seva.

El mig camp per fi va jugar com un col·lectiu, pressionant tots a una, movent-se per a generar espais i treballant en tots els aspectes del joc i que van evitar que l’equip es partís. Busquets espectacular com sempre, tant en la recuperació com en la pressió avançada, cosa que li permet fer quan té dos mitjos que li fan les cobertures. Després podem celebrar la tornada del Rakitic de començament de temporada, un cop ha recuperat una mica de la continuïtat que tenia llavors i que havia perdut els darrers temps deguda a la imposició del que juga per decret. Iniesta poc a poc va recuperant la forma i va fer un autèntic partidàs, generós en la pressió i en les ajudes i recordant a l’Iniesta dels temps passats, croquetes incloses, amb canvis de ritme i el seu típic regat de parada i arrencada. Molt bon partit de tots tres que es va notar i molt al joc col·lectiu. A vegades una lesió pot ser molt oportuna, espero que serveixi per a que la gent s’adoni de qui ha de jugar i deixar-nos de sentimentalismes del que han estat segons quins jugadors en el passat i que deixin d’hipotecar el present i el futur. Un gran error que es quedés perquè està tallant la projecció de Rafinha i Sergi Roberto, que podrien ser molt importants al futur de l’equip i per a que jugui ell només estan jugant els minuts de la brossa. Sergi Roberto va fer un gran partit contra l’Elx a la copa, per exemple, però juga un partit cada molt de temps i així un jugador no pot progressar, el Barça s’hauria de plantejar una cessió.

La part defensiva va ratllar a un gran nivell també, amb seguretat tant als laterals com al centre de la defensa. Una defensa que molts cops es parla del joc aèria i que un equip amb tant de perill a dalt a les pilotes aturades en va tenir un bon número i no van aconseguir crear perill. Ho dic perquè normalment quan els fan un gol per dalt salten les alarmes i resulta que potser no defensen tant malament com alguns ens volen fer veure.

Molt bon partit dels dos centrals en l’anticipació i a les cobertures de les bandes quan els laterals pujaven. Uns laterals que no van tenir massa dificultats ni exigència ofensiva ja que els jugadors ofensius van fer un partit molt complert, a vegades estan espessos i alguna entrada de segona línia pot ajudar molt però diumenge no va ser necessari. Molt seriosos i concentrats tots els defenses i es va patir realment poc amb un equip que complica molt la vida en les segones jugades i les contres.

També destacar el treball de Bravo, que encara que no va haver d’actuar massa, va oferir seguretat per dalt, excepte una sortida en fals i sobretot una bona col·locació per a evitar possibles perills, com la jugada que s’anticipa a Torres a passada de Mandzukic que es quedava sol el davanter i ho va evitar fent una passa endavant a temps guanyant els metres necessaris. A més va estar segur amb la possessió i va donar passades de risc que van ser decisives per a trencar la pressió a dalt de l’equip matalasser, un dels seus punts forts.

Per acabar el tema del filial. Tema molt preocupant que continuo sense entendre perquè la directiva no ha fet encara cap moviment, és surrealista que encara estigui l’incompetent d’Eusebio a la banqueta i l’equip caient al pou de segona b. Entendria la continuïtat, si l’equip fes un bon joc, generés ocasions però que per un tema de joventut i d’inexperiència, es cometessin errors que costessin un partit. Però és que veure un partit del filial és una autèntica tortura, és un depressiu molt potent, veure jugadors amb la capacitat que tenen i que estiguin tant mal entrenats, jugant fora de posicions. Surrealista la veritat.

Pinta fosc.

Setmana horrible per al club, pel que fa a filial, primer equip i bàsquet, per diferents motius, uns per gestions horribles dels entrenadors, altres per baix rendiment dels futbolistes, però sobretot el pitjor ha estat la confirmació, amb la qual jo ja comptava, de la sanció al club sense poder fitxar durant dos mercats de fitxatge. Perquè ja comptava?? La resposta és molt fàcil, perquè el club està en mans d’una colla d’inútils, no legitimats al seu càrrec perquè no els ha votat ningú, que foten cagada rere cagada i que no han donat en cap moment la sensació de tenir un poder institucional suficient com per a poder confiar en que poguessin fer alguna cosa, només cal veure la persecució a la que està sotmès el club en quant a diferents operacions i alguns jugadors.

