Bon debut.

Bé després d’unes llargues vacances tornem al futbol amb la primera jornada de lliga. Unes vacances perquè és molt avorrit parlar durant la pretemporada dels moviments blaugrana, perquè tot són rumors i analitzes un jugador i als quatre dies resulta que en ve un altre. Ara amb les coses més segures és més fàcil parlar. L’únic problema és que extra esportivament han passat bastantes coses i segurament me’n deixaré algunes.

Començant per la part extra esportiva, començarem pel ridícul mundial del Barça amb el tema de la Masia, dels fitxatge il·legals que, com el seu president ha reconegut, sabien que ho eren però que es pensaven que per ser el Barça no els farien res. Només per aquestes declaracions aquest personatge que diuen que és el president, no hauria de seguir  ni un minut més com a president, perquè va formar part directa d’aquests moviments, no era el president llavors. Per a mi aquest personatge està totalment desacreditat per a ser president. Ja que ells no han marxat s’hagués hagut de fer una moció de censura, però el soci blaugrana està totalment endormiscat i així li va al club, perdent poder a tots els estaments, perdent el prestigi guanyat i de jutjat en jutjat. He escoltat moltes crítiques al senyor Cases, el que va denunciar a la junta pel tema Neymar, que si està teledirigit, que si és una estratègia dels enemics de Rosell i bla bla bla. Però la trista realitat és que és l’únic soci que ha tingut un parell de collons de plantar cara a aquesta colla de galifardeus que han fet el que han volgut per a lucrar-s’hi.

El tema Neymar un altre ridícul mundial, un president que diu davant d’un jutge que ell no llegeix la lletra petita dels contractes. El president d’un dels clubs més poderosos del món, resulta que signa les coses sense llegir els contractes, bé suposo que si que llegeix la part que li beneficiarà a ell quan es va abaixar els pantalons davant de Qatar, o suposo que també va llegir els amiguets als quals els adjudicarà les obres del nou estadi, o els beneficis de la empresa que tenia que vendre per incompatibilitat amb el càrrec de president i que després es va folrar i no havia venut, o la seva participació en una empresa de revenda d’entrades que aconseguien entrades per als partits del Barça quan no en quedaven a la venda o per a competicions a les que no haguessin hagut de tenir accés, però clar a un preu desorbitat si que el tenien.

Ara avui he llegit que la junta ha decidit tirar endavant l’acció de responsabilitat contra Laporta, per unes despeses del club de una mica més de 40 milions d’euros. S’ha de tenir la cara folrada parlant d’acció de responsabilitat per aquests diners quan ells li han donat 40 milions al pare de Neymar i quant per irregularitats en aquest fitxatge està el club a un jutjat de Madrid per intentar estafar a Hisenda.

Però sens dubte la part més ridícula és veure com es fan els indignats i diuen que la FIFA està atacant als valors de la Masia i el treball formatiu del club, que hi ha una mà negra que els va denunciar. Una mostra més de la inutilitat d’aquesta directiva que es dediquen a buscar enemics externs per les seves cagades a l’hora de fer les coses. No es qüestiona el treball de la Masia colla d’inútils, es qüestiona que heu comès irregularitats a l’hora de fitxar jugadors estrangers de menys de 16 anys. Ara per culpa d’aquesta colla d’inútils el Barça haurà d’estar un any i mig sense poder fitxar jugadors.

Amb una directiva i un director esportiu normals potser no ens podríem preocupar perquè hi havia fórmules per a solucionar els problemes. Però clar amb un director esportiu nul que porta 4 anys buscant fitxar un central i que ha acabat fitxant el que ha fitxat doncs és més que preocupant, perquè si ha tardat 4 anys i ho ha fet malament, fer-ho en 12 dies encara és més preocupant. Sobretot perquè hi ha un jugador com Reus que l’any que ve val 25 milions per contracte i que no el podran fitxar i que ja s’hagués hagut d’anar al Borussia i pagar 30 milions i deixar-lo cedit aquest any. El club alemany només perquè no vagi al Bayern i pagant 5 milions més del que guanyarien, segurament dirien que si, però clar que ho pensi l’incompetent de Zubi ja és més difícil.

La planificació esportiva ha estat desastrosa. S’ha anat parlant de jugadors top i no se n’ha pogut signar cap excepte Suárez (pagant una morterada) i s’ha passat d’un extrem a l’altre. Podem dir que Rakitic pinta bé, però pel qual s’ha mig regalat a Denis Suárez en una operació rocambolesca en la qual si es vol repescar al jugador el Barça ha de pagar 9 milions i si el fitxa el Sevilla pagar-ne 8. Un jugador que havia costat un preu prou elevat quan el van signar del City, si ja és teu, no entenc perquè si el cedeixes dos anys a un club, no entenc perquè has de pagar 9 milions per recuperar-lo. És bastant surrealista.

