No pinta bé.

Abans d’entrar en matèria esportiva, m’agradaria parlar del tema extra esportiu del patrocini de Qatar Airways. Un patrocini que ens van pintar com una gran gestió econòmica, com una gran operació que servia per a ser un dels patrocinis més importants dels grans clubs europeus, una gran operació on poc més que el Barça cobrava una milionada per lluir un logo d’una associació benèfica i que tot era meravellós. Un tracte mai vist i que era l’enveja de els grans clubs europeus.

El castell de focs artificials, ben aviat van començar a aparèixer els petards caducats. Primer va ser canviar ràpidament la teòrica obra social del patrocini, relegant a Unicef a un raconet de la samarreta per cert, per una empresa comercial d’avions. Poc a poc han anat apareixent clàusules addicionals i sobretot llocs on apareix la publicitat i on no estava previst que sortís. Bé, tot coses que si que estaven previstes, però que van camuflar els màgics dels números i els venedors d’il·lusions, els que han anat i van anar pels platós de televisió de la caverna blaugrana, els que han donat munició a les plomes d’aquesta caverna per vendre les “excel·lències” de la operació amb Qatar. Ara resulta que, amb el pack de la samarreta, entren publicitats per tot l’estadi, publicitats al museu inclús un estant publicitari propi de Qatar Airways. Sense comptar clar el anunci que venen com la gran meravella publicitària els darrers dies.

Quan mires una mica els números, el que es paga a altres clubs per la publicitat de la samarreta i quan veus que aquests clubs cobren apart tota la publicitat que el Barça ha inclòs al pack (samarretes d’entrenament incloses), potser els números no són tant bons com ens volien vendre i, potser ens han venut la moto al personal per a embrutar la publicitat de la samarreta del Barça, potser no és tant gran negoci com han volgut fer creure a la gent. Però clar, juguen amb que els que van a l’assemblea i voten, per exemple, no llegeixen les clàusules de tot el que es parla i els agraden molt els resums i els power points que molt intel·ligentment preparen els màgics de les enganyifes, llavors voten a favor.

Però està clar que hi ha alguns que juguen amb les cartes marcades, així és més fàcil. Com per exemple, el president, aprofitar l’acte per a fer una neteja personal dels seus negocis particulars, quan havia dit que no parlaria de res que no fos el tema de la convocatòria a la premsa. I que consti que a mi me la sua el que faci amb els seus negocis i la seva vida privada, però si t’omples la boca sobre les teves gestions, el teu servei al Barça i tota la història i després resulta que encara no sabem si ha venut l’empresa d’àmbit esportiu, després surt el dels amistosos i bolos cobrats a Andorra i altres coses que es van sabent. A mi em dona igual, però almenys que no s’ompli la boca amb la dedicació absoluta i desinteressada de la seva junta directiva i per part d’ell.

Després està el tema Zubizarreta. Sembla que ja ha començat a funcionar la maquinària contra el director tècnic, un frau que li estan intentant gestionar al seu amiguet Gratacós, persona que ja volia posar per Txiqui quan estava a la junta de Laporta i que no va aconseguir, juntament amb el seu estimat Scolari, motiu pel qual va marxar, entre altres, de la millor directiva de la història. Doncs bé, ara resulta que la culpa del central és única i exclusivament de Zubi, dels fitxatges, quan se suposa que un director esportiu és el que ha de gestionar el personal humà, analitzar juntament amb l’entrenador el que falta per a l’equip i elaborar una llista de possibles candidats, organitzar el futbol base i gestionar-ho com cal. No entra dintre de les seves funcions ser el millor negociador del món ni aconseguir els millors preus per a fitxar jugadors. Se suposa que per a això ja està el “gran” Bertomeu, el gran negociador Rosell, els que surten a la foto sempre que ve un fitxatge nou i que acaparen les càmeres. Però clar, com que no s’ha aconseguit portar un central de “campanetes”, ja té tota la culpa Zubi, quan segurament li ha posat sobre la taula una llista enorme a la taula del Tata i a la taula dels altres dos individus que he anomenat anteriorment. Però clar, ja han intentar fer-lo fora aquest any i ja preparen le gestió de cara a l’any vinent. I clar, com no, els sicaris de la ploma de la caverna blaugrana ja s’han posat en marxa els darrers dies. Clar, prefereixen un director tècnic que els filtri negociacions, que el tinguin d’amiguet, que un director tècnic que si alguna cosa ha demostrat ha estat discreció i secretisme en les seves gestions, cosa que xoca evidentment amb els interessos de la caverna culer. Un director que s’ha trobat amb el marró les dues últimes temporades de gestionar el que li ha tocat gestionar. Però bé, tots sabem com va la cosa, més a sobre amb la qualitat humana de la gent de la directiva actual.

Passem a la part esportiva. Per desgràcia no hi ha massa bones notícies fins al moment. Està clar que és molt aviat per a dir que la temporada serà bona o dolenta, ni tant sols de cara a criticar a l’entrenador o alguns jugadors molt importants per al Barça perquè no tots agafen el ritme al mateix temps. S’està veient per exemple el tema de la pressió a dalt. El primer partit contra el Llevant va ser espectacular, asfixiant, però després la resta de partits ha estat una alternança de totes dues, en moments puntuals del partit i segons la zona del camp si, en altres moments res de res. No puc dir que sigui bo o dolent, perquè per a fer aquesta pressió es necessita estar molt bé físicament i no es pot dir exactament que sigui puntual.

Tampoc m’està agradant la gestió que ha fet fins al moment de les rotacions. No entenc que estigui rotant a Cesc i a Iniesta a la posició d’interior esquerre i que Xavi, el més veterà de tots tres, ho estigui jugant tot. Com tampoc entenc que jugui gairebé tots els partits tots els minuts. Sobretot en partits on es necessita desequilibri que jugui el que va al trot i ni arribi davant ni arribi a defensar o a fer les cobertures. El seu joc semblen els paliers que fèiem amb la curs Navet a educació física. Va d’una part a l’altra al trot, sense arribar a ser influent en cap de les dos facetes del joc importants per a un mig i el joc li passa contínuament per sobre. La veritat és que fa una mica de pena veure com s’arrastra pel camp i com no arriba a la pressió del seu parell i com no se’n va de ningú, com pausa massa el joc perquè sinó va ofegat. Però bé tots sabem com va la cosa.

Una altra cosa que no m’agrada gens és que no es generin ocasions, que no es tingui agressivitat ofensiva. El joc del Barça cada cop està evolucionant més, per desgràcia, al joc defensiu amb la pilota de la roja. És a dir, atacar amb la pilota però ni arriscar passades ni anar cap a la porteria, simplement defensar amb el control de possessió i que alguna ocasió es tindrà, inclús adoptant la fórmula de Cesc de fals nou quan no està Messi. Dona resultats puntuals, perquè Cesc té molt bona última passada i dona assistències de gol als dos extrems, perquè té controls orientats i canvi de ritme per a trencar en algun moment al seu parell, però no té la mobilitat i desequilibri que pot tindre un davanter.

No m’està agradant per exemple tampoc, la poca bola que se li està donant a Tello, sobretot veient el rendiment lamentable de Pedro. Pedro aquesta és la última temporada que li donaria jo, que mira que he sigut de Pedro, però que s’ha acomodat d’una manera que ara mateix no mereix Tello que li robi els minuts el canari. Partits on el rival es tanca tant, no m’agrada la tàctica de Neymar d’extrem i de Cesc de fals nou. Prefereixo clarament Neymar de fals nou i posar a Tello a l’extrem, amb Alexis a l’altre i ja tens tres davanters incisius. Però clar, amb aquesta fórmula t’estalvies haver d’asseure al que mana al Barça, a l’entorn i al vestidor.

El partit de l’altre dia contra el Màlaga, sense Messi, va ser molt dolent la veritat. Un partit on ningú trencava al seu parell, on la pilota circulava molt lenta i un partit sense cap tipus de ritme. Està clar que depèn del rival també, del camp i de l’àrbitre. Un rival totalment tancat, amb la gespa alta i seca i sortint amb perill a la contra. Un partit que es trenca per un xut de fora de l’àrea i que, per no materialitzar les ocasions es compliquen els partits quan el rival queda un quart d’hora i ja no té res a perdre. Un partit on realment no es va patir en excés, el rival té dos ocasions clares de gol, comparat amb les del Barça, no mereixia guanyar, malgrat que el lumbreres de Sergio Sánchez digues la gran tonteria a twitter, després de la merda de partit i la poca ambició del seu equip. Però aquestes ocasions, igual que diumenge van ser cara, en un altre partit pot ser creu i llençar tot l’esforç del partit en una jugada als darrers minuts.

També hem de destacar la labor arbitral. Una labor arbitral, que estem veient quins interessos tenen els que estan al capdavant, o més ben dit, la pèrdua de poder establert un cop ha entrat el president dels somriures, de les brometes cara la premsa i d’acotxar el cap cada cop que ens la claven.

