Bon entrenament.

El partit de l’altre dia contra Osasuna va ser un bon entrenament de cara a l’anada de copa del rei. Primer perquè el partit ben aviat va tenir bastant poca història i va servir per a rotar a jugadors i per a donar descans a altres. Després perquè els jugadors, gràcies al sistema de joc de Mendilibar, van poder practicar una mica amb la pressió molt a dalt i defensa molt avançada que sempre plantegen els equips de Mendilibar.

Ara falta que Mourinho tingui un parell d’utilitzar aquest sistema contra el Barça, ja que té els seus dos centrals titulars que no poden jugar i els seus substituts no són precisament molt ràpids corrent a l’espai que diguem. Veurem si ho fa així o motivat i sobretot “defensat” per la premsa i la campanya aquesta de les baixes per a donar-li carta blanca no posa un autobús i aprofitar les contres. Veient com va jugar per exemple contra el València o com juga els partits importants jo és la opció que crec que apostarà. Posarà l’autobús al darrera i a pegar patades i trencar el ritme de partit, aprofitar qualsevol pèrdua de pilota al mig camp del Barça i passada a l’espai a Cristiano o Benzemá/Higuaín (el que jugui dels dos). Per a mi seria una sorpresa que el Madrid en una eliminatòria d’anada i tornada arrisqués jugant a casa l’anada i deixant espais al darrera, amb el perill que et puguin fer gols a camp contrari. Jo penso que prioritzarà el zero a la seva porteria que alguna en tindran ells. Potser surt els primers minuts a apretar molt a dalt, a veure si pot recuperar alguna pilota i fer un gol ràpid per a que encara li vagi millor aquesta tàctica seva, però la gran part de partit jo penso que els seus extrems seran més laterals que no pas extrems.

Per això el Barça ha de jugar a perdre zero pilotes, o almenys no perdre-la quan l’equip estigui sortint o al mig camp on deixarien tot el camp propi per a la velocitat dels davanters blancs. Però sobretot han d’anar amb compte a les jugades de pilota aturada pròpies, perquè és on el Madrid treu més benefici als seus partits, molt més que les que saquen ells. Un córner mal sacat o una falta lateral, acaba amb jugada de perill per al Madrid. Per tant, important acabar aquest tipus de jugades. El Barça juga fora de casa a l’anada i ha de fer un gol, però el que té la pressió més que el Barça és el Madrid i ha de jugar amb això. Tenir la pilota i matar el ritme de partit que després en una combinació dels de dalt sempre pot aparèixer alguna jugada, sobretot amb Messi al camp. Per tant espero que el Barça jugui amb aquesta tàctica.

I si el Madrid surt a buscar al Barça en un partit de tu a tu, doncs l’altre dia ja van fer un bon entrenament al respecte, els dos extrems ja saben els moviments que han de fer a l’espai i els mitjos han d’estar molt atents d’aquests moviments, sobretot Xavi, que cada cop li costa més fer aquestes passades si no les veu extremadament clares. Important també la incorporació per sorpresa de segona línia de Cesc. Veurem com acaba. El que està clar, de moment, és que els han posat un àrbitre al seu gust, que ja va xiular l’anada de la supercopa al Camp Nou on es va menjar moltes targetes per faltes dures del Madrid. Un àrbitre ideal per a fer el joc destructiu de la falta continuada i que està acovardit des de fa dos temporades quan Mourinho el va assenyalar públicament (malgrat haver beneficiat al Madrid, però així és la hipocresia blanca). És l’àrbitre que va expulsar a Pep al camp de l’Almeria i que el van enganxar a l’hotel la premsa lamentant-se d’un pal del Madrid i celebrant un gol, ell i la seva parella de liniers, que quan van veure a la premsa (coincidien al mateix hotel) se’n van anar a les habitacions.

Però bé, anem al partit que va jugar el Barça amb Osasuna. Parlo de bon entrenament, perquè el partit contra Osasuna, en quant van fer el penal i expulsió es va acabar el partit. Fins aquell moment Osasuna estava fent un plantejament molt valent i jugant de tu a tu, fins i tot va poder empatar en una bona jugada de conjunt i estava complicant la vida al Barça. Però deixant tants espais al darrera, amb els jugadors que té el Barça, amb molt bons passadors, amb jugadors que van molt bé a l’espai, inclosos els laterals, era qüestió de temps. Amb equips com Osasuna, Betis, Rayo, etc. quan estàs veient el partit, veus que el rival està plantant cara, però que és qüestió de temps que el Barça pugui combinar una bona passada i bona desmarcada per a deixar a un jugador sol davant el porter. Alguns cops, fins i tot dos jugadors, com la jugada que Messi li fa passada de la mort a Villa, que està al punt de penal, amb el porter venut fora de la porteria, que el linier aixeca la banderola inexplicablement, perquè està més d’un metre en posició legal Messi. Però clar aquesta jugada “casualment” s’ha oblidat a l’hora de fer els anàlisis arbitrals del partit per part de la caverna.

Ells tant contents que estaven, amb els tres gols del seu estimat Cristiano, que ja tenien tota la maquinària preparada per a vendre la moto al personal, resulta que arriba la tarda i Messi fa quatre gols. Tots els preparatius a l’aire. Llavors de que tenien que parlar?? Doncs evidentment de les ajudes arbitrals al Barça. Però són tan miserables que l’únic que fan és manipular la informació per a que així ho sembli. Posen el gol de Pedro, que era fora de joc d’Alves, això no ho pot discutir ningú, però en canvi s’obliden casualment, de la jugada que he comentat abans i que s’havia produït un minut abans. Parlen de que va influir molt en el marcador quan és el 3-1 després d’haver-s’hi avançat novament i jugar amb un jugador més. Però en canvi no parlen de la falta clara al primer gol del seu estimat Madrid clar, com que va quedar 4-0 ja no compta per a ells i ho tapen, però que va ser molt més important perquè el Getafe estava aguantant bastant bé el partit i amb 0-0 el Madrid no inquietava pràcticament. A partir d’aquest gol el Getafe es va haver d’obrir en busca d’un gol i el van matar a la contra en deu minuts. Però clar, l’important és el gol de Pedro que Alves estava en fora de joc i la expulsió totalment justa del jugador de Osasuna.

Un jugador d’Osasuna que després surt fent-s’hi la víctima i dient que no és penal i que primer li toca al cap. Algunes vegades no entenc massa als jugadors la veritat, no se si és que no donen per a més, o que tenen la cara tant folrada. Si treus la mà quan un extrem centra una pilota o poses la mà per a tapar un xut, com pots protestar després?? Com pot dir que no és penal?? No sap que les càmeres avui en dia ho capten tot o que?? Flipant la veritat.

Però les imatges a la caverna li importen ben poc, a la caverna el que li interessa és pressionar a l’àrbitre des del primer dia que se sap que li toca xiular, per a condicionar-lo, ho fan en cada partit important que tenen. El dia que es va saber ja van recordar el tema de l’àrbitre amb els partits que, sempre segons el seu món paral·lel, els ha perjudicat. Ahir van indignar-s’hi molt a favor d’Osasuna, un equip que quan els interessa (com ara fa dues setmanes) el matxaquen a favor dels seus interessos. Ahir tocava l’altra cara de la moneda clar, el pobre Osasuna que el Barça li roba i que és indignant. Molt trist tot plegat.

Com molt trist és la poca vergonya que tenen a l’hora de demanar un canvi d’horari. Aquí és on vull veure a Sandro Rossell i el seu “poder” institucional. Resulta que volen canviar l’horari per a tenir un dia més de descans contra el Manchester a la xampions i per a fer això volen que el Barça tingui un dia menys de descans entre el seu partit de xampions i el partit de lliga contra el Sevilla i que a sobre li retallin un dia de descans respecte el post partit amb el Sevilla i la tornada del clàssic de copa. Espero que els que decideixen aquestes coses (tv i lliga) tinguin la mateixa mà esquerra que l’any passat amb el Barça. Perquè l’any passat el Barça va haver de jugar el clàssic molt pocs dies abans de jugar el mundial de clubs i no li van fer la més mínima deferència, malgrat que jugaven un torneig internacional i que li donava prestigi al futbol del seu país. Es van passar la petició del Barça per allà on van voler i el Barça va haver de jugar a Madrid i després del partit viatjar a Japó i tenir molt pocs dies per a preparar el partit. Espero el mateix tracte per part dels que manen i sobretot espero que el senyor Rossell tingui un parell d’ous en cas de que prosperi la demanda per a negar-s’hi i defensar el seu club, que és la seva feina.

Per acabar el tema Valdés. Jo estic d’acord en que se li ha de donar suport fins a final de temporada, que se li ha d’agrair tot el que ha fet pel Barça i que seria perjudicial per al Barça no fer tot el contrari. Però em sembla que quan va sortir a escalfar, la primera entrada seva al camp, l’haguessin hagut de xiular. A partit d’aquesta xiulada no fer-ho mai més, recolzar-lo fins que se’n vagi. Però fer-li saber que les formes que ha portat aquest tema no són les més adients i que són molt egoistes jo penso que se li hagués hagut de fer saber. Respecto totalment que vulgui marxar, però no respecto la seva postura egoista de portar el tema i la falta de respecte als seus companys i als socis.

