Així no.

La veritat és que després de lo d’ahir poques coses es poden destacar del Barça, poques coses es poden dir per animar a la culerada, perquè ahir va sortir tot rematadament malament. Però com diu la frase popular “Cadascú té el que es mereix” és més certa que mai.

Primer que res per la poca autocrítica i la penosa forma d’analitzar els partits per part de l’entorn blaugrana, per ser tan hipòcrites. Perquè hipòcrites? Molt senzill, perquè des de l’època de Pep que tots van treure pit del joc de l’equip, de la forma de guanyar i de les victòries jugant a segons quin estil de joc, cosa que va fer que el Barça fos l’equip amb més força mundial i amb més seguiment internacionalment. Aquest que treien pit i que es passaven els dies criticant el resultadisme de l’etern rival i del conformisme amb només les victòries sense mira com arribar a elles, parlaven d’estil contra cartera, de futbol contra resultats i tot un compendi de tonteries. Ara ja porten any i mig que són més resultadistes que ells i fan autocrítica zero, excepte quan es va perdre amb el Bayern que ho volien cremar tot. Ni tant ni tant poc. És el que ha passat aquestes darreres setmanes, que els “periodistes” s’han escorregut amb el joc del Barça i amb les seves “gestes”, analitzant erròniament amb el resultat a la mà. Jo la setmana passada ja vaig dir que no em va agradar el joc a la tornada de copa davant la Reial Societat, un joc totalment pla i que va resoldre Messi amb un xut a porta en 45 minuts, però clar, l’entorn va dir que va ser un partidàs i que poc més que havia tornat el Barça de Pep. Quina barbaritat!! Inclús vaig anar en contra de tots els meus companys del programa de ràdio que deien que aquell partit s’havia de jugar així.

Amb el City va passar el mateix, el Barça va fer un partit molt dolent, fins al gol, sense xutar a porta, controlant la pilota sense cap profunditat i sense evitar ocasions de gol, perquè el City va tenir dos oportunitats clares per cap del Barça. Amb la jugada de l’expulsió el City es va descol·locar una mica i el Barça va tenir tres ocasions en cinc minuts per a marcar, però no ho van fer i el City, es va refer i amb un home menys va tancar al Barça i li’n va poder clavar un parell de gols que va salvar la defensa en una ocasió i Valdés l’altra. Però va venir el gol d’Alves al final del partit i es va guanyar 0-2. El partit del Barça va ser molt dolent, però l’entorn va començar a llençar petards i a fer el prepotent, inclús l’entrenador va donar tres dies de descans a l’equip, com si el partit d’ahir fos contra el Valladolid (per posar un dels que està per baix). El partit va ser dolent del Barça, sense pràcticament generar perill i patint fins al final amb un més al camp, però clar, com va guanyar 0-2, tots els “analistes” amb el resultat a la mà ho van trobar fantàstic. Ara avui els molt hipòcrites treuen foc pels queixals i ho engegarien tot a la merda. És el que té el resultadisme que tant criticaven i que ara fan el mateix, que quan el resultat és bo, et tapa totes les misèries, però quan el resultat és dolent, no tens res on agafar-te.

El Barça ahir va fer un dels pitjors partits dels últims anys, un partit horrible on tots tenen la seva part de culpa. Primer que res l’entrenador, un entrenador que li ve gran aquest equip i aquest entorn, un entrenador que no sap on està i no té el més mínim coneixement de la lliga i que ni és capaç de fixar-se. I no ho dic només per ahir, tothom que em coneix sap que no m’agrada des de fa temps, tothom que llegeixi aquest blog ho sap. Un entrenador que fa una alineació tan covarda com ahir, no mereix ser entrenador del Barça, ja el que em faltava per veure és una alineació amb dos pivots defensius al camp d’inici. On es pensava que anava a jugar aquest personatge?? On ha viscut les darreres setmanes i els darrers dies on la reial societat ens ho va posar dificilíssim a la copa? On ha estat els darrers dies on s’han escalfat el partit i l’ambient des de Sant Sebastià i sobretot per part de la caverna?? Fins i tot l’àrbitre se’n va adonar i es va sumar a la causa de la “vendetta”, menjant-se faltes al mig camp per a propiciar les contres de la Reial i menjant-se targetes quan agafaven i tallaven jugades.

On ha viscut aquest senyor aquests dies?? Es pensava que els donarien caramels a Anoeta ahir?? Lamentable. Que també té part de culpa la direcció tècnica, perquè veient l’alineació hagués hagut de fer-li veure a l’entrenador que no era el dia, inclús quan estava expulsat a la grada, Zubi ni li parlava, quan al descans al pujar a la grada li hagués hagut de fer veure que havia de fer canvis.

Una alineació, que sent imperdonable, pots entendre-la si el rival és molt inferior i estàs entre mig d’una eliminatòria de semis de xampions de 10 dies. Però justament el partit on la setmana vinent tens festa perquè no jugues xampions i tens una setmana blanca?? És totalment incomprensible. Ahir no era un partit per a fer provatures amb el mig camp, ni amb el lateral. Que jugués Bartra em va semblar bé, perquè sempre dona la talla, ahir va fallar amb el gol, més que fallar va fer un mal rebuig, però no té cap culpa que el que li havia de fer la cobertura estigués amb el cap a un altre lloc. L’equip va estar molt malament entre altres coses perquè es trobaven incòmodes al camp, a Busquets se’l va veure totalment perdut, fora de lloc, Song va fer el pitjor partit des de que està al Barça, però clar no es fàcil jugar quan no tens amb qui associar-te pràcticament, quan et venen per tot arreu en carrera. Perquè el Barça ahir la errada més gran, sota el meu punt de vista, va ser la poca ambició per guanyar, la poca intensitat i les poques ganes de córrer i de posar la cama.

S’acusa únicament a la defensa, però un equip de futbol no es pot tallar en diferents parts i acusar només a uns. Quan tot l’equip està concentrat, pressiona i està posat al partit, la defensa va molt millor. Si la resta no corren qualsevol defensa és un colador i és el que li va passar al Barça ahir. Els de davant no van pressionar, els del mig estaven descol·locats i la defensa va caure com un castell de cartes quan treus una de les de baix. Moltes ocasions defensant contraatacs en inferioritat numèrica, manca de concentració a les marques, com es va veure al tercer gol, que hi ha cinc jugadors en línia i Zurutuza entra pel mig totalment sol sense veure’l ningú. Així no es pot jugar. Si a això li sumem que el porter va estar horrible, que l’equip va jugar caminant, les coses no poden anar mai de la vida bé.

I el paquet de l’entrenador, més pendent de la bronca entre banquetes i de fer el hooligan, hagués hagut de seguir el partit i veure que les coses no anaven bé. Aquí és on es veuen els bons entrenadors, els que rectifiquen quan toca, no els immobilistes que tanquen els ulls i els descansos no valen per a res. Al descans havia de fer un parell de canvis i reactivar l’equip, no pensar que com Messi ha empatat a veure que passa a la segona part. Dos canvis que eren bastant clars sota el meu punt de vista. El primer el de Cesc per un dels dos pivots defensius, estava clar que el Barça necessitava visió de joc i combinació, era incapaç d’aguantar la pilota, era urgent desfer aquell despropòsit. Lamentablement no va poder ser, perquè tenim un entrenador mediocre. El segon canvi era Alexis per Neymar. Un Neymar que va fer riure ahir, si no està preparat per jugar que ho digui i doni pas a un altre jugador, cap ambició ofensiva, cap treball defensiu i més pendent de les botes que de jugar. Comença a tocar els collons la tonteria de canviar-se de botes a cada partit pràcticament, no se si és un tema publicitari però comença a ser hora de que es centri als escalfaments previs en provar les botes i no perdre el temps durant el partit. Ahir Neymar va decepcionar a tothom moltíssim. Si ha d’oferir aquest rendiment ha de ser suplent avui en dia.

El Barça va caure en la trampa del rival, fer el mateix que en copa però sabent que el Barça tindria la pressió del resultat, que no podia empatar, defensa poblada i ja tindrien alguna oportunitat per una errada o per una passada llarga. I així va ser, feia llàstima veure a dos davanters i mig intentant fer alguna cosa, amb Iniesta intentant-ho des del mig i amb zero creativitat, contra dos línies de 4 defenses davant mateix de l’àrea. No se que es pensava que passaria el Tata per a fer la merda d’alineació que va fer la veritat, a més després de tenir dos partits contra ells en quinze dies i després de dir l’entrenador rival que jugarien així. A mi no em serveix que entoni el “mea culpa” en roda de premsa posterior, els tres punts ja estan perduts, el que no pot fer és cagar-la d’aquesta manera en un partit tant trascendent, sobretot veient la importància de la pròxima jornada.