El primer partit de lliga, ja ens va tocar al Camp Nou contra el Llevant, un àrbitre madrileny, que malgrat el resultat i que va xiular un penal, va demostrar el seu poc interès en frenar el joc brut d’alguns jugadors del Llevant. Però és que després ve la supercopa i a l’anada està el sicari habitual anti barcelonista, Undiano Mallenco. Partit que es va convertir en una batalla campal on no va haver-hi gens de futbol. Primer partit fora de casa, Mateu Lahoz, el pitjor àrbitre de la lliga espanyola per al Barça i que ho va demostrar a Málaga, un àrbitre que no fa més que desquiciar als jugadors amb les seves decisions absurdes. Per a la tornada, més del mateix, Fernandez Borbalán, un bon àrbitre en partits de mitja taula però que quan està el Barça pel mig es caga a sobre. L’arbitratge d’ahir va ser infumable, segons moltes opinions de diferents fòrums de diferents àmbits, tant barcelonistes com merengues. D’aquest partit poc tinc a dir, perquè no el vaig veure, vaig preferir anar a sopar amb amics perquè ja sabia que el partit seria dolentíssim. És la gran problemàtica que té el Barça que ja va començar des de que va arribar Mourinho al Madrid. S’havia de trencar l’hegemonia del Barça i tot val. Sobretot valen els arbitratges covards, que intenten igualar les targetes per als dos equips, que veus com intenten que el rival no es quedi amb deu o que almenys sigui al final del partit, que per patades mal intencionades no treuen targeta i que si que ho fan quan el jugador del Barça es queixa de la patada o de que no li xiulin les faltes clares. Quan veus les faltes d’uns i altres, l’actitud d’uns i altres i de com els àrbitres intenten que no hi hagi massa desigualtat entre tots dos equips a les estadístiques finals, és quan veus la insultant poca protecció arbitral que té el Barça i com interessa més igualar el partit i que el Barça pugui punxar, que en fer realment la seva feina, que és impartir justícia en un camp de futbol. Però es que a sobre quan veus els arbitratges al Madrid, que en dos partits porta tres penals en contra no xiulats, és quan veus l’interès per a que l’equip blanc pugui amortitzar la despesa econòmica que està fent. 

Baixada anímica.

El partit d’ahir de supercopa va fer baixar la il·lusió de molts culers que tenien des de l’inici de lliga. És trist però es així, d’un dia per a l’altre.

Però abans d’entrar a lo que va ser el partit m’agradaria comentar el tema de la segona samarreta i l’enrenou que es va muntar. El president, per suposat que tot eren brometes davant les càmeres que si Casillas si o no (per a mi no sota cap concepte) i amb la federació, mentrestant alguns personatges de la caverna madridista fotien merder sobre el partit i sobretot els matalassers ens feien la pirula sense regar el camp, sense que el nostre gran president faci res per a que s’implanti d’una punyetera vegada la normativa d’obligar regar els camps quan estan secs. Quines maneres de carregar-se l’espectacle, permetent tot tipus de trampes legals als equips rastrers per a igualar les coses a falta de futbol.

Si ja anava el Barça a un camp d’intolerants i de mal educats com és el Calderón, només faltava que els merengots de la caverna encara anessin barrejant política amb l’esport. El que tant ens critiquen cada cop que poden, en canvi ells ho fan a l’inrevés i no passa res, la típica hipocresia del nostre país veí. De seguida van sortir tots amb els seus twitters, mitjans de comunicació, etc a pregonar que el Barça anava amb la segona equipació per a provocar a Madrid, quan resulta que l’àrbitre els va fer canviar-la perquè coincidien pantalons i calcetes amb les de l’equip local. Però per a que contrastar la informació abans de fotre merder?? Si després no passa res. Molava més fotre el Calderón a parir contra el Barça i fer del partit un Catalunya contra Espanya que d’informar sobre el partit. Si total no jugava el Madrid la supercopa. Però cap mitjà ho ha reprovat el d’ahir i els càntics contra els catalans i contra els blaugranes, per a què, seria donar-nos la raó de que el millor que pot passar és divorciar-nos.

Però bé passem d’aquest tema i anem al tema esportiu. Perquè a mi personalment m’ha pegat una baixada anímica després del partit? Doncs perquè veig que les coses continuen igual. Pensava que al venir el Tata aquest, net d’entorn i d’influències, posaria als que estan millor en cada partit sense pensar amb el que diran i que faria rotacions com deu mana. Però al final les coses segueixen igual, segueixen jugant els mateixos que jugaven per decret i que ens feien la temporada passada, als partits importants, ser una mica menys competitius i deixar de sorprendre a ningú al camp, amb passades horitzontals previsibles.

Quan vaig veure l’alineació, que Cesc era suplent després de donar quatre passades de gol al partit anterior i tal com ha jugat tota la pretemporada, ja vaig veure que aquest entrenador és igual que la resta, se l’ha menjat el vestidor als dos dies. No entenc perquè no va jugar Cesc, no tinc cap explicació esportiva ni tàctica per a poder-ho entendre. Físicament està bastant millor que els dos que van jugar, tàcticament té més armes per a desequilibrar que el que va amb la pilota als peus esperant que algú se li desmarqui, que és incapaç de desequilibrar amb una finta, un control orientat, un canvi de ritme, res de res. Però és que a sobre quan vaig veure com estava Iniesta físicament ahir, encara entenc menys perquè no va jugar Cesc. Per a mi és indiscutible Iniesta, però ahir se’l va veure molt malament físicament la veritat, no tenia canvi de ritme, anava molt lent, fallava inclús controls que no solia fallar, molt malament. Un dels pitjors partits que li he vist a Iniesta. Això no treu que no sigui indiscutible estant bé de físic.

També s’ha de tenir en compte que tant ell com Messi, havien de baixar a fer la feina de l’altre que no arriba ni cap avant ni cap enrere. Però clar, ben bé que s’encarrega de fer entrevistes i d’omplir-los minuts i pàgines als mitjans. Cosa que comporta que ahir, per exemple, els senyors del micro de tv3 no van tenir els ous de criticar-lo en tot el partit, cosa que si es van atrevir de Messi, d’Iniesta i la majoria. Hi ha una jugada que fot la gran pedrada, que es munta un contraatac que per sort l’atura Valdés i el comentarista diu “ha fet una passada un pel forta”. Si senyor!! Com havien de dir res, si els havia emplenat la estona entre les noticies i el partit amb un especial.

Jo esperava que el Tata fos el Pellegrini del Barça. Aquest va tenir els ous d’asseure a Raul, el que nosaltres tenim de moment no. Encara damunt que el treu a falta de dos minuts per acabar la cara de mala hòstia que fotia quan sortia del camp. Lamentable, amb el partit que va fotre, que encara s’emprenyi de que el canvien a falta de dos minuts.

El que comença a mosquejar també és el tema Messi. Els secretismes de les lesions i tot el que està passant des del dia del PSG. Tampoc ha ajudat que lesionat, anés a jugar amb Argentina i després els bolos de pretemporada benèfics. Però sobretot el que no ha ajudat a ningú, és la merda de pretemporada recaptatòria que ha decidit el president del club, per a guanyar 6 miseriosos milions d’un pressupost de gairebé 500.

Comença a ser hora que algú expliqui que està passant amb Messi, si se li ha canviat la preparació física, si s’ha canviat el membre del staff que el feia funcionar, si el jugador no es cuida el que s’hauria de cuidar o que collons passa. Perquè no és normal passar de dos anys seguits sense lesions a trencar-se en cada partit. L’altre dia van parlar d’una sobrecàrrega, va estar una setmana parat. Una sobrecàrrega no és tant de temps. Resulta que juga contra el Llevant i ahir dura deu minuts de partit. Que aquesta és una altra, si et lesiones al minut 10 demana el canvi i que surti un altre jugador, que ja juguem amb un menys per partit, com per a jugar amb dos menys!! Per a que estigui caminant pel camp, que el canviïn. Però sobretot, si el jugador necessita estar dues setmanes parat per a recuperar-se, que ho faci, que una merda de supercopa a l’aficionat ens la bufa, el que ens interessa és lliga i xampions i és llavors quan ha d’estar a tope. Si comencem amb forçar-lo, al primer partit estarà tot l’any que no farà net. Per a la lliga, es pot guanyar gairebé qualsevol partit sense ell al camp i la supercopa amb empat a zero la guanyen i això sense tenir en compte que la tornada és a casa i que el camp estarà en perfecte estat i regat, no com el desert d’ahir que era impossible circular la pilota en condicions i molt menys conduir-la amb velocitat. Que s’asseguin amb el jugador i que mirin el que és millor per a que es recuperi i que ho facin, no anar posant pegots i recuperacions a mitges.

El partit futbolísticament va tenir molt poca història la veritat. L’equip local, des de la sacada del centre, que es va posar a defensar amb dues línies defensives davant la seva àrea, amb els dos extrems fent de laterals i el seu punta fent de mig centre defensiu. Així és molt difícil. Encara és més difícil quan el camp està completament sec i no roda la pilota i si cada cop que un jugador se’n va del seu rival, pot tombar-lo amb falta amb total impunitat, tallant el ritme de partit. El partit es va jugar al que va voler l’equip matalasser, però clar, per a que això passi ha d’haver un àrbitre que ho permeti, en això és especialista Undiano quan xiula al Barça, quan acabes la primera part amb 17 faltes un equip i 6 l’altre i amb les mateixes targetes tots dos equips, et dona a entendre de que va la cosa. Si acabes el partit amb 3 targetes cada equip i la gran errada arbitral és perdonar l’expulsió a Busquets (que és cert que li perdona) segons els mitjans, després de tot el que va repartir l’equip local amb total impunitat, és que falla alguna cosa al món del futbol.