No passa res.

Després del partit contra la Reial Societat, sembla que s’hagi acabat el món, que ja haguem perdut la lliga, quan total s’ha perdut a un camp on es pot perdre perfectament si no fas les coses bé i que ja fa uns anys que es repeteix la mateixa història. Que el segon segueix estant a 8 punts i el tercer a 15. Però potser es pensaven que el Barça no perdria en tota la temporada. Si a qualsevol culer li pregunten abans de començar la lliga si estan d’acord en que, el Barça empati un partit en tota la primera volta i perdi el primer de la segona, un 99% signaria, inclús donaria diners i tot per a que això passés. Però com es portava aquesta bona ratxa sembla que no es pot perdre mai que és un fracàs. El típic victimisme i pessimisme blaugrana. I ja quan el Madrid es va passejar per Mestalla el cagòmetre blaugrana va augmentar exponencialment. És curiós com el Valencia, quan va el Barça, dona el màxim i que els darrers anys faci riure contra el Madrid, sobretot quan fa els plantejaments canviats, perquè va a per totes contra el Madrid deixant espais al darrera mentre que a l’inrevés juguen tots tancats i a la contra. El propi Valverde ha reconegut l’error, els ho van posar molt fàcil i a sobre es van posar nerviosos i volien marcar el segon gol abans que el primer, cosa que els va regalar el partit als merengues que amb estar sòlids darrera i sortir a la contra en van tenir prou per a matxacar-los. Que hi farem, ja ho donaran tot conta el Barça, com sempre, especialment Soldado, que sembla un corderet amb el Madrid i que amb el Barça inclús va pegant patades sense pilota com l’any passat amb Busquets, quan també hauria de ser a l’inrevés tenint ganes de demostrar al seu ex equip que es van equivocar. Passa el mateix amb Negredo quan juga el Barça contra el Sevilla, són d’aquestes coses inexplicables.

Però bé, anem al partit del Barça. Els culers van fer una bastant bona primera part, amb ocasions més que suficients per a guanyar sobradament, sobretot si amb 0-2 l’àrbitre hagués expulsat a Bravo per la falta que li fa a Messi sent l’últim defensor i que donant l’avantatge va camuflar la jugada. La jugada que Messi xuta al pal és la que estic parlant. Aquesta jugada pots deixar seguir i si acaba en gol li treus groga al porter i si no acaba en gol és falta i expulsió. Com també xiula dos fores de joc de mà a mà que no eren, un a Messi i un altre a Pedro. Ja va passar la setmana passada que va perdonar la expulsió també al porter rival. Però clar, després el beneficiat és el Barça, les movioles post partits resulta que encara va ser el Barça el beneficiat perquè no va expulsar a Iniesta. Després de tot el que li van pegar, encara volien que l’expulsés. Ridícul.

La segona part va ser ben diferent, la Reial va apretar amb les seves armes i va tancar amb corners i faltes i no deixava sortir a l’equip. Però clar, el metrònom, el que controla tant bé els ritmes de partit sembla que només és quan les coses van bé, perquè quan van malament desapareix dels partits. Amb tot va arribar la expulsió de Piqué, per a mi un error greu, tant per part del jugador com de Tito. Del jugador, perquè no es pot deixar expulsar d’aquesta manera sabent que en té una, de Tito perquè si tant clar tenia que a la primera falta l’expulsarien tampoc passava res si al descans hagués fet el canvi per Mascherano.

Després va venir el segon error per a mi, arran de l’expulsió, quan Tito fa el canvi per a posar a Mascherano. Error per  mi perquè no era el canvi Cesc, sinó Xavi. Ja no estic parlant dels meus gustos futbolístics, sinó del que demanava el partit. Amb un home menys el que necessitava el Barça eren jugadors capaços d’abastar molt de camp i penso que Cesc té molta més capacitat física que Xavi. Un Xavi que li va passar la segona part per sobre i va desaparèixer. Però com sempre la culpa és dels altres clar, Xavi per a la premsa va fer un partit per a emmarcar, per una passada que la pot fer gairebé qualsevol al mig camp blaugrana, amb els espais que tenia quan la va fer. Ja fa temps que viu de petits detalls.

També s’està notant la necessitat de Tito d’aconseguir resultats per a guanyar-s’hi el crèdit i la falta de rotacions i l’ utilització del teòricament onze tipus, comença a pesar a les cames. És la mania aquesta, que ja tenia Pep, de no fer canvis abans. L’altre dia per exemple, l’equip necessitava cames fresques quan faltaven 15-20 minuts, però resulta que va sortir Adriano al 45 pràcticament i es va quedar un canvi per a fer.

Però per a mi l’autèntic problema d’aquest partit, va ser l’egoisme vergonyós i lamentable, que va tenir, el fins fa poc per a mi gran culer i gran canterà,  Victor Valdés. He deixat el tema per al final per a no relacionar-lo directament amb el partit, per a que no sembli que l’absurda jugada que ha fet serveixi per assenyalar-lo directament. Però va ser un evident problema perquè amb tot el que ha generat, del minut 5 que va a protestar a l’àrbitre com una moto, perquè tenia un nerviosisme fora del normal. Això sembla que no però afecta a un equip i la seva actitud envers tots els gols que li van fer, en plà Casillas culpant als altres de tot, als gols encaixats i l’ambient no semblava el més agradable dels darrers temps. Això sense comptar que pot fer una mica més al segon gol i sobretot pot fer molt més al tercer gol si surt un metre de la seva porteria. Però per a mi, més que les errades seves, va ser la seva actitud al camp el que va generar nerviosisme a l’equip.

El tema Valdés jo he de dir que m’ha indignat molt el tema la veritat. El tema aquest és molt evident, qualsevol soci respecta o pot arribar a entendre, que Valdés pugui voler marxar del Barça. És una decisió estranya, perquè voler marxar del millor club del món ara mateix, que millor s’adapta al teu joc i del que fa vint anys que estàs, cobrant una morterada, no és el més normal del món la veritat. Però bé, fins i tot sense entendre-ho, la gent li hagués reconegut el seu treball al Barça i la seva importància als èxits blaugrana. Però les formes han estat lamentables i per a mi és la pitjor “traïció” des del cas Figo, per fer les coses de forma tan horribles. Però clar és el que té tenir un representant reconegudament madridista i que tant li fa el Barça i només li interessa la butxaca.

Perquè parlo de les maneres? Perquè evidentment han sigut les pitjors possibles. Tothom pot respectar que vulguis marxar, tothom hagués entès que ho hagués comunicat al club amb temps per a fer el relleu, com realment ha fet “en teoria”, però fer-ho públic, no se qui l’ha assessorat amb aquest tema, però és un error penós. Perquè dic en teoria, doncs perquè evidentment jo penso, que això ho ha fet per a posar-se miserablement al mercat de cara a la temporada vinent. Perquè ha estat un desagraït al fer-ho públic en aquests moments de la temporada, malgrat que fins i tot els companys (molts d’ells amics) li van demanar que no ho fes públic. Aquí estan els problemes i pel qual entendria perfectament que se’l xiules fins a final de temporada. Perquè l’agraïment de Valdés a un club que li ha donat la glòria, és llençar una bomba mediàtica a mitjan temporada, perquè pels seus apestosos interessos personals (encara que Valdés s’hagués posat al mercat, a final de temporada, ofertes no li n’haurien faltat) no li ha importat fotre un merder mediàtic espectacular, aprofitar els altaveus blaugranes.

Perquè s’ha portat com un marrano? Perquè ha permès, que el Barça hagi seguit la seva planificació de cara a l’any vinent pensant que seguiria sabent que no ho faria, perquè ha permès que es renovi a Pinto quan potser de haver sabut que no seguia s’haguessin seguit els passos diferents.

Perquè li ha donat una munició a la caverna per a que foti mala maror en cada roda de premsa que surti un jugador, en començar a treure històries subterrànies, perquè ara començaran a aparèixer filtracions d’uns i altres i possibles motius de Valdés.

Que no ens vulguin fotre el pel home. Si tant segur estava Valdés de marxar i tant volia al club i fer les coses bé, el que tenia que haver fet és o callar-s’hi públicament, o bé sortir i fer una roda de premsa i deixar les coses clares. Ara amb el que ha fet, per a l’únic que ha servit és per a que els clubs de fora, sàpiguen que està disponible de cara a l’any vinent, sabent que hi ha molts clubs que voldrien canviar de porter, casos de Manchester United, Arsenal, Liverpool, PSG, etc. Amb aquesta decisió, que segons els seus testaferros i els seus filtradors, era pel bé del Barça, no se quin bé li pot fer públicament una notícia d’aquesta índole.

Ara avui l’Sport per exemple filtra que els seus “amics” diuen els possibles motius i encara ho empitjoren més la cosa. Perquè fot més merda a sobre i culpa a uns i altres, queda com un gelós de merda i com un pesseter. Si els seus amics filtren això, poc amics són la veritat, si filtren aquestes coses, perquè el deixen com una merda desagraïda.

