Història viva.

Ahir el barcelonisme va tornar a viure una jornada històrica i ja no se quantes en van des que el Deu del futbol va decidir que volia venir al Barça. Hi ha clubs que fa anys que viuen de la història del que van ser, que parlen de les copes en blanc i negre i guanyades com les van guanyar. Els culers tenim la sort que estem podent viure en directe al millor jugador de tots els temps i que li haurem d’estar agraïts fins que es retiri d’haver escollit el Barça amb tot el reguitzell d’ofertes que va tenir en el seu moment, hem d’agrair la fidelitat al club i que ens hagi fet gaudir dels millors anys de la història blaugrana. Ja podem guardar a la nostra retina tot el que estem veient, perquè un jugador com ell es veu cada molts anys. Ahir, com aquell que no vol la cosa, va rebentar al Celta ell tot sol pràcticament, va fer coses en un partit, que altres jugadors no faran en tota la seva carrera. És una meravella veure’l quan està en aquest estat. En dies com aquests, també es bo recordar, per a fer-nos una idea del que és l’aficionat del Barça, que el van xiular ridículament, el dia que el Barça va perdre la lliga a casa la darrera jornada davant l’Atlètic. La majoria que ahir els queia la baba i parlaven d’orgasme futbolístic i de jornada històrica. Per això dic que ja no ho veurem mai més i que seria bo començar a valorar el que ha donat aquest jugador al Barça, per a un futur, esperem que llunyà, on potser no es guanyarà tot el que s’està guanyant ara.

Es parla de moltes coses, moltes comparacions amb altres cracks històrics, però no crec que hi hagi hagut un jugador tan regular durant la seva carrera, que hagi fet gols tan inversemblants i que tingui tants registres al seu joc, perquè aquest crack ha anat evolucionant any rere any fins arribar al que està fent ara, ja no són els gols que fa, és la seva superioritat insultant per a fer el que vol damunt un terreny de joc, marxa de qui vol i quan vol, dona passades de gol brutals a cada partit com el millor assistent, fa gols brutals, inventa, és decisiu a cada partit. És un jugador únic que per sort tenim al nostre equip.

Però que els focs d’artifici finals no ens impedeixin deixar de banda la resta del que va passar al partit, perquè veient el marcador sembla que tot va ser meravellós i tampoc va ser així, també hi ha punts negres que cal destacar, que el Celta va venir amb moltíssimes baixes i fins al 3-1 va posar serioses dificultats a l’equip. La primera part va ser excessivament igualada, l’equip gallec va plantejar un partit de tu a tu, amb un estil molt característic de l’escola de Bielsa, amb marcatges a l’home per tot el camp i pressió molt forta al jugador que tenia la pilota, cosa que va posar en moltes dificultats al Barça, robaven amb perill i van tenir ocasions clares de gol, l’empat al descans va ser bastant just. La segona part el Barça va sortir més endollat, va controlar més el ritme de la pilota, la possessió i va dificultar molt més el joc del Celta, que perdia pilotes amb més facilitat i li costava més sortir del darrera, fins que va arribar el gol de Suárez després d’una passada brutal de Messi. A partir de llavors el Barça va tenir uns minuts de relaxació que van poder costar molt cars. En partits com el d’ahir tampoc es que siguin decisius, ja que tal i com estaven jugant, hi havia probabilitats de tornar a empatar, però són coses que no poden passar en una eliminatòria de xampions, perquè tot costa molt més i un gol a casa pot ser decisiu per a posar les coses molt difícils. Però bé, va durar fins que al geni del futbol li va pegar per decidir el partit, ja ho havia fet amb un golàs de falta i una assistència genial, ho va arrodonir amb una jugada brutal per a provocar el penal, Johny encara l’està buscant ara pobre. A partir de llavors va passar el que tots vàrem veure i el que ha pegat la volta al món, la repetició d’un gol genial que va fer Johan Cruyff amb l’Ajax l’any 1982, fa 34 anys i fa encara més anys va inventar-lo un belga, Rick Coppens l’any 1958. Un penal que tots ens vàrem quedar sense paraules en veure-ho, jo almenys si, va haver un moment de pensar “que collons ha fet el puto crack!!”. Bé tots no, els de la caverna ja els sortia bromera per la boca i ja pensaven que dir per a intentar treure mèrit i faltar al respecte, un cop més, al millor jugador de la història, segrestat per la tirania de la vedette madridista, que imposa que tots diguin que ell és millor, segrestats per la tirania madridista, que tenen una bena blanca als ulls i no són capaços de gaudir dels moments històrics que estan veient. El que es va veure ahir i avui als mitjans cavernaris, que si els del Barça faltaven al respecte, que si no tenien valors, que si el va fer perquè anaven 3-1, que amb 0-0 no ho hagués fet, un ridícul espantós, que val per a vendre i tenir audiència madridista, que és l’únic que els interessa, però que deixen molt a desitjar com a periodistes. Com tenen collons de parlar de valors del Barça i falta de respecte, quan el seu estimat Madrid, roben a casa al Rayo, que es queden amb 9 jugadors a la primera part injustament i el que fan és anar a fer gols com a bojos per a maquillar estadístiques individuals. Com poden ni posar-se a la boca els valors d’un club com el Barça? Patètic.

Però tornem al partit. A partir del quart gol va ser un festival de gestos tècnics, de jugades de mèrit i de gols bonics, però el partit ja s’havia mort amb el 3-1, fruit d’una altra jugada bestial de Messi, que parteix d’una banda i va driblant jugadors, fins arribar a la zona de mitjapuntes per assistir a Neymar, que fa un gest tècnic brutal i per poc no marca, per a que arribi Suárez per a posar-la dintre. Van arribar dos gols més per inèrcia, dos bones passades de Suárez per arrodonir el seu partidàs.

Tot l’equip, excepte Alves, va estar a un gran nivell, evidentment destacaríem als tres de dalt, que és una sort tenir-los, es complementen a la perfecció, tots tres aporten coses diferents i tenen pel darrere una mitja que els posa les coses molt fàcils a base de treball i bones passades. Es que si mirem els gols el primer el marca Messi de falta espectacular, el segon combinació fantàstica i definició brutal de Suárez, el tercer jugada espectacular de Messi i assistència a Neymar que fa una jugada de crack per asseure el porter i que només li falla la rematada final, el quart flipant, el cinquè assistència espectacular de Suárez i vaselina de Rakitic i el sisè assistència espectacular de 40 metres de Suárez i vaselina de Neymar. Tots participen, tots tenen incidència als gols i el que més volia destacar de Messi, que el diferencia de la resta, pot marcar el seu gol 300 i prefereix fer la jugada del penal i donar-li el gol pastat a un company, això és impensable, igual que moltes jugades de Neymar o Suárez que prefereixen assistir per a que marqui un company. És un goig veure aquest tipus de jugadors.

A la màgia dels de dalt també s’ha de sumar que tant Busquets com sobretot Iniesta, van ser els de les grans ocasions i els va ajudar també un Sergi Roberto que aporta coses diferents, com l’arribada per sorpresa a l’àrea que desestabilitza les defenses perquè arriba per sorpresa, ja no importa si té ocasió o marca o no, el que importa és el que genera per a la resta.

El punt negatiu va ser el partit d’Alves, que va estar molt desencertat i ja en porta un parell a aquest nivell, no són bones notícies per a ell quan Aleix Vidal està al rendiment que ha demostrat, però el seu cabreig quan va ser substituït, que ell mateix sap que no ho ha fet bé, és una molt bona notícia perquè es nota que estan tots compromesos amb el grup. És molt bo per a l’equip aquest punt d’autoexigència que fa les coses molt més fàcils a l’entrenador.

Per últim una reflexió respecte la gestió de la directiva. El Barça és l’equip a batre, un equip temut per tots els rivals, amb gols que donen la volta al món, jugades inversemblants, a la boca de tots, guanyant-ho tot. Però després resulta que veus que el Bayern signa un contracte bestial amb Adidas, que el ManU signa un contracte estratosfèric amb Chevrolet, que el Madrid està a punt de signar un contracte pioner amb Adidas i nosaltres que esportivament estem al capdavant de tots, amb la millor davantera del món, veiem que les ofertes que arriben de patrocini són irrisòries comparades amb la resta i que sembla que no hi hagi vida més enllà de Qatar, hem de veure com no podem fitxar a un jugador com Nolito per falta de diners. És més que evident la incapacitat que té aquesta directiva per a gestionar el club.

Així no.

Pel que es va veure ahir a València, el partit de copa va ser un miratge, perquè el Barça va tornar a ser el mal Barça que porta sent-ho des que va començar l’any pràcticament. Veníem de tres partits molt dolents, on el Barça va ser dominat en moltes fases del partit i ens pensàvem després del partit amb l’equip ché que tot s’havia acabat, però pel que sembla el mal estat de l’equip valencià va ajudar bastant també. Dona la sensació, que aquest equip té partits marcats al calendari i que quan els juga veiem un Barça, però que després es deixa anar amb massa facilitat, fins al punt de perillar i molt el resultat final. Hagués entès que el Barça, després de marcar el primer gol, hagués anat a sac a pel segon i que després hagués passat el que va passar ahir al camp del Llevant, però jugar amb aquest risc de punxada amb el marcador tan ajustat, no em sembla gens bé, sobretot perquè la tornada de copa està ja resolta i els cracks poden descansar tota la setmana de jugar partits.