Com les opinions a molts mitjans de que el Barça s’enduia més premi del que mereixia. Però quin partit van veure aquesta gent?? Que em diguin que el Barça no va jugar bé, estic d’acord, que em diguin que mereix guanyar un equip que es tanca amb onze tios i juga a la patada, jugant a casa davant la seva afició, em sembla bastant ridícul la veritat. El resultat és totalment just, perquè tots dos equips van jugar bastant malament, per tant mereixien no guanyar cap dels dos. Que sigui a un gol després de la racaneria de l’equip local i un Barça que ho va intentar sense sort des del minut 1 de partit controlant la pilota i jugant a camp rival, doncs penso que mereix aquesta mínim avantatge de cara a la tornada.

Perquè el Barça ho va intentar fins al final, amb molt de desencert i amb una circulació de pilota molt lenta, intentant fer gol però tampoc sense arriscar massa sabent que quedava la tornada. L’equip ahir va pressionar a dalt en contades ocasions, a diferència del dia del Llevant i quan tenia la pilota la circulava però sense desequilibrar ningú. Del partit d’ahir per a mi no se’n salven massa la veritat. Per a mi Piqué, malgrat escoltar moltes crítiques durant ahir i avui, va fer un molt bon partit, igual que Mascherano, que encara el va fer millor, va ser el millor del partit en diferència, sota el meu punt de vista. Alexis va jugar també un partit més que acceptable, intentant jugades i desequilibrar i treballant molt per a l’equip. Busquets també va jugar bastant bé penso jo, malgrat alguna errada puntual va tallar molt de joc del rival i va jugar amb criteri.

Em costa molt no salvar a Iniesta, un jugador que m’encanta, que ahir no va tenir el seu millor dia, però malgrat això és el mig que ho va fer millor, intentant-ho en cada jugada malgrat que les coses no sortien bé. Cesc quan va sortir també va generar bastant joc, encara que no entenc perquè per a no llevar a l’altre s’ha de renunciar a un davanter. Per a mi els canvis al descans eren Cesc per Xavi i Neymar per Messi, per la lesió, sinó per Pedro, que ahir va estar horrible. Pedro ja es pot espavilar perquè darrera, apart de Neymar, ve Tello, que té molt més desequilibri. Per al Tata penso que Alexis és bastant titular, per a mi també. Alves també va estar bé, malgrat que el gol ve per la seva banda, però claro, se suposa que ja se sap i que l’interior li ha de fer la cobertura, qui és l’interior dret del Barça?? Doncs ja veiem perquè sempre venen per la seva banda els gols quan aquest puja a l’atac, Busquets no pot abarcar els dos costats i els que baixen pel mig. A Neymar el va salvar el gol, perquè després va fer ben poca cosa la veritat, li falta una mica més de mala hòstia. Tots entenem que quan té passada clara i té un company millor col·locat ho intenti, però no ha de buscar sempre la passada. Ahir va tenir una pilota sobre la línia de l’àrea petita i en lloc de buscar la jugada va intentar una paret amb Alba. Però bé, malgrat algunes petites errades, com que vegi groga cada partit per situacions que no hauria de fer, està entrant bé a l’equip.

Per acabar el tema Villa. Molta gent s’ha enfadat per la celebració i per l’actitud del jugador al partit d’ahir. A mi aquestes xorrades em donen bastant igual la veritat. Un jugador quan juga amb un altre equip, jo puc estar d’acord que no celebri els gols al camp rival, per respecte a l’afició. Però a casa perquè no ho ha de fer?? Perquè no ha de soltar l’adrenalina habitual al marcar un gol?? La culpa de marxar o de com ha acabat la cosa al Barça té dos culpables. L’entrenador per no posar-lo i el president per voler-lo vendre per a portar a Neymar. No entenc perquè s’ha de culpar al jugador o dir que si ho ha celebrat tant efusivament. El que no m’ha agradat són les declaracions posteriors, parlant de la expulsió de Busquets. No perquè no sigui cert, sinó perquè el seu equip sempre parlen qui més tenen  que callar.

En fi, que queda la tornada a casa i amb la gent recolzant a l’equip hi ha moltes possibilitats d’aixecar un títol. Encara que després a la gent li toqui anar a peu a casa a una hora de camí. Però la gent no escarmenta. Després de la història aquesta de la supercopa a les onze, s’hagués hagut de boicotejar per a posar les piles als que manen, no anant al camp ni mirar-ho per la tele ningú. Però clar, quan veus dades d’assistència i dades d’audiències per la tele, l’únic que fem és donar peu a que ho tornin a fer.

Comencem.

Comença la temporada 2013-2014, una temporada que té pinta de ser molt similar a l’anterior. Lliga bipolar i copa del rei depenent de si es creuen abans de la final o no o de les rotacions que facin en aquesta competició. És trist però és la realitat, intentar fer veure el contrari seria mentir, sota el meu punt de vista.

Però bé, abans d’entrar en matèria, algunes cosetes de la pretemporada. Primer que tot l’absurda gira recaptatòria que s’ha fet aquest any, comptant el bolo de salvadors del món i de pacifistes entre jueus i musulmans. Segur que el senyor que fa els números ho pintarà molt bé, segur que el que s’encarrega del màrqueting ho pintarà molt bé, segur que el president traurà pit del barcelonisme de la zona on s’ha anat i de la meravellosa expansió del club a Àsia. Però la trista realitat és que aquest tipus de gires només fan que perjudicar la pretemporada i la preparació de l’equip. Potser no s’acabarà de notar perquè l’equip té una base molt semblant a la de l’any passat i s’ha incorporat la pressió a dalt que feia temps que no es veia, però que ja feien també en el passat amb Pep d’entrenador. Per això la qualitat dels jugadors, que en quinze minuts et poden sentenciar el partit i la poca competitivitat de la lliga, fan que sembli que no hagi passat res.

Jo personalment penso que no compensa el que guanyes respecte el que perds. Una setmana copsada de vols d’avió, de visites institucionals i d’entrenaments de baixa qualitat, perquè les temperatures i el clima que hi fa a Àsia, fan insuportables els esforços necessaris per a carregar les piles. Se’ls omple la boca amb els sis milions que han guanyat. Que són 6 milions per a un equip que genera gairebé 500 per temporada?? Res. Però ens venen molt bé la moto.

Canviant de tema. Les comissions de Brasil cap a Rossell. Personalment me la sua bastant si cobrava de Brasil pels amistosos que jugaven si no era president del Barça. Té tot el dret a buscar-s’hi la vida com fem tots. El que no m’ha agradat tant, és la diferència en el tracte mediàtic que ha tingut per part de la caverna blaugrana, que per exemple altres situacions similars quan ho feia per exemple Laporta. Se’ls veu molt el llautó als venuts dels mitjans blaugranes que tapen tot el que vol Rossell i que generen els debats que vol, que ataquen a qui vol o que posen al mercat a qui vol. Ja fa temps que són bastant penosos, però és que des de que està Rosell que els mitjans són sicaris de la ploma del president. És molt trist que no hi hagi un mitjà esportiu blaugrana que analitzi el que passa amb la situació blaugrana sense embuts i sense limitacions de “si no fas el que et dic no tindràs entrevistes, minuts mediàtics o promocions de merchandising blaugrana”.

Per acabar, abans de posar-nos en matèria volia donar la meva opinió sobre el Gamper, entre altres coses perquè aquest any hi vaig anar. Si volen fer una festa per a robar als guiris que ho diguin a les publicitats, perquè és el que fan. No se si el problema és dels negocis que volen guanyar el màxim, si la culpa és del club al demanar massa diners als negocis. No sé qui té la culpa, però és inadmissible el que passa dintre de l’estadi. A la porta resulta que estaven registrant les motxilles buscant botelles de litre i mig per a agafar-les. Podria acceptar que li traguessin el tap per motius de seguretat, però que hi hagi gent que entri coses molt pitjors i que et vagin buscant com a bojos les botelles d’aigua grans i no te les deixin entrar ni sense tap és bastant penós. Sobretot quan després veus que les botelles petitets que són dos glops si que te les deixen entrar. Però quan vaig entrar al camp i vaig haver d’anar a comprar beure ho vaig comprendre tot. Una llauna de 33 cl, que tots sabem quan val al supermercat (entre 20 i 40 cèntims) et fotien 3.50 euros, per una botella d’aigua petita 3 euros. Per això no pots entrar aigua, perquè si entres aigua no et poden fotre la clatellada quan entres. Ja no és prou tocada de collons que has de fer cues enormes per a comprar-ho, que a sobre et foten una clavada de mil dimonis. A 30 graus a l’ombra i haver d’anar amb botelles de dos glops d’aigua. Però bé, qualsevol pot dir, si no t’agrada no ho compris, però és que el pitjor de tot és que a sobre a partir del minut 15 aproximadament de la segona part ja no en pots ni comprar. A més de 30 graus i no poder ni beure aigua. Fins que no passarà alguna cosa no ho arreglaran, com passa amb totes les coses. No se com no va haver-hi més d’una pujada de calor al personal, perquè era bastant insuportable. La gent de la volta d’on estava jo estava molt indignada, perquè a sobre que et claven, no pots ni comprar beure. Lamentable. Però bé, suposo que Rosellet i tots els seus palmers amb accés a càtering i copeta de cava al finalitzar el partit, aquestes coses no les veuen. A ells que, si només els interessa que la gent gasti.

