A seguir millorant.

El Barça continua amb la ratxa triomfant dels darrers dies guanyant i marcant molts gols, però estaria bé que els elogis no portin a pensar que ja està tot pràcticament fet, s’està guanyant amb claredat però hi ha partits on el resultat és una mica enganyós. Portàvem tres partits consecutius a un nivell bestial, ja no pel resultat final, sinó perquè el Barça s’assemblava, salvant les distàncies, a l’equip de l’era Pep. Salvant les distàncies perquè allò probablement serà irrepetible, però si semblant amb la forma de controlar el partit, tant en quant a ritme com a la pilota. Ahir però no va ser així, la Reial Societat va fer un partit bastant digne al Camp Nou i fins a encaixar el segon gol inclús va tenir opcions de competir-lo. Els primers vint minuts, l’equip basc va sortir decidit a complicar la vida al Barça amb la pressió avançada i l’equip molt junt a camp contrari, fins i tot va tenir alguna ocasió i moltes aproximacions perilloses que no acabaven en ocasions per diferents motius. Això evidentment comporta que si pressiones molt a dalt tinguis molt espai al darrera de la defensa, que amb els davanters que tens puguis destrossar al rival, sense anar més lluny quan millor estava la Reial en una jugada aïllada Suárez es planta sol davant el porter.

El partit donava la sensació que el Barça el trencaria d’un moment a l’altre amb tants espais, això va fer que l’equip es relaxés una mica i llavors es va passar a un partit d’anada i tornada, cosa que al Barça no li interessa amb absolut sota el meu punt de vista, en algun moment donat del partit et pot servir per a trencar-lo quan l’equip rival està molt tancat i no deixa espais, però en circumstàncies normals és un risc que no cal córrer davant la majoria d’equips de la lliga, més que res perquè normalment sortiràs guanyant degut a la qualitat que tenen els teus davanters, però quan no tens el dia et pot passar com a Balaídos o al Sánchez Pizjuán, que tenint ocasions de gol clares al final acabes perdent amb claredat.

La primera part va ser un anar i tornar on Mathieu va quedar retratat pràcticament en cada jugada, si paréssim la imatge cada cop que es produïa una aproximació de perill de la Reial, es veuria Mathieu a 5 metres de la jugada tornant de l’atac i Mascherano i Busquets salvant-li el cul. Per sort tots dos estaven en mode activat i les jugades no van acabar amb el perill que pintaven quan es produïa la recuperació i contraatac de l’equip basc. Els equips quan juga Mathieu ja es freguen les mans, ja tenen clar el forat per on fer mal, ja sigui pressionant-lo una mica per a que perdi la pilota, ja que és incapaç de donar una passada amb condicions al que té a tres metres, o bé atacant a la seva esquena, perquè llegeix fatal el joc i perd la posició amb facilitat, posició que mai pot recuperar com si que fan els altres laterals-centrals. Si féssim un mapa de calor mentre va estar Mathieu al camp, veuríem que la majoria dels atacs dels bascs es situen per la seva zona, que sort que fallaven la última passada, perquè era una autèntica autopista on només hi havia un peatge, Mascherano. Per sort no va acabar amb massa perill per al Barça i es van fer dos gols amb bastanta facilitat que van acabar amb l’empenta del rival. La segona part ja va ser un partit més espès i on només hi havia una mica d’interès amb quan agafa la pilota un dels davanters amb carrera i la expectació del que podien fer tots tres plegats.

Tots tres que per cert s’està passant una mica l’entorn amb el seu bon rollo i que bé que es porten, està molt bé que tinguin una bona relació dintre i fora, és molt positiu per a l’equip, però potser s’estan passant una mica els mitjans fent vídeos del bé que es porten, preguntant a tots pel bé que es porten i tal. S’estan fent molt pesats la veritat. La pròpia realització semblava més interessada amb aquest tipus de xorrades que amb les jugades del partit, enfocant a les famílies en ple partit.

En l’apartat individual, abans de parlar dels tres davanters, jo vull destacar a Iniesta, que està a un nivell brutal des que ha tornat de la lesió, està oferint una lliçó insultant partit rere partit de com dirigir un equip, el ritme que interessa en tot moment, de tenir clar que fer en cada jugada que rep la pilota i de precisió a l’hora de fer les passades i els canvis d’orientació. Es parla molt de la MSN però per a que la MSN rebi pilotes també s’ha de produir un joc previ al mig camp i tant els dos interiors com Busquets estan jugant a un gran nivell, entrant a més de segona línia i generant perill entre línies. Ahir el manxec va fer un altre gran partit i ja en van uns quants. Al final per sort s’haurà de fitxar ben poc perquè aquesta posició amb ell, la arribada al gener de Turan i l’explosió de Sergi Roberto, aquesta posició està molt ben coberta, al final probablement amb Sergi Roberto de comodí i l’arribada dels dos que ja estan entrenant probablement només farà falta un davanter per a donar relleu a la MSN i vendre a Adriano i fitxar a un lateral esquerrà decent per a quan no jugui Alba. Ahir Mathieu va demostrar un cop més que li ve molt gran aquest equip i la posició de lateral encara més. Ja no dic un central perquè amb Vermaelen, el tronc i Bartra, si porten un central estan reconeixent la seva incapacitat a la hora de fitxar, perquè amb Bartra no es compta, encara no entenc perquè, però si no l’has de fer servir, el millor és portar algú que tinguis la confiança de posar-lo en qualsevol partit, ja vàrem veure el que va fer ahir Mathieu, el que va fer Vermaelen amb la Roma, que té menys cintura que un tronc i va fer probablement un dels penals més clars de la història de la xampions.

Per sort les dos laterals estan a un gran nivell i Piqué també. Ahir Alves va fer un partidàs, beneficiat pels espais va ser un extrem més, va donar una assistència i mitja, perquè la segona que li donen com a assistència realment es compta perquè acaba amb gol, no perquè fos una passada per a ell, és Suárez qui la transforma en assistència. Va fer un partit molt seriós encara que va deixar la banda una mica abandonada en defensa, no tant com Mathieu, però alguna jugada va tardar en baixar. Partit bastant complet del brasiler que va tenir el seu premi de part del públic en ser substituït, un descans que ja li feia falta ja que és el que més està pagant les lesions dels companys i la falta de rotacions.

De Mathieu ja pràcticament ho de dit tot, només em falta recordar, per als que es queden amb la passada de gol a Neymar, que al final alguna n’havia d’encertar, però que es tant mediocre que va tenir oportunitats de sobres per assistir però que com és tant dolent o fallava el control o la passava sense ni mirar on estaven els companys. Inclús el gol està en fora de joc ja que no és ni capaç d’entrar a l’espai jugant de lateral sense caure en fora de joc. Un dels pitjors fitxatges qualitat preu de la història del club.

Piqué ja porta dies a un gran nivell, li van venir bé els partits de sanció per acabar d’agafar la forma que li sol costar assolir a començament de temporada. Ara mateix està al nivell del millor Piqué a can Barça, amb ambició golejadora, amb molt bones conduccions per a trencar línies i que li falta una mica de confiança a l’hora d’arriscar les passades quan un company entra des del darrera, ahir van haver unes quantes internades d’Alves que no es va atrevir a fer-li la passada i el va deixar en fora de joc. Molt segur per dalt a les pilotes aturades i molt tranquil i ben col·locat al camp.

Una tranquil·litat que també aporta Bravo els darrers partits, molt segur a les sortides i molt tranquil amb la combinació en curt per a la sortida de pilota, de parades en fa poques, perquè no acaben d’arribar amb perill, però està atent i ben col·locat gairebé sempre, el que s’acostuma a demanar a un porter del Barça.

Els dos mitjos que falten tenen el handicap que la davantera està sent molt vistosa i eclipsa a la resta, però el treball que estan fent Busquets i Rakitic és impagable, ja no només a l’hora d’organitzar i donar una sortida neta a la pilota des del darrere, ni les cobertures quan pugen els laterals, el que millor estan fent és coordinar la pressió post pèrdua de pilota, estan ofegant, amb l’ajuda d’Iniesta i Suárez principalment, la sortida dels equips rivals, recuperacions que generen moltes ocasions de gols als davanters, que ja encaren defensors sense ajudes perquè l’equip rival està el plena sortida i amb els mitjos descol·locats.

Per últim els tres davanters, Suárez i Neymar estan a un nivell brutal ara mateix, estan absolutament rodats i han fet la passa endavant que demanava l’equip després de la lesió de Messi, quan ha tornat Messi, quedava el dubte de si tornarien a fer com abans, que sempre la primera opció era buscar a Messi i es perdien moltes ocasions de gol per això. Messi ha tornat en molt bones condicions, li falta rodatge per assolir el ritme pre-lesió però va amb pel bon camí. El millor de tot és que sembla que l’argentí no ha entrat novament a l’equip amb exigències, ha acceptat el rol que tenen els altres dos i la bona relació que tenen dintre i fora sembla que fa que vulguin compartir els focus i no protagonitzar-los com en altres equips, encara que corren el risc de passar-se, com ahir que quan ja havien marcat tots dos vagin massa a intentar que marqui el tercer, es va veure davant la Roma i es va veure ahir, que es van perdre ocasions clares per voler assistir al que no havia marcat encara, dimecres amb Neymar i ahir amb Messi, si ho fan amb el partit decidit i troben un punt d’equilibri no hi ha problema.

Partits com el d’ahir no suposen cap problema perquè saps que al final acabaràs guanyant per qualitat dels teus jugadors, però la fragilitat defensiva en fases del partit i l’anada i tornada que es va veure, amb un equip gran pot plantejar molts problemes. De moment podem estar contents que s’ha recuperat bastant l’estil, ara falta retrobar la seguretat defensiva, encara que pel que sembla depèn més de la qualitat del rival que estan més o menys concentrats.

Tarda per a la història.

Aquest cap de setmana els aficionats blaugrana han estat testimonis directes, d’un d’aquests partits que se’n parlarà d’aquí 20-30 anys, com a nits històriques del barcelonisme, entra al grup històric dels 0-5, 5-0, 2-6 etc. Però probablement serà recordat com un dels partits on la superioritat ha estat més insultant de tota la història, davant d’un dels equips blancs amb més noms a l’onze titular, probablement la temporada que nom per nom hi ha més diferència en quant als dos planters.