Del partit només es pot salvar un Iniesta que ho va provar tot, un Busquets que anava perdut però que tot i això va ser del millor de l’equip, Pedro més per la voluntat i el que va córrer que no pas pel rendiment, un Bartra que va fer en general un bon partit i Messi que va fer el gol i va provar algunes passades i jugades individuals. La resta lamentables, totalment apàtics, sense ganes.

Molt mal partit de Song, que no va fer un bon treball ni en defensa ni en sortida de pilota, horrible Piqué, que se’l va veure totalment fora del partit i sobretot un lamentable Valdés. Un Valdés que en lloc de pensar en el seu futur hauria de pensar amb el seu equip, que hauria de començar a treballar als entrenaments les sortides perquè ahir va fer absolutament el ridícul. No pot ser que un porter del Barça doni tant poca seguretat a la seva defensa a les jugades de pilota aturada, no es poden fer aquestes errades que va fer ahir. Encara surt després i diu que els han guanyat en intensitat. Sobretot a tu, que sembla que tens el cap a un altre lloc company. A veure si resol el seu futur d’una vegada i es centra amb el que queda de temporada.

El Barça va començar l’any amb +5 i ja està -3 punts dels de dalt. Ho poden pintar com vulguin, però aquest entrenador no està donant amb la tecla, perquè jugar com “la roja” a defensar amb la pilota i xutar 2-3 cops a porta en tot un partit, com es va veure a Sant Sebastià i Manchester no és la solució. Està clar que l’entrenador que té ara el Barça li va gran. I el més preocupant és que el president diu que renovarà segur.

Un president que comença a fer riure com el seu predecessor, amb el cas Neymar resulta que ara volen pagar més de 9 milions a hisenda pel tema del fitxatge. No estava tot tant ben fet?? Que pinta ara que hagin de pagar més a hisenda? El Barça no es mereix uns dirigents com els que té ni un entrenador com el que té, tant el primer equip com el filial.

Queda demostrat.

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir al partit del Barça en directe, li agraeixo al Tata que li donés descans a Xavi, perquè gràcies al mig camp que va sortir anit vaig poder veure en directe un dels millors partits de la temporada, un partit on el Barça va jugar amb onze jugadors des de l’inici del partit.

Ahir va quedar demostrat, un cop més, per molt que intentin repetir una mentida mil cops per a que esdevingui una veritat per alguns, que Iniesta i Cesc estan plenament capacitats per a portar el ritme d’un partit del Barça i jugar a diferents velocitats segons els interessos de l’equip, que són capaços de controlar el ritme i la pilota i a més, el més important de tot, són capaços de generar ocasions de perill des dels interiors i són capaços al mateix temps de defensar cap enrere i d’ajudar a Busquets en la recuperació de pilota.

Ahir, com els millors partits de la temporada, a Mestalla per exemple, el mig camp del Barça és un dels partits on s’ha generat més velocitat en la circulació, un dels partits on s’ha generat més ocasions en atac estàtic i un dels partits on els interiors han recuperat més pilotes en camp contrari, generant ocasions immediates. És el que té jugar amb dos jugadors a la part de creació que són capaços del millor ofensivament i que no desentonen en cap cas defensivament. Tant Iniesta com Cesc se’n van fer un fart de córrer cap enrere i recuperar pilotes, ja fos talls complerts o tocs de pilota suficients per a tallar la jugada i que arribés a un company. L’exemple més clar el primer gol de Messi, que ve d’un tall de pilota de Cesc, estirant una cama per a tallar la pilota i donant-li el gol pastat a Messi amb la defensa del Rayo totalment descol·locada al perdre la pilota en la sortida. Les comparacions són una mica odioses, però quan estàs acostumat a veure que hi ha un titular que quan li passa a un pam de la bota és incapaç d’arribar, la diferència és insultant. Ahir es va veure clarament que Busquets pot fer la funció de donar la pilota al central que ve de cara o d’obrir a banda al lateral quan tot l’equip rival està tancat al darrera, no es necessiten dos jugadors per a fer aquesta funció. En un món just on juguen els que estan millor, veient el partit des de la grada o des d’on el  mirés, no crec que estigués molt content mirant el partit, el senyor que ahir no anava convocat, però clar, quan jugues per decret les coses són molt diferents.

Els millor mig camp possible que es pot veure avui en dia al Barça és el que es va veure anit, amb Busquets, Iniesta i Cesc. Perquè és el millor possible? Molt fàcil. Aquests tres jugadors poden fer perfectament la funció que fa Xavi, en canvi aquest no pot fer gran part de les funcions que fan aquests tres. A més es combinen a la perfecció, quan un es queda a l’organització, l’altre puja a la mitja punta per a assistir o pujar a la rematada. Cosa que distreu moltíssim a les defenses perquè no tenen un jugador fixe per a marcar, perquè a sobre es suma Messi baixant a rebre, es suma un Pedro o Alexis que entren en diagonal, deixant als laterals tot l’espai per banda, sumat a que tant Cesc com Iniesta et poden entrar per qualsevol dels dos interiors. La mobilitat fa que no tinguin un referent fixe per a marcar i que es pugui crear un desconcert que genera moltes ocasions de gol. La jugada del gol de Pedro, amb un Cesc partint de la part de la organització, buscar una paret amb Iniesta i entrar a l’espai és impensable quan juga l’altre. Les passades entre línies de Cesc, Iniesta o Messi aprofitant els espais com el gol d’Alexis són impensables estant altres jugadors. El que no entenc és perquè s’ha de sacrificar tot això per interessos personals d’un jugador. No em pot entrar al cap que a can Barça, on es suposa que el club està per sobre de qualsevol jugador, que no hi hagi justícia esportiva i juguin jugadors pel que representen més que pel que fan al camp.

Ara s’anirà a Manchester i no se sap que farà el Tata. Jo no ho voldria, però té pinta la cosa que li agafarà el canguelu i farà una alineació molt similar a la del dia de la tornada de copa, partit on es va xutar un cop a porta i en una contra que acaba en gol de Messi, però que no es va encaixar cap gol. Tot i que la Real Societat va poder fer-ne quatre perfectament, com no van marcar fins al final tota la premsa i l’entorn corrent-se de gust amb el partit. Un partit que va ser infumable durant 65 minuts i que es va animar mínimament quan la Reial va llençar la tovallola i es va convertir en un partit d’anada i tornada. Però clar, amb aquest tipus d’alineació es dona cabuda als tres interiors i asseu o bé a Alexis o bé a Pedro, que no es queixen, després Neymar que acaba de sortir d’una lesió i es té la excusa i així tots contents. S’està veient en la majoria de partits importants aquest any, que es caga i surt a sortir més a jugar com juga “la roja”, que no pas com juga el Barça habitualment. És el que té tenir un entrenador covard. Em voldria equivocar, és més espero equivocar-me, però el Barça sortirà a Manchester amb un equip format per: Valdés, Alves, Piqué, Mascherano, Alba, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc, Messi i Pedro.

Però tornem al partit d’ahir. El Barça va fer un autèntic partidas, certament jugava amb el Rayo, però avui i ahir s’ha vist als dos coliders, veure com juguen partits horribles i amb equips assequibles es dediquen a defensar i a sortir al contraatac. El Barça va tenir l’ambició i la responsabilitat envers els seus aficionats, de fer un bon futbol i anar a marcar més gols, d’intentar fer un bon partit, no la llei del mínim esforç aprofitant la qualitat dels teus homes de davant. El Barça va fer un partit molt entretingut, amb moltes ocasions de gol i que a la primera part ja hagués pogut acabar amb 4-5 gols al marcador, a la segona part va seguir igual però amb bastant més encert i es van veure autèntics golassos de tots els colors, de jugada individual, de jugada col·lectiva, de combinacions ràpides, assistències espectaculars, vaselines i un xutàs de Neymar.

En l’apartat individual destacar com sempre primer que res a Messi, que va tornar a ser decisiu en gairebé totes les jugades de gol, ja fos marcant o participant en la jugada o assistint. En directe és molt significatiu veure com quan la agafa Messi hi ha un soroll especial a l’estadi d’expectació a veure com acabarà la jugada. És el que té ser el millor jugador de la història, les expectatives que generes en cada ocasió. Se’l va veure, un cop més, molt ràpid i molt participatiu, molt desequilibrant cada cop que controlava d’esquenes amb un jugador al darrera que marxava amb un driblin sec o un control orientat. Molt bé l’argentí que poc a poc va perdent la por de les lesions i s’assembla més al millor Messi.