Una altra notícia que diu que això ho ha fet com una venjança a Zubi, pel tema de no posar a l’entrenador de porters que ell volia. Per això el va deixar parlar i fer-s’hi il·lusions i després li va pegar la punyalada miserable que li ha pegat, així li ha agraït que sempre l’hagi defensat i hagi donat la cara per ell quan la ha cagat.

Perquè no ha sortit en roda de premsa a explicar tot el que ha passat?? Doncs per la mateixa manera que Cristiano no va sortir a explicar perquè estava trist, perquè són coses tan incomprensibles per a la gent de fora d’aquest glamour i aquests diners que encara quedaria pitjor. A mi m’ha decebut profundament la veritat i penso que s’ha portat com un marrano amb el Barça, de forma molt desagraïda. Jo si anés al camp, el xiularia cada partit fins a final de temporada. És el que busca, que a final de temporada vindre en una oferta molt inferior al que costaria renovant-lo, aprofitant que és el darrer any i fotre el camp i endur-s’hi la prima de fitxatge, de la qual el seu representant s’endurà una bona queixalada. Que no em vingui amb que vol provar altres cultures, perquè això ho ha dit fa quatre dies i tenia temps de sobres per a provar altres cultures d’aquí a uns anys. Ha passat, per a mi, de ser el millor porter de la història del Barça que jo hagi vist, a ser el jugador de la pedrera més desagraït i el més traïdor després de Figo.

De possibles porters, doncs ja en parlarem un altre dia, quan les coses vagin més “a tocar” que les travesses que surten ara.

Memòria de peix.

Per desgràcia, des de fa molts anys, els catalans que som culers tenim la sort de tenir un equip meravellós, admirat per tothom pel seu estil, la seva filosofia, les seves accions socials, el comportament dels jugadors, etc. Però per desgràcia, tenim una premsa i mitjans que no està per a res a l’alçada de l’equip que tenim. Tenim una premsa i mitjans, que es mou per interessos comercials, que s’ha oblidat d’informar amb rigor i que és una premsa de trinxeres, segons si són amiguets d’un o d’un altre. Uns mitjans, que ja fa anys que han deixat d’informar sobre el que passa i que ha passat a informar i a publicar el que interessa a alguns i el que interessa, per a la butxaca del grup empresarial que el controla. Per desgràcia és un tema molt espinós i que té uns visos de no millorar en un futur, perquè els que ja fa anys que estan ja saben com va el “cotarro” i els que pugen de baix aprenen d’aquestos i tenen els mateixos vicis. També hi ha el problema de que als que manen als mitjans els hi va bé de cara a les finances del seu grup empresarial i perquè al Barça com a club i als seus presidents ja els va bé que siguin els sicaris de la ploma i del micro del club. Que serveixen al club per a dir sense dir, per a fer campanyes pro o en  contra de jugadors que interessa vendre o comprar, etc.

Aquests mitjans per desgràcia tenen memòria de peix i no aprenen dels errors que cometen altres mitjans i les conseqüències que comporten els seus actes, o passen del blanc al negre i a l’inrevés, amb una facilitat pasmosa i en molt poc temps de diferència, per anar com sempre de cara a on bufa el vent. Ho estava veient avui i ahir mentre estava veient el tracte informatiu del darrer rècord i de la situació del Madrid.

Primer el tema de la portada d’ahir de l’Sport, per exemple. A mi fins a cert punt em sembla bé que aquests mitjans tirin més cap al Barça que cap a altre equip, però hi ha uns límits que no s’han de travessar. Ahir ho van fer amb la portada que deia el titular “que malos sois, Mou”. Em sembla una portada amb una falta de gust evident, barroera, lamentable i que l’únic que pot fer és generar un efecte rebot que no feia cap falta tal i com estava el Madrid. La trajectòria en lliga del Madrid està sent lamentable, això no ho pot negar ningú, però que ho pensem i ho gaudim els culers, no és motiu per a que un diari esportiu vagi més enllà en una portada. Entendria fins a cert punt, que s’haguessin mofat de Mourinho, després de totes les provocacions i tot el que han fet des de la caverna i aquest entrenador els darrers anys, però d’aquí a posar-s’hi amb l’equip va un tros molt gran. Primer perquè és de mal gust, a mi com a culé no m’agrada, imagina com li ha degut sentar als jugadors del Madrid i a l’afició del Madrid. Però el principal problema, per sobre de tot això, és l’efecte que tenen aquest tipus de portades i que sembla que no aprenguin mai la lliçó de les possibles conseqüències. Per això dic lo de la memòria de peix.

Hi ha molts de precedents de portades motivacionals del rival els darrers temps, tots recordarem la portada del “xorreo” de Marca, la portada del “ganaremos 4-0” de Ramos a Marca, les portades contra els francesos i de que Zidane estava acabat, les portadetes dels darrers temps amb França,etc. Portades que després de les diferents eliminatòries, els ha sortit el tir per la culata, que els afectats, a la posteritat victoriosos, han reconegut que aquestes portades les van penjar algú als vestidors i que els van donar un plus motivacional enorme de cara a afrontar els partits. Però sembla que els lumbreres d’Sport no ho van pensar això abans de fer-la. No van pensar que li van fer la feina bruta de motivació a l’entrenador del Madrid que només ha de posar aquesta portada apegada per tot el vestidor. No ho dic per la lliga, perquè és evident que a la lliga no tenen res a fer, hauria de ser un daltabaix per a que el Barça perdi aquesta lliga, sobretot com està jugant l’Atlètic i el Madrid. Ho dic per les altres competicions.

Perquè si no passa res estrany, presumiblement tots dos equips es trobaran a les semifinals de copa del rei i qui sap si no es troben a la xampions. En aquestes competicions el Madrid és molt més perillós i és el clau ardent al que s’aferren de cara a salvar la temporada. Només faltaven els d’Sport posant més llenya al foc. Després quan els partits tindran una violència desmesurada, llavors li faran la culpa a Mourinho, quan han estat els primers en encendre la metxa. Recordar que el Barça va perdre aquest estiu la supercopa, si bé va jugar millor en general, va tenir errades i al final va acabar regalant-la. Aquests partits ja van ser amb àrbitres “a tocar” i on van rascar tot el que van voler. Ara ja fa unes quantes setmanes que foten bombo amb el tema arbitral i tots sabem el poder que té Florentino entre bambalines. Esperem que no haguem de lamentar cap lesió d’un crack del Barça en aquesta eliminatòria de copa o de xampions per culpa de que un diari per a fer-s’hi el graciós hagi encès la metxa. Perquè la portada d’avui de “que buenos sois” no ofèn a ningú i és certa, l’altra és massa provocativa.

Hi haurà algú que pot pensar, ells fan coses similars, ataquen als nostres jugadors, qüestionen la validesa del rècord de Messi, la validesa de les votacions per la pilota d’or, acusen de dopatge, etc. Però perquè ho facin ells, nosaltres no tenim que caure en el mateix error. Ja hem vist el preu que ha pagat l’equip merengue. Que rebien, que diguin el que vulguin, que el Barça està per sobre d’aquesta gent i d’aquests mitjans, fora d’Espanya això no ho pensen, som l’equip més ben valorat. Tants anys criticant la prepotència del Madrid, dels seus mitjans i totes les animalades que fan i ara que el que guanya el Barça es peca dels mateixos errors. A mi em sembla penós la veritat.

La memòria de peix també ve, perquè ara s’està pujant tothom al carro del Barça. Estic parlant dels mitjans un altre cop. Avui llegia la premsa i mirava algun que altre programa i tot era meravellós. El Barça és un equip de rècord, el Barça és un equip fantàstic, la seva millor versió, que si millora les coses positives que ja tenia i minimitza les que feia malament, que és un equip imbatible, etc.

Però clar, jo que no tinc memòria de peix (o almenys no del mateix peix), me’n recordo del començament de lliga on els mitjans blaugranes, com a piranyes al voltant de la sang, criticaven que amb Tito aquest equip tenia més verticalitat però que al darrera patien més, que si s’encaixaven massa gols de pilota aturada, que si hi havia pèrdues de concentració, que si Song no valia per a res, que si l’equip no pressionava a dalt com abans, que si feia falta un central, etc. Tot comentaris i articles de gent que era pro anteriors entrenadors, presidents i membres directius. Gent que estan al voltant del Barça, el famós entorn, fent més mal que bé i buscant la carnassa oportunista per atacar. Ara no, ara tot és fantàstic, aquest Barça és meravellós i tot ho fa bé, inclús millor que els altres, ara s’han oblidat casualment de totes les animalades que han arribat a dir i escriure quan no es guanyava tant fàcil o quan s’havia de remuntar partits, en la primera fase de temporada on és normal que no es guanyi tant fàcil ni que estiguin tant bé físicament. Donen fàstics la veritat.

Respecte al partit, més del de sempre. El Barça mostra una superioritat bastant insultant respecte la resta d’equips. La diferència de joc entre ells i la resta és abismal, una altra cosa es que es pugui empatar o perdre alguns partits, però la sensació de ser molt millor equip almenys per a mi és més que evident.