Ara bé la supercopa.  Tema bastant patètic també que demostra el patètic que és el president que tenim i el poc que defensa el club i els seus socis. De cara a la galeria si clar, quan té un micro davant. Però que permeti que es jugui la tornada de supercopa a les onze de la nit, demostra el poc pes que té a la federació, demostra com se li’n foten al Barça Villar i els seus amiguets merengues des de que està Rosell al poder. Al senyor Rosell només li interessa cobrar entrada i guanyar els dos quilets de caixa. Se li’n fot que la gent no pugi anar al camp, que no puguin anar els nens, que la gent tingui una odissea perquè no hi ha serveis de transport després del partit. En lloc de pressionar a la federació, en lloc de almenys exigir que la federació pagui els serveis públics, per a que, si ell i els seus amiguets i companys de junta tenen plaça de pàrquing.

De la previsió de fitxatges, almenys una cosa que estan fent que m’agrada i és no llençar els diners en un central. La psicosi del central perquè els darrers anys hi ha hagut molt mala sort amb les lesions, però una defensa central, amb Piqué, Puyol, Mascherano, Bartra i en moments puntuals que pot jugar Song o Busquets, penso que és suficient. Sobretot quan veus les mitjanies que es parla i els preus que valen. A veure si es confia d’una vegada amb Bartra i se li donen minuts perquè l’any passat ja va demostrar que els mereix, encara que mitjans i entrenador estaven encegats amb Tiago Silva.

Encara no he parlat del partit, però es que va tenir poca història, molt poca. Un partit que es trenca al minut 1 i fot per terra tots els plans de Caparrós.

Del Barça algunes coses destacables, o almenys per a mi, a favor de l’equip. Primer l’entrenador que sembla que té les idees clares i que de moment no li està tremolant la mà a l’hora d’asseure estrelles o donar descans a Messi. Veurem amb altres jugadors si és igual de valent, però de moment ha arribat amb bon peu.

Parlava també dels centrals, perquè realment si l’equip planteja la pressió a dalt com sembla que serà novament aquest any, es recupera molt ràpid la pilota o almenys quan arriba als davanters rivals tenen molta distància entre la porta i on reben i els defenses prenen menys importància, com en temporades anteriors.

Molt destacable el rendiment, ja no parlo de Messi perquè és una animalada el que fa i la superioritat tant insultant que demostra en cada partit, parlo d’Alexis i de Cesc. El primer que poc a poc s’ha anat adaptant i està demostrant la qualitat que havia demostrat al calcio, encara que la gent no acabi d’acceptar-ho, perquè és difícil reconèixer que t’has equivocat. El mateix passa amb Cesc. Més d’un li està entrant urticària cada cop que juga Cesc i sobretot veient la influència que està tenint dintre del joc de l’equip. Els pròxims dies suposo que veurem al senyor de l’entorn amb alguna entrevista als mitjans de cara a “mantenir el seu status”. Ah no, que ja ha sortit en dues o tres entrevistes els darrers dies!!! Espero que el mig camp titular sigui Iniesta-Cesc-Busquets per als partits importants, perquè sinó estarem al mateix problema de sempre. Encara que el comentarista de ser Catalunya cada cop que la tocava el senyor de l’entorn li deia l’amo, encara que l’altre portava quatre assistències. Esperem que no el facin avorrir i que marxi com ho ha fet Thiago.

Molt bones sensacions del nou Barça amb intent de recuperació molt a dalt, treball de tot l’equip i molta més intensitat, amb un intent de jugar amb més velocitat en la circulació i que corri la pilota i no els jugadors, com passava l’any passat. Però clar, ni es pot analitzar degudament pel rival que van tindre davant, apart de que els equips sempre comencen la temporada amb moltes ganes. Esperem a la supercopa a veure com respon l’equip, però sobretot si s’aguanta això tota la temporada. En principi sembla que el Tata té la intenció de fer moltes rotacions, de cara a que l’equip pugui aguantar el ritme tot l’any. Veurem si s’atreveix i segons els resultats.

Per acabar una menció al que es va enfadar perquè no va sortir a les travesses de substituir a Tito i als que el defensen i alaben el seu treball. Al primer que es dediqui a fer jugar al filial, sobretot amb el mateix estil que el primer equip i tot el planter, no com un equip de tercera regional fent el ridícul per allà on va. Els que defensen el seu treball i parlen del gran mèrit que té, que mirin un partit del Barça B d’una puta vegada, en lloc de mirar els resultats al diari al dia següent, perquè el joc del filial fa pena, a sobre amb jugadors fora de posició, jugadors que juguen per ser família de qui són i un conjunt de desgavells que fan molta pena. Penosa la decisió de seguir amb aquest entrenador una temporada més, el mal que els fa als jugadors, que no progressen ni a la de tres, el pagarà el Barça en un futur.

Patètic.

Tot el que estem vivint els darrers dies a can Barça és realment patètic. Un encreuament de declaracions i una lluita d’egos que no porta a enlloc. Ja se que queda molt bé, el que he escoltat o llegit de segons quines persones, que el Barça està per sobre de tot, però per desgràcia és una realitat que això és una gran mentida, sobretot quan el Barça és un transatlàntic econòmic i de poders i influències que no tenen res a veure amb l’esport. El que estem vivint amb Pep i Tito és molt similar al que va passar amb Cruyff i Reixach i quan el més normal era que, quedessin tots dos un dia i arreglessin tot el que tenen entre ells, doncs no s’ha produït i la premsa dels darrers dies sembla més salsa rosa que esports, amb casaments, disputes personals, encreuament de declaracions i guerres que no porten enlloc.

El problema amb el refredament que es va produir entre els dos tècnics, és que la tercera part, que és la directiva, s’ha aprofitat per a utilitzar aquest tipus de disputes per a intentar danyar la imatge d’un dels dos, seguint sent fidels a atacar i anar contra tot el que faci olor a Laporta. Es van fotre perquè Pep seguia guanyant-ho tot o gairebé, cosa que suposava que no podien tocar-lo. Però quan va marxar van posar a tots els sicaris de la ploma i a tot l’entorn a anar llençant merda sobre l’entrenador, no de forma descarada, sinó de forma esgraonada i separada amb el temps. Alguns blogs i persones per la xarxa, han fet una mica de recopilatori d’aquests atacs, que quan els veus tots seguits te n’adones del que està dient Pep.

Ara avui ha sortit Tito i ha dit el que ha dit. Ningú pot dir-li res a Tito pel que ha dit, ja que segurament és veritat el que ha dit. Però les declaracions de Pep no anaven en cap cas contra Tito Vilanova. Jo vaig veure el que va dir, cadascú que s’entengui el que vulgui, Pep en cap moment diu que vagi a veure’l 2, 3 o mil vegades. Diu que el va anar a veure quan va anar per primer cop i després no va anar més. El perquè no ho va dir, però hi ha gestos que són bastant clars, quan ho veus per la tele. Suposo que els que ho van llegir per la premsa aquestes coses no es veuen, però el gest que va fer va ser bastant clar. Jo les paraules de Pep en cap cas les vaig veure contra Tito, sinó contra la directiva i els seus sicaris de l’entorn i de la ploma. El que passa és que aquestes dues parts del primer dia que han utilitzat a Tito contra Pep.

Que quedi clar que tampoc m’ha agradat el que ha fet Pep en aquestes declaracions. Però si que ha estat aguantant estoicament tots els atacs, que s’han dit durant la temporada i, podent fotre merder quan l’equip es jugava alguna cosa, fins i tot a la gala de la pilota d’or, es va callar completament i no va molestar en cap cas a l’equip. Ho ha dit en pretemporada i quan no afecta en res a les trajectòries de l’equip, quan simplement ha explotat.

La directiva que també ha fet riure, els que més, van tocar sostre ahir amb el president del club. Fent una actuació patètica davant les càmeres, manipulant, enganyant i sent un fals. Primer per les seves grans lloances a Pep, per a que avui tots els sicaris surtin a dir que és tant bo per no entrar en guerres. Després pegant voltes i manipulant per a no dir la veritat, preguntes de si o no clares, anant-se’n per la tangent.

Exemples n’hi ha molts, només en diré dos. Primer quan diu que el fitxatge Neymar no hi ha comissions ni res, que ell no n’ha pagat mai estant com a president. En canvi “deixa anar com qui no vol la cosa”, que li ha donat un dineral a una empresa del pare. Suposo que es pensa que la gent és retardada mental. Perquè si li pagues un dineral a una empresa del pare, quan es diu que li has donat al pare, doncs no cal ser molt viu per a veure que és cert i que ho han tapat amb una creació d’empresa, per a sobre blanquejar-ho directament. Quin treball ha fet la empresa del pare per a cobrar tants de milions??

Després resulta que li pregunten que si no té por que Tito no pugui exercir durant l’any i diu que cap metge li ha dit que no ho pot fer. Llavors hàbilment l’entrevistador li pregunta si algun metge li havia dit que Abidal no ho podia fer. Llavors li pega tres voltes a la cosa, ven la moto que si l’havien renovat estant malalt i bla bla bla, per acabar dient que és per un tema esportiu. Si precisament el que no entén ningú és que se l’hagi fet fora per motius esportius!!! Està reconeixent que l’ha fet fora perquè ha volgut, no perquè no pogués rendir al màxim nivell.