Però el que va ser decisiu al partit va ser l’entesa entre Iniesta i Cesc. Com quan puja un es queda l’altre i com ocupen entre tots dos els espais buits, ja sigui en atac com en defensa ajudant a Busquets, permetent que els laterals poguessin pujar a l’atac amb tranquil·litat. Molt bon partit de tots dos, amb un Cesc que ve confirmant la importància del d’Arenys dintre de l’equip, en quant a la creació i l’assistència i un Iniesta que cada cop s’assembla més al millor Iniesta. Ahir va fer un recital de joc, amb el que ens té acostumats i apart ahir es va treure de la mànega una paret espectacular amb Cesc de tacó. Es van veure les habituals croquetes que fa “a lo Laudrup” i se’l va veure molt implicat en el joc. Aquesta parella va ser decisiva al partit, generant tot el joc ofensiu, donant una velocitat espectacular a la circulació jugant a un o dos tocs i que va fer que la part davantera estiguessin tots implicats des del minut 1 i que tinguessin ocasions per a poder marcar tots. Molt bona feina de tots dos. De fet s’ha vist coses similars en tots els partits que s’ha gaudit de tots dos a l’onze. Una llàstima que no ho puguem veure cada setmana i sobretot als partits més importants.

Molt bé la defensa, amb un Alves que sembla que torna a tenir el puntet físic que se li espera i que va fer una molt bona feina ofensiva, per sort arriba als moments més importants de la temporada a ple rendiment. La parella de centrals es van combinar molt bé, és el que té portar tant de temps jugant junts. Tant un com l’altre van estar molt encertats en l’anticipació i amb el tall de pilota, amb menció especial per al capità, que un cop més va demostrat que no té raó de ser el maltracte que està tenint per part del Tata. Tant de bo tingués la mateixa valentia amb altres jugadors, que en canvi posa de titulars tots els partits amb 34 anys. Si el capità no està físicament per a dos partits seguits, està perfectament per a un a ple rendiment, em sembla molt injust el que s’està fent amb un jugador que ho dona tot als entrenaments i al partit i que és el primer d’arribar al vestidor i l’últim de sortir. Quin exemple els dona el Tata als joves si veuen com tracta a un professional com Puyol.

Adriano també va fer un bon partit, sense perill per la seva banda de l’equip rival i que va obrir el marcador amb un dels seus habituals golassos de fora de l’àrea. Un jugador que té la lacra de les lesions, però que en partits tancats pot ser una arma molt interessant pel seu xut de fora de l’àrea. A vegades no per treure més davanters no ets més ofensiu i és una cosa que hauria de tenir en compte el Tata en partits on costa marcar. Alba és el titular, però pot donar minuts al brasiler en aquestes situacions.

Els dos extrems van treballar molt bé i van tenir el premi del gol, van estar molt actius, aprofitant els espais que deixaven els companys amb els seus moviments i van treballar molt bé com sempre en la pressió i el treball d’ajudes als laterals. Molt bon partit encara que segueixo trobant a faltar una mica de valentia a l’hora d’encarar als seus oponents i d’intentar el regat en estàtic.

Molt destacable també el partit de Busquets, encara que com Messi sembli que sigui normal, però que va donar una lliçó de col·locació i d’intel·ligència jugant a futbol, que va fer uns quants canvis d’orientació molt interessants i que va fer la funció de Xavi sense cap problema, apart de la seva feina habitual clar.

Per últim Neymar, durant el partit se’l va veure una mica mancat de ritme, normal després de la lesió, però que va deixar uns quants detallets la estona que va jugar, amb combinacions de talons i joc ràpid de peus, encara que se’l va veure un pel lent. Però clar quan acabes la teva actuació amb un golàs com el que va marcar, evidentment que tapa tota la resta que hagis fet durant el partit. Per mi que faci tots els balls que vulgui si són després de marcar gols així. I dic el del ball perquè em sembla lamentable tota la merda que s’ha muntat a la caverna amb el tema del ball. Em sembla que es fila molt prim amb aquestes històries, però clar, mentre parlen del ball i li llencen merda a sobre, no es parla de l’autèntic golas que marca. Res de nou vaja.

Com res de nou comprovar in situ que l’afició del Barça dona moltíssim que desitjar i que va al Camp Nou com si anés al teatre o al cinema. Com hi ha gent tant prepotent, que reaccionen com autèntics energúmens quant veuen que algú s’ha assegut al seu seient, quan és tant fàcil com dir-li a la persona que és el seu lloc i ja està. Però clar, per sort hi ha de tot, també hi ha gent que et diu que et pots asseure al seu costat que el seu veí avui no vindrà.

Molt bon resultat, molt mal partit.

Avui el Barça ha fet de Reial Madrid i ha guanyat pel que se sol dir “pegada” quan guanya l’equip blanc i fa un partit dolent. El resultat és totalment enganyós, el Barça ha fet un partit molt dolent fins que s’ha posat 1-3 que s’ha acabat el partit, sense dominar-lo en cap moment i on el rival ha perdonat bastant de cara a porta.

El Tata ha demostrat un cop més que no se n’adona de res. Sembla que el partit d’anada estava a la lluna de València perquè a la primera volta el Barça va guanyar pels pèls al temps de descompte al Camp Nou i avui es jugaven mitja lliga al camp del Sevilla. Sembla que no se n’hagi adonat en cap moment de que és anar a jugar al Sánchez Pizjuán amb tot el que comporta i molt més avui tal i com estava el camp. Justament quan diu que no rotarà gaire és quan la caga més. Avui era un partit per a que Busquets hi estigués al camp, amb tots els respectes per a Song, que no ha jugat malament, però que sacrificar al millor jugador en la seva posició el dia que et jugues mitja lliga em sembla molt agosarat. Si a sobre li sumem que tal i com estava el camp, un camp i un clima més propi de la premier league, resulta que es deixa al jugador que ha jugat més de 7 anys en aquest tipus de camps i clima, a la banqueta, doncs és surrealista la veritat.

Entenc que s’hagin de fer rotacions, però el que no entenc que sempre rotin els mateixos, no puc entendre de cap manera, que s’hagi de rotar a dos jugadors de 26 i 29 anys, mentre que en canvi un que en té 34 ho juga absolutament tot. No entenc perquè s’ha de sacrificar el millor mig camp possible amb Iniesta i Cesc per a que jugui un tio que a partir del minut 25 de partit ja va caminant pel camp, que a sobre es pensa que té 20 anys i se’n va a la zona de rematada quan després és impossible que torni a la seva posició per ajudar, avui a Song, normalment a Busquets, que han de tapar tot el camp i que és impossible. La única explicació que li veig és extra esportiva, perquè ningú amb dos dits de front posaria avui a jugar a Xavi de titular en un camp semi inundat.

El Barça ha fet uns primers 35 minuts de partit molt dolents, amb un Iniesta que feia el que podia i que havia de baixar ell i Messi a fer la feina del que se suposava que havia d’organitzar, amb el que havia d’organitzar amagat entre línies i un Song que es posava entre els dos centrals per a la sortida de la pilota però massa endarrerit per al meu gust. Tot això sumat a un Sevilla valent que ha anat a pressionar molt amunt i gairebé home per home, s’ha traduït en un partit on el Barça no ha tingut el control en moltes fases del mateix. Els primers 35 minuts es posa el Sevilla 3-0 i ningú pot dir res perquè era el que s’estava veient, un Sevilla molt dur i que ha anat a aprofitar les característiques del camp i un Barça que estava molt aculat i que a l’haver de baixar Iniesta i Messi a organitzar, després no quedaven línies de passada a dalt i el Sevilla recuperava molt ràpidament.

Per sort a partir del minut 30-35 el Barça ha començat a controlar més el partit i ha tingut aproximacions perilloses, després ha marcat a pilota aturada, en fora de joc, el gol de l’empat, un gol d’Alexis que havia fet un misto dos minuts abans que hagués pogut costar molt car si Rakitic no arriba a ser tant gana. A partit d’aquí el Barça ha guanyat en tranquil·litat però no acabava de dominar el partit, el segon gol, golàs de Messi, ve d’un contraatac després d’una falta lateral sacada pel Sevilla. Així s’ha arribat al descans i el Barça ha sortit a la mitja part empanat completament, situació que ha pogut costar algun que altre gol, amb un Song molt limitat per la seva targeta (ja no hagués hagut de sortir al camp a la segona part, casi deixa a l’equip amb deu a la primera per unes mans que no eren però que l’àrbitre ha xiulat i li ha perdonat la targeta, perquè si les xiules s’han de sancionar), un Xavi que ja feia estona que caminava i un Iniesta que cada cop que la tocava li pegaven patada i el fotien a terra. Sort del gol de Messi després d’una passada d’Iniesta, després d’una bona combinació col·lectiva, que anava cap a Alexis però que Messi ha caçat perfectament i ha col·locat apegada al pal, imparable. Un Messi que callava moltes boques, unes boques que ja fa dies que estan sent patètiques, ja no estic parlant de la caverna, estic parlant de la caverna blaugrana. Unes editorials i firmes a segons quins diaris lamentables, unes emissores de ràdio que l’estaven posant a parir durant el partit d’avui. Un entorn que és tan simple com el de Madrid, que es limiten a analitzar a un jugador segons si ha marcat o no i així li va al periodisme d’aquest país. Un Messi que ha estat decisiu per al seu equip des de que ha tornat de la seva lesió i que pel fet de no marcar ja han sortit tots els bocamolls, que ja porten dies llençant merda i fent campanya contra el jugador, avui sense anar més lluny el senyor Casanovas del diari Sport. Un seguit d’editorials de gent que fa campanya interessada, encara no puc entendre per qui, perquè no entenc que se’ls pugui ni tant sols passar pel cap als del club de vendre’l. Faria bé Messi d’anar veient a les males qui són els que li estan llençant merda a sobre, perquè aquests són els mateixos que després estan a primera fila per apujar-s’hi al carro.