A mi segueix fent-me mal a la vista veure a Iniesta, amb la qualitat que té i el desequilibri i tot el que fa, apegat a una banda i perseguint el lateral contrari fins a àrea pròpia. No se, jo penso que la pressió ja la pot fer més amunt, jugant al seu lloc i no necessita aquest desgast físic que després li pot fer falta per encarar o driblar. Està bé provar diferents alternatives, ara ja hem vist que pot funcionar, doncs no cal cremar als tres mitjos ofensius jugant partit rere partit amb aquesta fórmula per a que siguin tots titulars i no s’enfadi ningú. Llavors els que s’enfaden són els que els està traient la plaça Iniesta jugant d’extrem. El Barça té jugadors de sobres per a rotar i que no es noti, sobretot després de la tornada de Thiago, a un nivell espectacular i que per a mi ja està per a jugar molts més minuts. Espero que almenys a la copa els tingui.

Mencions especials de la setmana per a Iniesta, que va fer un partit meravellós, gran part d’ell jugant a la seva posició i abandonant la banda. Cesc que està a un gran nivell també, fent un paper d’anada i tornada molt beneficiós per l’equip i Messi que sempre està allà, sempre desequilibra el primer, una vegada més gol de pillo, gol semblant al que va fer a la supercopa europea davant el Porto. Un jugador que només tocant la pilota, ja atreu mitja defensa i que li fa les coses molt més fàcils a la resta.

Dani Alves està recuperant el seu millor nivell, igual que Piqué, que està jugant a l’alçada del seu primer any com a blaugrana, molt bé físicament i molt tranquil i posat al partit. Jordi Alba està al mateix nivell que quan va començar, que ja és dir molt, amb una regularitat i una velocitat per banda que soluciona molts problemes tant a dalt com al darrere.

Però la menció més especial de totes és per al crack silenciós, Sergio Busquets. Un jugador que no surt mai als titulars, un jugador que la seva absència a l’onze d’or de la fifa, fa que sigui ridícul aquest onze i totalment desprestigiat. Un jugador que millora dia rere dia, que cada cop va incorporant més coses al seu joc, que mostra una superioritat insultant al mig camp, que cada cop té més detalls tècnics espectaculars. Ja no parlo de la ruleta que va fer ahir, són els tocs de primeres de taló, les xafades de pilota, les croquetes, etc. moviments que fa amb una sang freda espectacular i arriscant moltíssim ja que és l’últim mig. Això sense comptar el treball defensiu i la capacitat tàctica que té. Ho va explicar perfectament Tito ahir en roda de premsa. A la primera part hi havia un desajust amb Joaquín, que tenia pensat comentar al vestidor i a la primera part, durant el partit, ja va anar Busquets a preguntar el que havia de fer i va ordenar els defenses per a no tenir més problemes. Un jugador que té un talent innat per a llegir les jugades i que el fa sempre està al lloc adequat, sense ser el més ràpid. El millor fitxatge de Pep Guardiola sense cap mena de dubte i a cost zero. Fantàstic, el millor mig centre defensiu del món. I només té 24 anys!!

No hi ha color.

El títol escollit per a la primera entrada de l’any, és una frase multi usos, perquè val per a moltes situacions de l’actualitat. No hi ha color sobre el millor equip de la lliga BBVA, no hi ha color respecte el jugador que mereix la pilota d’or que s’entrega avui i tampoc hi ha color als derbis ciutadans entre Barça i Español.

Comencem pel derbi. Els darrers anys, és cert que l’español li va treure una lliga al Barça amb el famós tamudazo, o que ha aconseguit empats contra els culers al seu camp. Però la diferència entre uns i altres comença a ser abismal i té el risc d’estar al nivell del derbi madrileny, on es posa sempre al Madrid guanyador a la travessa perquè més segur no pot ser. Jo la veritat és que esperava molta més oposició per part de l’español, sobretot després de veure que Aguirre li havia canviat una mica la cara a l’equip, sobretot en quant a intensitat i ordre defensiu.

Jo m’esperava un autobús com el que va posar, però m’esperava també una mica més d’agressivitat, ratllant la violència, per a frenar als jugadors i travar molt el partit amb faltes constants. El que feien amb Pochetinno vaja. Però l’agressivitat va sortir a partir de la segona part quan el partit ja estava trencat i sentenciat quan van treure l’orgull i l’amor propi i van començar a pegar patades.

El partit va tenir poca història la veritat. Va servir per a confirmar coses que ja fa dies que anem veient. Que Messi és el millor, que Iniesta és el segon millor i que són els dos jugadors més indiscutibles del Barça, que Cesc aporta unes coses molt importants de cara a l’equilibri de l’equip, que Piqué està a un nivell espectacular i que la majoria de jugadors del Barça estan a un nivell de joc espectacular i que a més a la banqueta hi ha moltes solucions de cara a canviar els partits des de la banqueta.

Dos noms propis, Pedro i Busquets. El primer per fi s’ha retrobat amb el gol, un jugador que té un treball sense pilota espectacular, un jugador que és molt important de cara a fer-li la vida més fàcil a Messi en atac i que té molt de gol, sobretot en partits importants. Un jugador molt estimat i avui en dia indiscutible per a mi a l’onze titular, encara que penso que Tito hauria de començar a fer rotacions i hauria d’entrar en algun partit per a donar-li descans i per a que juguin més minuts els no tant habituals. També ha de començar a rotar a Xavi, per a donar una mica de sortida a l’altre extrem i que ho porta jugant tot i per a donar minuts a jugadors com Thiago.

L’altre nom propi Busquets, el millor mig centre del món amb diferència i el millor jugador en aquesta posició que pot tenir el Barça per al seu estil de joc. És el gran problema que té Song, que quant ha jugat al Barça, el comparen amb ell i llavors partits més que decents sembla per a molts que no hagi donat la talla, però realment és el problema de comparar-lo amb Busquets, el problema que va tenir també Mascherano quan va arribar. Busquets, un jugador que en qualsevol altre equip té capacitat per a jugar fins i tot més avançat, però que per al joc del Barça és ideal. Ja no pel seu treball fosc, ni per la seva visió de joc i capacitat per a jugar sense complicar-s’hi al primer o segon toc i donar velocitat a la circulació de pilota, ni tant sols pel seu joc aeri. El millor de Busquets és que any rere any, des de que està al primer equip, que cada cop se’l veu jugar millor a futbol incorporant més aspectes positius al seu joc. S’atreveix molt més a fer passades més verticals a l’espai i sobretot aquesta temporada ha millorat molt amb el tema dels canvis d’orientació, una cosa que abans no feia i que cada cop s’atreveix més a fer-los, molt importants per a deixar als extrems o als laterals en un contra un amb el defensor. El crack silenciós que no ha costat un euro i que ara s’hauria de pagar una milionada per tenir-lo, però clar aquestes coses no es posen als mèrits de Pep Guardiola, que sembla que només va fracassar fitxant a Ibra per una milionada. Busquets i Pedro, cost zero, de dos jugadors que ningú comptava amb ells.

També voldria trencar una llança a favor d’Alves, que va fer un autèntic partidas i que resulta que la premsa ja fa dies que li interessa posar Alves al mercat. Cert que no va finalitzar el millor que podria les jugades, amb algunes passades que no van trobar rematador, però no és una cosa que no hagués passat els darrers anys quan era “estimat” per la premsa. El que passa és que ara interessa dir només el dolent del jugador perquè de l’estiu passat que ja els fa nosa a alguns membres del club. És penós però és així.

També m’agradaria destacar  a Thiago, un jugador que cada cop que surt dona detalls de la seva qualitat i que demostra que té un ritme molt més elevat que el que juga a la seva posició, que té capacitat per a driblar al jugador que té davant i crear desequilibri i que té un joc associatiu molt bo. El problema que té és la posició que juga, per això demanava rotacions.

Coses que no m’han agradat. La eterna opinió quan juga amb Iniesta a l’extrem. Està clar que pot destacar perfectament i que ho fa molt bé en aquesta posició, però penso que està bastant desaprofitat tant escorat. Perquè és boníssim i sap llegir els partits perfectament i té un lateral-extrem que arriba sempre a línia de fons, cosa que li permet jugar amb molta llibertat cap a dintre, però que no hauria de ser necessari això. Que hi farem.

Tampoc m’agrada gens que el Barça vagi guanyant 4-0 al descans i que no surtin dos jugadors a la segona part substituïts. Si no juga una part sencera Villa, Alexis o Thiago amb aquest marcador ja no se quan ho faran. Entenc que es guardi un canvi pel que pugui passar, però esperar al minut 20 per a fer canvis em sembla excessiu. És un tic que ja s’arrastra de l’època Pep i que no m’agrada gens. Encara que juguin tots tres  contra el Còrdova per exemple, no treu que no pugui repartir millor els minuts.

Respecte la lliga, després de la punxada de l’Atlètic de Madrid, el segon ja està a 11 punts, gairebé quatre derrotes. Sembla molt difícil que un equip que ha cedit un empat tota la primera volta (falten dos partits crec), perdi quatre partits i que els altres ho guanyin tot. Si mirem al tercer encara està a 4 punts més, o sigui que són com a mínim cinc derrotes. Aquesta lliga només la pot perdre el Barça, té una oportunitat immillorable per a poder rotar jugadors a la lliga quan vinguin els partits importants. La veritat és que pinta molt bé la cosa, veurem si al final d’any es poden celebrar moltes coses.