És per això que és quan té més mèrit, perquè la superioritat va ser insultant, el 2-6 per exemple, va haver-hi fases del partit que el Madrid va jugar relativament bé i va tenir ocasions de gol, inclús es va apropar al marcador, però es que tret d’un parell d’ocasions quan l’equip es va relaxar una mica, el Madrid no va inquietar per a res a Bravo, que va fer un parell de parades per a la foto, excepte la que li para en l’un contra un amb la vedette madridista, la resta són pilotes que va parar per estar al lloc adequat, perquè el Madrid va apretar una miqueta al començament de la segona part però amb xuts de fora, no per jugades de mèrit, les úniques ocasions madridistes van ser per errades pròpies del Barça a la sortida de pilota o per una contra a un corner desafortunat.

Però bé abans de parlar del partit m’agradaria comentar un parell de coses, perquè aquesta última aturada de seleccions ha estat una vergonya el que ha passat amb el Madrid i el Barça, la diferència de tracte dels seleccionadors a l’hora d’amnistiar jugadors per a que no anessin a jugar. Comença a ser hora que alguns diguin prou d’aquests privilegis a l’hora de donar permisos a segons quins jugadors, com es diu per les meves terres “o follem tots o la puta al riu”. No pot ser que el Barça hagi de cedir a cinc jugadors a la selecció espanyola, mentre que els del Madrid s’esborrin i no passi res, no pot ser que Isco se’n vagi de la concentració per una sobrecàrrega, que ramos ni viatgi i que en canvi es canviï a Busquets al primer amistós per molèsties musculars i que viatgi a Bèlgica per a jugar al proper partit. No pot ser que Mascherano acabi el primer partit amb una contractura muscular i que en lloc de tornar a Barcelona el Tata el forci per a jugar un partit a Colòmbia. Perquè va passar el tema dels atemptats, si no el Madrid hagués pogut preparar el partit amb tots els titulars durant 15 dies mentre els del Barça haguessin arribat a dos dies del clàssic a Barcelona. El més lògic seria que els clubs es plantessin i s’acabés aquest mercadeig en dates FIFA per a recaptar les federacions i organismes, però ja que els clubs no ho fan conjuntament, hauria d’haver al club algú que s’ocupés d’aquestes coses i de pressionar per a que no passi, però clar demanar que al Barça els que manen facin la seva feina, es veu que és demanar molt, ells només els interessa Qatar.

Va ser vergonyós que els dos clubs estatals més grans, hagin de fer el minut de silenci per les víctimes de París amb la jaqueta del xandall perquè tots dos porten publicitats dels països que subvencionen els terroristes. Ja és lamentable i hipòcrita que es faci un minut de silenci per les víctimes de París quan ja porten mesos i mesos matant a gent per tot arreu del món i que només es faci ara perquè les víctimes són del primer món, però que a sobre s’hagin de tapar les publicitats és molt lamentable i encara no s’ha acabat perquè té tota la pinta de que tornaran a renovar. Quin fàstic veure al pit de la samarreta del Barça, compartint samarreta amb Unicef (ben petiteta i a un raconet quan abans estava al mig del pit i el club era admirat per això), un país que té a les dones com si fossin poc menys que un gos i que patrocinen a Isis. Amb això s’ha convertit el Barça des que va entrar Rosell a fer de president, un mercadeig continu amb Qatar i Brasil per a interessos propis. Però clar, com entra la piloteta tots contents, així estem, al punt de mira de la FIFA-UEFA i que ens prenen per tot arreu com a ninotets.

Però bé anem al futbol. Dissabte es va veure al bernabeu la diferència clara del que és un equip i el que és una associació d’estels. La diferència evident del que és un equip que vagin tots a una i corrin respecte un equip partit amb 5 que defensen i 5 que ataquen. El Barça va posar el futbol i el Madrid les patades, el no saber perdre i les piscines ridícules d’impotència per no poder crear jugades de gol.

M’agradaria donar molt mèrit a l’entrenador, perquè va aprendre dels errors del passat i va sortir amb 4 mitjos i va sacrificar un davanter. Sovint a can Barça es fan moltes palles mentals alguns “savis” de l’entorn que si s’ha de respectar la filosofia i no es pot sortir del 4-3-3. Bajanades que un cop més Lucho es va encarregar de demostrar que el que el Barça ha de respectar és la seva filosofia de combinar i atacar a partir d’associació amb pilota, de pressionar a dalt quan la perds per a recuperar-la el més ràpid possible i d’atacar ordenats i amb més possessió útil que el rival. El Barça ha fet probablement el millor partit de la era Lucho, en quant a controlar el ritme i la possessió i atacar amb la pilota, el més semblant a l’època del Barça de Pep, amb 4 mitjos i només dos davanters. Lucho va aprendre (espero que sigui per això i no perquè no podia jugar Messi d’inici), que l’any passat el Madrid li va fer un estrep al bernabeu per la superioritat al mig camp i el control de la possessió. En aquest cas Lucho va saber rectificar i a més va “copiar” la tàctica que va posar en pràctica Pep el dia que va posar d’extrem a Alves per a contrarestar la banda esquerra merengue. Va posar a Sergi Roberto a la banda per a que ajudés Alves amb les pujades de Marcelo i que l’any passat van destrossar a l’equip per les superioritats en banda esquerra que es van produir. Mai sabrem si va ser per la lesió de Messi o per la decisió tàctica, el que si que podem dir és que va sortir a la perfecció i el Barça es va fer amo i senyor del control de la pilota i va fer que el Madrid pràcticament ni generés jugades de perill, va fer que el partit no fos d’anada i tornada, va desbaratar totalment el joc blanc i van semblar un equipet de carrer que només feia que perseguir ombres. Probablement ha estat el clàssic que l’equip blaugrana ha patit menys en defensa i això que jugava Mathieu, però és que no van tenir ni oportunitat de provar-lo defensivament, es van limitar a alguns xuts des de lluny i pilotes aturades. Va ser un bany en tota regla.

El Barça es va dedicar a tocar amb calma, esperant que l’equip blanc, pressionat per jugar a casa, anés a buscar-los a dalt per a sortir amb combinacions en curt i un cop superada la primera línia de pressió es convertia tot en un solar per a que els de dalt, capitanejats per Iniesta i amb els dos estilets ofensius es dediquessin a fer mal i a tenir tot un repertori d’avantatges per a poder trencar als seus marcadors. La pressió a dalt necessita d’una gran coordinació i un gran esforç físic per part de tots, si es fa desordenada es generen uns forats brutals i el Barça es va dedicar a fer rondos gegants esperant a que es generessin aquests forats, és el que té tenir a tres davanters que no corren cap enrere. Hi ha una dada que ho diu tot, Suárez va recuperar més pilotes que la BBC junta, el Madrid ja fa temps que no juga en equip, per a guanyar a segons quins equipets tipus Español, Las Palmas, etc. ja li va bé, perquè al madridista si es guanya ja li està bé, però és el problema que té ser resultadista, que llavors quan perds ja no tens res que defensi el teu joc. El Madrid quan ha tingut rivals d’entitat al davant ha fet riure, però com s’ha anat guanyant, com per exemple amb el Celta, que va ser dominat inclús amb superioritat numèrica, però com es va guanyar es tapa tot. Després et ve un equip amb cara i ulls i caminant et fot un bany i es genera una crisis brutal que ja es vol enviar a jugadors, entrenador i president a pastar fang. Em fa gràcia que ara es veu que el president li ha dit a l’entrenador que és ell qui mana al vestidor i que si ha d’asseure a les estrelletes a la banqueta que ho faci. Potser arriba una mica tard ja, el mal ja està fet, potser si no hagués imposat que juguin els seus fitxatges les coses no estarien com estan ara, però bé tots sabem com funciona el Madrid.

La situació tàctica del partit va fer que Iniesta jugues alliberat totalment i es dediqués a ajudar als dos davanters i a moure’s pel camp lliurement oferint alternatives de passada amb curt a qualsevol que tingues el control de la pilota i tingués dificultat, va ajudar moltíssim amb la pressió avançada i estava fresc per a pujar a ajudar als davanters i fer la darrera passada, ja que tenia al darrera a Rakitic, Busquets i Sergi Roberto que li feien la feina fosca, va poder controlar el ritme com i quan va voler accelerar-lo i va poder estar més pendent de Modric, la peça clau en la sortida de pilota i va destrossar al Madrid amb el seu joc entre línies, va ser el millor del partit amb diferència i no m’estranya que sortís del camp aplaudit pels seus propis rivals, ja que va fer un partit per a emmarcar i que va arrodonir amb un dels seus gols marca de la casa, que en fa pocs però són tots brutals i en partits importants. Me n’alegro moltíssim ja que aquest any amb els galons que mereixia des de fa un parell de temporades està callant moltes boques d’alguns que l’atacaven perquè no podien atacar a Xavi i d’alguns que ja el volien jubilar.

És complicat destacar individualment a algun jugador perquè tots van estar a un gran nivell, Suárez va destrossar el centre de la defensa blanca, va portar als dos centrals de corcoll i va fer dos golassos, es va col·locar al camp com acostuma, va aguantar les pilotes que tenia que aguantar quan més pressionat va estar l’equip en la sortida de pilota i va ser decisiu en la majoria dels gols, ja fos marcant ell o com per exemple la recuperació que fa al segon gol, que li pren la cartera a Modric i és el que inicia la jugada de gol. Va estar molt ben secundat per Neymar, que va ridiculitzar primer a Danilo i després a Carvajal, va ser tant insultant la seva superioritat que als darrers minuts es van dedicar a caçar-lo miserablement, fruit de la impotència de no poder-lo parar, es va moure molt bé entre línies també i va trencar el partit quan i com va voler.

Després Messi, se’l va notar faltat de ritme però va fer algunes arrancades i jugades marca de la casa que demostra que està recuperat, encara que li faltin un parell de partits per a posar-se a to, jo li donaria una part davant Roma i Real Societat per a que agafi ritme progressivament i estigui ja al màxim per a visitar Mestalla. De totes formes faltat de ritme aporta més que Munir, que està acusant la pressió que arriba nadal i no ha acabat de demostrar que es pot quedar a can Barça i és carn de cessió, dissabte va fallar dos ocasions claríssimes, una fins i tot traient-li la pilota dels peus a Piqué, que tots esperàvem que fes el gol per a poder treure la maneta i venjar-se de les ridícules xiulades que rep en cada partit. Les jugades dels darrers minuts de Piqué també són indicatiu del baix rendiment del Madrid que va fer tant poca por, que fins i tot el central del Barça va poder dedicar-se a fer de palomero els darrers vint minuts de partit.