Igual que són uns resultadistes igual que els seus homòlegs de Madrid, són patètics. A mi el joc del Barça avui no m’ha agradat gens, em dona igual que hagi guanyat, jo miro més enllà i als grans equips d’Europa, inclús als equips que està lluitant la lliga, no se’ls pot guanyar jugant així. Això és pa per avui i gana per a demà.

Del partit d’avui es pot salvar evidentment Messi, malgrat no estar encertat els primers vint minuts de partit, que realment no era culpa seva, perquè el que havia d’organitzar, s’estava amagant pel camp, però ha estat decisiu al partit i totes les ocasions de gol han passat per les seves botes, apart dels seus dos gols és clar. Però per a mi el millor del partit ha estat Iniesta, avui ha estat un Iniesta pròxim al que s’espera d’ell, aportant tranquil·litat, bona sortida de pilota i fent els seus típics eslàloms entre jugadors per a sortir de jugades complicades, un jugador per a mi titular indiscutible, llàstima que hagi de jugar un altre per decret i que faci que roti amb Cesc per aquesta posició. Avui ha estat el millor del partit.

Després han estat raonablement bé els dos laterals, sense massa complicacions en defensa i sumant-s’hi a l’atac quan podien, però han tingut un parell d’errors que han pogut costar cars, bé de fet un ha costat un gol, per la banda d’Adriano i després una altra jugada de Vitolo que la caga Montoya. Per això lo de raonable, perquè no se’ls pot dir que hagin estat del tot bé.

La parella de centrals se l’ha vista bastant compenetrada i, més Bartra que Piqué, han donat sensació de seguretat en moltes fases del partit, sobretot a pilota aturada on excepte la primera rematada sevillista que va al pal, després no hi ha hagut perill real. Un joc aeri on estic trobant molt a faltar una mica més de valentia per part de Valdés. Avui ha fet dues parades molt bones que s’han generat també per no atrevir-se a sortir. Ja fa temps que Valdés s’ha cagat en les sortides, des d’una mica abans de quan les seves errades van costar la supercopa, que no s’atreveix a sortir, cosa que ajudaria molt a la seva defensa. El pitjor de tot és que a sobre després va a recriminar als companys moltes jugades i els fa la culpa directament, quan el que hauria de fer és sortir sense cap por, com feia fa un parell d’anys, ara sembla que l’hagin amarrat al travesser. El Barça guanyaria en molta seguretat i s’acabaria amb la psicosis de les jugades d’estratègia. Avui s’ha defensat relativament bé aquestes jugades.

De la resta de l’equip, Pedro i Alexis han treballat molt per l’equip, però en atac han estat molt desencertats, sobre tot Pedro que ni l’ha rascada avui.

Per acabar una bona notícia i una de dolenta. La bona la victòria del filial, la dolenta la derrota a la copa del rei de bàsquet.

El Tata faria bé d’anar a veure els partits del filial, perquè té tres perles en potència, llàstima que estiguin a les ordres d’un entrenador inútil, perquè poc progressaran. Dos d’elles són de la casa, Adama i Sergi Samper i la més important l’han signada directament per al filial, molt semblant al jugador croat que s’està parlant que vol fitxar el Barça els darrers dies. Estic parlant de Denis Suárez, un jugador espectacular que ja podria estar jugant amb el primer equip perfectament i que va fitxar Zubizarreta. Si aquest senyor que li cauen tots els pals quan un jugador no rendeix l’esperat i que els que rendeixen correctament es pengen altres les medalles. Fitxatge que té molt bona pinta i relativament barat.

La mala notícia la derrota del bàsquet, sobretot com s’ha perdut, perquè ha dominat pràcticament tot el partit i només el poc encert en els tirs lliures i tenir un entrenador quadriculat que no ha posat als que millor estaven en un absurd repartiment de minuts, ha suposat una derrota molt cruel. Molt cruel perquè després de com han aconseguit remuntar, s’ha perdut per una dècima de segon. Però clar el “senyor” entrenador que diu que s’ha perdut per aquesta mala defensa i error greu defensiu, segons ell. Si senyor, depurant responsabilitats. És igual la lamentable gestió del planter i la lamentable resposta tàctica al tercer quart. La culpa dels jugadors clar.

Canvi radical.

Després de la derrota d’ahir, el Barça ha passat de dominar la lliga a segurament quedar tercer al finalitzar la jornada aquesta nit. A tres punts del líder i a dos del segon classificat. La cosa es comença a complicar, jo em resisteixo de moment a parlar de que s’ha perdut la lliga la veritat. Acaba de començar la segona volta i queden molts partits per a disputar, però s’ha perdut el coixí i el marge d’error és mínim. Apart el problema és que li ha donat vida al Madrid i ara ja són dos els equips que lluiten per la primera plaça, cosa que ho fa molt molt complicat, ja que has d’esperar que perdin dos equips a la vegada per a recuperar el liderat. A part, si no hi ha un dalt a baix dels equips de Madrid, a sobre t’has de jugar la lliga amb tots dos equips, un que aquest any encara no l’has pogut guanyar i un altre que si que l’has guanyat però que has d’anar al bernabeu a guanyar, quant tots sabem com se les gasten els àrbitres en aquell camp. Ara es quan es troben a faltar els 5-6 punts de coixí que es tenia i quan tot el barcelonisme (jo no) va donar per bo l’empat al calderón quan tenia a l’equip matalasser contra les cordes, tampoc es va donar com a dolent l’empat al camp del Llevant perquè es va seguir líders. El típic resultadisme que tant critiquen a la caverna i que ells fan el mateix. Ara, quan tens una punxada inesperada, resulta que perds el liderat i es fa tot molt més costa amunt. El problema és que la següent jornada es va al camp del Sevilla, camp molt complicat i on s’haurà d’anar a guanyar des del primer minut, un camp molt calent on els àrbitres es solen cagar bastant i amb un Sevilla híper motivat després de punxar novament aquesta jornada. El problema de tot això és que s’està punxant molt poc per part dels equips i cada punxada costa moltíssim remuntar-se. Que igual avui punxen els dos i tot segueix igual, però ho veig molt difícil que tots dos equips, sabent que ha punxat el Barça, no surtin a morir per la victòria.

Perquè és el problema de jugar abans i fallar, que encara motives més als que estan mirant el partit per la tele. Ja que parlem de jugar abans, no entenc com pot ser que jugant l’últim dels tres, a les deu de la nit en dimecres, que hagin de jugar en dissabte a les quatre de la tarda mentre la resta tenen un dia més de descans. Cada cop fan més pudor aquestes designacions de partits. A sobre a les quatre de la tarde, deixant tres partits a priori molt inferiors, per a més tard. El senyor Bertomeu s’hauria de posar les piles en aquest tipus de coses, en lloc de les tonteries d’anar plorant per les ràdios que els de Madrid són molt dolents i van a pel Barça.

És una novetat que des de Madrid es fa tot el possible per a intentar desestabilitzar al Barça, per part de la caverna i sobretot per part dels que tenen més poder, a l’ombra sense fer soroll?? Que en treu anant de bolos a plorar pels diferents mitjans de Catalunya?? Patètic. El que ha de fer és procurar que no ens fotin el pel com els estan fotent. Perquè ja no és que els equips rivals per la lliga no puguin punxar, és que estem veient tot l’any jugades estranyes i penals regalats els partits que han estat a punt de punxar. Per això pinten les coses molt malament de cara al final de la lliga, perquè a la dificultat que punxin, s’afegeix la dificultat que els poders fàctics tampoc volen que punxin. Pinta molt malament.