Però ja el colofó és quan va parlar de gran operació de la venda de Villa, quan diu que els fitxatges s’ha de mirar el sou que t’estalvies, si l’entrenador el vol o no, etc. que no només s’ha de mirar el que va costar i pel preu que es va vendre. Així perquè no ho va mirar amb el tema Ibra?? Per posar un exemple. En aquell cas no valia tot això, només interessava carregar-li tot a la motxilla de Laporta. Una entrevista molt patètica la veritat.

El Barça és més que un club i el Barça està per sobre de tot. Això és una frase molt bonica, però la trista realitat és que ja fa molts molts anys, que tots els que formen part del club, directives, entrenadors i jugadors, estan per sobre del club i miren pels seus propis interessos. Les directives perquè estan el temps que estan i moltes vegades ni acaben els mandats, per problemes de qualsevol tipus. Els entrenadors, no destaparem ara la inestabilitat dels seus càrrecs quan les coses van malament. Els jugadors, que tenen carreres curtes i que normalment són bastant egoistes. No cal anar molt lluny, aquests darrers anys, quan un jugador actual està posant per davant clarament els seus interessos als del club i de l’equip, encara que després vagi presumint de barcelonisme. Així que aquesta frase sobre el Barça és molt bonica però molt mentida al mateix temps. Per tant no podem pretendre que això passi com si res quan veiem com al mateix entorn li encanta tot això per a emplenar minuts de tertúlies i de pàgines de premsa. Una cosa que s’acabaria suposadament amb una trucada, resulta que es munta un circ mediàtic per a emplenar l’actualitat estival, mentre no es fitxi a ningú més. Totes les parts, tenen la seva gran part de culpa, uns més que altres, però esperem que després del d’avui, tots compleixin el que diuen, perquè tots parlen que no diran res de la seva vida privada però tots acaben parlant. Que compleixin i que deixin de fer el ridícul uns i altres d’una vegada, que cadascú faci la seva feina, que molts no l’estan fent i que deixin de fer mal a la institució. Si volen muntar pollastres, que dimiteixin i que se’n vagin de bolos als programes.

De l’actualitat esportiva dels darrers temps. Primer el tema Busquets. Gran notícia la seva renovació pel Barça fins al 2017-2018. Peça clau del Barça al que durant el tram final de temporada se’l va atacar molt injustament i se’l va culpar dels mals blaugranes al mig camp, per no atacar al que els dona entrevistetes, portades i minuts televisius i radiofònics, quan no hi ha futbol normalment, per a fer-los favorits. Apart dels privilegis que no es veuen clar. Molt bona notícia la seva renovació perquè així s’apuntala el mig camp de cara al futur.

El tema Villa. La veritat és que m’ha semblat vergonyosa la venda pel preu que s’ha fet. Per molt que ho vulguin maquillar amb variables, amb estalvis de fitxes, etc. Només cal veure que Callejón (si si Callejón) ha costat 10 milions d’euros al Nàpols. Entenc que Villa havia de marxar, primer per motius esportius, perquè un jugador així, amb la edat que té no està per a xuclar banqueta. Estava clar que algú havia de sortir per a fer-li lloc a Neymar i era el que tenia més números, així tindrà més rodatge Tello se suposa. Entenc que un jugador passada la trentena no el pots vendre pel que va costar, però vendre per 2 milions un jugador que et garanteix 20 gols per temporada com a mínim, és una barbaritat.

El tema Thiago. Per a mi és una venda lamentable, una venda que ens han volgut vendre la moto com a que el jugador se’n va voler anar a qualsevol preu i que ells pobres només podien treure un bon preu. De seguida van sortir els sicaris de la ploma a treure números freds per a intentar justificar que no tenia raó, deien que havia jugat mil i pico minuts, mil menys que Xavi i que tampoc havia jugat tant poc. Que si no s’arriba a lesionar hagués estat el jugador número 12 en quant a minuts. Em fan molta gràcia els “i si”. Després com aquell que no vol la cosa, posen en lletra petita que el jugador va jugar un partit de 12 a la xampions i que no havia jugat cap dels partits transcendents durant la temporada. I després encara es pregunten el perquè marxa o que si se’n va per diners. Se’n va per anar a un equip on jugarà el que millor està, un club on realment el volen.

Aquí el club s’ha limitat a dir-li que comuniqui al club el que vol fer. L’entrenador diu que va intentar que es quedi i al mateix temps en roda de premsa diu que “si viene Thiago y me juega un partidazo contra el Madrid, es posible que vuelva a ponerlo en otro partido trascendental. Si no es así, pues quizá juegue otro”. Molt bé Tito company. Però si hi ha una vaca sagrada que fa riure, segueix abaixant-se els pantalons miserablement. Quina mostra de confiança!!

Per això marxa Thiago, perquè hi ha posicions a can Barça que no juga el que millor està, sinó el que té la “posició guanyada” i juga per decret. Thiago se’n va perquè no confia amb Tito, com no confien els suplents aquest any que han merescut més minuts i que han jugat altres.

És una llàstima perquè se’n va el futur del Barça al mig camp, un jugador que va ser declarat el millor jugador a l’europeu sub-21 d’aquest estiu, que ha demostrat clarament que és de lo millor que hi ha del mercat jove europeu. Una baixa que la culerada es lamentarà i molt en el futur, sota el meu punt de vista. I el següent l’any que ve serà Cesc, si segueix veient que juga el mateix de sempre pel nom i no pel rendiment.

Ara a vore qui ve de central, que suposarà també que en un any Bartra se’n vagi també asquejat del Barça, quan té qualitat de sobres per a jugar en aquest equip, com ha demostrat sobradament.

Beckham blaugrana.

Des de l’entrada de Laporta a la presidència blaugrana, el Barça, amb alts i baixos, ha aconseguit un cicle triomfal bastant evident respecte al Madrid. Una època que va tindre un fet històric ben marcat i que va canviar el futur d’ambdós entitats. Laporta va guanyar les eleccions amb la carta Beckham i resulta que al jugador britànic se’l va endur el Madrid. Un fitxatge d’un Florentino ofuscat, obsessionat pels guanys publicitaris en un principi, quan tenia lligat a un crack brasiler, molt famós al seu país però una mica irregular que estava al PSG, un equip francès. Al final hi va haver un “canvi de cromos” i el que havia d’anar al Barça segons la campanya electoral, va acabar al Madrid i el que havia d’acabar al Madrid va acabar al Barça en una gran gestió llavors de l’actual president del Barça, que va actuar amb celeritat. Apart de tot això hi va haver també un fet encara més decisiu i que Florentino, ja suposo que molt penedit els darrers anys cada dia que es llevava de dormir en aquells temps, encara va fer una barbaritat més gran. Aquesta va ser deixar escapar a un jugador que va marxar ressentit per la seva falta d’oportunitats i perquè els “codis de vestuari” li barraven el pas i no tenia els minuts que necessitava per explotar. Així, se’n va anar molt ressentit amb el president i els que van barrar-li el pas. Aquest noi jove, després va triomfar al Barça. Es deia Samuel Eto.

Ara, actualment, les voltes que pega la vida, segurament el gran beneficiat en quant a currículum, probablement la carta més important que li ha donat la presidència i un cos tècnic una mica covard, que li ha fet el joc, estem a punt de viure els culers una situació semblant, però a la inversa. Estic parlant evidentment del cas de Thiago.

El cas Thiago és un cas que ve de lluny, és un jugador que ha brillat des de petit, que tenia un joc molt espectacular però que alguns el titllaven de agosarat, de faltar-li treball defensiu i en la pressió i de desconnectar-se dels partits. Se’l titllava d’una certa arrogància i en alguns casos fins i tot prepotència en el seu joc, motiu pel qual en principi no acabava de fer el salt definitiu al primer equip. Pep Guardiola li va llençar el repte de baixar novament al filial i mostrar-se com un jugador decisiu per al filial i llavors es guanyaria un lloc al primer equip. Ho va fer perfectament, va demostrar que la categoria se li quedava petita i va aconseguir pujar definitivament al primer equip. Pep va complir amb la seva promesa i li va donar importància a l’equip, malgrat que era suplent en molts partits, en jugava d’altres de titular o entrava algunes estones, apart de fer-li veure la importància que tenia dintre de l’equip. És la gran diferència entre Pep i Tito. El primer va aconseguir involucrar a tots els jugadors i sentir-se importants juguessin els minuts que juguessin, mentre que el segon, per a guanyar-se un respecte com a primer, va fer una clara distinció entre titulars i suplents i no ha donat els minuts que mereixien alguns per rendiment.