El tema pilota d’or, avui és quan s’ha de parlar del tema, no li he fet molt de cas durant l’any perquè evidentment és un títol que per a mi té importància zero, un títol que es dona al millor jugador individualment i que la gent s’entesta en parlar de títols individuals. El premi més incoherent de tots i un premi que no té la més mínima discussió per a qualsevol que tingui el més mínim coneixement sobre futbol.

És un títol que no té debat possible perquè se suposa que es dona al millor jugador durant aquest any natural. A mi els títols que hagi guanyat un equip o un altre me la bufen realment. El jugador aquest any més decisiu ha estat Messi, el jugador que ha fet més gols que ningú, el que ha donat mes assistències i el que ha influït més al joc del seu equip.

Em fa gràcia quan escolto que Cristiano ha de guanyar perquè ha guanyat la lliga espanyola i ha estat gràcies a ell, que va ser decisiu al camp Nou i bla bla bla. El Barça l’any passat va patir una autèntica plaga de lesions i va arribar a disputar tots els títols fins al final gràcies a un Messi que es va posar l’equip a l’esquena i va aguantar la tirada del Madrid, que a més dels gols de Cristiano va tenir dos davanters més que van arribar als 30 gols cadascú. Que no diguin animalades home.

Leo Messi és el millor jugador de la història, és el jugador més decisiu en un camp de futbol, el jugador que apareix als moments més importants d’un partit, un jugador que podent ser més individualista intenta que els seus companys també juguin i aconsegueixin gols. Però el més important és la seva regularitat. Una prova és que ahir per exemple, “només” va marcar un gol de penal i sembla que va fer un mal partit quan va participar en gairebé tots els gols. Un jugador que té una mitjana de més de gol i mig per partit, que influeix decisivament en cada partit, que afecta totalment al sistema tàctic de l’equip rival. Un jugador totalment imprevisible i capaç d’inventar en cada jugada, que té una velocitat mental per sobre de la resta a l’hora d’escollir a la velocitat que va amb la pilota. El segon millor en aquest aspecte per a mi és Iniesta, en quan a influència al joc i en quant a inventiva i màgia amb la pilota als peus, però per mala sort per a ell, no té cara a porta el nivell que té Messi, però que també és espectacular.

El que no tingui clar que Messi és el millor, només ha de veure qualsevol dels reportatges sobre aquest jugador, per a veure perquè és el millor. Però una cosa que no m’ha agradat ha estat el tracte a Iniesta durant aquesta tarda a esports 3, que pràcticament ni s’ha parlat, no s’ha fet cap reportatge i que sembla el convidat de pedra. Un jugador que per a mi hauria de ser el segon sense cap mena de discussió.

Per acabar, ara que he vist a Neymar a la gala i ho vaig pensar a les vacances de nadal veient la premsa. Porten una tonteria a sobre els mitjans amb Neymar, els mitjans culers, amb documentals i reportatges especials, de si el seu perruquer, estilista, etc. que estan rondant el fàstic i que no ajuden gens de cara a la vinguda d’un Neymar que si ja hi ha dubtes sobre ell, només falta que ens els posin a la sopa.

I una altra cosa que he llegit “gràcies” a ser tant pesats i que m’he quedat a quadres. Ho dic perquè encara ho pinten com una gesta de Rossell i una gran operació. El tema aquest dels 40 milions i del precontracte que es parla. Resulta que Neymar renova pujant la seva fitxa amb el Santos però redueix un any de contracte, fins al mundial de Brasil que és el 2014. Al 2014 ACABA CONTRACTE. Doncs resulta que els mitjans alaben que Rossell hagi assegurat que al 2014 se l’enduran per 40 milions. On està la gesta?? Seria una gesta si hagués vingut aquest any per aquests diners, perquè la temporada vinent és l’últim any i quin sentit té pagar a preu de fitxatge. Però quina gesta hi ha per pagar 40 milions per un jugador que acaba contracte aquell any i que hauria de venir gratis?? Aquesta jugada cada cop la veig més fosca, però clar, es veu que no cal investigar sobre el tema, com si que els va interessar amb Henrique i Keirrison, quan van entrar a la presidència Rossell, amb el tema de l’empresa Traffic. És vergonyós el servilisme de la premsa.

Impecable.

El Barça és matemàticament el campió d’hivern, encara falten dos partits però la renda de punts que porta és suficient com per assegurar-s’hi la victòria. El campió d’hivern moltes vegades és el que acaba guanyant. És més lògica que res, ja que si ets l’equip que guanya més punts en tota una volta després d’enfrontar-t’hi a tots se suposa que és l’equip més competitiu. Hi ha d’haver un dalt a baix molt gran, tal i com està jugant el Barça i amb la plantilla que té, per a que l’equip culer perdi la lliga.

Inclús es pot permetre el luxe, de fer rotacions en partits previs a eliminatòries importants de xampions i de copa del rei, sobretot veient que presumiblement es trobarà amb el Madrid a semis de copa i que l’anada de xampions és després mateix del clàssic al bernabeu de lliga. El Barça pot dosificar aquests partits que en circumstàncies normals (com per exemple l’any passat) no es podia permetre el luxe. El Madrid li ha posat les coses tant bé, que li està arreglant les altres competicions. Algú pensarà que no sap perquè es parla tant del Madrid quan l’Atlètic va per sobre i està més a prop, però és que l’Atlètic, cada cop li estan veient més com jugar-li i en breu quan els equips els comencin a jugar com al Barça i al Madrid és quan començarà a punxar de forma més continuada. L’Atlètic fa un joc molt similar al del Madrid, assegurar la porteria que ja marcarà algú dels de dalt, però quan se li comencin a tancar és quan començaran a veure’s les mancances ofensives d’aquest equip. O més que mancances ofensives, mancances per a generar joc en estàtic. Ahir les va passar canutes amb el Celta a casa, per exemple.

No se li pot demanar més a aquest equip que el que està fent durant aquest tram de la lliga. Ha passat pràcticament sense angúnies la fase de grups de la xampions, ha passat fàcil la ronda de copa i té molt ben encarrilada l’altra, si bé és cert que l’entitat del rival no és la més perillosa que diguem, però sobretot en lliga ha fet una primera volta sensacional. Amb algunes dificultats en determinats partits, però és que no podem pretendre que es passegi per la lliga, molt menys amb les ganes que li tenen allà on va. Ha empatat un partit, contra el Madrid a casa que va merèixer guanyar i ha guanyat la resta de partits que també ha merescut guanyar. Perquè hi ha hagut algun partit, com per exemple Pamplona, Sevilla, que va tenir que remuntar in extremis, però per joc va merèixer guanyar sobradament, també va patir a casa amb el Granada, però va ser infinitament superior.

Un Barça que molts esperaven que patiria moltíssim i que l’adéu de Pep li faria un mal terrible, que amb Tito ha estat una transició modèlica, amb una tranquil·litat i un saber fer que fins i tot l’entorn blaugrana dubtava. És cert que els resultats han ajudat molt, però també és cert que, per exemple, Tito ha sabut treure el millor rendiment de Cesc, ha sabut portar les rotacions amb discreció i ha demostrat una personalitat bastant acceptable a l’hora de posar als jugadors segons els veu millor, no segons el nom. O portar amb normalitat donar-li descans a Messi sense que el jugador s’hagi enfadat. M’ha faltat una mica de personalitat a l’hora d’asseure més a la banqueta a Xavi, però s’ha de reconèixer que és difícil asseure al mimat de la premsa blaugrana, el que els dona més entrevistetes i titulars durant l’any i un dels pesos pesats del vestidor. Però en general la cosa ha estat prou bé. Esperem que Tito es recuperi de la seva malaltia i que torni ben aviat, perquè seria molt injust el destí amb ell. Està clar que és ric, que ho té  tot, que hi ha que estan pitjor i tot el que es vulgui, però no deixa de ser una persona i ara que les coses li anaven tant bé seria un daltabaix molt fort per al barcelonisme.

Però això invita a una reflexió de cara a tenir un pla B per si les coses no van bé. Però no de forma pública amb enquestes i faltes de respecte com han tingut alguns mitjans, sinó per part de la part esportiva de forma interna, només per si un cas tenir clar el camí a seguir.

En contraposició la millor notícia per al Barça dels darrers temps, la tornada d’Abidal al grup. Com es va dir amb Tito quan va decidir acceptar el càrrec, aquesta notícia el millor és que vol dir que està bé. Amb l’edat que té Abidal, fins i tot si no arribava a jugar més amb el Barça, no seria un daltabaix, però si una gran alegria si pot seguir vivint. El millor que es pot dir en aquests casos. Però bé, si arriba a jugar novament, serà un dels moments més emotius de la història del Barça quan torni a sortir al camp, una història per a recordar i per a servir d’exemple a moltes persones que pateixen aquesta maleïda malaltia.