El Barça va sortir molt bé al camp, a marcar el gol tan aviat com es pogués i ho va aconseguir, amb una jugada brillant, que el linier es va encarregar de carregar-se, per una posició reglamentària que només va veure ell com a fora de joc. Però l’equip no ho va notar, va seguir matxacant i anant a pel gol, amb sobre utilització de la banda esquerra on Neymar i Alba estaven portant tot el perill ofensiu, així va arribar el gol a pròpia de David Navarro que posava justícia al marcador. Però a partir del gol, no se si perquè ho van veure massa fàcil i es van desconnectar, no se si per molts mèrits del rival, però el Llevant es va menjar al Barça, que va desaparèixer del camp. El que he dit anteriorment, dels partits senyalats, ho dic pel comportament de Neymar i Messi durant el partit, no ofensivament, perquè quan tenien la pilota no es notava, però a l’hora de treballar sense pilota van fer un partit horrorós. Podríem trobar moltes jugades, el darrer partit contra l’Atlètic, on Messi i Neymar van baixar a defensar o que van anar a la pressió post pèrdua de pilota, però ahir, excepte una jugada de contra del rival amb un córner a favor, que el brasiler va baixar a tapar una jugada fins a la seva pròpia àrea, el treball defensiu i col·lectiu de l’equip va brillar per la seva absència. Puc entendre que un partit on el tens pràcticament resolt (guanyes de dos gols), puguis pensar amb el que ve el futur proper, que aquest mes ha estat molt carregat de partits i la ment pugui desconnectar una mica, però no amb el marcador de 0-1 i amb un rival que estava fent molt bé les coses i que li mancava la qualitat als metres finals. Els “analistes” blaugrana de la caverna culer, han trobat ben aviat la solució, van mirar la alineació, van veure que no estava Busquets i ja van lligar caps, tots tranquils, que és que no estava Busquets. Un anàlisi, tant desencertat com injust, perquè s’assenyala indirectament a Sergi Roberto quan el noi va fer un partit més que complert, quan els problemes que se li van crear ahir al Barça no van ser per faltar Busquets, quan Busquets va jugar a Màlaga, amb l’Athletic o a casa amb els matalassers. El problema d’ahir va ser col·lectiu, no d’un jugador determinat o l’altre. Ahir cap jugador del Barça va estar a l’alçada del que demanava el partit i van dormir tots pel camp, quan això passa la defensa es converteix en un colador, si no es pressiona al que té la pilota, són jugadors de primera divisió, et poden posar una pilota a l’esquena de la defensa, com va passar ahir amb les dos ocasions claríssimes de Lerma i de Morales, que es van plantar totalment sols davant del porter. Ahir, per molt que hagués estat Busquets, les ocasions haguessin estat les mateixes, perquè el problema era col·lectiu. Molts han assenyalat Alves, ja parlen que Aleix Vidal li ha de treure el lloc, quan l’única errada que va cometre va ser ésser més lent en carrera que el seu rival al camp, si li llencen una pilota a l’espai i és una qüestió de fer un esprint, tens la velocitat que tens i el rival parteix amb l’avantatge que ell ja està en carrera quan el defensa ha de reaccionar i es guanyen aquestes dècimes de segon vitals per a guanyar la posició. Es va arribar al descans amb el bagatge d’uns molt bons quinze minuts, amb un gol, un mal anul·lat i un error inexplicable de Suárez per a sentenciar el partit, però també amb 30 minuts posteriors molt dolents.

La segona part no van sortir molt millor que com va acabar la primera, però almenys van sortir amb el mono de feina i es va defensar bastant millor, amb una millora evident dels dos centrals i de tot el mig camp blaugrana, es va controlar una mica més el partit en el sentit que el Llevant arribava a tres quarts de camp molt fàcilment, però almenys ja li costava molt més generar perill i eren arribades sense ocasió final excepte un parell de jugades aïllades, la sortida de Busquets també es va notar a l’hora d’ordenar a l’equip però ja era un altre tipus de partit, on hi podia influir més, a la primera part hagués passat el mateix amb ell al camp.

Llavors ja es va passar a un partit on el Llevant intentava generar perill i cada cop posava més homes a dalt, tenia que marcar un gol clar i el Barça llavors ja va tenir tots els espais del món per a poder fer contracops ràpids i perillosos, però no s’acabava de combinar una bona passada i una desmarcada i es perdien les ocasions. Fins al darrer minut de partit que la MSN va poder fer una bona contra i va sentenciar Suárez, però ja no calia tampoc, era el darrer minut de partit, només per a fer un gol més i lluitar pel pitxitxi, poca cosa més, maquillar un resultat que no va reflectir el que va passar al camp ni molt menys.

A l’hora de parlar individualment, avui es fa molt complicat, destacar a jugadors pel partit que van jugar, ja que van fer quinze minuts molt bons, on podríem destacar a Alba i Neymar, que es van associar molt bé amb Iniesta aquests minuts, decisius per a trencar el partit, però a partir del gol tots tres es van perdre dintre de l’apatia general de l’equip, Alba estava molt avançat i va deixar el seu costat lliure per a Lerma i es va perdre amb guerres personals amb Deiverson, la segona part va centrar-se més en tapar la seva banda i va fer un partit correcte.

Messi probablement va jugar el pitjor partit de la temporada, sobretot per la seva apatia a l’hora de voler participar al joc, tot i això va marcar un gol que li van anular i els primers quinze minuts també va ser important amb les seves passades habituals per a deixar a banda contraria a Alba o Neymar en disposició de crear perill, però després va desaparèixer totalment, fins al moment on es generaven contres que normalment va conduir ell. El mateix podríem dir del brasiler, que com sempre va ser el que més va rebre dels seus rivals amb total immunitat per als jugadors locals. Els àrbitres ja l’han sentenciat i serà sempre igual, no apliquen el mateix reglament per a uns i els altres i a Neymar li han posat la creu i deixen als marcadors que el casquin de valent. El Barça hauria de fer alguna cosa, però ja hem vist els darrers dies on tenen el cap els dirigents del club, de jutjat en jutjat. Probablement també va ser el pitjor partit de Suárez, que va estar totalment desaparegut fins a la jugada del segon gol i que ahir no va encomanar als companys ni va lluitar com acostuma. En general mal partit dels tres de dalt, amb evidentment pinzellades i detalls que són inevitables amb la qualitat que tenen, però detalls molt irregulars i separats en el temps.

Dels mitjos el que va estar millor va ser Rakitic i curiosament va tornar a ser el que va ser substituït. Suposo que donada la importància que té per a l’equilibri de l’equip el dosifica molt, però hi ha cops que veus que el canvia a ell quan no té cap sentit segons el rendiment que s’està donant al camp, tampoc vull entrar massa amb el tema perquè Lucho sabrà com està físicament i coses que no sabem des de fora, però ahir amb el partit que va fer Iniesta va ser incomprensible el canvi la veritat. El manxec probablement va fer el pitjor partit de la temporada, molt perdut i sense donar solucions a la creació i a controlar el ritme del partit, va sortir molt bé i durant la segona part, va donar alguna passada de mèrit com les que acostuma a fer de canvi d’orientació per a que Aleix o Alves entrin tot sols de segona línia, però en la seva principal funció, de controlar el ritme del partit i l’estil de l’equip va fallar molt. En el cas de Sergi Roberto va fer un partit molt complert, va donar aire a Busquets i la sortida de pilota va ser prou bona, però va agafar un mal partit col·lectiu i com jugava a la posició que jugava se l’ha assenyalat injustament, quan va passar a la zona de Rakitic després del canvi va brillar una mica més i va alliberar bastant a Iniesta, que va coincidir amb els millors minuts del manxec, es va associar bé amb Messi i Alves i després amb Aleix i va fer bones cobertures. Partit complert del xaval que demostra que quedar-se’l a can Barça no va ser una equivocació, almenys aquesta temporada, la que ve segons els moviments s’haurà d’obrir la porta a algú, perquè si com s’especula ve tanta gent, no cabran tots, per a mi seria un error, però si s’ha de podrir injustament a la banqueta com Bartra, per a que juguin els fitxatges, prefereixo que el cedeixin a algun lloc on tingui minuts.

La defensa es la part que va estar més exposada ahir, perquè la part de dalt de la pressió no funcionava i entraven des de segona línia amb carrera, cosa que és molt difícil de defensar, quan estàs de forma estàtica esperant la jugada. La primera part mentre va funcionar la pressió no es va notar, però els darrers 30 minuts de la primera van ser uns coladors per les bandes, sobretot els laterals i els centrals tampoc podien arribar a les cobertures. La segona part, es van posar les piles i van ser el més destacable de l’equip, tant Piqué com Mascherano van estar incommensurables tant per dalt com per baix. Els que van cantar més van ser els dos laterals, sobretot Alves que sembla que el carnaval no li va anar massa bé, faria bé de posar-se les piles perquè Aleix ve fort pel darrera. El problema no va ser la jugada de l’ocasió més clara de gol del Llevant, el rival va ser més ràpid i ja està, és que va estar tot el partit fora de lloc, no va aportar massa en atac i va fer una falta absurda que va veure la targeta, va fer el pitjor partit de la temporada i va jugar molt desconcentrat.

Bravo va ser pràcticament un espectador més, o per a ser més exactes, un jugador més de camp, perquè gairebé a punt d’acabar el partit, portava més participacions del joc que Suárez.