La mitja va fer un partit espectacular i va ser decisiva per a poder trencar el partit com es va trencar, ja que van monopolitzar la pilota i van fer un treball de pressió conjuntament amb la resta de l’equip brutal, amb menció especial per a Sergi Roberto, que un cop més va demostrar que té lloc en aquest Barça per a donar relleu a molts jugadors titulars i que se’n va sortir jugant d’interior avançat, va generar la jugada del primer gol i va eixugar completament a Marcelo. Rakitic i Busquets van fer també un gran treball i entre els tres juntament amb Iniesta, van destrossar al Madrid, van jugar pràcticament caminant, com si fessin un entrenament i amb això en van tenir prou.

Els defenses van tenir ben poc treball, però van fer-ho molt bé, Alves va mantenir més la posició que de costum i va estar molt atent a les cobertures, com la jugada que el Madrid recupera a l’àrea blaugrana i li treu pel darrera la pilota a la vedette madridista quan ja anava a xutar davant de Bravo. Alba va pujar més per banda però també va ser molt selectiu amb les pujades i fins i tot va assistir a Suárez al quart gol. Piqué va fer de mariscal i va refusar la majoria de pilotes aturades que va sacar el Madrid i va estar ajudat per Mathieu, que a falta de treball defensiu va aportar el poc que pot aportar, joc aeri als corners i fer nosa quan xutaven de fora de l’àrea.

Bravo va fer també un partidas, ja no per les aturades, que excepte la del mà a mà amb la vedette madridista, la majoria van ser d’estar ben col·locat, el millor va ser el seu joc de peus, que va arriscar amb les passades i van destrossar la primera línia de pressió, no va pegar pràcticament pilotades i va estar molt sobri i molt atent durant tot el partit.

El resultat a hores d’ara en lliga probablement no pot ser millor i és sense cap mena de dubte molt millor del que tots vàrem poder imaginar a començaments de temporada veient el calendari, a sis punts del Madrid i a quatre de l’Atlètic, havent visitat pràcticament els camps més complicats de la lliga i amb les forces justíssimes, la veritat és que la lliga pinta molt bé, ja falta menys per arribar al mercat d’hivern i que pugui jugar sobretot Arda, jugador que li donarà molt a l’equip en atac i amb el treball a la pressió.

La única nota negativa del cap de setmana, després de la victòria de l’handbol a pista del Vardar macedoni (on un cop més Jallouz i Pérez de Vargas li van salvar el cul a Pascual), ha estat la derrota del basquet a pista del Laboral Kutxa, un partit que va anar guanyant pràcticament tota la estona, amb diferències de 6-7 punts, que va arribar als darrers segons empatat i que es va anar a una pròrroga que amb un entrenador decent no s’hagués arribat, perquè tenint la darrera possessió, va ordenar un atac per a que es jugués el tir Peperouglu, amb els jugadors que té el Barça manen ous!! Però el problema ja no és ni aquest, el problema és que aquest senyor prioritza que s’esgoti la possessió a que es faci una jugada decent. Com pots pretendre que una jugada et surti bé si consisteix en botar la pilota fins que faltin 5 segons de possessió? N’hi ha per a que li retirin el carnet d’entrenador. Quin personatge....

Millor impossible.

El Barça arriba al clàssic de la millor manera possible, amb els dos davanters amb ratxa, amb l’equip jugant a un molt bon nivell i amb una victòria de molt mèrit. Està clar que podria arribar millor amb tots els efectius, però amb totes les dificultats de la temporada i les baixes el Barça no pot arribar millor al partit del bernabeu.

Per desgràcia no tot són bones notícies, un cop més hem de veure com se’ns en foten a la cara degut al poc poder institucional que tenim al club. Es va contractar al “senyor” Soler per a millorar aquest tipus de situacions però pel que es veu se’l va contractar per a tornar algun favor que li devia deure Rosell o Bartomeu i li va oferir un càrrec al Barça per a que es pugui tocar els ous tot el dia i viure la vida. Estem veient com Navas és alliberat de jugar amb Costa Rica, per una lesió a la carta que segons el partit està bé i segons quin partit no, Ramos el mateix, Marcelo segurament també es lliurarà, després alliberen a Kroos, a Cristiano, etc. En canvi hem de veure que el marqués convoca a cinc jugadors del Barça per a jugar dos amistosos de merda abans de jugar el clàssic. Puc entendre que, els que es juguen alguna cosa, vagin amb les seves seleccions, però que vagin cinc jugadors del Barça amb la selecció espanyola és més que ridícul. Això es soluciona agafant el telèfon i trucant a qui s’hagi de trucar i posar uns límits, no acotxant el cap i cedint a tots els teus jugadors. Després veiem que ve a xiular un àrbitre lamentable que fa tot el possible per a muntar el numeret, no cal recordar tots els arbitratges rebuts fins ara. La cosa comença a ser molt descarada, però clar, si els que manen a can Barça prefereixen acotxar el cap i callar-se la boca, després passa el que passa. Aquesta darrera setmana hem vist com Soldado ha jugat al Camp Nou perquè al darrer partit hi va haver un defecte de forma a l’acta i el club groguet va recórrer i va aconseguir anul·lar la sanció. En canvi a can Barça, les imatges demostren que hi va haver un error a l’acta i el club en lloc de recórrer va acatar la sanció. Són els petits detalls on es veu els clubs que tenen gent treballant per al club i altres que es dediquen a assistir als partits de gorra i a viure la vida, en lloc de treballar. Es va contractar un nou advocat especialitzat en dret esportiu i sembla que l’únic que importi es la tonteria de les estelades, que per a rentar la cara d’alguns s’estan enredant davant la Uefa, cosa que reportarà mals arbitratges i persecucions com la que està rebent ara mateix. El tema inscriure a Arda Turan en lloc de Rafinha, encara estem esperant i ja fa més d’un mes que es va lesionar. Tot plegat un seguit de ridículs que com entra la piloteta la gent té una vena als ulls.

Amb el tema estelada és una cosa surrealista, l’ANC i Òmnium estan fotent merder i utilitzant políticament al Barça, perquè clar, les denúncies i els problemes els té el Barça. La utilització política que estan fent alguns del club és vergonyosa i el senyor Bartomeu com veu que així puja la popularitat, com ell no paga res que ho paga el club, tots a utilitzar al Barça. És lamentable.

Per sort la piloteta està entrant. El partit d’ahir probablement ha estat el millor partit del Barça des que es va lesionar Messi, juntament amb el de Sevilla encara que es va acabar perdent. Normalment el mèrit d’un partit s’ha de veure segons el rival, ahir el Barça tenia un dels pitjors partits que li podien tocar, en quant a tenir un rival que el posa en problemes. Era un dels pitjors perquè el Barça acostuma a dominar els partits i quan perd la pilota fa una pressió molt ràpida post pèrdua, però la dificultat davant aquest rival és que no es posen nerviosos amb la pilota, que surten amb aquesta controlada i tenen capacitat per a jugar amb possessions llargues i generar perill mitjançant el joc de combinació, a més tenen un més que acceptable contraatac i jugadors que poden trencar individualment.

Així doncs va ser un partit molt difícil però el Barça va fer el millor partit perquè va minimitzar molt al rival i va sofrir molt poc defensivament, només quan el paquet de Mathieu feia de les seves, ja fos perdent la posició de forma absurda o bé calculant malament una pilota aèria i menjant-se-la en patates, continuo sense entendre que fot jugant aquest senyor quan Bartra i Vermaelen estan en condicions per fer-ho, així com continuo sense entendre com es va fitxar aquest senyor per vint milions o a Vermaelen per 19, mentre el Villareal  fitxava a Bailly per menys de 8 milions o el Valencia fitxava a Mustafi per 8 milions i poc més d’un milió de fitxa per temporada, a Otamendi per menys de 10 milions. Em sembla surrealista la veritat.

Però bé deixem els ridículs i tornem al partit, un partit molt igualat on tots dos equips volien la possessió i amb un Barça que va ser més dominant que l’equip groguet i que va dominar grans fases de partit a camp contrari, però el Villareal feia molt bé la seva feina i costava molt entrar, tenia ben encaixonat a Neymar, tapava molt bé les línies de passada i sempre tenia 2-3 jugadors a cada banda per a tapar les entrades dels laterals. La primera part va costar moltíssim i només algunes combinacions entre Iniesta (va fer un partidàs) i Neymar o amb Suárez caient a banda, generaven una mica de perill però sempre es fallava la darrera passada. La segona part el Barça va sortir molt millor i més decidit, malgrat perdre el nord uns minuts degut a la inexplicable actuació arbitral, l’equip es va centrar i va comprendre que només podia trencar el partit recuperant una pilota molt a dalt i agafant al equip visitant una mica fora de posició, perquè amb atac estàtic estaven fent un gran treball. Així doncs, un dia més i en van ja uns quants, el que sembla que no estigui mai per als que fan les llistes de la pilota d’or, però que sempre és bàsic i decisiu al Barça, va trencar el partit amb una recuperació fantàstica i una assistència a Neymar encara millor, que el brasiler va resoldre molt bé. A partir d’obrir la llauna les coses van ser molt més fàcils, ja que el Villareal es va descol·locar una mica i al haver de sortir a fer un gol va ser quan se’l va acabar de matar, primer amb un penal de llibre, que va xutar Suárez contra pronòstic, però que diu molt de l’harmonia que hi ha a l’equip, va decidir definitivament el partit, que després va posar la cirereta Neymar amb un golàs, probablement influenciat pel gol de William que havia fet pel matí a San Mamés, per a mi encara millor que el de Neymar i que se n’ha parlat ben poc, però clar l’Athletic no és el Barça mediàticament parlant, em sembla bastant injust, però així està muntada la paradeta.