Com pinta molt malament que després escoltes a l’entrenador i tot va bé, no passa res. Un entrenador que és un covard, segons amb qui clar, perquè amb Puyol està sent molt valent, amb el capità del Barça al que li hauria de tenir un mínim respecte. Perquè de moment només està jugant a la copa i la resta no va ni convocat. Potser a més d’un de la defensa li aniria bé que hi estigués al camp per a estirar-li les orelles i no adormir-se de mala manera. És molt valent amb Puyol, és tant valent amb ell com covard amb la vaca sagrada. Cada partit que veig de copa que el fa descansar m’indigna de mala manera, perquè està fent les putes rotacions a l’inrevés. Estem jugant els partits importants amb l’exfutbolista al camp i en  canvi estem veient com els partits de costellada se’ls han de menjar els que han de ser titulars. Que pintava al camp Iniesta i Cesc contra el Llevant a la tornada de copa?? Estem bojos o que?? Després hem d’aguantar com amb l’exfutbolista al camp, a partir dels 35-40 minuts els equips els pugen a les barbes perquè no arriba a cap lloc i l’equip es parteix. És una vergonya.

Amb això no estic culpant a la vaca sagrada de la derrota d’ahir, perquè la majoria de l’equip va estar horrible, però és indignant veure com està menyspreant a Puyol i en canvi veure com l’altre que s’arrastra pel camp està jugant absolutament tots els partits importants. No entenc perquè amb els equips forts de la lliga s’ha de jugar amb un menys des de l’inici. No entenc perquè no han de jugar els millors jugadors els millors partits. Per l’egoisme del que diu que és del Barça i que l’únic que li interessa és poder arribar al mundial i poder seguir sent titular al Barça, encara que l’equip perdi, a ell se li’n fot, perquè segueix al camp. És vergonyós.

Que com he dit la culpa no va ser exclusivament seva, encara que va fallar novament una passada de la mort rematant de l’àrea petita, com el dia del Llevant, que podia suposar el 2-0, que no va haver ni de fer aturada el porter, va xutar al ninot.

El Barça d’ahir molt pocs jugadors es salven, l’únic que va provar coses va ser Messi, segueix sent molt trist que el jugador hagi de baixar al mig camp a fer la feina d’altres, que ens venen la moto de la transformació de Messi, de la nova consigna tàctica del Tata i bla bla bla. Tonteries. Que baixi en un moment puntual del partit està bé, però que hagi de baixar a tapar les mancances d’algun del mig camp això no. Em recorda al mundial d’Alemanya quan entrenava a Argentina Maradona, que va estar tota la fase prèvia fent de mig centre pràcticament, contra equipets va funcionar, però quan va aparèixer Alemanya, els van fotre una pallissa. El que està fent Messi al mig camp, funciona quan la defensa rival surt a pressionar al mig camp pràcticament i deixa espais al darrera de la defensa. Si el rival es queda tancat amb deu tios enfront la seva àrea, no val per a res.

L’equip va sortir molt bé, a menjar-se el món i a intentar solucionar ràpidament el partit. Van encaixonar al Valencia i van tenir ocasions suficients per a sentenciar-lo, però van perdonar moltíssim i ho van acabar pagant. Van acabar pagant quant la vaca sagrada ja no aguanta físicament i ni arriba a defensar res i quant va amb la llengua fora sense poder desmarcar-se de ningú. El primer gol ve d’un refús desafortunat, que deixa a Busquets fora de la jugada i que cau on hauria d’estar la vaca sagrada, però clar, entre que aquest s’adona d’on anirà i es comença a moure per anar cap allà, Parejo ja està a l’àrea rival amb la pilota controlada. Un jugador al que havia de seguir, però que li va semblar més bona idea quedar-se parat al mig camp i passar el marró a la defensa. Una defensa que ja s’estava complicant per ells mateixos, només faltava que no tinguessin ajuda, un horrible Piqué ahir, que comet un error de juvenil de seguir la pilota i no seguir al jugador que es desmarcava a l’espai i va al mateix tall que anava l’altre central. Horrible.

Però bé només era un gol de l’empat, no era la fi del món. Però sorprenentment el Barça va perdre moltíssim els papers i la segona part va ser un desastre total. El segon gol del València que és ridícul, com canta tota la defensa en cadena. Però el Tata segueix totalment impassiu i encara ha d’esperar un quart d’hora per a llevar a l’exfutbolista per a que surti Iniesta. En roda de premsa diu que li donava la sensació que li sobrava Xavi a l’armat de l’equip i que necessitaven un mig ofensiu”. Doncs clar home!!! Ha necessitat una volta i tres partits per a veure-ho al tros d’inútil. Que per a donar-li als centrals de cara o obrir a la banda ja està Busquets, que ho fa perfectament, no necessiten a un altre per a fer el mateix que a sobre no defensa i deixa venut al jugador de Badia. És una vergonya.

Però la sortida d’Iniesta no va servir per a massa, perquè l’equip ja estava totalment ansiós i no li sortia res. Malgrat l’empat es veia que la cosa tenia molt mala pinta la veritat, cap jugador, excepte Messi, va estar ahir a l’alçada de les circumstàncies. Que és el consol que li pot quedar a l’afició, que amb un partit tant malament de tots, fins i tot es va poder empatar a l’últim moment de partit, amb una jugada col·lectiva fantàstica, que Messi no pot aprofitar per ben poc, ja que li para el porter, l’autèntic heroi del Valencia, ja que va sostenir al seu equip a la primera part i a la segona ho va parar tot, excepte el penal que era imparable. Llàstima que per a un cop que li xiulen un penal al Barça no serveixi per a res. El tercer gol del València va ser una cadena d’errors lamentables també, on Piqué, que per a mi va fer el pitjor partit des de que està al Barça, va deixar rematar a plaer a Alcacer, quan era l’únic possible rematador dintre de l’àrea.

El que més m’ha tocat els collons és que a sobre surti Alves a criticar a l’afició. Sense faltar-li raó, ja que és una cosa que he dit sempre jo, després de la merda de partit que va jugar el brasiler, no era moment per a fer aquestes declaracions, el que ha de fer és treballar i no cagar-la tant defensivament, perquè una cosa són les errades que no estigui al seu lloc per pujar a atacar i l’altra són les cagades com la d’ahir estant al seu lloc i que deixi que Piatti li mengi la torrada, en una jugada que podria haver xiulat falta perquè se li penja a sobre, però no hem d’esperar que un àrbitre que van enganxar fent-s’hi fotos amb Mou i els jugadors del Madrid a camp del Mallorca, que li doni alguna cosa al Barça.

Per acabar desitjar molta sort a dos jugadors molt bons del filial, que han tingut la desgràcia de tenir a un inútil de entrenador, que han de canviar molt les coses per a que no baixi al filial a segona b, que no els ha sabut treure el partit que podien treure i que fa que dues inversions molt grans del Barça, se n’hagin de marxar cedides a altres equips perquè al senyor Eusebio no li dona la gana posar-los. 

Mala maror fora, tranquil•litat dintre.

El procés de la querella del soci contra Rosell ha viscut un canvi aquestes últimes hores, el soci ha decidit retirar-la, perquè segons ell el que volia aconseguir ja ho ha aconseguit. El soci volia fer fora a Rosell, o més ben dit, la mà a l’ombra que ha volgut que desaparegui Rosell i que s’ha fet servir com a testaferro.

És el que té fer servir les mateixes males arts contra els teus enemics i aprofitar l’arribada al Barça per a fer pagar rancúnies personals amb altres persones en lloc de dedicar-t’hi a fer de president. La presidència de Rosell ha estat viciada des del primer moment, en quant va decidir aprofitar el càrrec per a intentar fer-les passar negres a l’anterior junta directiva. Si hagués entrat al càrrec i no hagués anat a per l’entorn desfavorable, aquests no haguessin tingut cap argument per anar contra ell, però els ha donat motius i han fet servir el mateix sistema emprat per Rosell, un testaferro que denunciés al club. Perquè si realment aquest senyor hagués estat preocupat per la manipulació econòmica i l’apropiació indeguda, no hagués retirat la querella, perquè el contracte segueix sent el mateix i es suposa que les responsabilitats també.

Sota el meu punt de vista, si només ha marxat pel tema Neymar és un covard. Si en canvi ha marxat per un tema familiar, em sembla perfecte el que ha fet, res està per sobre de la seguretat de la teva família i si com es diu ha rebut amenaces i fins i tots trets a la casa, és totalment lògic que ho hagi fet. Però clar que ho hagués fet abans, no després de l’acceptació per part del jutge de la querella. En el cas dels trets i de les amenaces, els mitjans potser haurien de fer un anàlisi seriós del poder que arriben a tenir i dels perills que poden crear, entre altres coses perquè porten temps que cada cop que es reuneix algú amb Rosell a casa seva, hi ha gent esperant per a captar la foto, exposant públicament on viu. Haurien de fer una reflexió dels perills que comporta treure segons quines fotos privades d’algú, però clar com que no els denuncien i no els passa res, se’ls en fot. Jo cada cop que veig la façana de casa Rosell ho he pensat, que fàcil seria per algú de la zona localitzar on viu. Després passen coses com que et vinguin i et peguin trets a la porta. Lamentable.