En quant al tema institucional, no cal estendre’s massa, tots estem veient on ha portat al Barça aquesta directiva, estem veient com han segrestat el club i com passen absolutament de tot el que es bo per al club perquè només estan pensant en salvar-se ells el cul per totes les barbaritats que han fet i aconseguir beneficis personals. Estem veient, com no tenen el més mínim inconvenient en passar del que demana l’entrenador per a fitxar jugadors per milionades la temporada vinent, que total com la piloteta va entrant, la gent segueix votant-los, facin el que facin.

Només comentar una mica el tema Neymar. El jugador brasiler faria bé d’enviar al seu pare a Brasil i buscar algú que li porti les coses d’imatge i els números, perquè és tan nociu que no li fa cap bé si vol arribar a ser el millor. A mi m’està començant a empipar tant el tema, que cada cop més la balança s’està decantant cap a la part de vendre’l i perdre’l de vista al seu pare. Seria una gran llàstima, és un jugador cridat a ser probablement el millor quan Messi ho deixi, però no se si compensa tota l’altra part extra futbolística. No m’està agradant gens el xantatge i la utilització que està fent dels mitjans per a pressionar al Barça per a renovar. El jugador està guanyant més de deu milions per temporada, té contracte fins a 2019 i en lloc de dir que estan bé i tancar el tema, no paren de treure merda d’ofertes i d’exigències per a quedar-se. Si tant volen marxar, que vinguin i portin els 190 milions de clàusula i que deixin de donar pel cul o que es dediqui a jugar a futbol, que per això li paguen i no poc precisament fins a 2019.

Victòries agredolces.

El Barça, per desgracia, des que va tornar del mundialet, està sofrint un pic de forma evident que fa que s’estigui guanyant perquè al davant tens als tres millors jugadors del món avui en dia a les seves posicions, però el joc se n’està ressentint molt i algunes victòries han tapat la realitat de l’equip. L’equip ha perdut molta frescor, sobretot mental, a l’hora de controlar els partits i sortir amb condicions des del darrera quan el rival pressiona molt amunt. Portem una ratxa de partits, on els gols han tapat moltes coses, però no podem negar que els darrers partits contra el Màlaga, l’Athletic i l’Atlètic, no s’han fet uns partits massa brillants i on en algunes fases fins i tot s’ha perdut massa el control del partit i s’ha patit en excés.

El partit de dissabte per exemple, no es pot fer la segona part que es va fer contra deu i després nou jugadors, que el rival amb un home menys va tenir una ocasió claríssima per a empatar el partit, que a base de pilotes aturades, on s’igualen les desigualtats, el Barça va acabar defensant córners a la seva àrea jugant contra 9 i amb 2-1 al marcador. Sota el meu punt de vista li va faltar ambició i sobretot intensitat per a tancar el partit. Jo entenc que no facin els miserables com va fer el Madrid amb el Rayo, que es tingui un respecte pel rival quan es queda amb nou jugadors, però una cosa és no anar a golejar i l’altra és deixar el marcador tan ajustat, que amb un accident et costa un empat ridícul com ja va passar amb el Depor. A més, respecte fins a cert punt, perquè l’equip matalasser va demostrar ser un equip de barroers i de bruts, que es van carregar ells solets el partit amb la seva violència desmesurada, asquerosament permesa per l’àrbitre i ja van uns quants partits que passa. La prova més evident del miserables que són, va ser la trepitjada a Neymar al peu que tenia una lesió del partit anterior, aquí es va veure la intencionalitat i la mala fe que té aquest equip, al que jo no li tinc el més mínim respecte, ni m’agrada el seu joc ni la falta de companyonia dels seus jugadors envers el rival. Aquest equip és una vergonya per al joc net i el fair play, a ells potser els agradarà perquè van guanyant i un equip acostumat a ser el tercer de la lliga com a màxim i aspirar a entrar a xampions i guanyar alguna copa del rei, passar a competir amb els dos dominadors, entenc que ja els valgui, però jo no li tinc el més mínim respecte. Però no només són ells els que li fan mal al futbol, són els mateixos periodistes i locutors dels partits, que defensen aquestes tesis i parlen de bon joc.

Per motius personals, no vaig poder veure en directe el partit, el vaig veure ahir en diferit, però em va servir per a veure que no et pots fiar en cap cas dels periodistes esportius d’aquest país. Com que no el podia veure en directe el vaig anar seguint pels mitjans i resulta que segons ells, l’Atlètic estava fent una gran primera part i el Barça estava contra les cordes. Després resulta que veig el partit i em trobo amb un partit on el rival va sortir a pressionar a dalt els primers 10 minuts i es troba un gol amb una recuperació avançada amb falta no xiulada i un equip defensant la resta de primera part amb onze jugadors a la seva àrea, on el seu davanter estava xafant la mitja lluna de la frontal de l’àrea, que quan recuperava sortia al contracop, amb un Barça portant el pes del partit i intentant empatar, rebent puntada rere puntada per a tallar el joc i l’equip blaugrana intentant donar ritme a la pilota i crear ocasions. Llavors és quan estàs veient el partit i penses, quin puto partit han vist els periodistes que estan fent les cròniques? Més encara veient el partit i sofrint als del plus dient que l’equip matalasser estava fent un partidàs. Per a ells tots els equips que aguanten al Barça i es defensen amb ordre estan fent un partidàs, clar, com a bons merengons, els va perfecte el resultat que s’està produint. Però no se n’adonen del mal que li estan fent al futbol, quan diuen que un equip amb onze defensant a la seva àrea i cada cop que són driblats peguen puntada sense contemplacions i van a fer mal per a tallar el joc. Aquests tipus de joc s’hauria de criticar, més encara quan ho fa un equip amb el tercer pressupost del país i els jugadors que tenen. Jo que ho faci l’Eibar (que no ho fa), amb un pressupost ridícul comparat amb els grans, puc entendre-ho, no tens diners per a fitxar segons quins jugadors i has de treure rendiment al que tens. Però que ho faci un equip amb els jugadors que té l’Atlètic i que a sobre el posin pels núvols amb els típics comentaris de “es un equipo sólido, està muy trabajado, saben a lo que juegan, etc” és per a que els treguin el carnet de periodistes la veritat.

El partit va ser, per desgràcia, el que qualsevol que vegi partits de tots dos equips s’esperava, un partit on uns intentarien posar el futbol i els altres intentarien que no es jugués a res, repartir sempre al límit del reglament, sabent que els àrbitres s’acovardeixen d’expulsar i treure moltes targetes als rivals del Barça, perquè si ho fan surten tota la setmana a tots els mitjans de la capital. Intentar que es jugui el menys possible i intentar treure profit d’alguna jugada de contracop o de pilota aturada. Per sort el Barça té els tres millors davanters del món, que et resolen el partit en molts pocs minuts, perquè tampoc es que poguessin generar moltes ocasions més. El Barça des de començaments d’any que no és el de la primera volta, hi ha jugadors que estan pagant l’esforç i que es veu amb les errades que no acostumen a fer, en quant a precisió de passades, com és el cas de Busquets o Iniesta. Se li ha de sumar que Arda li està costant més adaptar-se del que s’esperava i que hi ha jugadors que no tenen cap relleu de garanties i estan jugant més del que haurien de fer-ho. El problema que està tenint el Barça és de precisió a les passades per a sortir des del darrera, que darrerament els rivals els estan venint a buscar molt amunt amb la pressió i quan peguen pilotades llargues es perd el control del partit i, quan tens un rival amb qualitat a dalt, una pèrdua en aquestes zones és gol pràcticament assegurat. Els darrers tres partits del Barça s’està tenint el mateix problema, moltes dificultats per sortir del darrera que acaben amb pilotades que tenen avantatge els defenses rivals i llavors es produeix un partit sense control d’anada i tornada. Mentre que la gasolina li dura al rival, l’equip pateix molt, a partir del 30-35 de la primera part, ja falta l’aire i és llavors quan el Barça es fa amb el partit i els decideix a favor seu i controla el ritme com vol.

El més lloable del Barça es que es va poder sobreposar a un començament dolent de partit, que va poder remuntar davant d’un dels equips que millor defensen d’Europa, en molt pocs minuts i que ha deixat la lliga molt ben encaminada, sempre que guanyin el partit que tenen aplaçat.

En l’aspecte individual és molt destacable el rendiment dels tres de dalt, que juguen amb una superioritat insultant. Primer Messi, que malgrat el van anar a caçar en cada jugada, va portar el pes de l’equip ofensivament i va estar molt actiu quan el Barça més el necessitava, formant part de totes les jugades de perill que va generar l’equip, ja sigui amb l’aclarit previ atraient jugadors i donant la pilota al més desmarcat, o bé fent la passada final o bé estant al lloc adequat, com al primer gol. Apart es va implicar bastant defensivament i se’l va veure molts cops baixant a defensar i fins i tot recuperant alguna pilota. El cas de Suárez és el que ve fent des que ha arribat aquí, una gana i una intensitat que encomana als seus companys, baixa les pilotes llargues quan pot i fa gols decisius, el gol de dissabte va ser molt semblant al que li va fer l’any passat al Madrid que va decidir mitja lliga, una desmarcada a l’espai, amb molt bona passada d’Alves (aquell dia crec que també va ser ell) des de la defensa, que deixa al jugador tot sol i que l’uruguaià s’acaba fent el seu propi espai amb el cos abans de rematar. Un gol d’una lectura de joc espectacular i una eficàcia brutal. Per últim queda el brasiler, que per sort no li està afectant tot el rebombori mediàtic dels darrers mesos i està fent uns partits a un gran nivell, ara mateix és imparable si no hi ha una defensa d’ajudes en l’un contra un actualment no hi ha defensa que el pugui parar. Si no és a base de faltes fora del reglament clar, que des que es va fer la campanya contra Neymar que tots els àrbitres van a per ell permetent el que no està escrit als defenses encarregats de marcar-lo. És una vergonya la poca protecció que té aquest crack.