En l’apartat individual està clar que els flaixos se’ls emporta Neymar després del golàs i de marcar un altre gol i fer la jugada del penal, però a mi m’agradaria destacar el treball que va fer el mig camp blaugrana al complert, on Sergi Roberto va complir amb escreix, on Busquets va estar imperial i on Iniesta va semblar el de les grans ocasions. És una molt bona notícia de cara al clàssic que tots tres acabessin el partit amb molt bones sensacions, si li sumem la més que probable incorporació de cara al clàssic de Masche, podem anar al bernabeu amb la tranquil·litat que no serà un desastre com l’any passat, veurem si es pot aportar solidesa i que després entre Iniesta, Neymar i Suárez puguin generar perill com per a poder marcar gols, inclús alguna entrada de segona línia de Sergi que pugui trencar la defensa merengue, perquè jo dono per fet que Lucho aprendrà dels errors de l’any passat i no sortirà amb inferioritat al mig camp.

S’ha de destacar que el Barça ha millorat bastant defensivament i ha aconseguit que li marquin molts menys gols els darrers partits, té molt mèrit jugant amb Mathieu, espero que al bernabeu la parella de Piqué sigui Bartra o Vermaelen. Bartra té un gran problema a can barça, que se’l veu massa semblant a Piqué i no li agrada a Lucho jugar amb dos jugadors de característiques tant similars, cosa que fa que el de Sant Jaume jugui molt menys del que mereix, però si és el substitut de Piqué, en Gerard és el que juga més partits al centre de la defensa.

Ahir Piqué va estar a un molt bon nivell i els dos laterals també, tots dos van tallar pilotes importants fent la cobertura que haguessin pogut ser molt perilloses i van saber pujar més selectivament que de costum, on pugen a totes les jugades, ahir sabent la dificultat del partit i el perill del rival, van ser més selectius i l’equip ho va agrair.

Bravo va tenir poca feina però la va resoldre molt bé, especialment a l’única ocasió que va tenir el Villareal on va estar molt ràpid amb la seva sortida i va fer una molt bona parada, apart va jugar com acostuma amb els peus que a l’hora de donar tranquil·litat i sortida neta de pilota en superioritat sempre ajuda.

En quant als davanters, parlar de Neymar no fa molta falta ja que ho va veure tothom, igual que Suárez, realment estem repetint setmana rere setmana el mateix perquè estan sent decisius tots dos i el més important, molt regulars i apareixent als moments importants. Ahir a més se’ls va sumar un actiu Munir, que va ajudar molt per la seva banda i que va provocar molt hàbilment el penal.

Per acabar un petit apunt del clàssic, és un tòpic que un clàssic no se sap mai el que pot passar i que és igual com arribin els equips. Jo penso que és més un tema de petits detalls, ahir es va veure al Pizjuán com un gol pot canviar tant a un equip i un altre, com un partit que semblava plàcid per al Madrid es va convertir en un malson a partir del primer gol del Sevilla, on uns van caure en picat i els altres van decidir el partit recolzats pel seu públic quan menys s’ho esperava ningú. El Barça té una gran oportunitat de pescar en aigües revoltes i de treure un bon resultat al bernabeu que li aplani una mica la lliga i sobretot l’average particular, però ha d’anar amb peus de plom i no cometre errades absurdes i pèrdues de pilota estúpides, perquè un gol a favor del Madrid pot fer-los pujar com la escuma i amb el seu públic convertir-se en una desfeta, com va passar l’any passat, que el Barça va sortir millor al partit, va marcar primer i després un gol dels blancs ho va canviar tot. El Barça ha de sortir amb molta tranquil·litat i concentració, sabent que la pressió per guanyar la tenen ells i que han d’esperar el seu moment, esperem que s’hagi après dels errors del passat i sobretot aïllar-se de l’actuació arbitral, que ahir ja vàrem veure que no va ajudar en res i que els va treure uns minuts del partit, tots sabem que els àrbitres aniran amb el Madrid, el Barça ha de tenir paciència i sobretot no protestar perquè està vist que aquest any als culers no els en deixen passar ni una, mentre veiem altres jugadors cridar a un pam de la cara de l’àrbitre o el linier i no passa res, però aquests porten una altra samarreta, amb una directiva que sap com obtenir el poder institucional, no com la nostra.

Pell molt fina.

Avui començarem parlant per la famosa festa de Halloween a Getafe per part d’alguns jugadors del Barça. La situació no deixa de ser còmica, però reflexa la classe de gent que està dintre del món del futbol i en que s’ha convertit. Ja fa anys que això és un autèntic negoci on interessa més vendre i guanyar diners a costa dels seguidors que tractar com el que realment era, un esport.

Aquest cap de setmana hem vist com una broma sense cap tipus de maldat, l’han utilitzada alguns per a posar com a dimonis als jugadors del Barça per fer el que fa qualsevol persona, molts cops oblidem que són persones com nosaltres, amb més diners i privilegis això està clar, però no deixen de tenir els seus problemes i les seves ganes de divertir-se i de desconnectar de la feina com tenim tots. El problema ja no és que les crítiques vinguin de la caverna merengue, ells ja fa dies que estan rabiosos perquè quan es va lesionar Messi ja es fregaven les mans esperant les punxades de l’equip, ells que tant els agrada vendre la Messi dependència (com si no fos el més normal del món que es noti quan el teu millor jugador, que a sobre és el millor de la història, no està al camp) del Barça, que es pensaven que començarien a punxar partits un rere l’altre. El problema és quan les crítiques venen dels teus propis mitjans.

La situació està molt clara, el vídeo fins i tot es veu com els mateixos jugadors se n’adonen que s’han equivocat, com expliquen també després al comunicat que fan públic. Es van disfressar per a marxar directament a les seves respectives festes i van planejar fer la conya davant els mitjans a la zona mixta. El problema va ser que es van equivocar de porta i van fer cap a la sala de rodes de premsa. Una equivocació que en un món de l’esport normal no deixaria de ser una anècdota, però clar, quan els mitjans no tenen res a vendre en contra del Barça, llavors passa a ser una qüestió d’estat, encara que ni sigui el seu equip, encara que el Getafe els importi una merda, que el menyspreïn tot l’any passant d’ells tot i ser un equip de la capital. I clar, al president, soci madridista, els ha anat de perles per anar a fer un tour per les ràdios i fer-se les víctimes. A tota aquesta gent, fa uns anys, quan va guanyar la selecció la eurocopa al 2008, poc els va importar que els jugadors anessin fent la conga per la zona mixta, quan els jugadors alemanys estaven fent declaracions després de perdre el mundial, però clar, dissabte era una gran falta de respecte que el dia de Halloween els jugadors es disfressessin. És una reacció molt hipòcrita però tots sabem com està muntada la cosa, quan afecta al nostre equip s’intenta minimitzar i quan és a l’inrevés els altres són uns prepotents i uns superbs i falten al respecte. No cal anar molt lluny, va passar no fa molt amb el tema de l’himne espanyol, que es van tornar bojos amb les xiulades i ells xiulen a qualsevol himne de l’equip rival. És el típic “no veure la biga a l’ull propi i veure la palla a l’ull de l’altre”.

El problema es que ho pinten d’unes maneres que amb el tipus de gent que va als camps després és quan apareix la violència i, el que hauria de ser un esdeveniment esportiu, una festa per als aficionats, es transforma en batalles campals i en violència gratuïta. El periodisme avui en dia té una gran part de culpa del que passa pels camps, saben que el públic que va als camps és el que és i l’únic que miren és vendre el màxim número de diaris o tenir el màxim número d’oients o espectadors per a recaptar més amb publicitat, total si després s’atonyinen o agredeixen o insulten a un jugador, llavors tenen per a fer dos o tres programes més. El futbol espanyol i sobretot el seu periodisme, hauria d’aprendre dels americans a l’hora de parlar d’espectacles i vendre un producte i no el que fan aquí, però veient qui està al càrrec dels estaments i dels mitjans és l’únic que podem esperar.

S’ha d’acabar amb aquesta tendència que quan es perd és una gran desgràcia i que tots hem d’estar tristos i emprenyats i que no ens puguin ni mirar. Si es perd o es guanya no deixa de ser un esport, si els que juguen, després del partit, se’n van a les seves magnífiques cases, amb els seus magnífics cotxes i les seves butxaques plenes de diners, se’ls en fot, estaran emprenyats potser aquella mateixa nit, però bàsicament se’ls en fot. Perquè nosaltres ens ho hem d’agafar d’aquesta manera, si els principals implicats no ho fan? Nosaltres haurem d’anar a treballar igual al dia següent (els que tinguin sort de treballar), ens hauria d’importar una merda que es disfressin després d’un partit. Si ho haguessin fet els del Madrid, als aficionats del Getafe i al seu president no els hagués afectat tant, encara haguessin rigut, però clar, després de l’any passat aconseguir un empat davant del Barça, contra els catalans, estaven molt animats i llavors és quan ve la ràbia quan perden.

Els hauria de fer més ràbia com van jugar i la poca competitivitat que van oferir al camp, però clar el tema Halloween els va servir per a disfressar les misèries esportives, com als mitjans de la caverna els va servir per a no haver de parlar que el seu equip va fer un partit bastant lamentable, amb fins i tot alguns xiulets al camp a la segona part i gent abandonant l’estadi bastant abans d’acabar el partit, amb la majoria d’entrevistats a les portes de l’estadi, decebuts amb el joc del seu equip, tampoc van haver de parlar d’una nova agressió del seu estimat Cristiano, que tots els partits li pega una punyada a algú a una pilota aturada o com dissabte una patada sense pilota pel mig, amb total impunitat. És lamentable com aquest personatge, quan no marca els gols que vol o els companys no li passen, perd els papers de mala manera, amb total impunitat.

Però bé anem al partit del Barça. El partit va ser realment plàcid, el Getafe va oferir molt poca resistència, es va limitar a intentar defensar, tapant espais i tots tancats al seu camp i pràcticament no va sortir del seu propi camp en tot el partit. Va ser un partit molt plàcid per als defenses, on els laterals van ser pràcticament extrems i tant el porter com la línia defensiva i de mitjos va tenir poca feina. La poca feina que van tenir la van resoldre bé, sobretot gràcies al treball de recuperació de Busquets, que va impedir que les jugades anessin a més i amb l’ajuda de Rakitic van posar un mur per on no van aconseguir passar l’equip madrileny.