Ha estat una setmana de vergonya aliena, una setmana de veure al president titella del Barça, sortir a parlar d’injustícia amb el Barça, quan ell formava part de la part esportiva durant aquelles cagades i sap que es va saltar la llei amb l’excusa de que pensaven que, al ser el Barça la Fifa miraria cap a un altre costat, cosa que no es va produir perquè els van avisar i ells van seguir amb la seva, saltant-se la llei. És ridícul que surti un president a fer-se la víctima, quan sap que no ha fet bé les coses, el victimisme patètic (estès també a la nostra societat catalana) que tot el que ens està passant és perquè hi ha mans negres que no ens poden veure i que van a per nosaltres. El mateix amb el cas Neymar, el cas Messi i la resta de situacions que s’han anat produint els darrers temps. Defraudes a hisenda i clar la culpa no es teva per no complir amb la llei, la culpa és dels altres perquè et tenen mania, et saltes la llei amb la Fifa i la culpa és dels altres. Potser si en lloc de començar la persecució contra Laporta, haguessin fet la seva feina, ara el Barça no seria una casa de putes, no estaria immers en diferents temes judicials, no tindria els problemes de poder institucional als grans estaments nacionals i els internacionals. Però clar, era el tema estrella del rancorós Rosell, anar a per totes per a fotre-li a sobre la motxilla econòmica a la junta de Laporta i així ells no haver d’avalar i tindre uns números més que positius.

En un país normal, en un club normal, ja s’haguessin depurat responsabilitats, hagués dimitit la junta en ple i el seu director esportiu i s’haguessin convocat ja eleccions, si total no es pot fitxar, si l’equip va com va, quin sentit té esperar més temps si realment al club li afectaria poc la cosa. Però clar aquí és quan venen les interioritats i el perquè encara segueixen. El senyor Bartomeu, no convoca eleccions perquè té sondejos interns al soci, on diuen que perdrien clarament les eleccions, per tant estan mirant de salvar el càrrec (es va reunir amb Faus l’altre dia per a veure que feien) fotent fora a gent i posant-ne de nova. Que passa, que no pot fotre fora a Zubi, perquè quan es va produir tot, ell era el responsable directe de la gestió de Zubi, portaven l’àrea esportiva tots dos. Clar, no pots fer fora a una persona, de la qual tenies tu responsabilitat directa, no pot convocar eleccions perquè sap que les perdrà amb total claredat. Llavors que fa, espera a que les coses s’arreglin per si mateixes perquè espera que ningú li presenti una moció de censura. Esperant que l’afició blaugrana està totalment endormiscada, esperant que la part esportiva li tapi la boca a una afició que si ja de per si anima poc al camp, que a sobre no es giri contra la llotja. Així de malament està el club ara.

El problema és que la part esportiva, ha estat tant dolenta la gestió els darrers anys, que no dona per a molt, que s’ha fitxat molt malament en segons quines zones del camp i s’han regalat jugadors molt útils, per a quedar-se amb vaques sagrades semi acabades. El panorama és desolador la veritat, si mirem que amb el que tenim ara s’ha de passar un any més i que encara seran un any més grans alguns la temporada vinent.