Però la part més surrealista, sense cap mena de dubte, és el tema dels centrals. S’ha fitxat a un jugador de 31 anys, per 20 milions, el jugador d’aquesta edat més car de la història, un jugador que si, és ràpid i potent, que va ve per dalt, però que té una cintura que ja li han trencat vàries vegades durant els darrers partits i no jugadors top de grans equips, jugadors del Leon de Mèxic o de l’Elx. En carrera pot arribar a tapar forats, però en parat el trenquen com volen.

Després es fitxa a un central, que ha portat tot l’any passat pràcticament sense jugar entre lesions i suplències, sent suplent de Koscielny i Mertesacker, que no estem parlant precisament de jugadors top, estem parlant de jugadors que són suplents a les seves seleccions, que a sobre se’l fitxa lesionat i per un preu que no és el que correspon per a un suplent de l’Arsenal. El senyor Wenger quan veu entrar als directius del Barça per la porta ja obre una botella de cava, perquè els hi han pagat mig estadi. Ridícul.

I l’últim ridícul ja és el fitxatge del Douglas aquest, s’ha parlat tot l’any de Cuadrado i resulta que es queda Alves i es fitxa a un jugador que amb 24 anys, jugant a Brasil, no ha estat mai internacional, que està discutit per la seva pròpia afició, però clar és brasiler i a la junta aquesta li va  el tema de viatjar a costelles del club i fer fitxatges foscos, són els únics jugadors que estan podent fitxar, perquè són totalment incapaços de fer un fitxatge decent a un preu assequible. Patètic.

Però anem a la part esportiva. Dos coses importants, el tema Deulofeu i el tema Xavi. El primer, m’encanta que l’entrenador hagi decidit cedir al jugador perquè de moment no és jugador per al Barça. Encara que l’entorn tingui pressa per posar-lo allà dalt, com ara estan fent amb Munir per desgràcia, cada partit que jugava se’l veia que està molt verd, sempre intentant la jugada impossible, intentant marxar de 2-3 jugadors i sense jugar en equip. Aquest noi necessita aprendre a jugar amb la resta i que li baixin els fumets, perquè sinó serà un jugador normalet tota la seva vida i té condicions per a ser un crack, el problema és que ja es pensa que ho és i no és així, necessita un cura d’humilitat enorme, només cal veure les declaracions només arribar a Sevilla. Una llàstima que unes condicions tant bones vinguin acompanyades per un ego i un egoisme a la mateixa alçada de les seves condicions.

Els mitjans tant que diuen que són del Barça i que ajuden al club i li fan un mal espectacular. Porten dos dies donant pel cul amb Munir traient-lo per tot arreu, reportatges, descobridors, anècdotes, etc. Ho van fer amb Bojan, ho fan amb Deulofeu, ho fan amb qualsevol xaval que faci un bon partit. El pitjor de tot això és que aquest noi ja fa temps que està destacant, l’any passat pujant del juvenil es va acabar fent un lloc a l’onze del filial, del primer dia que despunta, però clar tota aquesta colla de “periodistes” que emplenen quatre línies a la setmana i ja ho tenen tot fet, el descobreixen ara, aquest és el professionalisme mediàtic del Barça. Ara és una meravella aquest noi quant resulta que ja fa temps que està cremant etapes de forma espectacular, el mateix passa amb Adama i Samper, Grimaldos, etc. Igual que amb Denis Suarez que se’n va sortir l’any passat al filial i els de TV3 el van “descobrir” a la supercopa europea amb el Sevilla. Quins professionals del periodisme esportiu!!!!

Després està el tema Xavi. El que és tan culer i que resulta que s’ha quedat al Barça per diners, per molt que vulgui vendre la moto que l’han convençut l’entrenador i la directiva. El gran culer que no ha marxat perquè volia que el Barça li donés uns diners de quitança per a compensar el que deixaria de guanyar si marxava, aquest gran culer que porta anys cobrant una milionada, sense oferir el rendiment que és exigible, que ara encara volia més diners per a marxar. Un jugador que s’espera (almenys espero que tingui la valentia Luis Enrique) que sigui suplent i que cobrarà més de 8 milions. Que blaugrana que és!!! Però clar la premsa com ha d’obrir la boca..