Thiago ha sigut una de les grans víctimes dels codis de vestidor i de les escales d’importància, de la evident importància i autoritat que té Xavi Hernández i com li està barrant el pas pels seus propis interessos. Aquesta temporada, quan Thiago havia de donar un salt important en quant a influència a l’equip, malgrat una evident millora en tasques defensives i en una millora en quant a primer efectivitat per sobre de floritures, no ha estat el cas i el jugador ha jugat molt menys de l’esperat. Jo ho veig totalment comprensible que tingui al cap marxar. I ens passarà com li va passar al Madrid en aquell moment històric que ho lamentarem molts anys. Molts equips estan a l’aguait d’aquest tema i la realitat és que el volen fitxar equips de primer nivell, per tant és totalment comprensible que el jugador es senti temptat a marxar. Si estàs a un equip, per molta paciència que tinguis, si veus que no s’està sent just amb el teu joc i amb el teu esforç als entrenaments, per a que jugui un jugador per decret, normal que tinguis aquests pensaments, per molt que estimis un club. Més encara quan resulta que els equips que et volen fitxar són equips de primer línia, equips que fa temps que busquen una peça concreta al mig camp i que et volen donar els comandaments del joc, com s’està parlant del ManU, que des de la baixada de Scholes i la seva retirada i tornada, porten temps fent diferents proves i sense trobar la peça correcta. Molt similar passa amb Cesc, que suposo que aquesta temporada serà la última que es queda al Barça si les coses segueixen així. Però bé, tranquils que Xavi batrà tots els registres de longevitat del club i seguirà engrandint el seu palmarès, l’únic que li importa, per molt que els mitjans estiguin emperrats en voler vendre el contrari. Però clar, les entrevistetes estivals i setmanes sense futbol, agraden molt.

En aquest cas hi ha altres coses també a comentar. Primer de tot les paraules de que Tito no el vol deixar anar i que l’intenta convèncer de que es quedi al Barça. Com s’ha dit de Bartra i com es diu de molts jugadors als que segons ell vol que segueixin però que després els moviments indiquen tot el contrari. A mi que diguin que Vilanova no vol que marxi sota cap concepte i que després resulti que no jugui gairebé mai, doncs em sembla una incoherència molt gran. Quan demostres que et baixes els pantalons davant de Xavi, no pots tenir en cap cas una autoritat davant del jugador a l’hora d’assegurar-li minuts.

També la premsa. Avui per exemple he vist la portada de Sport, que diu “Este crack no se puede ir”. És curiós quan porten des de que ha pujat al primer equip posant-li pals a les rodes en favor del senyor de l’entorn. Quan a la mínima que poden aprofiten per a vendre de forma totalment oportunista la seva falta de maduresa o quan fa alguna errada li fan la culpa descaradament i l’acusen d’arriscar massa en les seves passades. Quan porten dies posant-lo al mercat i traient-lo de la columna vertebral i del futur del Barça (on ben bé que està un jugador de 33-34 anys). Però bé, després de matar-lo, des de que amenaça la posició privilegiada del senyor de l’entorn, ara han de publicar coses contradictòries al que han dit en el passat, com la portada d’avui. Perquè després quan triomfi a un altre equip puguin dir “nosaltres ja ho vam dir”. Si marxa Thiago, ens passarà com amb Cesc Fàbregas, que després entrarà amb mal peu perquè va marxar i va costar un dineral tornar-lo a casa. Sempre la culpa la tenen els jugadors quan potser els culpables són els que aconsegueixen que marxin, per diferents motius.

Però bé, anem al tema institucional. Entenc perfectament ara, després de veure la clàusula “pago la festa als teus amics quan vinguin a Barcelona”, del contracte de Neymar, que hagin signat una clàusula de confidencialitat, perquè està clar que no serà la única sorpresa en aquest contracte. Els que fan fotocòpies en color, els que tant van matar a Laporta per pagar jets privats als jugadors, per a retallar dies de viatges, resulta que no els dol en el cas de Neymar. Com tampoc els dol quan venen els de Qatar, a pagar-li les farres i a contractar cuiners d’estrelles Michelin per a que els faci un arròs. Però clar ara si que es pot fer.

Com també es pot fer política amb el Barça, perquè són de la mateixa corda que els que manen clar. Resulta que els que han acusat i han llençat als seus sicaris de la ploma a matar a Laporta, fan una presentació a tot color de la segona samarreta amb la senyera, parlant de país, parlant de la catalanitat del Barça, al costadet del seu amic Mas, el que va a fer-se la seva foto a la llotja en cada partit important, sempre té entrada aquest!!! I que consti que jo no tinc cap problema amb la catalanitat del Barça, ni amb la senyera a la segona samarreta, ni amb que el govern català utilitzi el Barça per a promocionar Catalunya per tot arreu. A mi el que em fot és la falta de coherència i la hipocresia de l’entorn, que es critica segons qui ho fa.

Com també em fot que Rosell s’estigui carregant tot el que va portar Laporta o Pep i que estigui posant als seus amiguets. Com el que ha passat els darrers dies amb Zubi i la directiva i la dimissió per a que no facin fora a Valentín del seu equip de treball. Però com va dir Laporta en les seves declaracions fa uns dies, el senyor Rosell volia imposar a Scolari i Gratacós en lloc de Rikjaard i de Txiqui respectivament, motiu pel qual es va trencar la relació entre tots dos. Ara veiem que ja va posar a Gratacós amb calçador, primer li va donar un càrrec inventat quan va entrar a la presidència, després el va canviar de lloc i ara un cop més que el vol posar al lloc de Zubi. Primer posant-lo al lloc de Valentín, després ja li toca a Zubi. Un Gratacós que allà on ha estat no ha acabat massa bé que diguem, però que ha d’entrar per nassos. També s’han carregat al preparador Emili Ricard i poc a poc va posant a gent de la seva corda per a que se li atribueixi alguna cosa dels èxits blaugrana. Ara aquest any els ha entrat la vena de fitxar, el primer Neymar, ara falta el càsting del central. El més preocupant són les opcions que s’estan dient, uns per caríssims i per sous elevats, com Tiago Silva o David Luiz, altres per absurds, com ara Mathieu o Agger. Per a fitxar aquestes mitjanies es fa fora a Abidal?? Incomprensible, però tots sabem el que li agrada fer de mànager al president. Ell està encaparrat en dir que pinta bé l’any que ve, jo fins que no vegi el que porten i el que se’n va no ho tinc molt clar.

En quant al que queda de seccions, ja queda lluny el fracàs de l’handbol a la xampions, la secció d’hoquei va lluitar la lliga fins al final però no va poder ser, massa avantatge li van donar a l’inici de lliga, però la segona part va ser molt bona. Que hi farem, és una secció que mereix tot el respecte i que ha donat més títols a les seccions.

Queden el futbol sala i el bàsquet. Els primers ho tenen molt de cara, després de guanyar a camp contrari un partit (per a disgust dels lamentables comentaristes de marca tv que més no podien anar amb Elpozo), té dos match-ball a casa. La lliga pinta bé i malgrat perdre la xampions, tots vam veure com va perdre amb polèmiques arbitrals contra un equip d’un multimilionari, han donat la cara a totes les competicions i faran com a mínim triplet si guanyen la lliga.

El bàsquet ho té bastant més difícil, jugant a la pista de l’equip de l’estat el decisiu partit, amb un Navarro molt tocat gràcies a l’entrenador del Barça, que ha tapat les seves carències tàctiques encomanant-se a que Navarro li salvés el cul, com sempre. Amb un Saras molt tocat i amb alguns jugadors molt per sota del que s’espera d’ells i decisions molt controvertides del tècnic. Posant a segons quins jugadors sense merèixer-ho i deixant fora de la convocatòria a altres que tenen una capacitat ofensiva que li pega tres voltes a altres que si estan. La cosa pinta malament la veritat, no ja per la baixa de Navarro, sinó per la meva total desconfiança en aquest entrenador i perquè des del final del quart partit que el Madrid ja estan fent campanya per a que els àrbitres vagin condicionadíssims a Vistalegre. No se per a que ho fan això, si tots sabem els arbitratges com han anat, tant a pista madrilenya com a pista blaugrana. On he de firmar per a que al Barça a pistes calentes com la de Madrid li xiulen com han xiulat els dos darrers partits els àrbitres al Madrid al Palau?? Però bé, confio en la competitivitat d’aquest equip en partits importants i confio en que si no poden guanyar almenys donin la talla i no se’ls pugui recriminar res. És un partit de sensacions contradictòries. Si la derrota suposés la baixa de l’entrenador i amb ells alguns jugadors que pel que cobren no mereixen estar al Barça, no m’importaria la veritat, necessitem un tècnic en condicions que aprofiti com deu mana el que li porta Creus. Si guanya doncs evidentment content, però trist perquè suposarà que Xavi Pascual seguirà al front d’aquest equip.

Varis.

Els darrers dies estan passant moltes coses a can Barça, per tant segurament no les podré comentar totes, alguna cosa em deixaré, a més després de fer uns dies que per diferents motius no he pogut publicar res.

Primer que res, el tema lliga. És una vergonya com els mitjans tapen miserablement els triomfs del Barça i els minimitzen a l’infinit. Resulta que el Barça, amb un entrenador debutant, ha fet la millor lliga de la història i ha igualat la supermegafantàstica lliga que la caverna venia l’any passat. Com el gran triomf de mou, el final de cicle del Barça, etc. Igual que les copetes del rei, que l’any passat el Barça va guanyar tots els títols menors, excepte lliga i xampions i la temporada era un fracàs. En canvi l’any anterior el equip merengue va guanyar només una copa del rei i ja va ser la millor de la història. En canvi aquest any la lliga del Barça s’han limitat a donar el guanyador com aquell que diu i a dir que l’ha perdut el Madrid, que no l’ha guanyada el Barça. Molt bé nois, així anem bé. Quin fàstic de periodisme.

El mateix passa amb el fitxatge mediàtic del Barça clar, els que era meravellós ara no val res i viceversa. Per a la caverna sembla que no hagi vingut ningú de nou a la lliga, en canvi portaran un Callejón de la vida i serà la rehòstia madridista i li donaran cobertura de megacrack.