Però bé, anem al partit. El Barça, un cop més va jugar un partit extremadament seriós, dominant en tot moment el joc i generant perill cara a porta. El partit hagués pogut acabar en golejada però va mancar una mica d’encert, tot el que va tenir Tello en un minut al camp que va donar la tranquil·litat als més patidors de la vella escola. També s’ha d’agrair que el Valladolid no va sortir a tancar-s’hi totalment i a pegar patades, com han sortit a jugar-li al Barça equips amb molt més pressupost que els del Valladolid. Un equip que va demostrar que està a la classificació a dalt per mèrits propis, igual que el Rayo Vallecano, que són equips que amb pressupostos irrisoris comparats amb els grans de la segona fila, aposten per un futbol ofensiu i vistós i no per deixar la porteria a zero que els de dalt ja en clavaran alguna. Per això em dona la risa quan escolto als seguidors i entorns d’aquests equips grans, dir que només interessa guanyar o que no tenen jugadors per a jugar d’una altra manera. Que tinguin un parell i diguin que han decidit jugar així perquè han volgut, perquè jugadors en tenen de sobres per a fer-ho.

El Valladolid només va xutar amb perill la jugada del gol pràcticament al temps de descompte, però és un equip que fa molt bé l’acordió i que apreta a dalt amb la defensa molt avançada i que després es repleguen molt junts al mig camp, pressionant molt bé la sortida de pilota. Després quan tenen la pilota intenten jugar-la. És d’agrair que un equip així, jugant a casa, quan tindria l’excusa de que és el Barça, surti amb l’ambició de plantar cara amb futbol. El resultat va ser el mateix que els altres, una derrota, però quan va acabar el partit se’n van anar aplaudits pel seu partit, cosa que no poden dir alguns dels grans fins i tot guanyant els seus partits. La diferència està en l’estil de joc. També és d’agrair que malgrat alguna jugada aïllada o la pressió que va rebre Messi, no es van pegar massa patades i va ser un bon partit de futbol.

Un partit on Thiago va donar descans a Iniesta, que va estar tota la setmana entrenant apart del grup. Un Thiago que cada cop va a més i que fa un treball al mig camp que no es sol reconèixer perquè es queden amb les seves filigranes i controls impossibles o regats elèctrics, però que ha evolucionat moltíssim amb el seu treball defensiu i les recuperacions. Jugador totalment vàlid per a donar descans a Xavi i, en un futur no molt llunyà espero, substituir-lo amb més regularitat. Però serà molt difícil perquè amb Xavi quan l’asseguin passarà com amb Casillas aquesta setmana. Fins ara li havien permès el que volia a Mou, però en quant a tocat al seu estimat Casillas, definitivament s’ha generat la ruptura. Va passar una cosa molt similar amb Raúl i passarà en quant Xavi jugui menys. El pitjor de tot és que l’han renovat encara dos anys més, per tant tindrem marró per a estona.

Molt destacable també el partit de Piqué, que ja fa dies que està a un nivell espectacular, similar al seu primer any i que el posa entre els millors centrals del món. La seguretat i la sortida de pilota que li dona a l’equip no la té cap central ara mateix al Barça. La pot tenir Bartra, però en  un futur perquè ara de moment no s’hi confia massa per desgràcia, però que té totes les condicions.

Molt bon partit també dels dos extrems del Barça, Alexis i Pedro, que els pobres estan negats de cara a gol, però que fan una feina impagable per a tapar les mancances defensives de Xavi i les dosificacions físiques de Messi. A més d’ajudar moltíssim als dos laterals, que són més extrems que laterals i que moltes vegades necessiten de cobertures. Està clar que a molta gent li agrada Villa, a mi també m’agrada i ofensivament penso que té molt més gol que els altres dos, però no es pega una carrera de 40 metres sabent que no valdrà per a res, només per a que el Barça recuperi la pilota. Es parla de que no tenen gol, però l’equilibri que li donen a l’equip és espectacular. A més, de moment per gols no s’ha de patir, el Barça està en una mitjana de gols bastant espectacular, ja tindrem aquest debat el dia que es punxi per no haver pogut marcar. Ja sortirà el maleït entorn de pressa i corrent per a fotre merder. Com l’estan fotent amb Villa des de fa dies i que gairebé parlen més de les ovacions a Villa per a fotre mala maror que no pas del joc de l’equip. Només una cosa a nivell d’exemple, l’equip no va patir massa en defensa, va ser sortir Villa i la primera arriba una jugada de perill per part del lateral que havia de cobrir l’asturià i arriba el gol i el principal perill del Valladolid, per la seva banda. Amb això no estic dient que no pugui ser titular, jo no tinc cap problema en que ho sigui, però a vegades hem de mirar aquest tipus de coses quan no entenem segons quines coses passen amb els jugadors.

Després estan els que jo anomeno “habituals”, que són els jugadors que mai juguen malament, que sempre tenen  un alt rendiment i que és molt rara la vegada que fallen. Estic parlant de Messi, que un cop més va ser decisiu i va marcar un golas espectacular amb canyo inclòs, Busquets que és l’amo del mig camp, que dona velocitat a la sortida de pilota i està sempre on cal per a pressionar i tapar forats i un Iniesta que no va jugar pràcticament però que li va donar la passada a Tello. Per a mi són els tres jugadors del Barça més indiscutibles, juntament amb Cesc i Piqué quan estan bé. La resta es pot rotar perfectament per a que el rendiment col·lectiu sempre sigui òptim però que una peça respecte l’altra tampoc és tant decisiva.

Per acabar la entrada d’avui, ja que estem a Nadal i no em vull avinagrar la sang, obviarem les enèsimes cagades de dos entrenadors que són una lacra per als seus equips, Eusebio i Xavi Pascual, entrenadors del filial i del bàsquet respectivament. Felicitar al Barça Interesport, que va guanyar la copa Asobal passant per sobre de l’Atlètic de Madrid, ex Ciudad Real, que malgrat les ajudes arbitrals va ser incapaç de plantar cara al Barça. El més fort és que l’entrenador encara es queixa dels àrbitres!! Ja no entenc res. Bé si que ho entenc, Talant Duyshebaev, és l’equivalent a Mourinho, que només té memòria per al que vol i que és un entrenador molt normalet que si no té el milloret és incapaç de guanyar. Això és el que li està passant, que ha perdut el seu equip poder adquisitiu per la crisi i ha caigut en picat. Que hi farem, que segueixi plorant, és el que millor fa. Que té la cara dura de dir que el Barça mana a l’handbol quan el president de la federació, és Juan de Dios Roman, històric entrenador del Ciudad Real i antibarcelonista on hi hagi. Ara diu que el pot substituir l’actual porter de l’equip de Talant, que es retira. Sort que mana el Barça!!

Bé, només em queda que felicitar els Nadals a tothom que entri habitualment a llegir les meves divagacions i la meva manera de veure l’esport, estigui d’acord amb mi o no. Felicitar a tothom el Nadal i que tinguin un feliç començament d’any i que almenys esportivament parlant sigui com a mínim igual que aquest que estem a punt de deixar.

Jornada rodona.

La jornada d’ahir decidia gran part de la lliga, ja no pel que passés al bernabeu, que no hi confiava ningú i que és el mateix 11 que 13 pràcticament, tal i com està el Barça. El que es decidia era posar més distància amb el segon classificat i deixar-lo a una distància de seguretat més que interessant.

Com he dit abans, ningú s’esperava que el Madrid pogués punxar amb l’espanyol, perquè és dels equips històricament fàcils per al Madrid, són habitualment 6 punts que ja té el club madrileny abans de començar la lliga, juntament amb els 6 contra l’Atlètic de Madrid. Si normalment ja fa riure l’espanyol al bernabeu, encara ens esperàvem menys tal i com estaven els pericos aquest any, pràcticament cuers. De fet el partit va ser dels habituals dels pericos al bernabeu, sobretot a la segona part que se n’hagués pogut emportar uns quants cap a casa de gols. Però el Madrid està de crisis total i estan fallant ocasions impensables i jugant fatal a futbol, sobretot defensant molt malament. L’espanyol amb ben poquet, amb un ordre darrera i un únic punta davant intentant pescar el que podia en va tenir prou per a posar en molts de problemes al Madrid. Un Madrid que poc a poc va anar patint més, degut a l’ incertesa del resultat i va demostrar molta por a les jugades de pilota aturada. Al final un empat que no va bé a cap dels dos, encara que per a l’espanyol és un punt per agafar confiança en ells mateixos i que no esperava treure, però realment no els treu de la situació la qual estan. El que li faltava aquest any al Barça, que l’espanyol li dones la lliga en safata al Barça empatant amb el Madrid!! Però el millor de tot és que casualitats de la vida, el que li va treure dos punts va ser un jugador al que Pepe li va pegar dos punyades a “l’afer Casquero”, sense el càstig que mereixia, el futbol és el que té que sempre et dona una oportunitat de tornar-la.

Parlo de que li ha donat la lliga perquè amb aquesta distància, és el Barça el que perdria la lliga, perquè la té totalment al sac i més que augmentarà la distància. Ara mateix té tres partits per a poder perdre (per exemple el Bernabeu, el Calderón i Mestalla, els camps a priori més difícils que li queden per visitar) i amb el joc que està fent no té pinta de que el Barça perdi molts partits d’aquí al final. La única manera de que el Madrid pugui optar a la lliga és que la perdi el Barça amb autocomplaença, però aquest grup ja ha sofert l’autocomplaença i no tenen pinta de que torni a passar.