Ara s’obre una nova etapa dintre de la mateixa junta, per a mi és un error, perquè s’haurien de convocar eleccions novament, ja que no és el president que la gent va votar. El més lògic era votar a final de temporada, no seguir fins al final del mandat. Però clar, s’han de deixar ben amarradet el tema referèndum i els contractes amb segons quines empreses i quins patrocinadors, en cas de sortir el vot afirmatiu. Bartomeu és una persona tranquil·la, alegre i pel que diuen molt responsable, no parla malament davant els mitjans, com va demostrar l’altre dia, però comença viciat també per desgràcia.

Perquè comença viciat, perquè segueix amb les mateixes mentides que s’han contat anteriorment. Avui l’he sentit parlar que Messi està molt trist, quant tots sabem que no és precisament el president ideal per a molts jugadors, quant pràcticament ningú internament està content amb ell i amb les maneres de la directiva actual. Que no digui res, no passa res, però que no surtin a enganyar al personal perquè llavors és quan ofenen a la gent i al soci.

Parlo principalment del tema del fitxatge de Neymar. Resulta que treuen els comptes, els alcen la confidencialitat del contracte i amb els números a la mà i amb power points segueixen enganyant a la gent, és insultant la veritat. Segueixen dient que el preu del traspàs ha estat de 57,1 milions. Inclús després de treure els números que demostren tot el contrari. Perquè per molt que venguin la moto, els diners per màrqueting, els diners per buscar noves promeses, els salaris externs i comissions, els drets sobre jugadors del Santos, la fundació, etc. per molt que no siguin despeses pròpies de traspàs de pagar per fitxar-lo, són diners que surten de les arques del Barça per anar a diferents llocs. Que són 29,1 milions més!! Això sense comptar que si arriba al pòdium de la pilota d’or són 2 milions més de bonus. Estem parlant, en condicions normals, de 88.2 milions d’euros, sense comptar el salari, 44 milions, perquè si comptem el salari tota l’operació puja 132.2 milions d’euros. Veient la roda de premsa i com explicaven les mentides típiques dels encarregats de la màgia dels economistes com si els 29.1 milions apart del traspàs no s’haguessin de pagar, cada cop em tocava més els collons. No hi ha res pitjor en aquest tipus de càrrecs, que la mentida. En aquest cas la junta va començar molt malament, perquè va tractar al soci i aficionat del Barça com si fossin retardats mentals.

Molt fosc la veritat, però si alguna cosa bona faran almenys, pel que s’està dient, és la sortida del personatge Freixa com a portaveu de la junta, posant a Manel Arroyo. No cal ser molt bo per a ser millor que Freixa, almenys ens traiem un personatge de damunt.

Per sort, com era d’esperar amb aquest equip de futbol, amb el qual es pot confiar cegament, es preveia que no afectaria al joc de l’equip. Són suficientment professionals com per a sortir a jugar a futbol i fer-ho com ho han fet avui, a un nivell molt alt i d’estar més encertats hagués pogut ser una golejada d’escàndol.

El Màlaga no ha vingut a tancar-s’hi en excés, fins i tot hagués pogut marcar algun gol aquesta tarda, cosa que és d’agrair per a veure un bon partit de futbol. Han sortit a pressionar a dalt i han deixat molts espais per a que l’equip jugués amb molta comoditat. Avui en línies generals han estat tots a un molt bon nivell, amb una mancança d’efectivitat, però fent bones jugades col·lectives i estant molt encertats en la pressió a dalt i la recuperació ràpida de la pilota en camp contrari.

El jugador més destacat, Messi. El jugador sense fer cap gol, ha estat el millor del partit, ha trencat com a volgut l’entramat defensiu del Màlaga en tot moment i s’ha mogut de forma molt intel·ligent pel camp, obrint espais als seus companys, alguns cops fins i tot posant-se a banda per atraure a 2-3 jugadors i proporcionar comoditat en la combinació a la gent de mig camp. Ha participat en dos dels tres gols de forma decisiva, generant ell la jugada, marxant d’alguns contraris i deixant pràcticament sols als seus companys, que han aprofitat per a fer gol.

Avui tot el mig camp ha rutllat acceptablement bé, no tampoc com per a llençar coets com quan estan Iniesta i Cesc, però ha estat un partit on no es pot recriminat res a cap dels tres jugadors del mig. També ha ajudat bastant que hi hagués tant d’espai, realment ha estat un partit molt fàcil i es veia que era qüestió de temps que el Barça pogués marcar.

Cesc s’ha combinat molt bé amb Messi per a cedir-li la posició d’assistent i entrar ell de segona línia, la posició que està adoptant ara Messi no es nova a can Barça, el que si és nou és que ho faci durant tanta estona, s’està reculant una mica més el seu joc i veurem si en  un futur és bo o dolent, perquè ja se sap que tot és mira amb lupa i justament és la posició on hi ha més trànsit de jugadors. Veurem com evoluciona, però de moment està pintant força bé per als que entren de segona línia, però clar, veurem el que tarden els equips a tapar els dos extrems quan l’argentí baixi a rebre.

Ara de moment els principals beneficiats els extrems, que estan entrant des del darrera en carrera, o els laterals o Cesc, que és molt difícil de marcar si es combina bé incorporació de segona línia i passada a l’espai, perquè trenca tot fora de joc possible. Avui tant Alexis com Pedro han fet un molt bon treball en la pressió, a l’hora d’obrir el camp i s’han emportat tots dos premi. Els segueix mancant potser una mica de desequilibri en banda en parat, però amb espais al darrera de la defensa s’estan mostrant imparables fins al moment, dotze gols cadascú, impensable l’any passat. I això que no està Neymar.

La defensa ha ratllat a un gran nivell també, encara que ha patit 2-3 ocasions clares de gol que en una eliminatòria podrien costar cares, però sembla que tant Piqué com Mascherano han recuperat el to físic, que era el que preocupava, ja que la bona entesa no l’havien perdut mai. Però aquest punt de velocitat per anticipar, com s’ha vist avui, no la tenien.

Valdés ha fet dues parades decisives, sobretot la del corner, que es troba a sobre, però que al cap i a la fi l’ha parada. Bé amb els peus i ho ha aturat tot, el mínim que es pot demanar al porter del Barça.

En general la cosa pinta bé al camp, l’equip està bé i amb ganes. Espero que el Tata dimecres jugui amb un onze plagat de suplents i que la lesió de Neymar li hagi servit com avís i que no jugui Messi la tornada de copa. De fet amb el resultat de l’anada haurien de jugar fins i tot 4 del filial. M’agradaria veure a Denis Suarez amb el primer equip, a Sergi Samper i Adama, entre altres. El Tata faria bé en mirar el calendari i veure que el pròxim partit és al Sanchez Pizjuan, un dels camps més difícils de la lliga i la cosa no està com per anar arriscant massa en quant a jugadors. Bona notícia per cert la tornada als camps de futbol d’Afellay. A veure si dona minuts de descans als titulars durant el que queda de temporada, es necessita a tothom.

Institucionalment la cosa pinta ben malament, alguns membres de la oposició ja s’estan postulant i ja comencen a treure el cap. No m’agrada gens la veritat, però tots sabem que la cadira del president del Barça és un caramel molt apetitós.

No us fallaré.

Les noves tecnologies permeten que tot quedi registrat, no és com abans que la gent podia dir alguna cosa i després negar-la o suposa que després et puguin retreure moltes coses de les que has dit i no ho recordes. S’ha d’anar amb molta cura amb el que dius.

És el que li va passar al president del Barça. Durant el discurs que va amollar després de guanyar les eleccions, el senyor Rosell va dir, no una, vàries vegades “No us fallaré”.

Doncs bé senyor Rosell, la vas cagar i de ple. Suposo que la millor expressió hagués estat “no us fallaré poc”, perquè el seu pas per la presidència ha estat un desastre, per molt que els mitjans llepaculs diguin el contrari.

Segur que em deixaré moltes coses, perquè la llista de cagades del president són interminables. Però es que em va posar de bastant mala hòstia que sortís ahir amb un recordatori del que per a ell van ser coses molt positives per al club, va treure el llistat d’èxits de l’equip estant ell al capdavant. El dia que dimitia per cagar-la en un fitxatge i posar la imatge del club en perill, fent-lo quedar pràcticament com a defraudador d’impostos, va posar el club, a un nivell molt pitjor que el que tant criticava durant la pre campanya electoral, posant a caldo a Beguiristain i a la junta anterior, amb el tema de Keirrison i Henrique pels seus fitxatges a Brasil mitjançant l’empresa tràfic. Ara resulta que va ell i li dona quaranta voltes en quant a foscor dels tractes i en quant al muntant total de la operació, en quant a les comissions pagades a vàries persones.