El més interessant de tot plegat al partit va ser el canvi tàctic que es va produir a la segona part, perquè el partit es veia que el Barça caminant tard o d’hora es resoldria per alguna jugada individual dels de dalt i al final el que va decidir va ser Sergi Roberto. El canvi tàctic quan va sortir Iniesta al lloc de Munir i es va passar a jugar amb només dos davanters i quatre mitjos. Perquè va ser interessant? Perquè en principi és impensable que el Barça jugui amb només dos davanters, però segons contra quins equips, potser no sigui tant mala idea optar per aquest sistema tàctic. L’any passat al Bernabeu, el Barça es va veure bastant superat perquè va sortir amb tres mitjos mentre que el Madrid ho va fer amb quatre i aquesta superioritat numèrica es va notar moltíssim, el Barça no podia recuperar la pilota amb la pressió alta i quan la tenia li durava molt poc. Suposo que Lucho va prendre bona nota d’aquell partit i espero que, més encara sabent que Messi no arriba al partit, sigui una tàctica de cara a jugar al Bernabeu, ja que el Madrid segurament sortirà amb quatre mitjos i es poden tenir els mateixos problemes que l’any passat, el Barça pot jugar amb Suárez i Neymar de davanters i posar de connexió amb el mig camp a Iniesta amb quatre jugadors en rombe, amb Rakitic i Sergi Roberto ajudant a Busquets i arribant a dalt per sorpresa i que Iniesta es mogui per on vulgui donant sempre opcions als companys per a combinar en curt i donar sortida a la pilota. Amb Messi al camp, està clar que seria més difícil, a no ser que Messi jugués de mitjapunta i es prescindís d’un mig i jugar tots més juntets, però amb la seva absència es pot prescindir perfectament de Sandro o Munir. Al Barça tal i com estan ara a la lliga, empatats a punts a la primera posició, veient que els de sota punxaran més previsiblement, un empat al Bernabeu li aniria força bé de cara al average particular, que falta veure aquesta jornada que ve, que tots dos juguen amb dos rivals molt perillosos, encara que el Villareal vindrà amb baixes importants al Camp Nou i veurem com surt el Sevilla davant el Madrid després del partit de xampions d’entre setmana, però tot apunta que s’arribarà al clàssic empatats a punts. El clàssic diuen que només són tres punts, numèricament és cert, però si no perds a casa del teu màxim rival per al títol, en una lliga on en cas d’empat es decideix pel doble enfrontament, és molt important no perdre i si perds, perdre per la mínima i havent marcar gols a camp contrari. El Barça ha d’arribar a gener a dalt de tot i després ja es veurà com s’arregla l’equip, hi ha jugadors fent un sobreesforç que suposo que durant el gener i febrer tindran els seus partits de descans per arribar a final d’any al màxim rendiment.

En l’apartat individual molt destacable el partit de Sergi Roberto, que poc a poc es va soltant i va donant mostres del que pot aportar. Si parlàvem a començaments de temporada que els del filial havien de fer un pas endavant per ajudar l’equip, Rafinha fins lesionar-se, Bartra quan el posen i Sergi Roberto si que estan complint amb escreix, Sandro i Munir no se’ls pot recriminar el seu treball, tenen alguns detalls a cada partit, però s’espera més d’un davanter del Barça. Sergi Roberto dissabte va fer un partidas, ja no per les assistències dels dos gols, sinó pel seu desplegament i claredat a l’hora de jugar la pilota.

Després ja fa dies que parlem dels dos davanters que estan amb gols aguantant l’equip, però realment qui està aguantant l’equip és Busquets, està donant recitals de com col·locar-se al camp i com estar sempre al lloc adequat, a més quan ha jugat d’interior ha estat profund i ha filtrat passades de molt mèrit, està jugant-ho tot sense defallir i està exercint al camp de capità més que mai. És un dels jugadors que han donat un pas endavant més evident. Ajudat per un Rakitic que no està brillant ofensivament però que totes les pilotes que passen pels seus peus estan sortint amb criteri i millorant sempre la jugada, no són passades de gol que surten a les estadístiques, però són molt importants per al funcionament de l’equip, per exemple per a deixar a Neymar en un contra un i poder desequilibrar individualment.

Els dos davanters estan al nivell que s’espera de dos cracks que han costat el que han costat i que cobren el que cobren. Suárez més amb l’aspecte de treball per a generar-li espais a Neymar i als mitjos que entren de segona línia i definir les que té, sempre al lloc exacte per a rematar i sent bastant efectiu. Neymar als gols hi està sumant la capacitat de desequilibri que es necessita per a trencar defenses tancades, encara que al partit va entrar una mica tard, ja que els primers 25 minuts es va encomanar del ritme lent i espès que tenia el partit.

La línia defensiva i el porter no es poden valorar molt que diguéssim, ja que van tenir molt poc treball, es poden destacar més per les seves incorporacions en atac dels laterals i dels centrals en conducció més que per la feina defensiva.

Fins al moment no es pot recriminar res a l’equip amb les circumstàncies que s’han produït fins al moment. L’equip tenia partits assequibles després de la lesió de Messi, a la que se li va sumar la d’Iniesta, excepte Sevilla i Villareal, el primer no van merèixer perdre ni molt menys per joc i ocasions, el segon la propera jornada veurem com va, però és més important del que sembla. Amb millor o pitjor joc s’han tirat endavant la resta de partits, que és el que demanàvem quan es va trencar l’argentí. Ara falta l’espenta final per a poder arribar a gener amb opcions de títol, a partir de gener és quan podrem exigir més en quant a joc.

Tenim el que ens mereixem.

Ja portem dies parlant de les excel·lències de la junta directiva que està al capdavant del Barça, parlant de la “brillant” gestió del nou càrrec que van contractar per a restablir el poder institucional amb Fifa i Federació espanyola de futbol, de veure els despropòsits econòmics d’aquesta junta que gairebé no poden ni fitxar, sumat a una ja planificació esportiva horrible. Però tenim el que ens mereixem, aquest cap de setmana s’ha produït l’assemblea de compromissaris del club i resulta que han assistit només per a votar 713 dels gairebé 5000 que haurien pogut assistir, tots han votat tot a favor i que tot està bé i perquè no van portar la oferta de patrocini de Qatar, que sinó també l’haguessin  acceptat. La gent quan la piloteta entra se li posa una vena als ulls que no atén a raons i després quan la piloteta no entrarà tot seran renecs i queixes.

El que estem veient els darrers dies de Qatar està sent bastant vergonyós, que només hi hagi una opció possible de patrocini quan el Barça és un dels equips més gran del món no s’ho creuen ni ells, però bé, ho va explicar molt bé Laporta l’altre dia al Club de la mitjanit, no calia que sortís a dir-ho, ja es veu que aquí hi ha alguna cosa que fa mala olor, però clar, si la premsa ho tapa i la pilota entra tot s’hi val. Com també tot s’hi val i es culpa a mans negres del que està passant, quan la realitat diu que el que està passant amb els arbitratges, calendari, designacions arbitrals, horaris televisius, etc. és tot per causes externes, ells no tenen cap culpa, però resulta que s’ha posat a un senyor per arreglar-ho que es veu que s’està tocant els ous.

La notícia del altre dia que els assistents tenen ordre de perjudicar al Barça per a que guanyi el Madrid, no feia falta que sortís la notícia, que tots ho sabem de fa anys, el problema és que no es fa res per evitar-ho. Des de la caverna ja s’han espavilat, per a intentar desprestigiar la notícia i fer-ho veure com una estratègia des de Barcelona per a obtenir rèdits, que no és una cosa creïble. Però clar, després veus que dos assistents ja han expulsat a dos jugadors del Barça en dos partits, quan portem 9 jornades de lliga, que varis assistents han donat gols al Madrid i li han tret als rivals durant el mateix partit, el mateix assistent. És molt curiós que casualment siguin els dos cops assistents del col·legi madrileny els que tinguin una orella molt fina per a expulsar a dos jugadors del Barça, suposo que quan Ramos es posa a cridar a àrbitres i assistents a 5 cm de la seva cara els diu que són molt guapos i que ho estan fent molt bé, entenc que la resta de jugadors de la lliga espanyola, són tant educats que quan els àrbitres la caguen els diuen que no passa res i no es caguen amb la mare de cap d’ells. Això no s’ho creu ningú, però la directiva té la seva part de culpa que ens prenguin per passerells, si amb Laporta no passava i ara passa serà que alguna cosa malament està fent aquesta junta i sobretot el que s’encarrega d’aquests assumptes no? Però clar, al senyor Bartomeu li agrada molt una tendència que per desgràcia s’està convertint en molt catalana, culpar a l’enemic exterior dels seus fracassos de gestió. Que la Fifa ens sanciona per cagar-la amb els fitxatges, és una mà negra que ens tenen mania, que la caguen amb el contracte de Neymar, és una mà negra que els té mania, que no tenen collons d’aconseguir una mica de poder institucional, és una mà negra que els té mania, etc.

Ara amb l’expulsió de Mascherano, se suposa que faran el ridícul amb l’al·legació per la sanció, com van fer amb la de Piqué, dient que és que era una expressió molt catalana. La sanció és molt probable tombar-la si es recorre, se suposa que han contractat a un advocat nou per a aquestes coses, la sanció, hi ha precedents, es pot tombar per un defecte de forma, ja que a l’acta diu que va dir “la concha de tu madre” quan les imatges demostren que va dir “la concha de tu hermana”, per tant un advocat normal, havent-hi precedents, pot aconseguir que Mascherano no hagi de complir ni un partit. Però clar, per a això s’ha de tenir un equip jurídic competent, cosa que veient les incorporacions anteriors tinc els meus dubtes.