Però anem al partit d’ahir. Primer que res s’ha de dir que personalment em va decebre bastant l’afició blaugrana, segueixen igual que sempre, encara que l’equip no els hagi decebut  pràcticament cap vegada els darrers anys. Els va entrar el “canguelo” descaradament durant els primers 30 minuts quan el partit estava més igualat. Jo quan va començar el partit i es van veure les imatges vaig pensar, “collons, quin ambient que hi ha avui, això serà una olla a pressió”. Però va tenir un parell d’ocasions l’Atlètic i es va quedar el camp mut. Mira que hi ha pocs cops que el Barça necessiti suport perquè estigui en una situació complicada. Doncs, una de dos, o es van quedar muts o els del plus van treure el so ambient, que trobo que és més la primera perquè ben bé que es van escoltar els càntics d’independència al 17.14 de partit. Suposo que algú que hagi estat al camp ho podrà dir millor, però des de casa semblava un enterro, amb gairebé 90000 persones al camp. No canviarà mai l’aficionat blaugrana.

El partit va començar complicat, com ja s’esperava, ja que l’Atlètic fa riure sempre al derbi i després ho intenta arreglar amb el Barça, donant el 200% i rascant de valent. Amb un tàctica totalment “amarrategui” amb els onze al seu camp i Falcao intentant buscar l’esquena de la defensa partint del seu camp i l’altre davanter al cercle central intentant tapar i llençar a Falcao en contraatac. Res de nou amb l’equip de Simeone, que ho fa contra més equips, no només amb el Barça. L’Atlètic juga a defensar la seva porteria que algun gol marcaran, es el sistema de Simeone. Defensar i tallar qualsevol jugada amb falta que pugui desequilibrar el sistema defensiu de l’equip. El Barça ho sabia i va arriscar el mínim la pilota, va sortir una mica engarrotat i sense assumir riscs, però el gol de Falcao els va espavilar i sobretot el gol espectacular d’Adriano.

Però a mi em dona molta pena com en aquest país s’aplaudeix la mediocritat i com s’intenta cada dos per tres treure mèrit o elogis al joc del Barça. Estaves veient el partit i els comentaristes semblava que l’equip que jugava bé era l’Atlètic i que el Barça no feia res. Però és que des de la mateixa premsa blaugrana s’ha dit avui. Jo quan escolto aquestes barbaritats em poso les mans al cap, barbaritats com que l’Atlètic mereixia anar guanyant al descans o que va fer més mèrits que lo que el marcador indica. Em sembla surrealista però és habitual amb el periodisme de resultats i estadístiques que són incapaços d’analitzar el que passa. No entenc com es pot aplaudir, que un equip que va 6 punts a sota a la lliga i que necessita guanyar per a retallar punts, que surti a jugar amb onze tios al seu camp, que tingui menys d’un 30% de possessió i que jugui al contraatac. En canvi es critica que si el Barça no va fer el seu millor partit i que els primers 30 minuts va estar molt encallat. És molt penós que s’aplaudeixi la mediocritat perquè agafin les imatges o les estadístiques i vegin tres jugades de gol de Falcao i ja diguin que ha estat millor, simplement perquè Falcao ha xutat tres cops i el Barça un parell, abans de marcar. És increïble que s’aplaudeixi la mediocritat de que l’equip que necessita guanyar es tanqui al darrera per aprofitar l’espai darrere de la defensa perquè l’equip que va líder i que amb un empat ja li va bé, tingui l’ambició i l’estil de joc d’anar a guanyar un partit, que combinat amb el resultat del bernabeu, amb un empat a zero ja li anava bé. Però no, alabem a l’equip que es tanca al darrera a esperar. Així anem després que juguen dos equips de la zona alta i el partit és una brossa, com el dia del derbi madrileny.

L’Atlètic, gairebé no va passar de mig camp, l’únic Falcao amb passades a l’espai dels seus companys des del seu propi camp. La primera jugada és als primers minuts de partit, en un córner que remata Falcao de cap i va al pal. La segona jugada és il·legal, és producte d’una falta a la banda mateixa i que el jugador de l’Atlètic que fa la passada saca des d’on li passa pels collons al jugador, on li arriba la pilota gairebé des de la mateixa rodona central quan la falta era a la banda. Però clar Perez Lasa ahir va fer tot el possible per a que l’Atlètic no sortís derrotat del Camp Nou, primer permetent que cada cop que un jugador del Barça trencava al seu rival, que un altre li fes falta de qualsevol manera per a parar el joc com fos, sense amonestar a ningú, ni amb agafades per darrera tallant una contra de Messi. Després aquesta jugada que gairebé li costa un gol al Barça que no era legal. La tercera ocasió que ve d’una errada de Messi que no pot driblar a Costa al mig camp i acaba amb el gol, jugada que és culpa de Messi però que gran part l’ajuda el carter del Barça, que li dona un marró a Messi per a treure-se-la ell de damunt. Però bé aquestes coses no es veuen mai. Una jugada que estava defensada pels dos centrals i el mig centre que estaven tots tres gairebé sobre la línia de mig camp. Aquest va ser el gran joc de l’Atlètic. Encara estic impressionat de la capacitat de creació dels matalassers!!!

Fa molta ràbia veure com encara diuen que el Barça juga malament o que està un escaló per sota que abans, que si és més resultadista, que si és pla o previsible, quan està intentant atacar a defenses d’onze jugadors en dues línies de quatre i dos davanters estorbant als mitjos del Barça. És molt penós que encara es digui que té molt de mèrit i que mereixen guanyar aquests equips amb aquestes tàctiques. Que l’equip que va segon destacat, amb la necessitat de guanyar per a retallar punts, et vingui a jugar així i que encara treguin pit és una cosa que no em puc explicar de cap manera. Encara tenen la caradura de dir que s’estan guanyant el respecte, per aguantar amb l’autobús darrera i avançar-se al marcador. Així li va al futbol. I que no em vinguin amb l’excusa de que és l’únic que poden fer i les típiques tonteries que diuen per a justificar-ho. Perquè hi ha equips amb molt menys pressupost, amb jugadors molt més barats i no tant coneguts, que fan un futbol atractiu i ofensiu, arriscant. Equips que li han posat les coses difícils al Barça, com el Betis o el Rayo. Aquest tipus de equips si que poden treure pit, però que ho faci l’Atlètic jugant així em sembla lamentable. Perquè amb planters de jugadors que poden jugar molt millor i ofensivament (els dos equips madrilenys per exemple), directament optin per l’altra via fàcil de tenir ordre al darrera i aprofitar la qualitat a dalt que tenen. Equips que escullen la mediocritat voluntàriament i que encara els aplaudeixen perquè guanyen partits i punts. Lamentable.

Com lamentable, una vegada més el senyor Eusebio Sacristán amb el filial del Barça. No entraré en profunditat perquè em queda poquet tros, però la gestió que està fent del filial és vergonyosa, que algú li digui si us plau que està entrenant un filial, que es pensa que és Cruyff i no para de fer animalades, tant en la gestió del planter com en les decisions tàctiques. El salva que té uns jugadors espectaculars, que tot i així sembla que s’encaparri en fer-los més difícil la tasca amb decisions absurdes.

Menció especial també per al gran Xavi Pascual, que sembla encaparrat en que el Barça no jugui la copa del rei, o si més no que la jugui sense ser cap de sèrie. Un altre que està fent el ridícul en quant a la gestió del seu equip, en quant a la direcció de camp i la seva incapacitat manifesta de reaccionar quan no li surten bé les tàctiques que ha dissenyat abans del partit a la pissarra. En quant el sorprenen una mica tàcticament, adéu barça. Almenys que els deixi llibertat als jugadors, que no en tenim prou amb la seva ineptitud, encara ha de limitar el talent dels jugadors. Diumenge va ser un ridícul espantós i el pitjor de tot és que no ha estat la primera vegada, ni la segona, ni la tercera. Podria justificar-ho amb el lamentable arbitratge que va patir el Barça, però és que me’n donaria vergonya de que aquesta fos la única raó de la derrota.

Mal acostumats.

Els culers avui en dia estan molt mal acostumats pels darrers anys que ha coincidit la millor generació de la història i de la casa, que fa un futbol espectacular i sobretot netament ofensiu. Però aquest mal costum que està adquirint la culerada comença a ser hora que la gent es faci a la idea que no sempre es pot guanyar 4-0 tots els partits. Em dona la sensació quan veig la premsa o escolto opinions de la culerada que s’està agafant un cert punt de prepotència esportiva i s’ha passat del culé pessimista al excessivament optimista i exigent. Almenys és la sensació que tinc quan veig partits com el d’anit i quan veig la opinió i les valoracions que es fan al respecte.

Estaria bé també, que la gent abans de fer un judici sobre els partits, que el faci a posteriori però quan s’hagi tret el “canguelo” de la incertesa del resultat mentre veu el partit, perquè veuen algunes realitats que no estic massa d’acord la veritat. No paro d’escoltar que el Betis va fer un gran partit, que es va menjar al Barça a la segona part i que el més just era un empat. No estic d’acord. Com tampoc estic d’acord amb les veus excessivament crítiques post partit respecte al joc del Barça i els greus problemes que alguns han vist.