Però en quant a aquest tema tampoc vull parlar massa, ja que està pendent de jutjar-se i es tal l’embolic gràcies a la “enginyeria negociadora” de la brillant directiva, que fins que no surti una sentència en ferm i se sàpiga totes les barbaritats comeses, com per exemple pagar-li una burrada al pare del jugador, per a que faci d’scouting i de captació de nous talents a Brasil, quan resulta que està vivint a Barcelona amb el seu fill, que es fa molt difícil opinar realment de tot l’assumpte. El que està clar és que estan vacil·lant constantment i atribuint-li, com a positiva, la seva gestió amb el fitxatge, perquè es va fitxar al jugador avançant-se a altres clubs i pagant només 57 milions, quant això encara està per veure. Perquè si el fitxes per 95 milions no és el mateix que el fitxis per 57. Fitxar-lo per 57 milions pot resultar una molt bona gestió i un fitxatge que, veient per exemple que el ManU està a punt de pagar 45 milions per Mata, entra dintre del preu de mercat. En canvi fitxar-lo per 95 al final és una fitxatge dels que a l’època de Nuñez es deien “de la portera de casa seva”, agafar el talonari i ja està. Perquè amb això han jugat, li han donat la morterada al jugador i al seu pare i ho han descomptat del cost del fitxatge. Però al final és el mateix donar-li 57+40 al papi, que pagar 97 milions al club, és el típic que es veu en economia, la màgia de pintar una gestió com a molt bona quan pot ser molt dolenta, ho veiem cada any que es tanquen els comptes del club vaja.

Però bé anem a la part esportiva. Em fa molta gràcia que surti el president a vacil·lar de títols el dia que marxa, quan ha destrossat un projecte que ve de molts anys enrere i que realment ell ha fet ben poc en aquests èxits, el que ha fet ell és aconseguir que el millor entrenador de la història marxi fins als collons de la junta i de les seves gestions, ha aconseguit que el millor porter de la història marxi aquesta temporada, ha aconseguit quedar com una merda la institució després d’aprofitar-s’hi de la malaltia d’un jugador i després pegar-li la patada, en aquest cas no ha estat només un cop, ha estat dos cops, amb Abidal i amb Pete Mickael. Dos jugadors als que els va donar la paraula de que faria una cosa i després n’ha fet una altra.

Apart de reduir els pressupostos de cara a les seccions que cada cop tenen menys calers per a ser competitius, encara que malgrat les traves, aquests han fet tot el possible per a configurar molt bons equips gràcies a la bona gestió dels directius de les seccions. Unes seccions a les que ha anat quan sabia que hi havia possibilitats de fer-se la foto i que després en canvi s’ha portat com el cul, fins i tot ahir, que per a dir dos tonteries ell i el nou president, van haver de putejar a la secció de bàsquet i a tots els espectadors que volíem veure el partit d’eurolliga i que ens vàrem fotre durant pràcticament un quart, perquè al senyor li va rotar arribar hora i mitja tarda a la roda de premsa prevista.

Però el pitjor que ha fet, sota el meu punt de vista, per a les seccions i l’equip de futbol, ha estat la gestió de despatxos. El Barça des de que està ell a la presidència, ha perdut força institucional a marxes forçades, ha aconseguit que la federació no ens respecti en absolut, que la selecció se’n foti a la cara del Barça, que els arbitratges siguin els que siguin, que amb Mourinho plorant durant tot un any, se li robés la lliga fa dos anys que per cicle li corresponia al Barça, a base d’arbitratges lamentables i de xiular poquíssims penals a favor mentre que al que va guanyar li’n xiulaven a mansalva. Qualsevol cosa que el Barça ha necessitat, no ha tingut resposta positiva, ni a la lliga ni a Europa. Gràcies a totes les tonteries, com posar-se al capdavant dels clubs europeus, abanderant les queixes dels clubs, el poder amb la fifa, que ja hem vist la tangada de la pilota d’or d’aquest any, de vacil·lar en públic a Villar i un seguit de tonteries que no li  feien cap favor al club. Institucionalment molt poques bones gestions de cara a guanyar força, viatgets a sortir a la foto i poca cosa més.

Després està el tema Qatar i totes les mentides al soci en aquest aspecte, les manipulacions a l’assemblea, entregant la informació en un totxo de fulles que saben que els que van a l’assemblea, ja de per si prou manipulada, no llegeixen. Van posar a la típica lletra petita que podien canviar el patrocinador de forma miserable de cara a canviar d’una associació cultural de Qatar a una aerolínia del mateix país. Van vendre com una gran gestió el contracte de patrocini, com a pretext per a tacar la camiseta del club, perdent tota identitat i exclusivitat en aquest aspecte, quan es portava Unicef i no és que no es cobrés, sinó que a sobre es pagava per portar-se, guanyant-se la simpatia de moltes persones. Ara s’ha tacat amb Qatar Airways i s’ha posat a un raconet Unicef. Doncs bé, van mig convèncer a l’assemblea de socis amb el pretext d’un gran contracte, un dels millors del món per portar publicitat a la samarreta, quan després ha resultat que Qatar ha segrestat al club, que es fa publicitat a moltíssims més llocs que no són la samarreta i pels quals als altres clubs es paga apart. Al final com aquell que diu, veient tota la publicitat d’aquests, el contracte ha sortit tirat de preu, no m’estranya que ara diguin que Rosell tenia molt bons contactes i sintonia amb els de Qatar, si pràcticament els va donar el club per quatre euros.

També està el tema del camp i de la construcció del nou palau, una gestió de tot plegat que ve de la mà d’empreses amigues del president i que ja van deixar caure que si s’acceptava la proposta, que implícitament acceptaven que una empresa externa, a canvi de patrocini, posés el seu nom a diferents instal·lacions blaugrana. Un Qatar 2 vaja, acceptes que es posi el nom i nosaltres fem els nostres “xanxullos” amb Qatar o amb qui faci falta.

Després està el favor als boixos tapant-ho amb el tema de la grada jove, una altra mentida de la que ha format part i d’on van sortir fins i tot documents de col·laboració pre electorals quan aquests indesitjables per fi se’ls havia apartat del Camp Nou. O almenys no es podien agrupar en una grada, perquè controlar-ho tot és impossible.

Després estan tots els escàndols, com el tema de la federació brasilera, el famós “cas Teixeira”, com el tema del seu 5% amb l’empresa Viagogo, empresa que compra entrades als clubs i que després les torna a vendre als aficionats a preus inflats, empresa que ha venut entrades de les finals on ha participat el Barça, molt abans que sortissin a la venda per part del club als seus socis.

Això sense comptar amb la manipulació dels mitjans contra la majoria de persones que li han fet nosa, la guerra contra Pep un cop marxat, intentar treure tots els mèrits al de Santpedor, carregar sobre Laporta. Ha estat tot plegat una vergonya, veure com s’han abaixat els pantalons tots i cadascun dels mitjans relacionats amb el Barça.

Però el més vergonyós de tot va ser el tema de la moció de responsabilitat a l’assemblea i la persecució que ha tingut contra Laporta, un cop a la presidència, fent-se valer d’un soci per a llençar-li tota la merda a sobre. Però clar, ara la merda se li ha girat en contra i el mateix sistema de soci utilitzat la fet abandonar el càrrec.

Un càrrec que abandona de males maneres, a la francesa, sense donar cap explicació als socis i que deixa en mans de Bartomeu. Un Bartomeu que també ha participat en l’afer Neymar. Molt desencertada la decisió perquè d’aquí quatre dies la merda li esquitxarà a Bartomeu, llavors que es farà, canviar novament el president aferrats al mandat?? Que serà això, el joc de la cadireta?? Tot per a poder fer el referèndum del Camp Nou i tirar endavant el projecte que ells volen, quan el més lògic, seria realitzar unes eleccions a final de temporada i que la nova junta decideixi, amb sis anys per davant, el que ha de fer amb el Camp Nou, no una directiva que acabarà el seu mandat molt abans de les obres. Però clar, així ja es deixen als seus amiguets amb els contractes firmats i les butxaques plenes.

Fatal gestió.

Suposo que després del resultat del Calderón, els mitjans demà encara seran més benvolents del que estan sent avui amb el Tata, optaran pel gol mig ple de dir que el Barça segueix líder de la lliga, que queda molt i que al final potser sigui un bon resultat. Taparan les misèries tàctiques i les barbaritats que ha fet el Tata avui i que han pogut costar caríssimes i tot seguirà sent una bassa d’oli.

Una cosa molt semblant a la de la setmana passada després del partit del Calderón. Però la realitat de tot plegat és que el Barça va tenir a l’equip matalasser contra les cordes i de fer una bona alineació el Tata i els canvis més encertadament segurament estaríem parlant d’una diferència de +3 la setmana passada i d’un cop damunt la taula. Aquesta setmana serien 5 punts més i tindríem a 5 al dos equips de la capital. Ara la trista realitat és que s’ha perdut tot el matalàs de punts que es tenia i el principal beneficiat ha estat clarament el Madrid, un equip que estava pràcticament al límit de no poder fallar en cap partit i que ara li han donat tot l’aire que havia perdut.