Ja posats a demanar, podríem demanar també tenir uns mitjans i un entorn d’acord amb la grandesa del club, una afició que vagi a animar a l’equip quan més ho necessiti i no quan ho estiguin fent molt bé i jugant un partit espectacular, per a això no es necessita al públic perquè ja gaudeixen ells al camp quan el partit va fluid i tot va com s’espera, és quan es pateix que es necessita el suport de l’afició i molts sembla que vagin al teatre i a cantar independència al 17:14 de cada partit. Els mitjans també haurien d’actuar amb una mica més de comprensió i de coneixement de les circumstàncies que envolten a l’equip segons en quins partits, per a escoltar a gent que tot ho troba malament ja tenim als que fan el partit en castellà, el que es vol són comentaristes que expliquin el que està passant i que ho facin de forma objectiva però sabent la realitat del que està passant, a més de tenir la valentia de criticar quan algú ho fa malament sigui quin sigui el jugador, no si m’agrada ho trobo tot bé i si es jove carregar-li totes les culpes del que passa al camp. Aquesta setmana, vaig posar l’àudio en català i em va donar ganes de treure-ho, matxacant al Barça i dient que mereixia guanyar l’Eibar, quan el Barça tenia pels volts del 80% de la possessió i dominava el partit, em sembla surrealista el que fan alguns, com ara el Torquemada aquest, que la va prendre amb Bartra i tot el que passava era culpa seva. Si el gol que li fan a Bravo, li fan a Stegen, haguéssim estat tota la setmana escoltant crítiques al porter, però clar, en aquest cas tota la culpa era de Bartra. Hi va haver una jugada, que Bartra està amb dos a sobre, li dona a Alba i aquest li torna amb dos a sobre, que ho va solucionar com va poder i surt l’il·luminat del Torquemada aquest, que es pensa que ha inventat el futbol i li va fotre la bronca a Bartra per arriscar. Que no veus que l’ha fotut Alba amb un marró company? Doncs no, ja l’havien sentenciat per l’errada al primer gol i ja la va pagar tot el partit, malgrat ser el jugador que va recuperar més pilotes del Barça i salvar un gol cantat. El que passa amb Bartra és de psicoanalista, la majoria de partits que ha jugat ha complert amb escreix, s’esforça i ho dona tot, ha fet una errada amb 5-6 partits que ha pogut jugar i cada cop que juga sembla que hagi de demostrar més que la resta. Igual prefereixen a Mathieu, que aquest no en fa d’errades...

Després fotent merder al joc del Barça que no era tant bo com s’acostumava i que era impropi del Barça. A veure companys, que estem jugant amb Mascherano i Busquets d’interior, ajudats per Rakitic, que a sobre porten un munt de partits seguits jugant sense poder rotar, que t’esperes, miracles? Jo ja ho vaig dir al començament, que amb el que hi ha les culpes no s’han de posar al tècnic ni a l’equip, s’han de posar amb els que han planificat la plantilla les darreres dues temporades, els que han venut classe noble i que sabent que els sancionarien no van tenir els sants collons de fitxar amb cara i ulls. Ara veient el tema econòmic ja sabem perquè ho van fer, per a mantenir la cadireta, molt típic d’aquest país també. Amb el que té el Barça la primera part de lliga, sumades les lesions, ens podem donar amb un canto a les dents d’anar primers a la lliga. El Barça la missió que té aquesta primera volta és arribar al mercat d’hivern amb disposició de guanyar la lliga, que no es jugui perfecte contra Eibar, Getafe o equips de mitja taula cap avall, ara no ens ha d’importar, s’ha de guanyar com sigui, no pots exigir el que exigiries amb el total del planter. Jo si el Barça jugués malament amb l’Eibar amb l’equip titular, podria entendre les crítiques, jo seria el primer d’exigir, però amb el que hi ha ara, amb Busquets jugant d’interior i jugant-ho tot juntament amb Mascherano i Rakitic, amb Messi fora dos mesos i la lesió d’Iniesta, ni se’m passa pel cap criticar que el joc del Barça no sigui el més vistós ara mateix. Tot i que tampoc va ser un partit tant desastrós com volien vendre alguns, va ser el típic partit que l’equip rival se’t tanca al darrera, que ve fresc de cames de tota la setmana blanca per a preparar el partit i que a sobre per errades pròpies se’t posen per davant al marcador. Aquest tipus de partits són els que saps que amb deu minuts d’inspiració, els acabaràs guanyant, ja que la diferència de qualitat és abismal, això fa que uns jugadors que venen matxacats d’un inici de temporada molt exigent, inconscientment es relaxin una mica, si a sobre no tens els jugadors de més creació, doncs es converteix en un partit farragós i faltat de ritme. En aquest aspecte s’ha d’aprendre una mica del màxim rival, a ells se’ls en fot guanyar de penal a l’últim minut fent una merda de partit, durant el partit fins i tot els arriben a xiular i al final del partit si es guanya tots contents cap a casa, inclús jugant amb l’equip titular. Aquí estem jugant amb un equip molt minvat per les baixes i volen que amb Masche i Busquets es jugui com els millors temps del Barça de Pep. És surrealista.

Del partit se’n poden treure coses molt positives, la primera que Neymar segueix amb el pas endavant que va fer des de la lesió de Messi, que s’està posant l’equip a l’esquena i que està portant el pes de l’equip quan hi ha més problemes, sense marcar va fer un partit molt complert i va ser decisiu al marcador. Un altre aspecte positiu és la voracitat de Suárez, que està demostrant que es pot confiar amb ell en qualsevol circumstància i que sempre està al lloc que ha d’estar un davanter per a clavar-la dintre la porteria, un jugador que sap ser un nou pur i que a sobre treballa per l’equip i fa moviments per a la resta. Diumenge va ser decisiu al marcador quan l’equip més ho necessitava.

Però per a mi el més positiu és el bé que li està fent a Busquets jugar a la posició que ho està fent per accident. Està millorant moltíssim a l’hora de filtrar passades per als davanters i la típica passada que han fet tota la vida Iniesta i Xavi que diumenge va acabar amb el primer gol del Barça, però es que abans d’aquesta passada ja n’havia fet unes quantes de molt mèrit que van suposar un perill molt gran per al rival. A la seva facilitat per recuperar pilotes i llegir el joc, que una mica més avançat li és més fàcil recuperar i ha de córrer menys, li està sumant un atreviment amb les passades a l’espai i canvis d’orientació que quan torni a la seva posició poden ser molt útils, ja que quan juga de pivot no sol atrevir-se a fer-les. Molt grata sorpresa la seva evolució a la posició d’interior i que el partit davant l’Eibar, per a mi va ser el millor del partit, en quant a importància dintre del joc col·lectiu i de llegir el que necessitava l’equip en tot moment.

La resta de l’equip va fer un joc bastant pla, no van destacar en excés, potser algunes pujades dels dos laterals i algunes “excursions” dels centrals trencant línies de pressió amb conduccions.

Defensivament no es que estiguessin malament, les ocasions de l’Eibar es van produir totes per pèrdues amb la sortida de la pilota, ja sigui de males passades i recuperacions dels bascs molt a dalt o de regals a la sortida com la jugada del gol. Jo mai criticaré que un jugador perdi una pilota per intentar alguna cosa diferent i m’agraden els centrals valents que, quan l’equip està encallat, tinguin la valentia de pujar amb la pilota controlada, fins no fa molt eren els centrals que es demanaven a can Barça i és una de les coses que ha fet de Piqué un dels millors centrals del món. Qui no arrisca no guanya i per una errada que va poder costar un gol, després es van continuar fent les incorporacions a mig camp amb conduccions que van ajudar a remuntar el partit.

L’equip va jugar al que acostuma, control de pilota, possessions llargues, intents de jugar ofensivament, el que passa és que no estaven al camp els jugadors més adients per a donar-li fluïdesa al joc i creativitat als metres finals, tot es va produir més per jugades individuals que col·lectives, la bona notícia és que es van produir desequilibris individuals que van trencar el partit sense la necessitat que fos Messi, cosa que farà créixer a l’equip en dies que l’argentí no estigui tant inspirat com acostuma.

Ara a descansar la majoria de titulars amb la patxanga de copa i aprofitar els partits assequibles per a donar minuts de descans en la mesura de lo possible.

Toc d’atenció.

El Barça té tots els anys dos partits, des que Paco Jémez és el seu entrenador, que li serveixen com a diversió que ja va bé en un món del futbol on se li acostumen a tancar al darrera i li fan els partits pesats, on molts jugadors tenen la oportunitat de tenir ocasions de gol i de gaudir de molts espais per a jugar. La veritat és molt d’agrair aquest tipus d’equips, que probablement perdrien pel mateix resultat, però que a diferència dels que es tanquen i corren al darrera d’ombres i la pilota sense tocar-la, es diverteixen sobre el camp i tenen oportunitats de gol contra tot un Barça o un altre equip gran. Són partits que canviant el seu estil perdrien igual però que no els serviria de res, d’aquesta manera perden però surten reforçats de cara a altres partits on aquest tipus de joc els servirà per a guanyar, el que se sol dir “la seva lliga”. Tots els anys quan juguen amb el Rayo, es produeixen el mateix debat, sembla el dia de la marmota, ja que els que gaudeixen del futbol ofensiu alaben la valentia que tenen al venir a jugar de tu a tu, mentre que els resultadistes i sobretot els de la caverna, els foten a parir i diuen que han regalat el partit. Que quan ho fan amb el Madrid és a l’inrevés i els que ho critiquen són la caverna blaugrana, mentre que els de la caverna merengue els posen pels núvols per la seva valentia, però bé, que direm del periodisme de bufanda d’aquest país que ja no sàpiga qualsevol aficionat al futbol.

El meu punt de vista al respecte és clar, com tots els anys, aplaudeixo aquest tipus d’equips que tenen l’atreviment de venir a jugar així i que perdent igual, ofereixen un espectacle a l’aficionat, que al final, per molt que els resultadistes vulguin vendre el contrari, són els que paguen l’entrada i són els que compren els diaris i paguen les plataformes de pagament. Encara tenen molt per a aprendre dels americans en aquest aspecte. Però ja no és l’espectacle per a l’aficionat, és que els resulta un aprenentatge bestial de cara a quan juguen amb equips del seu nivell i que no tenen la pegada que tenen els equips grans. Al final, la sensació que queda del partit d’ahir és que, si Neymar i Suárez haguessin estat a l’altre equip, el resultat hagués estat molt diferent i avui parlaríem d’una altra cosa. Un Neymar per cert, que amb el seu sou, ja no és que es paguin els sous de tota la plantilla del Rayo, sinó que és gairebé el pressupost de l’equip de tota la temporada. Aquest és el mèrit que té aquest equip i que entrenadors com Jémez desmunten als entrenadors lamentables com els Benítez o Simeone, Mourinho, Capello, etc. que venen la moto que no tenen jugadors per a jugar ofensius, amb els pressupostos i els planters que tenen cadascú. És l’excusa fàcil per a tapar la mediocritat a l’hora de fer jugar ofensivament als seus equips, però entrenadors com Jémez, Marcelino, Berizzo, etc deixen en evidència any rere any a aquests entrenadors tant ben pagats.