Una part d’aquests comentaris ve pel que deia abans de la prepotència esportiva que sembla que el Barça hagi de guanyar sobrat. El Betis fins ahir era el quart classificat de la lliga, fent un dels futbols més vistosos de la lliga i sense anar més lluny va guanyar l’altre dia al Madrid, ha guanyat al València a casa seva també. No es poden guanyar tots els partits sobrats, algun partit costarà i molt i un dels camps on el Barça ha patit més els darrers anys ha estat sense cap mena de dubte el camp del Betis. Però clar, sembla que han d’anar allà i guanyar sobrats. Més encara si anaven guanyant 0-2 als 30 minuts i el partit semblava mort. Però això té el contrapunt de que el rival si té ambició no donarà el partit per perdut i anirà cap a dalt. Està clar que no tots ho fan, però el Betis si i és una qualitat molt bona que tenen. Més encara si es troben amb un gol a la seva primera ocasió de perill que els torna a posar dintre.

El 0-2 i la lesió del jugador del Betis va ser la que va provocar tots els problemes, juntament amb la entrada de Molina. Perquè el Barça estava jugant molt tranquil·lament per a sorpresa de tots i de cop i volta aquest marcador i els canvis que va provocar són els que van complicar el partit. Perquè el va complicar? Doncs perquè amb la sortida de Molina per un migcampista va afavorir i molt la pressió sobre la defensa del Barça, ja que estaven un contra un ja que jugava per la necessitat amb dos davanters i dos extrems, pels quatre defenses del Barça. El risc que va prendre el Betis va ser molt gran, perquè la poca efectivitat cara a porta va ser la que va provocar tots aquests problemes als del Barça, que van poder sentenciar molt abans el partit i que al no fer-ho sempre quedava la incertesa del resultat.

Per això dic que la gent hauria d’analitzar el partit una mica més tard que no pas només acabar el partit. Perquè s’ha analitzat immediatament després del patiment per la incertesa del marcador, perquè la gent va mirar el partit i sabia que un gol suposava perdre dos punts i donar ales als perseguidors en lliga. Però un cop sabut que els punts estaven al sarró, qualsevol que hagi vist el partit veuria que les coses no són per a tant com s’està dient i que el domini i els “mèrits” del Betis per a aconseguir l’empat no són tants como pot suposar un anàlisi en calent.

El Barça va tenir al voltant d’un 70% de possessió de pilota la segona part, però clar, com van sortir tan a sac el primer quart d’hora de la segona part els bètics i van recuperar un parell de pilotes la sensació és una altra. Però el Betis realment té dues ocasions de gol i tres pals. Ho dic així perquè un dels tres pals ve d’una centrada sense el més mínim perill que es complica Valdés per no llençar-la a córner. L’altre pal ve d’una rematada de dos defenses blaugranes en un corner, l’altra ve d’un altre corner després de dos rebutjos de pilota i que cau als peus d’un jugador del Betis. Estic parlant de perill real, la resta com dic són sensacions de perill pel patiment dels punts i res més, ja que van ser pilotes aturades sense el més mínim perill. Però clar, quan ells apreten tant a dalt es generen uns espais al darrera que els jugadors blaugrana no van saber aprofitar per a matar el partit. No és que fossin contraatacs, perquè el Barça no jugava a la pilotada, però clar amb tanta gent apretant a dalt dels bètics, amb una passada encertada que passés la primera línia de pressió es generava una superioritat enorme per part del Barça amb molts espais. És el risc que el Barça sempre corre i que ahir es va aprofitar. Però clar no es va marcar i per això és va patir per part d’alguns patidors de mena pel que estava passant i per aquest patiment han fet unes crítiques que no es corresponen a la realitat. Perquè no es corresponen? Perquè el Barça va poder fer 3-4 gols claríssims només a la segona part i s’hagués acabat tot. El principal problema va ser aquest, no que el Betis fos millor que el Barça o totes les animalades que s’estan dient que parlen de banys i barbaritats vàries.

El partit es complica per una errada clara d’Alba que trenca el fora de joc quan la resta estaven amb línia, això és un problema que s’ha de solucionar perquè ha costat molts de gols aquesta temporada i d’un partit tranquil i sentenciat deriva al partit d’anada i tornada que va ser després. Un partit d’anada i tornada que el que parlen que és el metrònom del Barça no va ser capaç de frenar en cap moment. Ell que tant li agrada pegar voltetes i fer tres i quatre tocs abans de donar-la, resulta que ahir va ser incapaç d’aguantar una pilota. Si almenys hagués assumit que no podia i s’hagués esforçat per a fer una passada definitiva que deixés a un jugador del Barça sol davant el porter tindria excusa, però és que ni arribava a tapar darrera i al davant aguantava la pilota incapaç de veure una simple jugada de desmarcada dels seus companys. Va deixar varies vegades als seus companys en fora de joc per no fer la passada a temps i pegar més tocs dels necessaris. Però és que a més no entenc aquesta mania de voler xutar les faltes, si no en fot cap dins, semblen assajos de rugby entre pals sempre. Jo quan xuta aquest jugador sobre sobre valorat (no és un error de posar-ho dos vegades, és per a fer-ho encara més gros) ja ni m’il·lusiono amb un possible gol. Quina paciència ha de tenir Messi per aguantar-ho això i haver de deixar xutar a algú, que saps que no en fot una dintre ni que facin la porteria més gran.

Gran partit d’Alexis, aquell al que tots maten pel fer el mateix que fa Pedro, perquè no és de la casa i perquè va costar uns diners dels quals ell no té cap culpa, és el club que el ven que posa un preu i el que compra el que posa els diners. Ell ja va fer prou d’escollir només aquest club i no fer que generés el fitxatge en una subhasta del jugador i poder apretar els directius del Barça a l’Udinese. Alexis va fer un partit de treball molt fosc, aguantant o pentinant les pilotes que anaven amb passades llargues de Valdés per a trencar la pressió bètica, va generar espais, com ara el gol que fa Messi que s’endu a dos jugadors i li deixa el carril buit a l’argentí. O la passada de gol que deixa completament sol a Pedro. Un Alexis, que una petita part de culpa té per ser del club de la lipotímia, però que és el blanc de totes les ires dels rivals. Comença a ser hora que els àrbitres comencin a protegir-lo de les patades animals que li peguen cada partit, comença a ser massa descarat el tema.

Com comença a ser massa descarat el que fa Velasco Carballo quan xiula al Barça. Ja se li veu massa el llautó. Ja no només perquè és dolent en collons, sinó perquè a més mostra una prepotència amb els jugadors del Barça lamentable. Anit va ser vergonyós com els bètics pegaven les patades i l’únic que sabia fer el miserable era amenaçar als jugadors que no li protestessin. Lamentable. Un àrbitre que és internacional i que sempre que xiula al Barça ens la munta i els perjudica clarament. El penal que li fan a Adriano (Juan Carlos, que es lesiona en aquella jugada) és de llibre i era el 0-3 i s’acabava el partit. Però és que després només li va faltar pujar a rematar els corners. Es menja dues agressions a Alexis, la de Dorado pot passar perquè el jugador tapa la jugada (però és que no veu ni groga per la patada anterior per darrere que el tomba, abans de pegar-li patada a l’esquena quan ja està a terra), però la que li fa Chica sense pilota de per mig i davant mateix del quart àrbitre, és de nevera. Els quarts àrbitres potser anirien millor si en lloc de buscar les pessigolles a les banquetes miressin el que passa al camp, perquè la jugada és davant seu mateix. Vergonyós. Com vergonyós el corner que cedeix al Betis quan hi ha falta sobre Mascherano. Un córner a més que hi ha dues faltes més després de sacar aquest i que no xiula i acaba amb el xut de Pozuelo al pal, o la jugada que remata Molina que ve d’una falta sobre Alba en la pressió, etc.

Però el més vergonyós és veure la diferència de criteri a l’hora de treure les targetes quan xiulen al Barça. Als rivals molt d’avisar, com la primera de Salva Sevilla a Busquets, però als del Barça no en perdonen ni una. La que li treu a Pedro, després de veure totes les que s’havia menjat del Betis és lamentable. Però en fi, un àrbitre madrileny més que li xiula al Barça. Els amants del villarato podrien mirar abans de fer el ridícul, la comparativa d’àrbitres catalans que hagin xiulat al Madrid i de madrilenys al barça els darrers deu anys, o més prop fins i tot, des de les famoses paraules de Schuster. Comença a ser sospitosa la dada ja...

Per acabar avui, felicitar al Barça Interesport, que ha fet un pas enorme de cara a reeditar la lliga Asobal guanyant a pista de l’Atlètic, malgrat el penós arbitratge que va sofrir, que va estar a punt de costar-li car guanyant de 6 gols com guanyava quan es van menjar el xiulet miserablement i va ser una ensarronada bestial. Com sempre que el Barça juga amb aquest equip vaja. Però sort que el porter blaugrana va estar espectacular, no podem dir el mateix de Xavi Pascual clar, que va permetre una remuntada de sis gols i que el partit anés més tranquil per no demanar un temps mort quan calia. Que hi farem, al Barça tenim la maledicció dels Xavi Pascual.