El mig camp no va fer un partit per a llençar coets la veritat. Van aportar molt de treball però van tenir molts problemes els primers 15 minuts per ajudar a la sortida de pilota, amb moltes imprecisions que no ajudaven a que la pilota arribés en bones condicions als tres de dalt, però a partir de llavors van millorar bastant a l’hora de recuperar pilotes i de circular la pilota, almenys ho van intentar per a poder trencar la defensa numantina del rival i ho van aconseguir en bastants moments, amb canvis d’orientació. Busquets va fer un partit com ell acostuma, un pel més imprecís però probablement és el que necessita més descans de tot l’equip, és la posició més sacrificada de totes i no ha tingut relleu natural en tota la temporada degut a que Mascherano ha hagut de jugar sempre de central. Iniesta va patir molt quan la pilota va anar per dalt a base de pilotades però al final es va poder fer amb el control del partit i va jugar la pilota amb molt criteri, va ser el que va patir més perquè sabedors de la importància al joc blaugrana, va ser el mig més marcat de tots. Aquest fet va fer que Rakitic jugués amb una mica més de llibertat i va fer un partit d’anades i tornades molt interessant, partit més que correcte del croat que li treu moltes obligacions a Busquets i que a sobre aporta en atac amb canvis d’orientació i entrades de segona línia.

La defensa va estar poc inspirada a l’hora de treure la pilota però en canvi van estar molt bé amb el joc aeri en jugades de pilota aturada i els laterals es van incorporar de segona línia amb molt perill. De fet els dos gols venen d’assistències dels dos laterals.

Defensivament van tenir bastant poc treball, tret de la errada amb la rematada de Griezman, que treu Bravo encara no sap com, van defensar prou bé i el rival l’únic perill que va generar va ser a base de xuts llunyans i penjades a pilota aturada, però sense acabar de rematar.

Bravo va fer dues parades de bastant mèrit, la primera a xut de Saul que anava a l’escaire, la segona a rematada de Griezman. Si ens poséssim puristes podríem dir que la primera el xut es molt llunyà i que si li fan gol és per una errada personal i el segon li toca al peu, és una parada típica de Casillas de flor al cul, però bé, va fer un partit seriós, no va perdre pilotes i va estar prou precís en les passades. El millor que té Bravo és que aporta tranquil·litat a la defensa i no arrisca mai, cosa que el fa bastant segur per a tothom.

Per últim la part institucional. Ja fa dies que estan fent el ridícul, estem veient que l’entrenador està demanant un jugador en concret i que el club està passant del que demana l’entrenador. L’excusa econòmica dels salaris ja no se la creu ningú, simplement els que manen al Barça es pensen que saben més que l’entrenador, que si el jugador té 29 anys i que no és rentable. Potser és més rentable, de cara al vestidor, un jugador veterà, que ja fa un temps va jugar aquí i va demostrar estar molt integrat al sistema, que pot jugar a les tres posicions d’atac i que no fot problemes, que no pas portar a algú per una milionada i que després no accepti ser suplent. Però el que més em molesta de la planificació esportiva és que no s’estigui intentant portar un lateral esquerre i un central competitiu, perquè és on realment fa aigües l’equip des de fa temps. No puc entendre el tracte lamentable que està rebent Marc Bartra, que posen als dos paquets perquè han costat 20 milions i en canvi ell no juga res i tampoc el deixen sortir cedit a un altre club, li estan destrossant la progressió. Si no hi ha de confiar amb ell, el Barça necessita un central però ja, no poden afrontar el que queda jugant amb Vermaelen i Mathieu.

El més penós de tot és que no fan més que sortir rumors de que si Dybala, que si Pogba i jugadors que valen una milionada i juguen en posicions que ja estan cobertes avui en dia o posicions que amb jugadors més barats també es cobririen. Igual que el tema Neymar, el jugador és el crack de futur, però amb el merder que li ha fotut al club, el mínim que podria fer és no tocar els collons jugant amb ofertes d’altres clubs, filtrant històries, per a pressionar al club per a que li donin més diners, quan fa un parell d’anys que has arribat i ja estàs cobrant una milionada. A Messi quan li van començar a renovar cada dos per tres, ja tenia tres pilotes d’or i varies xampions. Ja està bé la broma i el xantatge, si tant mal pagat està, que vingui amb els 190 milions i foti el camp. Seria una autèntica llàstima, ja que és el fitxatge estratègic de futur, però no es pot permetre aquest xantatge i aquest rebombori mediàtic alimentat per ell i el seu pare, Que té contracte fins a 2019 cobrant més de deu milions per temporada. No fotem home!!

Després avui hem vist al president del Barça entrant a un jutjat a declarar, estem veient com el Barça club està imputat i aquest senyor defensant-se a costelles del soci. És una vergonya.

Físic o joc?

El Barça va jugar un molt mal partit ahir a la Rosaleda, és més que evident, qui digui el contrari és que té una bena als ulls. Encara que sembli una animalada, sembla que el gol matiner li va portar més maldecaps que beneficis. Podríem dir que és una bajanada que un gol empitjori el joc de l’equip, però un gol pot canviar les dinàmiques i l’estratègia dels equips i pot fer més mal que bé. El partit d’ahir va ser un exemple clar. Durant la setmana i jo aquí la darrera entrada, es parlava de les dificultats del Màlaga. Totes les temporades els equips tenen un rival que se’ls dona malament, el Barça ja fa dos anys que és l’equip malagueny, des que està Xavi Gràcia a la banqueta. A la primera volta va ser l’equip que més dificultats els va portar al Camp Nou, els jugadors per les seves declaracions semblaven tenir-ho clar. Però el gol tan matiner, sembla que els va relaxar en excés i que es van pensar que seria un passeig. També va afectar a l’hora del plantejament del rival, que com el seu entrenador va reconèixer en roda de premsa, era d’esperar al darrera i sortir a la contra, tal i com van fer al Camp Nou. Però clar, el gol els va fer replantejar l’estratègia i van anar a buscar al Barça, que confiat de que el partit aniria a millor un cop oberta la llauna es van relaxar amb excés i l’equip malagueny els va pujar a la barba. El problema va ser de control del joc, que et facin ocasions o no depèn de moltes coses, però el Barça no va controlar el partit en cap moment i ho va pagar en forma de més esforç físic i més estrès mental per haver de defensar més del que acostuma.

El Màlaga va anar a buscar-los molt a dalt i ahir l’equip jugava amb una alineació molt poc habitual i es va notar molt l’absència de Piqué, a l’hora de sortir amb la pilota jugada i de tenir una mica de tranquil·litat, Mascherano ahir va haver de treure massa aigua del vaixell enfonsat i se’l va veure massa estressat com per a treure la pilota. És lògic quan tens al costat jugant a un exfutbolista com Vermaelen, que al mateix temps ha de tapar els forats que deixa Adriano, que ja no està per aquests tràfecs, encara que ahir va jugar de forma acceptable. Si tens aquest panorama defensiu, a sobre haver de treure la pilota es va convertir en una feina impossible, si a més tenim en compte que tant Iniesta com Busquets van tenir un dels seus pitjors partits de la temporada, sobretot la primera part, en quan a precisió i falta d’ajudes a l’hora de sortir des del darrera. Probablement, si mirem dades estadístiques, el Barça és un dels partits que més pilotades en llarg ha pegat de tota la temporada, els jugadors, veient les dificultats de sortir i que les pèrdues eren molt perilloses, com per exemple la jugada del gol, van optar per no complicar-se gens la vida i pegar pilotades en llarg més del degut. Hi ha molts de “puristes i savis del futbol” que diuen que abans de perdre la pilota i arriscar és millor treure’t la pilota de sobre. Quan fas això evidentment que no et generen ocasió de gol per una recuperació avançada, que tampoc et garanteix que marxi el perill com es veu al primer gol per exemple, però et suposa un partit on no tens el domini, on el rival recupera la pilota ràpidament sense desgastar-se i el teu equip necessita fer un esforç més gran per a defensar. El Màlaga va demostrar molt de criteri quan tenia la pilota als peus i va fer un gran esforç per a pressionar molt a dalt que va pagar a la segona part, però d’estar encertats haguessin pogut treure més fruits del seu esforç. Parlo de domini del partit, no d’ocasions de gol o estadístiques ofensives, perquè els mitjans a tot li diuen xuts a porta per a intentar menystenir la imatge del Barça, la majoria de xuts que va fer el Màlaga a la primera part, si hagués hagut un porter que fos un jugador de camp les hauria parades igualment. Però clar, alguns mitjans els interessa vendre que el Màlaga va xutar més que el Barça, tots sabem com funciona això. Jo em quedaria més amb que el Barça va xutar dos cops en tota la primera part que reflexa el joc ofensiu del Barça.