El problema no és la alineació de Lucho, el problema és que l’equip no estava ple de jugadors del filial com per a matar-lo com han matat a l’entrenador, tant entorn com afició, el problema greu és que amb aquest equip es va ser incapaç de xutar a porta fins que no van sortir Messi i Neymar. Entenc que la gent pugui estar enrabiada, però l’entrenador no ha de pensar amb el que vol la gent, ha de pensar amb el que necessita l’equip. La gent acostumem a pensar que els jugadors són com als videojocs (on fins i tot allà es cansen i els has de substituir de tant en tant) i que poden jugar sempre els mateixos. Això van fer Tito i Tata, cremar l’onze titular i van arribar fosos a la part decisiva. Entenc que amb el resultat a la mà és molt fàcil parlar, jo quan vaig veure l’alineació, també em vaig cagar amb la mare que el va parir, però al pas dels minuts s’entén. Després si mires que aquest mes és infernal, amb 9 partits en tres setmanes, amb una eliminatòria d’un clàssic pel mig o contra l’Atlètic, amb un partit contra l’equip matalasser en lliga i a més sortides a Elx dos cops (on l’any passat no es va poder guanyar) en copa i lliga, una a Riazor i després reps al Villareal a casa. Si arriba a treure als tres jugadors d’inici i es trenquen l’haguessin matat per posar-los amb un entrenament i un viatge transoceànic. Passa que amb el resultat a la mà és molt fàcil parlar.

Estic a favor de les rotacions, però no estic d’acord si has de rotar amb els mateixos de sempre, si al final el resultat final és el mateix. Prefereixo perdre amb Rakitic i Rafinha al camp, que no pas amb les vaques sagrades, perquè la primera opció et servirà de cara al futur, la segona et seguirà ensorrant i els nous vinguts no evolucionaran al club. El problema del partit d’ahir és que no es va xutar a porta en 45 minuts de partit, quan ja anaves perdent del minut 1 i tenies el control del partit. Perquè podria entendre que la gent s’emprenyés si jugues amb 7 jugadors del filial, però l’equip estava composat per almenys 6 jugadors titulars i els altres no eren suplents del filial, eren jugadors del primer equip, excepte Munir, que en principi els tens perquè són vàlids, jugadors com Mathieu que l’acabes de fitxar, jugadors com Pedro, que vens Alexis per a quedar-te’l, jugadors com Xavi que vens a Cesc per a quedar-te’l, Montoya que se suposa que el renoves i no portes a ningú de nivell perquè penses que pot jugar.

Entenc que per als mitjans i l’aficionat, el fàcil és criticar a l’entrenador, és més fàcil que criticar que Mathieu és un autèntic paquet, que a la mitja hora de partit sempre està amb targeta per cagar-la amb alguna entrada desproporcionada, que no el van expulsar perquè l’àrbitre es va cagar, perquè només sortir del descans fa una entrada per darrera que li pot costar l’expulsió perfectament. Aquest personatge no és jugador per al Barça ni de conya i se l’han de menjar en patates els pròxims 4 anys. No puc entendre que Bartra es quedi a casa i jugui aquest paquet la veritat, no aporta res positiu, l’únic que aporta és que tota la defensa estigui insegura i que s’hagin de preocupar de tapar les seves cagades en lloc d’atacar. Ahir va donar un recital del que és ell, de ser un colador en defensa i que els davanters li van fer el que van voler.

El fàcil és criticar a Lucho i en canvi no dir ni mu del patètic rendiment de Xavi, que segueix fent el ridícul al camp, no arribant a cap pilota dividida, aportant zero al treball col·lectiu i no arribant a cap pilota que no li passi a deu centímetres de la bota, zero solucions ofensives i alentiment de la circulació, amb tocs excessius. Tot això sense comptar que segueix sacant les faltes i corners quan està demostrat que és totalment inofensiu i que va pegar un xut mediocre tot sol des del punt de penal després d’una passada de la mort. Però clar, el fàcil és culpar a Lucho d’això. Que per a mi si que és culpa d’ell, per abaixar-se els pantalons i posar-lo, la diferència és que l’entorn no li fa la culpa per posar-lo, sinó per no posar a Messi i Neymar.

El mateix amb Pedro, que va tornar a fer un partit mediocre, quan no pot aprofitar els espais que li generen els davanters i se’ls ha de fabricar ell, no va marxar de ningú, no va influir per a res al joc i va tenir un parell d’ocasions que va fallar de forma lamentable, sobretot una que remata des de l’àrea petita i que la fot als núvols. Només destaca contra equips petits i a poder ser a casa.