Però bé, abans d’entrar en matèria volia comentar unes quantes cosetes de la directiva. Primer que tot el tema de la inscripció d’Arda, ja portem tres setmanes amb la tonteria, que si la federació espanyola els ha de recolzar, que si aniran al TAS i vacil·lades per l’estil, que l’únic que fan és fer el ridícul encara més, ja que quan ells aclariran alguna cosa, ja gairebé estarem al gener i no valdrà per a res. Ja fa un mes que es va lesionar Rafinha i encara estan voltant la perdiu i sense aclarir res. Aquesta directiva és mediocre, ja poden contractar advocats nous, ja poden fitxar enllaços institucionals, que segueixen sent uns xitxarel·los.

Després ens venen la moto amb el tema de Qatar un cop més, ara diuen que no hi ha empreses que estiguin disposades a pagar el que paga Qatar Airways i ja van filtrant a la premsa, de cara a l’assemblea de la setmana que ve, per anar preparant al soci per a que els voti a favor del nou patrocini de Qatar, els venen que sense aquesta oferta no es podrà mantenir el nivell dels equips que es tenen ara, que no hi ha millors ofertes i mentides per l’estil. Altres grans equips han aconseguit patrocinis que no són de Qatar, que no són de països que destrossen els drets humans i que maltracten a la seva població mentre ells llencen els diners del petroli. Però clar, tots sabem el soci que va a les assemblees i els pocs problemes que donen a l’hora de votar tot el que dona la gana, també tots sabem que han votat en unes eleccions a aquesta gentola després de tot el que han fet. Que han fet coses com per exemple el ridícul dels darrers dies.

Ara resulta que els “brillants gestors”, després d’estar un any sense poder fitxar i amb l’equip amb el ganxo al coll, físicament parlant pel curta que és la plantilla, resulta que pels excessos salarials i una clàusula que han posat ells mateixos, ara no poden fitxar pràcticament al gener per a no excedir la normativa de despeses, que utilitzaran per a fer xantatge i poder aprovar el de Qatar, ja que suposaria un augment dels ingressos i un respir per a poder fitxar. Resulta que no tenen diners per a fitxar, per l’excessiva massa salarial, però ells continuen augmentant-la bojos per a renovar a Neymar i duplicar-li la fitxa quan té contracte fins al 2018. Lamentable. Es veu que el seu pare amb els 40 milions que li han donat, apart de tots els privilegis contractuals, no l’han acontentat prou, que encara va pressionant amb ofertes del Manchester. Els Neymar és veure-li la cara a Rosell i Bartomeu i és veure el signe de l’euro, no podien trobar negociadors més passerells que ells. Tan passerells que em fa mal a la vista veure jugadors com Bailly, que va marxar al Villareal per menys de 10 milions d’euros, amb 21 anys, un dels centrals més rendibles de primera, mentre que aquests brillants gestors porten a Mathieu i Vermaelen semi retirats per 40 milions. És el clar exemple del conformisme de la gent que hagi guanyat aquesta directiva les eleccions pel marge que ho va fer, no m’estranya que després facin tot el que fan, si l’únic que necessiten és que l’equip tingui bons resultats per a seguir a la poltrona.

Després estan els anàlisis de l’entorn, que avui es posen tots les mans al cap perquè el Rayo va jugar de tu a tu al Barça i sobretot perquè els va guanyar la possessió. Tots els partits amb el Rayo és la mateixa cançoneta, ja va flipar fa tres anys el Tata Martino i es continua fent el ridícul. El Barça va ser dominat en certes fases del partit pel Rayo, és cert, però no és menys cert que el Barça la primera part hagués pogut fer 6 gols sense despentinar-se, que no hi hagués encert i que remuntés amb gols de penal va ser l’anècdota. El que va passar a la segona part és una conseqüència de la primera, que van veure tant fàcil arribar a porta, que tenien clar que era qüestió de temps que s’ampliés el marcador, com va passar als 25 minuts de partit, que amb cinc minuts es va resoldre el partit. És totalment normal que l’equip es relaxés i no juguessin tant junts i amb la pressió tant compassada com caldria. És un toc d’atenció el veure que si no ho fas i jugues tant relaxat qualsevol et pot pintar la cara, més que res perquè ja ha passat amb altres equips aquest any, però entenc perfectament que els jugadors, veient la facilitat per a guanyar el partit, després de veure que han de viatjar a Bielorússia i la importància de guanyar per treure avantatge als perseguidors, a més de venir d’una aturada per seleccions, que es produís la desconnexió és totalment normal. El que passa és que s’ha de vendre paperassa i minuts a teles i ràdios i alguna cosa s’ha de dir, però em sembla ridícul el que avui anava pels diaris que guanyant 5-2 sembli que ahir els peguessin un bany. Una mica de coherència no estaria malament, que no és per a tant.

En l’apartat individual destacables per aquest ordre Neymar, Sergi Roberto, Suárez, Busquets i Bravo. La resta es van encomanar de com anava el partit i van jugar bastant malament la veritat. El millor amb diferència va ser Neymar, no pels gols, sinó perquè va portar el pes del joc i va desequilibrar en tot moment, va ser probablement el seu millor partit com a blaugrana i va fer el que li va donar la gana al camp, ja va fer una molt bona segona part a Sevilla i ahir ho va confirmar. Amb aquest Neymar i amb l’acompanyament de Suárez podem estar més tranquils de cara als partits amb l’absència de Messi. Suárez va fer un partit molt seriós i malgrat marcar al final, va ser decisiu tant al tercer com al quart gol i ho va rubricar amb un gol al final, apart de baixar les pilotes i fer els moviments que acostuma. Es va perdre una mica amb els fores de joc, però eren jugades molt ràpides després de recuperació i moltes ocasions no li donaven temps a poder entrar novament a la jugada i ja l’agafaven en posició il·legal.

Després Sergi Roberto es va combinar molt bé amb Busquets i van recuperar moltíssimes pilotes a la pressió avançada, que després eren ocasió de gol clares, sobretot en el cas de Busquets, que va donar un recital de col·locació i d’anticipació de les jugades. En el cas de Sergi Roberto, apart del treball a la recuperació va fer també una molt bona tasca a l’hora de conduir per a trencar línies de pressió i a l’hora d’entrar de segona línia. El partit d’ahir amb tants d’espais era ideal per a ell i no va decebre.

Com tampoc va decebre Bravo que va fer algunes aturades de mèrit que haguessin pogut complicar el partit al començament de la segona part i que van ser decisives per a que l’equip madrileny no empatés el partit. La primera part va ser de Toño i la segona va ser de Bravo, als gols no va poder fer res.

Avui per acabar volia parlar de l’handbol, que va empatar a Polonia quan va anar guanyant fins a tres cops de quatre. Amb la lliga que tenen aquí a Espanya, són pràcticament entrenaments, és a la xampions on s’ha de veure el nivell d’aquest equip i la poca competència a l’Asobal afecta molt quan tens un equip difícil. Però sobretot no ajuda tenir un entrenador bastant mediocre que fa una utilització bastant penosa dels seus recursos, repartint minuts de forma quadriculada quan les estrelles poden descansar perfectament i fer rotacions a la lliga. Ahir es va veure com l’incompetent deixa que a la primera part remuntin dos cops quatre gols sense demanar ni un temps mort, que com és habitual en ell, el gasta faltant 30 segons de la primera part per a fer una jugada que no valia ja per a res. A la segona part va tornar a permetre que un partit controlat es posés gol a gol i que s’acabés empatant i gràcies, perquè guanyant tot el partit faltant dos minuts l’equip local es va posar dos gols per sobre. Els mitjans, tal i com va anar el partit, ho pinten com un gran èxit quan va ser un fracàs lamentable. Un partit totalment controlat que es va escapar i una gestió horrible de l’entrenador, encaparrat en posar a Lazarov quan no tenia el dia, tenint a la banqueta a un Kopljar que va fer molt bon paper i que té una qualitat espectacular, amb Jicha assegut els últims deu minuts de partit (que per al que va fer quan va jugar tampoc se’l va notar molt a faltar) quan se suposa que l’has fitxat per a que et guanyi els partits, encara que hagi vingut a pre-jubilar-se, quina falta d’actitud al camp, mare meva!! Al final li va acabar salvant el partit Noddesbo, un jugador al que té semi marginat i que va jugar els últims quatre segons de partit. Cada temporada té a algun jugador marginat, l’any passat li va tocar a Rutenka, aquest a Noddesbo, no entenc perquè el renova si l’ha de tenir marginat. En definitiva, que van segons empatats amb el tercer i encara han de tenir el doble enfrontament amb el que va primer destacat. Amb l’equip que té el Barça és ridícul on està ara mateix a la classificació i no té massa pinta de que aquest any es torni a guanyar la xampions, però clar, com que juguen un torneig de la galeta, guanyaran tres títols i a tragar un any més amb l’incompetent de torn.

Poca memòria.

Els darrers dies hem pogut comprovar que injustos amb aquest equip són tant l’entorn com el soci habitual que va al Camp Nou. Aquests darrers dies em recorda fa gairebé un any quan es va perdre a Anoeta i que després a final de temporada tots aquests es van pujar al carro del triplet sense cap tipus de vergonya. Lamentables.