Que en cap cas estic atacant a l’equip, ni res per l’estil, no és qüestió de matar a un equip que està responent molt millor del que esperava donats els problemes que tenien de principis de temporada. Però si un dia ho fan malament s'ha de dir, fer autocrítica i no tapar-se amb el resultat, de fet els jugadors ja l'han feta. Durant la temporada hi ha partits d’aquest estil, sobretot durant el mes de gener molt exigent per un format de copa obsolet i un pic de forma típic dels equips, que no poden estar sempre al màxim físicament, molt menys encara el Barça que a la primera volta no ha pogut pràcticament rotar per les lesions i sanció de la FIFA. Per això la pregunta del començament, el Barça va jugar així perquè es va oblidar de fer segons quines coses i el Màlaga el va superar per joc? O va ser un problema de físic d’alguns jugadors que necessiten descans? Es van produir tantes imprecisions perquè no responien les cames o perquè van desconnectar mentalment i van perdre la concentració? Ho veurem els pròxims dies, ja que dissabte vinent hi ha una pedra de toc molt grossa que pot decidir mitja lliga. Perquè la pèrdua de concentració i pensar que estava tot fet ja va passar dimecres a la copa i l’Athletic es va posar dintre del partit i va dominar els últims 15-20 minuts clarament.

Si és mental d’un partit cap problema, ja que no cal motivar-los en excés per al pròxim partit, si és físic llavors ja podem parlar d’una mala planificació a l’hora de donar una importància a la copa que per a mi no mereix. Està clar que és un títol que si guanyes la lliga llueix més un doblet o triplet si fas xampions i tot, però per si sol per a mi no té el més mínim valor. Ja fa temps que dic que per mi haurien de jugar amb els suplents des del començament fins al final, es guanyi o es perdi. Si t’eliminen abans un equip dels denominats grans, que hi farem, si necessitem que juguin els titulars per a eliminar a l’Español o l’Athletic, potser és que els suplents que tenim no estan a l’alçada del Barça i és una cosa a analitzar a l’hora de planificar les altes i baixes. La copa és un esforç brutal al mes de gener que no li fa cap bé a ningú.

Però bé tornem al partit. Individualment realment cap jugador va fer un partit destacable, ja que inclús Messi, que va ser decisiu als gols, va fer un partit prou discret, però clar, si et fa una passada com al primer gol o et marca el gol que et marca, són dos detalls que ja valen una entrada. Però no se si per precaució o per una apatia general, no va ser el seu millor partit amb el Barça. Podríem dir el mateix de Suárez, que va fer una molt bona desmarcada i va ser decisiu al gol, però que ofensivament no va lluir massa, va aportar treball i els moviments que acostuma, però no va tenir la oportunitat de rematar amb perill i va fer una feina molt fosca.

M’agradaria destacar també Adriano, que fins que va tenir problemes físics, se’l va veure amb moltes ganes, va pujar la banda amb molt de criteri i va ser agressiu en defensa, el millor partit d’Adriano en molt de temps, llàstima dels seus problemes físics, ja que amb continuïtat podria donar relleu a Alba en moments determinats, té qualitat per a fer bones centrades i té el valor suficient per arriscar en segons quines passades que poden trencar una pressió avançada del rival. Defensivament va complir i ahir no va ser ell el problema. Defensivament tots sabem que va ser Vermaelen, un jugador que ahir va quedar més que retratat. No és per fer una errada en concret, és que cada cop que s’havia de girar necessitava una grua, es que va caure sol varies vegades durant el partit, totalment descol·locat.

En quant a Munir va fer el gol però no va fer absolutament res en tota la primera part, sort que Lucho ho va veure i va treure a Rakitic, perquè Arda no estava aportant a l’hora del control de pilota i creació de joc i sobretot la sortida de Vermaelen, encara que el que va sortir va ser Mathieu i no va millorar massa al belga, però almenys va tapar una mica més. El cas d’Arda jo pensava que venia al Barça per a jugar al mig camp i per a participar més de la creació, està clar que necessita temps, però se l’està veient més interessat en pujar a la zona ofensiva i jugar de davanter que d’ajudar al mig camp. Quan el van posar d’extrem va jugar prou millor que al mig camp.

Iniesta i Busquets es van sentir millor amb Rakitic al costat, van tenir molt menys treball i van millorar a l’hora de controlar la pilota i millorar el percentatge de passades bones. Van fer una primera part molt dolenta, descol·locats, sense tensió i molt imprecisos, però ho van arreglar la segona part per aconseguir un aprovat del conjunt del partit.

La defensa va fer aigües, però tenia el handicap que era una defensa molt poc habitual, que la resta d’equip no van ajudar en excés a que la pilota arribés de forma residual per la pressió prèvia i van tenir molta feina de sortida de pilota, cosa a la qual no estan massa acostumats. Al final el Màlaga tampoc va generar tant perill com sembla per les estadístiques, el problema va ser de sensacions, que no donaven cap sensació de seguretat i que cada cop que es recuperava la pilota, per part de l’equip local, no es podia estar molt tranquil.

En l’apartat de directiva, ja no parlo dels horaris ni de la vergonya d’imatge que no es pugui fitxar a Nolito i Denis per falta de diners, ja ho he comentat en excés, tampoc parlo de la dolentíssima planificació a l’hora de parlar de portar davanters i no veure que l’equip necessita un lateral esquerrà competitiu i un central, ja que no es confia amb Bartra. No es pot anar a partits exigents amb Mathieu i Vermaelen.

El que volia comentar avui és que, em sembla ridícul que hagi de sortir Lucho a criticar les designacions arbitrals i els jugadors a queixar-se dels arbitratges, perdent una mica d’imatge al respecte i havent de suportar les crítiques de la caverna per fer-ho. Això no és una cosa que li correspongui a l’entrenador i als jugadors, per això ja hi ha membres de la directiva i de l’organigrama que cobren els seus diners i que no han de fer res més. De fet no haurien ni de queixar-se públicament, haurien d’agafar un AVE i reunir-se amb Tebas i Villar i cantar-los les quaranta. Però clar, demanar que el senyor Bartomeu i el senyor Soler defensin al club i pensin amb defensar l’equip, podent pensar en omplir-se les butxaques i sortir a les fotos, és demanar molt. Un dia, algun periodista de veritat, no els llepaculs de la caverna blaugrana, hauria d’investigar els ingressos del president des que és president del Barça i comparar-los amb quan no estava al Barça, igual que es fa amb Florentino. Però clar, per a això ha d’haver periodistes de veritat i no venuts del poder que fan el que volen els clubs per a mantenir la cadireta i el sou a final de mes.

El partit més ràpid de la historia.

Ahir vàrem veure al Camp Nou el partit més ràpid de la història, ja que es va acabar als 3 minuts de partit, quan Iraizoz va fer el penal clar sobre Suárez i va ser expulsat. A partir de llavors, ni el més optimista dels aficionats bascs podia pensar en guanyar aquest partit, amb un home menys i amb un gol en contra. Va ser quan l’equip basc va decidir reduir espais a base d’acumular jugadors prop de la seva àrea i encaixar els mínims gols possibles. Almenys és d’agrair que, excepte en comptades ocasions, els jugadors no s’ho van prendre malament i van començar a pegar patades, sinó que es van limitar a intentar deixar passar els minuts sense que hi hagués perill a la seva porta. El Barça, a diferència d’altres equips que ho haguessin aprofitat per a inflar les seves estadístiques per a tapar els fracassos quan juguen amb equips més potents, s’ho va prendre com un entrenament amb públic, tenia el gol ja marcat i podien jugar sense la pressió d’haver de trencar el marcador, es van dedicar a tocar-la en camp contrari que poc a poc ja anirien apareixent les ocasions. Així va ser, quan després d’algunes ocasions clares fallades, va arribar el gol de Neymar, amb l’enèsima recuperació de Busquets que llençava als seus davanters. El partit va tenir molt poca història la veritat, es va arribar al descans amb 2-0 com hagués pogut ser quatre o cinc, però els jugadors del Barça no van anar a fer sang del rival. La segona part comença amb el tercer gol que acaba de trencar-ho tot, si ja no ho estava prou i la resta de gols van arribar poc més que per inèrcia, seguits de bastants més ocasions de gol no aprofitades. És un partit que no va tenir gens d’història i que no es pot prendre com un punt d’anàlisi real.

Només algunes consideracions respecte a alguns jugadors, primer que tot la lesió de Messi. Sembla que ha madurat molt, però encara li falta aprendre d’una puta vegada que no ha de jugar tots els partits, perquè després venen els ensurts com ahir, que no sabem si realment té lesió o no, perquè els serveis mèdics i informatius del club ho tapen, però no tenia perquè jugar els 90 minuts a Cornellà, a més com ho va fer, buscant el gol en tot moment. Ara per jugar aquell partit que no valia per a res, probablement no pugui jugar a Bilbao i encara més important, a Màlaga. Sembla que tenim molt poca memòria, no recordem com va costar guanyar al Camp Nou als malaguenys, que va marcar Vermaelen de xurro a poc d’acabar el partit en un corner. Per aquest partit no estirà segurament l’argentí, com tampoc ho estirà Piqué, que va veure una targeta groga absurda per a assegurar-se el partit contra l’Atlètic. Molts cops oblidem que els partits valen tots igual, 3 punts, que si es perd a Màlaga, per molt que després es guanyi a l’equip matalasser a casa, ens quedem igual, amb la diferència que el Madrid probablement estirà a tres punts menys de nosaltres. Tampoc em va agradar gens la lesió d’Alba, un altre que també hauria d’aprendre a dosificar, ja que és un jugador que està tenint problemes amb les lesions a les zones de la cuixa, quan no el bíceps femoral els isquios. És un jugador pel qual no tenim recanvi competitiu i hauria d’anar més en compte de no trencar-se, tampoc cal que guanyant 4-0 es foti l’esprint i es llenci pel terra per a salvar una pilota que anava fora, tampoc cal tant, hauria de ser més intel·ligent i cuidant aquests aspectes.