El tema d’asseure a Messi, Neymar i Alves jo no ho veig tant desproporcionat, ja va passar altres temporades, la diferència és que el calendari llavors va ser més benvolent amb el Barça. Tots tres jugadors, van sortir a la segona part i es va notar que no estaven per a jugar 90 minuts després del viatge i tornar el dia abans del partit pràcticament. A tots tres se’ls va notar perquè estaven més lents a les execucions de les jugades i tots tres es va veure que en jugades dintre de l’àrea no van tenir la mateixa guspira i electricitat i se’ls va veure pesats al camp. A mi em sembla bé que l’entrenador posi a jugadors que fa més dies que entrenen que se suposa que rendiran més, sobretot el calendari que ve els pròxims dies. Però clar com es va perdre a matar a l’entrenador, el mateix que hagués passat si s’haguessin trencat o si els hagués posat i s’hagués perdut igual, llavors haguessin criticat a Lucho per posar-los de titulars sense entrenaments. El mateix Neymar, no se si encara portava ceba de les darreres festes que es va pegar a Brasil, perquè la subnormalada que va fer amb el porter, va ser per a seure’l a la banqueta un altre partit, va matar el partit ell solet per la seva tonteria. Encara hi ha algun entès de Mundo Deportivo que diu que era gol legal, aquesta és la qualitat que ha arribat el periodisme esportiu, gent que no se sap ni el reglament.

El que més em preocupa de tot això és que el Barça no xuta de fora de l’àrea, es va portar a Rakitic per aquest tipus de partits i ahir no va ni jugar, Suárez també té aquesta qualitat i sembla que li hagin rentat el cervell, està perdent tot el que tenia a Liverpool. Ha de començar a pensar en ell i no en donar gols a la resta, xutar molt més des de fora de l’àrea. Els que hem vist molts anys a Suárez a la Premier League no el reconeixem la veritat, era un davanter generós que acostumava a caure a banda i generava gols per als companys, però al mateix temps era un “killer” que marcava molts gols de fora de l’àrea. Ara està com cohibit i és una cosa que ha de recuperar perquè és l’apartat del seu joc que més necessita l’equip. Si no es troben solucions amb defenses tancades, el que han de fer és xutar de fora i ahir va ser molt frustrant veure com tenien el xut en moltes ocasions i buscaven una paret pel mig. Primer xutar i fer que els rivals surtin, si no es xuta gens els rivals van perdent la por i es tanquen més i més i tanquen les passades interiors.

Un altre aspecte negatiu el tema Munir. Aquest noi no és per a jugar escorat a una banda, es perd tot el potencial, per a posar-lo aquí millor convocar Adama, que si que és un jugador específic de banda i pot trencar en qualsevol jugada i que sempre arriba a línia de fons. Els laterals tampoc estan arribant amb el perill que haurien d’arribar, estan apareixent per sorpresa, fent bones incorporacions però horribles en la definició.

Del partit d’ahir només es pot salvar, un per a mi molt bon Iniesta, que va trencar en moltes ocasions la defensa o al seu marcador generant espais, que va intentar parets i que va buscar el xut de fora de l’àrea i que va fer una gran passada a Suárez que malauradament l’uruguaià va desaprofitar. L’únic moment que va jugar al lloc que hauria de jugar aquest any, al lloc de Xavi, va donar un gol cantat, cosa que l’exjugador de Terrassa és incapaç de fer, perquè només fa que buscar les passades bones, al jugador que té a dos metres o bé obrir a banda quan el rival ja està tancat.

També bon partit de Busquets i Mascherano, els dos jugadors més regulars amb el que portem de temporada i que compleixen perfectament les seves funcions.

La conclusió final és que Lucho ha de començar a ser més valent i jugar amb sang fresca, ja que li servirà com aprenentatge a aquests jugadors de cara al futur, perquè al final està perdent partits i se li està escapant la lliga amb les vaques sagrades al camp. Almenys si s’ha de perdre que serveixi per a reforçar la base del futur negre que els espera sense poder fitxar.