A l’equip avui no se li pot recriminar res en l’aspecte de concentració, d’esforç i d’anar a pel partit, però si que se li ha d’exigir que les ocasions clares en un partit d’aquest tipus es marquin, sobretot la que ha fallat la vaca sagrada que a porta buida li ha tirat damunt del defensa quant tenia tota la porteria per a marcar i remata de l’àrea petita.

Han sortit els dos equips com s’esperava, no és cap sorpresa que el Llevant a casa es tanqui amb onze tios sobre la línia de l’àrea i tanqui tots els espais possibles, ja porten anys fent la mateixa tàctica contra el Barça, sigui qui sigui l’entrenador. S’esperava també que el Barça sortís com ha sortit, a atacar des del minut 1 de partit i amb tot l’equip en camp contrari. El gol encaixat en un corner, per molt que es vulgui matar a l’equip era pràcticament imparable, corner molt ben executat i que ha rematat molt bé Vintra. És el que té la pilota aturada, quan coincideix un corner molt ben sacat i una bona rematada és imparable. El que passa és que ven més vendre la moto que el Barça defensa tant malament, que si no estan concentrats i que s’ha de millorar. Estarem d’acord que el Llevant és un equip que defensa molt bé, amb gent alta i que entrenen molt aquestes jugades. Doncs resulta que el Barça, que mai centra a l’àrea i juga sempre amb curt, avui ha coincidit un corner ben sacat i una bona rematada de Piqué i gol. L’Atlètic de Madrid avui un cop més ha marcat en un corner, a la copa contra el València va fer 3 gols de corner i el partit contra el Barça no va poder marcar cap gol d’aquesta forma. Si tant malament defensa el Barça perquè no van fer cap gol un equip especialista com l’Atlètic?? Són ganes de buscar tres peus al gat.

A mi personalment em preocupa més que durant la primera part l’equip pràcticament no hagi generat perill, que el gol ha estat al minut 10 i hi havia temps de sobres per a remuntar el partit. De fet als cinc minuts aproximadament s’ha pogut empatar el partit amb el gol de Piqué i les coses han tornat a la normalitat. Però clar, si tens un jugador que sembla Bakero que sempre la tira enrere o bé obre a banda al lateral que s’incorpora poc perill es pot generar davant d’una defensa tancada com la del Llevant. La primera part ha estat bastant dolenta en quant a joc però la segona part ha començat molt diferent.

La segona part ha començat amb un equip que anava a per totes i amb jugadors que arriscaven les passades i que buscaven jugar amb més velocitat. Avui es necessitaven més que mai els extrems ben oberts i els laterals entrant a l’espai, d’una banda s’ha aconseguit, de l’altra no tant.

És el primer error que li he vist al Tata Martino. Entenc que Alves pugui tornar d’una lesió i no pugui jugar dos partits sencers seguits, però el que no entenc és que tingui Adriano disponible i jugui Montoya. Montoya sempre compleix, avui de fet ho ha tornat a fer, ha defensat molt bé la seva zona i s’ha incorporat amb perill. Amb Montoya es podria jugar el 70% dels partits i no es notaria, però un partit al camp del Llevant, que s’esperava que seria així, no hi ha color ofensivament avui en dia entre Adriano i Montoya. Ha estat bastant desesperant veure com arribava una i altra vegada i la seva passada era dolenta o li faltava xut. Primer greu error del Tata.

El segon greu error ha estat la gestió dels canvis. La segona part la majoria d’ocasions s’han produït per combinacions Alba, Pedro i Cesc. Hi ha hagut tres parets i passades a l’espai que per mala sort no han acabat amb gol, sense comptar la combinació de Cesc amb Messi que el deixa tot sol davant del porter i que acaba amb la gran cagada de Xavi a porta buida. Inclús un xut de fora de l’àrea que ha respost molt bé Keylor Navas. On estava el Tata quan s’han produït totes aquestes jugades?? Protestant com un hooligan al linier com ha estat fent tot el partit?? Més mirar el que passa el camp i menys protestes arbitrals home, perquè després fa canvis ridículs com el primer que fa, Cesc per Sergi Roberto. Primer canvi surrealista, ja que el d’Arenys era el que estava més endollat dels del mig camp, el que té més precisió amb la última passada i el que estava jugant millor dels dos interiors, però clar es veu que la vaca sagrada no pot sortir tant aviat, només faltant 5 minuts per Dongou, quan ja feia mitja hora que s’arrastrava pel camp i es limitava a donar-la darrera per a que Busquets es busqués la vida o donar-la a banda a Montoya o Alexis. Si vols treure a Sergi Roberto perquè té més arribada doncs el traus, però no a canvi de sacrificar al jugador que estava generant més jugades al mig camp, que li ha tocat baixar a Messi a fer la feina de Xavi estant ell al camp. Ha estat ridícul. Entenc perfectament que Cesc li pegui una hòstia a la banqueta perquè que hagi sortit del partit no ho entén ningú, s’ha de sentir una impotència en veure que estàs sent molt millor i que surts perquè l’altre ha de jugar per decret.

Després resulta que avui si s’havia de treure a un dels dos extrems, era evident que el que estava pitjor era Alexis, avui ha tingut un mal dia i no li ha sortit res. Però el Tata, que es veu que estava a un altre món avui, va i treu a Pedro. Els dos jugadors que havien generat més perill associant-s’hi amb Alba, que el Llevant no podia parar de cap manera, resulta que el Tata els ha fet el favor de treure’ls a tots dos.

Però ja el màxim ha estat quan ha tret a Dongou per la vaca sagrada i ha deixat a l’equip totalment en cuirs, que perquè el Llevant no té excessiva qualitat a dalt i jugaven amb dos laterals de mitjos per la banda, que sinó el partit acaba amb derrota del Barça, perquè cada pèrdua de pilota era ocasió de gol per al rival. No havia vist mai que la solució hagi estat treure davanters al camp i llevar mitjos i deixar el mig camp buit. Si vols arriscar treu un lateral, no un interior, hagués pogut costar molt cara la brometa.

De l’equip es pot criticar poc del que han fet al camp, perquè ha estat un partit per a guanyar-lo fàcil d’estar encertats cara a porta. Mascherano i Piqué han estat molt bé, encara que jo avui m’esperava que jugués Bartra, no entenc perquè no ho ha fet la veritat, encara que Mascherano hagi estat el millor. Però dona la sensació que des de que han aconseguit que renovi, que està jugant bastant menys del que jugava.

Busquets ha fet un molt bon partit com sempre, ha fallat algunes passades, però almenys ha arriscat, no com altres que van a lo fàcil, a obrir a la banda al lateral que puja, sense cap rival entre la pilota i el jugador. Així també faria jo un 90% d’encert a les passades, donant-li al que està a dos metres que ve de cara o al de la banda que està sol.

Cesc ha fet una primera part discreta, com tot l’equip i una segona part bastant bona fins que l’entrenador ha decidit cagar-la. Potser el que ha estat més fluixet avui ha estat Alexis, encara que no se li pot recriminar el treball, cara a porta ha estat bastant fluixet. Messi ho ha intentat tot però no ha pogut ser i Pedro ha fet molt bones jugades també, amb Alba i Cesc.

L’arbitratge ha estat bastant dolent, però tampoc ha tingut cap errada que influeixi en el marcador, hi ha hagut un possible penal a Alexis per part d’Ivantsich, que els de la realització “estil plus” no els ha passat pels collons tornar a repetir, però en línies generals les errades de l’àrbitre han estat disciplinàries. Sobretot les entrades a Messi per darrera sense opcions de tocar la pilota que han anat a caçar-lo, que l’àrbitre no ha estat prou valent per a treure la vermella, com s’ha vist per exemple quan ha expulsat al jugador del Sevilla al Calderón, per una entrada molt menys dura que tres de les que ha rebut Messi. Falta valentia arbitral per a tallar aquestes caçades quan fa els seus habituals eslàloms, però clar com que no es queixa ni fa gestos ni va plorant després per les teles, els àrbitres se’n foten.

Avui vull acabar amb una molt bona notícia per al món del bàsquet, la tornada de Pete Mickael. Aquell jugador que es van treure de la mànega una infermetat per a fotre’l fora, com van fer amb Abidal, que avui ha tornat a jugar. Un Pete que ha dit públicament el que tots sabem, el baix nivell com a persona que té el president del Barça i la seva asquerosa falsedat, ja ho vàrem veure amb Abidal, que per cert segueix jugant i el Barça segueix buscant un central, doncs ha passat el mateix amb Pete. Una llàstima perquè segur que ens el trobarem a la eurolliga quan un dels equips vegin que ha tornat i vagin a fitxar-lo, un dels millors tresos d’Europa.