En l’apartat individual evidentment s’ha de destacar als dos davanters que van acabar el partit, tant Suárez com Neymar van fer un autèntic partidàs. L’uruguaià va participar dels dos primers gols, provocant el penal i assistint a Neymar, apart de marcar-ne tres. El brasiler va marcar un gol però va jugar amb una superioritat insultant, ara mateix és el millor jugador del món amb diferència en l’aspecte del un contra un i el desequilibri individual, apart en cada partit dona mostres i detalls espectaculars. Tots dos estan a un nivell brutal. Ahir Messi no va brillar com acostuma, però suposo que les molèsties el van ser més caut, va donar tres o quatre passades de molt mèrit i es va dedicar a distribuir joc.

Els mitjos també van estar a un gran nivell, tant Rakitic, que ahir se’l va veure molt més ofensiu que altres partits, com Iniesta, que la primera part va donar un recital de desequilibri amb canvis de ritme i croquetes espectaculars, apart de controlar el ritme tot el partit com va voler. Busquets com sempre, va jugar a un nivell defensiu espectacular, però va tenir poca feina, va fer una molt bona passada al tercer gol de Suárez i el segon ve d’una recuperació molt bona seva. Després va sortir Sergi Roberto que va fer també un bon treball i que confirma que és una molt bona alternativa per a donar minuts de descans als titulars, jugant també sense problemes al lateral esquerre. Amb una bona pressió avançada i bona col·locació en van tindre prou per a

L’únic però és el cas d’Arda. Tampoc ara ens posarem alarmistes, no hi ha cap dubte de la qualitat del turc, estava clar que necessitaria temps d’adaptació, però de moment encara se’l veu bastant perdut. No se si és per ordres de Lucho o per iniciativa pròpia, però està encastant-se massa a la zona del fals nou i no participa el que penso que hauria de participar del joc de combinació previ per a fer arribar la pilota als de dalt en les millors condicions. Suposo que Lucho encara està provant a veure quina és la seva posició més còmoda, però de moment ni on va jugar ahir (fals nou) ni on va jugar a Cornellà (extrem), se’l va veure massa actiu o participatiu. Esperem que no li costi massa trobar el seu lloc, perquè ja sabíem que Aleix ho tindria una mica més fàcil per a adaptar-se, ja que la posició més complicada a can Barça és el joc dels mitjos.

Aleix va tornar a fer un molt bon partit, es va menjar la banda i cada cop que arribava de segona línia centrava amb criteri i fins i tot va tenir una ocasió de gol, que em va agradar que hagués xutat, ja que Alves li costa més. Sembla que donarà molts bons minuts de qualitat.

La resta de defenses totalment inèdits, no hi va haver gens de feina i la feina que hi va haver els va agafar tornant cap enrere i no van arribar a temps, un parell de bones aturades de Bravo i poca cosa més.

Per últim el tema institucional. Comença a ser ridícul el tema de la norma aquesta que van imposar quan van arribar a la presidència, que ara els té lligats de peus i mans. Jo perquè no soc soci, però si ho fos ja hauria muntat un bon pollastre amb aquest tema. Si jo que no soc soci, ja em sento avergonyit, no vull ni pensar com s’han de sentir els socis que paguen els seus carnets, no barats precisament, per a que després es gestionin tant malament els seus diners. És molt ridícul, veure com s’està parlant de fitxar a Nolito o Denis Suárez, que no són precisament jugadors de 90 milions, un d’ells a més és teu i per les mafiades comptables, per a quadrar números a les assemblees, fas unes fórmules de cessions patètiques. Que no puguis fitxar aquests jugadors, perquè no tens prou marge salarial perquè si no et passes del percentatge que diuen els estatuts i perds la presidència, és molt vergonyós que l’entrenador estigui demanant un jugador, que a sobre no sigui dels cracks mundials com per a posar aquests impediments i que un club que factura 500 milions anuals no pugui fitxar-lo perquè no té espai salarial. Potser si no anessin renovant als jugadors cada sis mesos, per a millorar-los els contractes, no tindríem aquests problemes. Qualsevol persona normal, que té autèntics problemes per a trobar feina, que signa contractes com pot, ha de flipar en colors. Se suposa que quan ve Neymar, Messi o qui sigui i signa un contracte milionari, és perquè està d’acord en cobrar aquests diners en x anys. Si ve un altre club i li ofereix més milions i ells marxen, això no és problema del Barça, el que no es pot fer és anar renovant contractes cada sis mesos. Si ha de ser així, doncs que els signin anuals i cada any es revisa pel seu rendiment i si volen marxar per diners, que hi farem, això és una club que és dels socis i amb els diners del soci no es juga.

Després està el tema del filial. Aquest mercat d’hivern hem vist una llista enorme de jugadors que s’ha fet fora i una llista de fitxatges prou elevada. Sota el meu punt de vista, entenc que el filial blaugrana ha de ser un lloc on arriben els millors jugadors del filial, que tinguin opcions reals de jugar al primer equip i la resta de joves jugadors amb projecció internacional que fitxes a preu baix per a que la inversió surti rentable si després no són el que s’esperava. Si se li ha de fitxar al Gerard (que partint que no té experiència ni capacitat per a entrenar), jugadors de 24-25 anys de categories de segona A cap avall, per a poder mantenir la categoria a segona B, potser s’hauria de revisar el tema de la qualitat dels jugadors que pugen, no li veig sentit a fitxar jugadors de segona B de 25 anys, que si amb aquesta edat estan jugant a segona B, potser és que no valen per a jugar a primera. Està sent tot una mica patètic com es gestiona el filial la veritat.

Poca història.

El partit d’avui ha tingut molt poca història, un partit que ja es presumia senzill i que l’atrevida posada en escena del equip andalús s’ha encarregat de fer-lo encara més fàcil. Als vint minuts de partit ja estava liquidat i només la manca d’encert ha fet que la primera part hagi acabat amb una golejada escandalosa.

El Granada ha sortit a buscar molt a dalt al rival, dificultant la sortida de pilota del Barça, però és el que sempre es parla de la manta curta, que deixaven molts espais al darrere de la defensa i amb molts metres per a trencar de segona línia. Aquesta tàctica serveix quan l’equip rival no té massa bons passadors i tot i així, s’ha de pressionar molt bé per a que no tinguin temps per a pensar, ja que combinant una bona passada a l’espai i una bona entrada de segona línia, deixa a l’atacant mà a mà davant el porter. Així ha estat durant tota la primera part i s’ha produït més d’una jugada amb molt de perill. El primer gol però,  arriba d’una bona passada interior d’Arda a Messi, que trenca molt bé des del darrere i resol amb un toc subtil. El segon gol ve d’una jugada “made in MSN”, Neymar trenca per banda, obre al segon pal i Suárez assisteix de primeres per a que Messi només l’hagi d’empènyer pràcticament, ha hagut d’esprintar perquè anava una mica forta la passada però resol a plaer. A partir de llavors s’ha produït una allau d’ocasions que per una cosa o per l’altra no es marcava, o bé mala passada final o bé errada a l’hora de definir fins al descans.

La segona part el Barça ja ha sortit a contemporitzar i la segona part ha estat bastant dolenta en quan a generar futbol i ocasions de gol, s’han limitat a controlar la pilota i a que passessin els minuts, més encara quan ha arribat el tercer gol de Messi, que el partit encara ha baixat més de ritme i d’ocasions. Una segona part molt plana que s’ha trencat esporàdicament a base de jugades individuals quan la pilota arribava als de dalt, però molt poca cosa. Que amb el que els espera de mes i la tralla que porten entenc que es relaxin una mica la segona part, portaven dos partits molt intensos i fins i tot pot anar bé físicament i mentalment, a més a diferència del dia davant el Depor, que l’equip gallec es va tirar cap amunt i el Barça no va poder tornar a tenir el domini de partit, avui el Granada ha fet ben poquet i el Barça no ha perdut el domini en cap moment.

En l’apartat individual evidentment que els focus se’ls emportarà Messi, ha fet tres gols i ha participat en totes les jugades de perill pràcticament, però jo m’agradaria destacar el partit de Sergi Roberto, que ha hagut de donar descans a un jugador tant important per al Barça com és Busquets i ha complert amb escreix. Ha donat un recital de recuperacions de pilota, de bona distribució de la pilota i sobre tot una cosa que a can Barça alguns cops es troba a faltar, fer la falta tàctica per a tallar el joc i que l’equip es torni a col·locar correctament al camp, faltes que no han estat en cap moment dures ni greus com per a rebre targeta, però que han estat molt importants per a tallar contres del rival.

El plantejament del Granada de sortir amb 3-5-2 al camp, ha fet que molts jugadors poguessin lluir, perquè hi havia molts espais per a l’un contra un i per a fer bones assistències i crear jugades de perill. Els altres dos davanters han estat a molt bon nivell, Suárez ha fet el que acostuma, ha generat ocasions per als companys, se n’ha generat per a ell mateix i ha lluitat fins a l’últim minut, a més ha donat una assistència de gol. En el cas de Neymar ha estat una bona actuació en l’apartat individual, malgrat fallar ocasions clares a la primera part, ha estat el jugador més desequilibrant i el que ha posat l’espectacle en controls impossibles i regats inesperats i preciosistes, apart ha tingut la oportunitat de marcar el gol i ha participat decisivament de dos dels gols de Messi, partit molt complert. Llàstima que continua la cacera a la seva persona i els àrbitres continuen recolzant-la miserablement, avui l’han tornat a unflar a patades amb la connivència arbitral. És lamentable.