Però a mi ho sento però el cos em demana parlar d’Abidal. He escoltat moltes animalades, com per exemple que no és una ONG el Barça, que si són motius esportius, que si la decisió ha estat difícil però que Abidal no es pot queixar i ja la última que he llegit és titllar a Abidal de desagraït per dir a una ràdio francesa que estava emprenyat amb el Barça. Per a mi Abidal ha comès dos errors, el primer dir que ha estat el Barça quan ha estat la directiva el que la fet fora i sobretot el segon error, el de no dir les coses clares a la roda de premsa a can Barça i no donar-los la opció als miserables que han presa la decisió de fer-lo fora, de tenir una sortida digna i de no pringar realment pel que han fet. Perquè el problema del tema Abidal es que el jugador ha dit que està per a jugar, els metges han dit que està per a jugar i cap membre del cos tècnic ha dit que no estigui per a jugar. En canvi els que l’han fet fora s’han amagat amb els sentimentalismes barats i el cinisme per a no dir la veritat. Una veritat que no sap ni el  propi Abidal que ha estat el més sorprès de tots.

El tema Abidal no es pot ponderar mai de la vida en un tema esportiu perquè no se sap res, l’hermetisme sobre les seves possibilitats de jugar ha estat patètic. Cosa que encara ha sorprès més quan l’hem vist jugar que no ha desentonat en absolut. S’esgrimeix que no pot jugar dos partits seguits. Que Adriano els pot jugar?? Ben bé que ha demostrat que no, moltes vegades ni un. En canvi l’han renovat fins a 2017. En el cas de Adriano som una ONG o no?? Som una ONG per a que jugui un jugador semi retirat que juga a la carta per a poder arribar al mundial, primant totalment els seus interessos i valent-se de la premsa per a destruir el futur del Barça que l’ha de substituir?? En aquest cas no només li han permès, sinó que encara li han donat una prima per fidelitat!! Lamentable.

Si Abidal podia jugar un partit per setmana, més que suficient amb Puyol, Masche, Abidal, Bartra i Piqué per a afrontar la temporada amb condicions. Però clar, així el president que vol tornar a fer de mànager llavors no pot anar fitxant per aquí i per allà. Porta dos anys pregonant els problemes econòmics per culpa (segons ell) de l’anterior junta i resulta que ara està tirant els diners de mala manera.

Era una ONG per a donar-li un contracte de 1+1 per exemple a Abidal però en canvi no li dol donar 40 milions al pare de Neymar per prima de fitxatge. Amb una quarta part del que li ha donat al pare del brasiler paga els dos anys de contracte d’Abidal, amb bastant menys un any de contracte.

Del tema contractual de Neymar avui serà l’últim dia que parlaré, una cop s’ha fitxat això és com quan et toca un fill tonto, l’has d’aguantar, per tant jo almenys analitzo rendiment al camp, no pel que val com han fet molts amb segons quins jugadors i com han analitzat a Cesc o Alexis. La directiva del Barça tenia la oportunitat d’acabar amb les especulacions i el ball de números de forma molt fàcil, simplement havien de fer, com ja vaig demanar jo fa uns dies, que aclarir en roda de premsa quines havien estat les xifres exactes, com han fet amb tots els fitxatges, cost fixe + cost variable. Amb la clàusula de confidencialitat l’han cagada a base de bé, estan donant a entendre que tenen coses a amagar. Els que tant van criticar algunes operacions amb Traffic, resulta que fan encara pitjor perquè la despesa és infinitament més gran.

Però a mi el que més em molesta del tema Neymar és que ens tractin com a burros a la culerada. Amb la venuda de moto que si el jugador va escollir al Barça en lloc dels diners del Madrid, que si cobrarà només 7 milions de fitxa, que si ha fet tants de sacrificis pel Barça, que si al dia després de comprar-lo ja s’havia revaloritzat tant. Aquest tipus de comentaris i que ho pintin com la gran gestió és el que m’indigna bastant.

Per a començar, el jugador ha costat gairebé 60 milions quan era el seu últim any de contracte, per tant que no venguin la moto que és una gran operació. Resulta que el compromís no era tant i les ganes boges de venir, quan li dones 40 milions al jugador com a prima de fitxatge. Però sobretot la moto dels 7 milions i que ha preferit l’estil que els diners. El jugador ha escollit el Barça i cobrar 7 milions, entre altres coses perquè el Madrid només li cedia el 50% dels drets, mentre que el Barça és el total dels drets, gairebé vint milions a l’any en publicitat. Que no venguin la moto tampoc amb que el Barça guanya més patrocinadors perquè els patrocinadors van a Neymar, no al Barça. Amb gairebé aquests diners en publicitat, qualsevol megacrack pot acceptar cobrar 7 milions, perquè realment en guanya gairebé 30. Com tampoc ens venguin la moto que si s’ha revaloritzat tant i que val més del que va costar, perquè això només es podria fer servir en cas de vendre’l, si te’l quedes no val per a res.

Però bé passem al tema moviments. Es parla que marxa Villa, que es cedirà a Deulofeu, que ha de venir un central si o si. Espero que els noms de Rami, Mathieu i mandala, siguin una broma de mal gust, perquè manarien ous si el Barça es gasta diners amb aquests que no són jugadors per al Barça ni de conya. Però el moviment més lamentable, és posar al mercat a Thiago i la cagada aquesta de la clàusula. Com el Barça perdi a Thiago aquest estiu, la que es menjarà Rosell, serà comparable a la de Ronaldinho o Eto’o amb Florentino. És una barbaritat intentar vendre al futur mig del Barça i quedar-nos amb la vella glòria dominadora de l’entorn. És una animalada de proporcions gegantines.

I ja que parlem d’Eto’o, perquè no portar-lo per a ser el nou Larsson però amb més minuts?? El jugador ja ha fet els euros a Rússia i l’altre dia es va oferir a l’Inter. No se que espera el Barça a intentar portar-lo i deixar-se d’Osvaldos, Kloses i companyia. Jugador amb gol, més que contrastat i que coneix el sistema a la perfecció. Un jugador que mai hagués hagut de marxar del Barça i que es té la oportunitat d’arreglar-ho.

Tema selecció. És una vergonya que Busquets amb pubalgia estigui a la copa de la galeta mentre Alonso s’ha operat tranquil·lament aquest estiu. Cada vegada que hi ha seleccions se li’n foten a la cara del Barça. El poder institucional del Barça tant a Europa com a Espanya és nul des de que està Rosell. Ens tanguen a tot arreu.

Un Rosell que des de que està al Barça l’està destruint per dintre. La renovació d’Eusebio que ha fet el ridícul tot l’any, demostrant que tant que parla de pedrera se li’n fot aquesta. S’està carregant tot el que fa olor a Pep, com va fer Florentino amb els homes de Calderón. L’última víctima és la no renovació d’Emili Ricard. Quina animalada!!! Emili Ricard és el senyor que ha sortit a tots els vídeos de recuperacions llargues de jugadors, ajudant als futbolistes, acompanyant-los per la muntanya. Ara se l’ha carregat encara no se sap perquè.

I ja no en parlem si passem a les seccions. Unes seccions que han anat reduint el pressupost paulatinament, que han perdut moltíssim poder institucional. No cal anar molt lluny, només cal veure la tangada que ens van pegar ahir a la final de la lliga Acb. El futbol sala no es que precisament a la semi de la F4 ens ajudessin molt que diguem, la final d’handbol una altra i a nivell nacional segueix fotent-se’n a la cara l’Atletico.

Però el principal error és donar els equips amb grans jugadors a entrenadors de la casa pensant que tots són Pep Guardiola i això no sempre funciona. De moment a les seccions només ha funcionat al futbol sala. Els dos Pasquals donen moltíssim que desitjar i són els principals culpables del que està passant a les seccions de bàsquet i d’handbol.

El pitjor de tot és com vas veient que fan molt bons fitxatges a priori i que després els utilitzen molt malament. Podríem estar parlant molta estona i donant molts exemples, però no acabaríem mai, per desgràcia, amb els Eusebio, Pasquals, etc.

El Barça està en molt males mans i té pinta que encara anirà a pitjor la cosa. Una directiva que va agafar un equip a dalt de tot i que l’està autodestruint de mala manera i donant una imatge penosa, amb tracte a jugadors com Abidal, com Jernemyr, com Jawal, com els xavals del filial que han fet fora i altres que han aprofitat de forma horrible, la manera com es fa fora a Mia Ordeig, com es fa fora a Muniesa, el poc respecte per Bartra, sonant noms com Mathieu per a jugar en la seva posició. Fatal.

Les coses clares.

Porto 3-4 dies, amb el cap com un bombo, escoltant els números del fitxatge de Neymar. Segons qui parla són uns diners per al club, altres per als fons d’inversió i altres per al pare del jugador. Segons qui parla, es parla de més de cent milions, d’altres de 50, altres de 70, 80. No és normal la veritat. Comença a ser hora, que les xifres es facin públiques per part dels dos clubs implicats, no pot ser que cada mitjà de forma interessada comenci a filtrar xifres segons els colors que tingui per a fotre merda sobre l’equip rival. Això es soluciona fàcilment, comunicat conjunt dels clubs amb el que ha costat el fitxatge, no parlo del sou que guanyarà el jugador, que jo personalment penso que no s’hauria de fer mai públic, sinó del que li costa al Barça. Espero que hi hagi algun mitjà a la presentació, amb un parell de nassos, de preguntar quant ha costat realment el jugador, perquè ja sabem tots com funciona la premsa avui en dia, que no li donen el paperet amb la pregunta que ha de fer cada mitjà, però gairebé. És una cosa que s’ha de deixar molt clara, sobretot després de tot el que hem vist des de que ha entrat el gran president que hi ha ara.