Ja vàrem veure l’altre dia com es xiulava de forma ridícula i lamentable a l’equip perquè s’anava perdent davant dels alemanys a la xampions. No es mereixen aquest equip, no es mereixen un equip que està lluitant contra tot tipus d’adversitats en forma de mala planificació, de necessitat per part d’altres equips que el Barça perdi per a guanyar una lliga, de lesions importants inesperades. La gent es pensa que s’ha de guanyar tots els anys un triplet quan és dificilíssim i quan aquest any és més difícil que mai. Però el pitjor de tot són els mitjans que se suposa que han de tenir professionals de l’esport i que cada dia fan més pena. El partit d’ahir, segons els cronistes, va ser un desastre de partit del Barça, perquè no va entrar la piloteta clar, si entra un dels pals que es van produir i el resultat és un altre, les cròniques se n’haguessin anat cap a l’altre extrem. És igual que l’equip dominés el partit, que tingués moltes més ocasions clares de gol, que porti en 21 dies 7 partits, és igual que se li hagi lesionat el crack i el mig que s’ocupa de generar el joc, només importa que el resultat va ser negatiu. Me n’alegro que Lucho els hagi tallat els privilegis a aquests personatges de la premsa, no mereixen altra cosa, potser aquest és un dels motius que s’hagi incrementat el grau de pressió negativa d’aquests, ja es va veure amb la caverna durant l’era Mourinho, perquè ara si que els han atacat el que més els dol, la butxaca i els interessos econòmics i privilegis que tenien, perquè si realment els interessés el Barça, haguessin pintat l’any com realment hauríem d’esperar, una temporada plena de dificultats i amb un planter escassíssim, que ens hauríem de donar amb un canto a les dents per com està anant el Barça amb la plaga de lesions sumades a la banqueta que tenim i el poc que s’està podent rotar. Això és el que hauria de fer una premsa responsable. Com assenyalar amb cara i ulls als vertaders culpables de que la defensa faci aigües. No és una coincidència molt gran que cada cop que la defensa presenta problemes i poca seguretat sempre estigui Mathieu al camp? Perquè no assenyalen el gran fracàs d’aquest fitxatge? Perquè llavors han d’atacar al senyor Bartomeu i això no es pot fer. Perquè no ataquen al senyor Bartomeu pel ridícul que estan fent amb el tema Arda que encara no saben si el poden inscriure o no, que se’ls en està fotent la FIFA a la cara? Perquè no interessa atacar al que mana clar, si no llavors no hi ha regalets per a fer promocions ni privilegis per als directors dels diaris amb entrades a la llotja i tal. Igual com s'estan callant la boca mentre el Barça torna a renovar amb Qatar.

El partit d’ahir no va ser ni molt menys un mal partit del Barça. El partit va ser un dels molts que es produeixen al llarg d’una temporada, on la davantera no està encertada cara al gol i després jugues amb el paquet de Mathieu que et costa dos gols. El cas Mathieu em té molt desconcertat, perquè tinc a Lucho per un bon entrenador i fins a cert punt bastant just amb qui mereix jugar. Però amb el cas del francès, que jugui per davant de Bartra, no puc entendre de cap manera que jugui per davant seu. Per molt que el posi, no serà més bo ni serà més rentable el seu fitxatge, un jugador quan és dolent als 31 anys, ja no es farà un crack del futbol. Si l’has fitxat per 20 milions sent en quant a qualitat preu un fitxatge ruïnós, doncs ja l’has fet, no serà ni el primer ni l’últim mal fitxatge que es fa a can Barça. Però aquesta tossuderia de posar-lo quan partit rere partit és un autèntic despropòsit, no puc entendre-ho de cap manera. És que els dos gols venen per culpa seva, el primer gol, amb un Alba tornant de l’atac, és una vergonya com deixa passar al jugador, es que fins i tot s’aparta!! El segon gol, tres metres més endarrerit que la línia defensiva, habilitant a Gameiro, ja és per a que el posin una temporada a la nevera. Si el problema d’aquest senyor ja no són les errades individuals, és el passotisme amb el que juga, és la poca qualitat per a fer les passades i sobretot és la inseguretat que presenta la línia defensiva amb ell al camp. Es que fa pitjors als seus companys que juguen trastocats. Ja no és que sigui dolent, és que a sobre es complica la vida com la groga que veu per una patada a Iborra al mig camp quan no pinta res, que li condiciona la resta de partit. De veritat que no ho entenc com juga ell i Bartra no, algun dia algú ho haurà d’explicar.

En un partit on el Barça en línies generals estava fent un bon partit, amb un Neymar que s’havia posat l’equip a l’esquena com li estàvem demanant, amb un Suárez treballador i generant perill i un partit podríem dir que fins i tot habitual del Barça al Pizjuán amb un joc molt intens d’anada i tornada que es podia decantar per als dos costats, però generant ocasions més clares el Barça. Amb els condicionants que venia el partit, el Barça estava complint amb escreix a un dels camps on es pot punxar amb totes les baixes que jugava, fins i tot podem dir que va mostrar capacitat de reacció i coratge per a intentar empatar quan va rebre el ridícul 2-0, un partit on el Barça no va merèixer de cap manera perdre, però és el que té el futbol, hi ha dies que no surten les coses bé i que la pilota no vol entrar, només cal veure la jugada de la falta de Neymar. Ara es parla de la manca d’encert i que el Barça sense Messi no pot guanyar, clar, com que les ocasions no es van generar, es poden dir aquest seguit de tonteries, que ho digui la caverna que li va perfecte per a no parlar de les seves misèries pot passar, però que ho faci la premsa pròpia és ridícul. D’aquí quatre dies les ratxes dels davanters canviaran i ja es tornarà a parlar de davantera demolidora i que si triplets i estupideses per l’estil. Estupideses tan grans com que sense Messi el Barça ja ha perdut dos partits, quan amb el Celta igual no se’n van adonar, perquè alguns ni miren els partits i després només treuen bilis per la boca, però Messi estava a Balaídos. Periodisme de qualitat.

Jo individualment excepte al paquet de sempre no tinc res que recriminar a ningú, no hi va haver cap jugador que se li veiés manca d’actitud, que fes errors greus o que no donés un rendiment que acostumin. Al contrari, Neymar va fer un molt bon partit, Suárez el que acostuma, Busquets va donar el tipus jugant fora de posició, Mascherano igual que sempre, Rakitic intentant-ho tot fins al final i treballant en defensa, Munir ajudant a Sergi Roberto i intentant coses al camp i Sandro igual, tots dos van tenir ocasions de gol clares i van estar desencertats cara a porta, com tot l’equip. Piqué se’l va veure nerviós, però sempre que juga Mathieu, el propi jugador francès ho va dir que quan va arribar no se’n fiava gens d’ell, jo penso que continua igual, perquè se’l veu massa preocupat per les seves errades i per intentar tapar-les i no es preocupa de fer la seva feina, el mateix passa amb Alba o Mascherano.

Individualment els millors van ser Neymar i Alba i la resta els va acompanyar, però jo personalment estic bastant content pel rendiment que va tindre al partit d’ahir el brasiler, perquè no va estar encertat dimarts davant el Bayer i ahir li tocava agafar la pilota i generar com fa amb Brasil i no va decebre.

Al final es va perdre però això és molt llarg, jo ja vaig dir que es necessita arribar al gener amb opcions de guanyar-ho tot i soc conscient que no serà el primer ni l’últim partit on es punxarà, perquè hi ha un planter molt curt i partits on hi haurà una baixada general i una manca d’encert, l’important és que aquest tipus de partits siguin els menys possibles i que quan es pugui arreglar tot això no sigui massa tard ja. El que s’hauria de conscienciar és el tribunero que va al Camp Nou i que només se sent quant ha de cridar independència, sense animar durant tot el partit encara que l’equip ho necessiti, que fan pena i tot.

Avui també volia parlar del bàsquet, on sembla que aquest any s’ha fet un bloc on tothom pot aportar i on per fi s’ha configurat un equip per a poder anar sense Navarro. Si Navarro torna bé doncs molt millor, però si es torna a trencar o adquireix un altre rol, almenys hi haurà jugadors que puguin aportar punts i donar alternatives al joc base-Tomic. Pel que he pogut veure els diferents partits, sembla que han trobat alternativa a quan es tanquen per a intentar impedir el joc amb Tomic, o bé Doellman o el nou fitxatge Vezenkov, castigant des de la llarga distància. L’equip aquest any li han confeccionat més que mai per a l'estil de l’entrenador, han portat jugadors de pes al joc interior amb un Lawal que aportarà el múscul i la defensa que li faltava al Barça a nivell de rebots i taps, un Samuels que en atac pot fer mal i un Vezenkov que malgrat la seva joventut treballa molt i aporta molt ofensivament, encara que té el però de que li falta experiència a l’hora de defensar i s’està carregant massa de faltes. Apart s’ha portat a un Ribas en una molt bona edat per arribar al Barça i després de ser un dels millors escortes de la lliga l’any passat, apart de que esperem que sigui l’explosió definitiva d’Abrines i de Satoransky que probablement serà el darrer any que jugarà aquí perquè marxarà a la nba. Aquest any si no canvia molt la cosa serà un estil de joc de defensa a mort i pocs punts, els fitxatges van encarats a això i és l’estil de l’entrenador, amb fitxatges com Peperouglu, Ribas, Lawal i la renovació d’Oleson, també vaig veure massa llançaments de tres punts els dos partits de supercopa que tenen el perill que el dia que no entren pots perdre amb qualsevol. Veurem com evoluciona l’equip durant l’any, però té pinta que no serà un joc massa atractiu per a l’espectador, però més competitiu que l’any passat.

Després està el cas de l’handbol, que han cobert la baixa de Karabatic amb un Jicha que ve aquí a jubilar-se i el pivot nòrdic i el lateral croat Koplar. Dos jugadors molt ofensius i un pivot total per a cobrir la baixa d’un sol jugador, és el que té perdre al millor jugador del món que aporta als dos cantons de la pista. De moment a la xampions estan patint més del normal amb equips que no són punters i s’ha perdut amb l’equip alemany, és el que té jugar a una merda de lliga on no tens cap tipus d’exigència i tenir un entrenador mediocre. No se que espera el Barça a demanar jugar la bundesliga o la lliga francesa perquè la lliga espanyola està morta i no serveix pràcticament ni com a entrenaments. Veurem com va la cosa però veient com està anant per la xampions no pinta massa bé la veritat. Per últim agrair els serveis prestats a Rutenka, que ha marxat per la porta del darrere a Qatar i que encara no sabem perquè els dos darrers anys l’entrenador l’ha maltractat fins que ha marxat fastiguejat de l’equip, un jugador que ha donat 25 títols al Barça i al que se l’ha maltractat com es va fer amb Iker Romero. Bastant lamentable.