Molt bon partit de Rakitic en una tasca molt fosca que no s’aprecia tant de cara a l’espectacle però avui ha portat el pes del mig camp, corregint els normals errors d’Arda i tapant molt bé les pujades d’Aleix Vidal, ha estat molt bé amb els canvis d’orientació i juntament amb Sergi Roberto i Arda han aconseguit ofegar al mig camp contrari amb una pressió molt forta, que malgrat estar amb inferioritat al mig camp l’han controlat perfectament.

Arda està aportant el que s’esperava d’ell els primers partits quan pogués jugar, molta força i ganes i qualitat ofensiva. Evidentment se li noten algunes mancances encara a la zona de creació i a l’hora de fer els automatismes del Barça, però en línies generals per a ser els seus primers partits està rendint molt bé, avui ha donat una assistència de gol i dues que haguessin pogut acabar amb gol perfectament, està demostrant que segueix igual d’hàbil a l’hora de sortir de racons complicats i demostrant també que no té cap problema per associar-se amb els de davant i el mig. No hem d’oblidar que ja porta uns mesos entrenant amb el grup i només necessita els petits detalls del joc habitual i agafar el punt de forma.

El mateix li passa a Aleix Vidal, avui ha donat un recital de pujades per la banda i bones centrades des de línia de fons, no ha patit amb excés en defensa i ha jugat a una intensitat molt alta pujant i baixant la banda incansablement, a partir de la segona part ha tingut la baixada física esperada però mentre li ha durat l’alè ha fet un molt bon partit, s’ha entès molt bé amb els seus companys de banda i amb Messi, que és el més important ja que és des d’on parteix l’argentí.

La defensa i la porteria ha estat molt poc exigida, així doncs Vermaelen ha passat desapercebut i Piqué ha jugat un partit molt tranquil, potser han abusat un pel de les pilotes en llarg però la pressió avançada del Granada ha fet que no es sortís amb la pilota jugada com s’acostuma. El que no entenc és perquè continua l’ostracisme de Bartra. Aquest tipus de partits els ha de jugar el xaval, no Vermaelen o Mathieu, no entenc perquè no poden barrejar Piqué i Bartra. Entendria que no ho fessin si tinguéssim a Puyol encara, o amb el mateix Mascherano, que són jugadors de correcció i anticipació, puc entendre que puguis voler un central més de posició i de sortida de pilota i un altre corrector que surt a les anticipacions. Però es que amb Mathieu i Veramaelen tampoc tens això, són dos jugadors semi acabats que estan per al que estan. No entenc perquè s’ha de frenar la progressió del noi, perquè algun il·luminat hagi dit que és un clon de Piqué. Tampoc entenc si has de fer jugar als altres dos perquè no el deixen sortir cedit per a que progressi. Jo penso que barrejarien molt bé els dos centrals catalans i que hi hauria un joc aeri molt potent. Algun dia s’haurà d’explicar el que passa per a que no jugui perquè és realment incomprensible que jugui avui Vermaelen i no Bartra.

Un partit menys i a seguir a dalt lluitant pel liderat, que pot recuperar aquesta setmana ja que l’equip matalasser té un partit molt complicat davant del Celta a Balaídos.

Falta parlar del tema extra esportiu dels darrers dies. Entenc que la política del club pugui ser no barallar-se amb ningú, respecte i fair play, però el que no pot ser és confondre una actitud conciliadora amb ser burros i posar l’altra galta. Les actuacions de l’Español dels darrers dies, tant a nivell de jugadors com institucional ha estat lamentable, és el mateix de tots els anys quan el Barça visita el camp perico, després del partit surt el president a fer-se la víctima i a fotre merder i quan la metxa ja està encesa s’amaga i no va al Camp Nou. Amb aquest tipus de gent no fa falta portar-te bé, no fa falta que t’intentin fotre merder i encara haver de posar l’altra galta.

Ja partint de la situació que els seguidors del Barça no poden entrar a Cornellà i en canvi el club cedeix entrades per a que vinguin els hooligans pericos a l’estadi, a provocar i amb banderes espanyoles. Si no et deixen entrar als teus, perquè collons has de deixar entrar als seus? Per a fer caixa?

Després que ha de pensar Messi, si després del que ha passat amb el porter de l’Español que va anar a fer-li mal, el club no té els collons de denunciar-la per a que el sancionin d’ofici? Ja fa temps que el club no cuida a la seva gran figura mundial en molts aspectes, sembla que vulguin que vingui algú i pagui la clàusula per a fer-los un favor, que el jugador se n’afarti i vulgui marxar. És bastant lamentable el poc que defensa aquesta directiva a la seva figura. Només per a donar un missatge a l’exterior de “la meva estrella no es toca” ja ho haguessin hagut de fer, però es que a sobre veus com l’equip perico munta el pollastre als mitjans de la caverna merengue i aconsegueixen que es sancioni a Suárez (tampoc han de caure en això els jugadors del Barça) i que s’investigui a Piqué i l’únic que fan és enviar un recurs més (dels que mai els accepten) i no tenen els collons de denunciar a Pau.

Com tampoc defensa a l’equip en general, perquè avui s’ha jugat a les 16 hores i dels propers quatre partits, tres tornen a ser a la mateixa hora, no se si no se n’adonen que aquest horari és el que els va pitjor als seus jugadors o si simplement no hi ha ningú que tingui els collons de trucar a qui calgui i dir-li d’una puta vegada que s’ha acabat el bròquil. Es que ja m’està fent pensar malament i tot i començo a pensar que fins i tot ho estan demanant perquè és l’horari de màxima audiència a Àsia. Vista la pretemporada que es va fer, prioritzant la butxaca i on els jugadors es van queixar ostensiblement, començo a pensar que al club se’ls en fot que l’horari no li vagi bé als jugadors envers aparèixer als horaris de màxima audiència asiàtics.

Per últim volia comentar el tema Alves i el fitxatge del jugador Robert. En el cas d’Alves, avui s’ha demostrat que l’afició està amb ell després de les declaracions contra la premsa esportiva en general. Jo estic totalment d’acord, els mitjans ja fa temps que han abandonat els principis periodístics envers ser els gossets falders dels que els paguen el sou, ja fa temps que és un negoci. Molta gent podria pensar, amb el tracte informatiu que rep el Barça des de la caverna, que el club estaria amb la línia d’Alves, d’aquí ha vingut la sorpresa i la seva reacció al partit d’avui. El Barça és una gran vaca de la que xuclen moltes parts i és un acord club-mitjans. El Barça utilitza els mitjans quan els interessa, com van fer l’any passat amb la pressió al propi Alves, filtrant el que demanava per a quedar com el dolent de la pel·lícula, com els editorials a favor de Qatar, com cada cop que volen filtrar alguna cosa que com a club no poden dir per a no quedar malament. És evident que el club fa servir els mitjans i és per això que ha reprovat a Alves de forma absurda.

Per últim l’enèsim ridícul del Barça, fitxar un jugador que va tenir una lesió molt greu i que se’l fitxa abans de fer-li la revisió mèdica. Que vingués amb sobrepès com s’ha dit se me’n fot, ve de vacances, la temporada al Brasil encara no va i és normal que vingui una mica més pesat si no tenia equip, però que no se li faci revisió és una mica ridícul la veritat.

Lamentable.

És la paraula que més em ve a la boca després de tot l’esperpent viscut ahir i una mica avui quan he escoltat al personatge hooligan que diuen que és president de l’Español. El partit d’ahir va ser una trampa lamentable on hi van participar diferents estaments del futbol. El primer estament, el que s’encarrega de posar els horaris, que ja ha agafat com a costum el posar els partits del Barça a les 16 hores perquè saben que és la franja horària que pitjor li va a l’equip blaugrana. Ahir se’ls va veure més el llautó que mai, quan veiem que el derbi es va jugar a les 16 hores i a les 18 no hi va haver cap partit de primera divisió. El segon estament, el que s’encarrega de designar a cada àrbitre en cada partit, un partit que tots sabem que els darrers anys que és més que calent, ja que l’equip perico salva la temporada fent punxar al Barça per a que el seu equip amic en tregui beneficis, estic parlant evidentment del club que li cedeix jugadors totes les temporades. Doncs bé, el senyor que va xiular ahir, en lloc d’estar a la nevera pel seu nefast arbitratge al bernabeu fa tres dies, no se’ls ocorre un càstig pitjor que assignar-li a xiular el derbi. Que em diguin a mi, si tu ets àrbitre nascut a Madrid, que acabes d’afavorir clarament al Madrid, que tot el país (excepte l’afició merengue clar) està que trina per l’arbitratge que has comès, que et penses que tastaràs la nevera per tot el rebombori mediàtic, que en canvi et donen a xiular el derbi català. Evidentment que pensaràs que ho estàs fent de puta mare, que ja saps cap on t’has de decantar a l’hora de xiular als dos grans, si afavoreixes al Madrid et premien amb un partit dels grans, si t’equivoques en contra et posen a la nevera o t’envien a xiular partits de la morralla de la lliga. El tercer estament el que porta anys permetent que els equips de futbol, deixin la gespa en un estat lamentable quan ha de visitar l’estadi el Barça, tots sabem com perjudica al Barça un partit amb la gespa en males condicions, ells ho saben millor que ningú, però clar no fan res per evitar-ho perquè els dos grans de la capital juguen a la contra i a la pilotada, se’ls en fot com estigui la gespa. Si aquests juguessin un joc semblant al Barça, ja faria anys que hi hauria una norma per a que els camps de futbol tinguin la gespa adequada. Un estament que quan un equip de futbol puja de categoria, li miren fins i tot que funcionin tots els fluorescents dels vestidors, per a permetre’ls jugar a la màxima categoria i que miren cap a un altre lloc amb el tema de la gespa. La situació és més que evident.