Perquè un president que se li omple la boca amb les fotocòpies en blanc i negre i l’austeritat com a bandera, les xifres que s’està parlant per un jugador que acaba contracte aquesta temporada, són indecents. Per això tinc tant d’interès amb el que ha costat, per la incoherència i la demostració de la mentida que és aquest president.

Primer el tema del president, perquè a mi més que res em molesta que s’estigui venent com una gran operació, quan és una barbaritat. Quan hi ha jugadors que del primer dia, se’ls està qüestionant pel preu que van costar, quan a rendiments molt similars amb altres jugadors, es qüestionen uns i altres no pel seu preu o per ser de la casa. Quan debats amb algú o mires la premsa, quan ja no els queda argument a l’hora de comparar rendiments, surten amb la típica del preu, cosa que jo mai faré, perquè a mi no m’importa el que hagi costat un jugador, ni el pago jo, ni el jugador té la culpa que tots dos clubs acordin aquest preu. Em sembla molt lamentable quan maten a un jugador pel que ha costat, en lloc de posar-se amb el que l’ha comprat per aquest preu, però clar, tots sabem com van aquestes coses.

El que més em toca la fibra de tot el tema Neymar, és que a sobre vagin venent el gran compromís del jugador, que si ha decidit venir al Barça per un projecte, per un sistema de joc, per un estil, etc. Després resulta que el jugador es quedarà la totalitat dels ingressos d’imatge (gairebé 20 milions a l’any) i a sobre per a que fitxi pel Barça, li han pagat una prima de fitxatge que encara està per aclarir, es parla de 30, 40 o 50 milions. Després sortiran en roda de premsa i diran que el jugador estarà al segon escaló salarial de l’equip i ho pintaran com un gran esforç econòmic del jugador, després de cobrir-lo d’or per a que hagi escollit el Barça. Es pensen que som burros la gent o que?? Amb el temps que fa que estan amb el tema i amb la morterada que li han donat per a que vingui, com poden parlar de compromís amb el club i que ha vingut per l’estil. Ha vingut entre altres coses pels 40 milions que li han donat i pels drets d’imatge. Que no ens venguin la moto home.

M’ha tocat bastant els pebrots també, les paraules de Tito de que ja feia temps que l’estaven seguint i que era una maniobra molt bona. Si tant de temps fa que el segueixes, el que has de fer és endur-te’l quan és un xaval i formar-lo aquí, fitxar-lo quan acaba contracte. Ara resulta que el volien tots i hem estat dos anys sense el jugador i hem pagat una morterada quan podia vindre gratis. No se, potser a lo millor el Barça ha de seguir aquest camí, fitxar-los quan són promeses i foguejar-los al filial, no el de la portera de Nuñez de treure el talonari i punt.

Després està el tema de cansament. Abans de que hagi arribat, ja han omplert mil portades del jugador, ens l’han posat fins a la sopa, porten quatre dies omplint diaris i tertúlies. I això que encara ni ha vingut!! Estan corrent un risc enorme amb el tema, que la gent li agafi mania i que del primer dia entri amb mal peu, sobretot per part d’aficions rivals i sobretot jugadors. Tots sabem el que va passar amb Cristiano i amb tot el bombo que van muntar amb el fitxatge, que a cada partit hi havia algú que li “donava la benvinguda”. Estaria bé que rebaixin el to i deixin de fer especials, recopilatoris, la vida i obra del jugador per entregues, entrevistes cada dia a entorn o algú que parli d’ell, etc. Però clar, ara acaba la lliga i els mitjans ja s’estan fregant les mans.

Uns mitjans per cert, que és ben vergonyós ara veure als mitjans que fa dos anys li llepaven el cul, posar-lo com un dimoni, mentre que els que el posaven com un dimoni, ara ho pinten tot de color de rosa. Com canvien les coses de que vingui a un equip o un altre!! Afortunadament, gràcies a les noves tecnologies, queda tot enregistrat i es veu el llautó dels sicaris de la ploma. A continuació alguns exemples de “donde dije digo, digo Diego”:

http://www.sport.es/es/noticias/josep-maria-casanovas/20110920/quedense-con-neymares-fichaje-locos/1155197.shtml

http://www.sport.es/es/noticias/josep-maria-casanovas/rosell-mete-gol-florentino-1217735

http://www.sport.es/es/noticias/lluis-mascaro/20110624/mohicano-neymar-menuda-perla/1053344.shtml

Només alguns exemples. Podria treure’n un centenar d’ambdós costats, tants dels Ronceros i cia que era un nou deu del futbol i ara és una castanya com d’altres “periodistes” blaugranes que ara Neymar és la re hòstia.

El problema dels mitjans és aquest, que han passat d’informar a buscar els seus diferents interessos comercials i cada dia fan més el ridícul.

Sobre el tema Neymar només em queda que donar la meva opinió. Pot semblar que amb els meus comentaris tingui mania del jugador o que les meves valoracions són subjectives. En cap cas. Jo de moment em queixo del que ha costat, sent l’últim any de contracte i de tots els punts foscos que hi ha amb aquest tema. A partir d’aquí, valorar el seu rendiment com el de la resta, el dia que ho faci bé alabar-lo i el dia que ho faci malament dir-ho també. A mi aquest jugador em genera molts de dubtes la veritat. No dubto de la seva qualitat individual o de les seves condicions per a triomfar, dubto de la seva adaptació al futbol d’alta competició. Com també dubto d’on jugarà i com jugarà l’equip. Canvia també de veure’l a Brasil, fent bicicletes amb la gespa super alta i el defensa mirant-lo, al joc que es juga aquí i sobretot al Barça. Dubto que pugui fer la feina que fan els extrems aquí. Si la cosa ha de ser, tornar a dominar el joc i la pilota i que els extrems facin por als rivals, en lloc de perseguir als laterals, endavant. Si ha de servir per a atreure atencions defensives, amb Messi i generar més espais a la resta, benvingut sigui. Però si ha de jugar-se com aquest any, no ho veig massa clar la veritat. Espero equivocar-me, però he vist al jugador en partits contra seleccions europees i no es que hagi jugat massa bé contra cap. Però bé, un cop aquí ja està fet, el que hem de fer l’afició és recolzar-lo i intentar que l’adaptació sigui el més ràpida possible. Que tingui la mínima pressió possible i que pugui jugar amb un mínim de tranquil·litat. Tot el contrari que amb Cesc, Thiago i Alexis vaja. Però ja té l’avantatge que no juga al lloc de cap vaca sagrada, cosa que de primeres és bastant tranquil·litzadora per a ell.

El tema Valdés, avui diuen que està a Mònaco per a signar i passar revisió, altres que no és cert. Cadascú és lliure de fer el que vulgui, però personalment em sembla una cagada i grossa, marxar del Barça a un club que no jugarà ni UEFA i de recent construcció. Però bé, que deixi calerons i bon viatge. La veritat és que el seu comportament i la seva sortida del club ha sigut molt lamentable, per tant, de sortir com un heroi, per a mi sortirà amb la més gran indiferència, és el que es mereix. Bon viatge i gràcies pels serveis prestats.

En clau futur, resulta que ha sortit la llista de la copa galeta. Nou jugadors espanyols convocats, apart d’Alves i apart de tots els sub-21 que marxen a jugar europeus, etc. Resulta que al que han matat tot l’any perquè es va operar, és l’únic que ha renunciat a jugar amb la selecció, mentre que altres que han passat mig any sense poder jugar o amb un rendiment lamentable, se’n van sense el més mínim remordiment. Però clar, aquests es callen la boqueta els mitjans, el gran capità que renuncia per a començar la temporada en plena forma, aquest el maten per operar-se quan ha volgut. Aquest és el tracte que li han donat els miserables.

Una pretemporada que sumada a la gira asiàtica, serà difícil a nivell físic i tornarem a tenir problemes per arribar com toca al moment decisiu. Esperem que Tito, amb una lliga al sarró, guanyi amb valentia i faci més rotacions, que torni a l’essència del Barça i es deixi d’un Barça tan britànic d’anada i tornada i que es passi al control total de partit i atac posicional i pressió organitzada.

Volia parlar del derbi d’ahir, però és que em sembla tan lamentable tot el que ha passat amb la indignació pel tema de Colón, l’actitud dels pericos ahir al partit i els insults, algun d’ells miserables i inexplicables, que passo de comentar res. Em va donar bastant de fàstic veure les patades gratuïtes i el joc miseriós dels pericos la veritat. Molt indigne. Clar que si haguéssim anat de blanc i amb un altre escut les coses haguessin estat diferents.

L’arbitratge un cop més vergonyós, amb una barra lliure lamentable. Sort que es va encarrilar la lliga aviat, perquè els arbitratges aquest any han estat nefastos. Així com la cobertura dels mitjans públics i privats d’aquesta lliga.