Com heu pogut veure estic culpant als estaments, no al club perico, encara que el seu president hagi fet el miserable davant d’un micro, com fa tots els anys quan juga contra el Barça, sortir a plorar que els mitjans catalans el maltracten i començar a plorar de cara a aconseguir un àrbitre similar per a l’anada de copa al Camp Nou. L’español té tot el dret de sortir a jugar amb una gespa impracticable, total si no et sancionen pots fer el que et doni la gana. Té tot el dret de sortir a jugar amb violència i sobreexcitats amb patades per tot arreu amb pilota o sense pel mig, si total és l’àrbitre el que ha de sancionar-les, si mira cap a un altre lloc doncs endavant. Igual que té tot el dret del món a fer riure contra el Madrid i donar-ho tot i més contra el Barça, cadascú es busca les companyies que vol i si així, afavorint que la vedette madridista faci 4-5 de cara al pitxitxi i et comporta que amb el pressupost que tens el Madrid et cedeixi jugadors per a reforçar el teu equip.

Perquè parlo d’estaments? Perquè la responsabilitat de tenir bones relacions amb els estaments i assegurar que no et tractin pitjor que a la resta, la responsabilitat quan veus a qui t’han posat d’àrbitre d’agafar el telèfon i cagar-te amb la mare que ho va parir tot, la responsabilitat d’agafar el telèfon i plantar-te, a jugar a les 16 hores i dir que ja has jugat abans d’acabar la primera volta, més partits a aquesta franja horària que els que et pertoquen en tota una temporada, tot això correspon a la directiva del Barça. Dic la directiva del Barça perquè se suposa que varen portar al senyor Albert Soler, exsecretari del Consell Superior d’Esports durant tres anys, per a donar-li el càrrec de Director de Relacions Institucionals al Barça. Aquest senyor va deixar el seu càrrec de diputat a Barcelona per acceptar aquest càrrec. Però aquest senyor tret de cobrar un sou per tocar-se els ous poca cosa més. Però veient que no funciona el president, en lloc de preocupar-se tant de col·locar amiguets i d’aconseguir negocis propis amb Qatar, potser hauria de pensar una mica més amb el club i defensar-lo i quan vas a Japó amb el senyor Villar, no aparèixer somrient a totes les fotos amb ell i besar-li els peus. Aquestes situacions amb Laporta no passaven, perquè defensava el Barça, després feia els seus negocis i tenia les seves coses dolentes, però defensava al Barça on fos i com fos. Des que va entrar Rosell que això s’ha acabat i un cop rere l’altre ens estan fotent pals a les rodes sense que el club faci res. Bé res tampoc, perquè ridículs en fa un munt, que sort tenim dels èxits esportius, perquè de la part institucional i la imatge que donem...

El partit té molt fàcil explicació, partit en un camp lamentable, amb un equip vorejant l’agressivitat en tot moment, el primer partit de l’any que acostuma a anar prou malament, un partit on abans de rebre t’havies d’assegurar que no et lesionessin amb una patada sense sentit, després intentar que la pilota arribes en condicions i després jugar-la per al teu company. Partit molt difícil on el Barça tampoc va entrar com a la segona part, podríem dir que es va llençar una part a la brossa, però també és cert que la segona part l’equip perico va notar l’esforç de la primera. L’únic error del Barça va ser no aprofitar els deu minuts que va encaixonar al rival a la seva àrea i va generar ocasions molt clares de gol sense poder-les posar a dintre la porteria, perquè després ja va ser un partit ple d’imprecisions per l’estat del camp, de pilotes dividides i de patades sense cap mirament per a tallar el joc com fos, permeses clarament per l’àrbitre. Un àrbitre que es va veure clar ben aviat el llistó que tenia pensat posar. Els arbitratges que rebrà el Barça es veu molt fàcil com aniran, només has de veure els primers minuts com reaccionen a les primeres patades que reben els jugadors, ahir es va veure ràpid que la barra lliure seria tot el partit, l’àrbitre venia a acabar la feina que va començar dimarts passat al bernabeu, era un pack setmanal. Si només calia veure com se li’n fotien des del minut 1 de partit, els jugadors pegant patades i encara protestant, perdent temps a cada pilota aturada que sacaven, les sacades de banda cada cop l’agafava un jugador, feia que anava a sacar, aguantava la pilota i deixava sacar al que venia de 20 metres caminant, els fores de joc i pilotes aturades igual, feien que anaven a sacar, aguantaven el que podien i després li deixaven sacar al porter, per no comptar que durant tota la segona part cada cop que feien una falta dura o hi havia contacte, es quedaven al terra fins que es parava el joc, esperaven que vingués l’àrbitre i llavors s’aixecaven poc a poc, així perdien temps i no entrava l’assistència i no deixaven el camp. Les úniques jugades de perill del partit va ser quan es va poder fer un o dos tocs de primeres que no va permetre arribar a les ajudes, però clar, al buscar aquestes passades a una gespa tan penosa, hi havia moltes imprecisions, que si agafaven a l’equip molt a dalt, a sobre es transformaven en contres perilloses.

En l’apartat individual la veritat és que no es pot destacar massa a ningú, va ser un partit sense pràcticament joc ni ocasions, al estar tota la estona aturat, no tenia ritme ni res. El partit va tenir algun ritme els primers quinze minuts de la segona part, però després a base de patades i lipotímies al terra es va tornar a aturar totalment. El més destacable va ser Messi ja que va generar tot el joc ofensiu del Barça, encara que penso que se’l va aprofitar poc, igual que Neymar, que cada cop trencava per la seva banda però no li arribaven pilotes. Sota el meu punt de vista els millors van ser els tres de dalt i Rakitic, que penso que quan va sortir Sergi Roberto el canvi era per un molt desafortunat Iniesta, en lloc de pel croat. El partit d’Iniesta probablement sigui el pitjor que ha jugat en tota la temporada i al venir d’un partit sense jugar és la por que tinc quan comencin a venir les rotacions, veurem si va ser un miratge d’un partit o si realment li afecta la falta de continuïtat. A més va tenir un parell de jugades a la frontal, que eren corner a favor i per no acabar la jugada van poder costar cares de no ser per les cobertures.

El que va generar més va ser Messi, va endarrerir uns metres la seva posició i va donar assistències que per poc no es van resoldre, apart va acumular defensors per a que la resta estiguessin més lliures, però va ser a estones, durant fases del partit no se’l va trobar amb les passades de l’equip. El mateix va passar amb Neymar, que va alternar fases molt grises amb jugades molt brillants. El més regular potser va ser Suárez, que es va generar les jugades de forma individual i va donar passades que haguessin pogut acabar molt millor  d’estar encertats Neymar o Messi.

Rakitic i Busquets van estar al nivell de sempre, el croat va aportar bastant a l’hora de combinar de primeres per a donar fluïdesa i apart va treballar molt per a tapar les contres. Igual que el de Badia, que va apagar molts incendis que s’haguessin pogut tornar perillosos. Va ser el que millor es va adaptar a les condicions del terreny de joc.

Els que pitjor van estar va ser la defensa, són els que van sofrir més els mals bots de la pilota i la lentitud de la gespa per a sortir amb la pilota neta, que junt amb una pressió molt agressiva i avançada del rival, els va fer pegar més pilotades de les que acostumen, cosa que feia que els de dalt no poguessin rebre en condicions. Almenys van estar molt segurs amb el joc aeri a les pilotes aturades, que al partit d’ahir va ser vital perquè era pràcticament la única opció de marcar de l’Español. En atac els laterals van estar a un nivell molt diferent del que acostument i es van trobar a faltar bastant, encara que Alba va tenir una ocasió clara, no van acabar de donar bones alternatives als companys, almenys van defensar bé.

Al Barça, en aquest tipus de partits, es nota a faltar una mica més de mala llet, més agressivitat ofensiva i més ganes de demostrar que són els millors encara que els juguin d’aquesta  manera tant barroera, Suárez si que ho va fer en algunes fases del partit però els falta una mica de mala hòstia. Sobretot mala hòstia a l’hora de buscar el xut de la frontal quan no pots entrar fins a dintre. A tots ens agraden les bones jugades combinatives i que no siguin egoistes els tres de dalt, però ahir es va trobar a faltar algun xut de fora l’àrea per a obligar als defenses a sortir una mica més. En aquest aspecte penso que Rakitic ha d’aportar més i sobretot espero que ho aporti també Arda, que té una agressivitat ofensiva que li pot anar molt bé al Barça en aquest tipus de partits.

El més important, però, és no posar-se nerviosos per perdre el liderat, en breu tots dos perseguidors han de venir al Camp Nou i la majoria de partits forts els tindrem a casa, seguir sumant que això és molt llarg i encara tenim un partit menys, que de guanyar als perseguidors i guanyar aquest partit aplaçat són 4 punts per davant molt valuosos, amb la igualtat que hi ha, apart que també han de jugar entre ells.