Al final no és més que un problema per al planter, li traurà minuts de creixement a Sergi Roberto, que ja veurem si no marxa cedit, que no farà més que fotre mala maror en un entorn que ahir ja van estar mitja segona part la ràdio que estava escoltant jo el partit, parlant que si Xavi havia de jugar o no, quant va sortir Sergi Roberto a escalfar que si perquè no sortia Xavi i ara perquè és el primer partit. Si tot va com s’espera i està uns quants partits seguits sense jugar començaran a aparèixer els seus amiguets a les rodes de premsa a preguntar que perquè no juga i els mitjans de Madrid encara més per a fotre mala maror al Barça. No hi ha res positiu de que s’hagi quedat, bé si, positiu per a la seva butxaca, que ha decidit canviar els seus darrers anys de futbol al banc, per uns milions a la butxaca, totalment lícit però que no em vinguin després amb el seu barcelonisme, barcelonisme Puyol, que va renunciar als seus dos anys de contracte.

En quant al partit d’ahir, com sempre és complicat treure conclusions tant aviat, hem de recordar que l’any passat van començar guanyant 7-0 al Llevant i ja vàrem veure com va acabar la temporada. Si analitzéssim el partit, podríem treure conclusions molt positives, però també hem de pensar que és el primer partit al Camp Nou, contra l’Elx i que és molt precipitat.

Podem dir que ens podem congratular que Messi ha tornat molt bé, que sembla amb moltes ganes i que se’l veu amb fam de recuperació de pilota i de participació en el joc. Molts el van jubilar la temporada passada i em sembla que més d’un es menjarà les paraules que va dir, però clar no tindran la valentia de rectificar i demanar perdó, perquè és el que té el periodisme esportiu actual, que poden dir el que vulguin i no passa res.

Evidentment el partit de Munir també va ser molt destacable, és un jugador que té molt bons moviments i que té el gol entre cella i cella, però que no és un egoista com altres que tenen més fama, es va veure en una jugada que peca de generós i pot xutar i intenta donar-li el gol a Rafinha, això no li haguéssim vist a Deulofeu i tampoc a Pedro. Munir és un jugador que té un gran futur i que té alguna cosa especial, hi ha jugadors que es veu que tenen un talent innat per a jugar, una intel·ligència al camp que no s’entrena, però s’ha de tenir paciència.

Pedro ja fa dos temporades que ho xuta tot, que com juga menys intenta guanyar-se el lloc fent  gols i no pensa amb l’equip ofensivament, defensivament si, perquè és un jugador que té treball, però cara a porta no pensa amb la resta.

Una altra cosa positiva el partit de Rakitic, la capacitat per a fer la darrera passada i ser més vertical i sobretot el treball al darrera, va tapar moltes de les incursions d’Alves, que a Xavi no li veiem fer ni de conya i era el principal forat del Barça. Aquest fitxatge pinta molt bé, veurem com evoluciona.

Iniesta també ha començat a un molt bon nivell i esperem que les lesions el respectin i que amb totes les opcions ofensives que té ara amb els laterals tant ofensius que pugui brillar tot el seu joc. Molt actiu en la pressió i bastant inspirat en l’assistència.

Una pressió que va ser bastant correcta tot el partit i que el va trencar amb una recuperació a dalt de Busquets (partidàs, per molta errada en un refús de cap que va costar la expulsió) i una jugada espectacular de Messi, que amb un control orientat va marxar de dos i es va orientar per a marcar.

La part negativa, que em va generar més dubtes, va ser el risc que va tenir l’equip al darrera, jugant contra l’Elx va haver una desena de jugades que tant Masche, com Mathieu, com Rakitic van arribar a tallar la pilota per molt poc, jugades de tot o res que si passa el jugador rival és jugada clara de gol. Esperem que sigui una falta de rodatge perquè això amb equips més potents pot ser un suïcidi.

Pinta bé la cosa però falta veure per exemple al Madrigal diumenge que ve, davant un Villareal que va donar molt bones sensacions al camp del Llevant.

Mitjanies.

L’efecte Luis Enrique es va esvaint, a mesura que passen els dies, quan es van fent públiques les intencions de la directiva per fitxar. Qualsevol que vegi els moviments que diuen que està fent el Barça, pensaria més que estem parlant d’un Valencia que no pas d’un dels millors equips del món.

Es fa complicat analitzar realment el que pot arribar a passar, perquè ara tot és un ball de noms i no sabem realment qui ha de fitxar pel Barça i quins jugadors han de marxar, no hi ha res en ferm i tot són rumors. Però quan tots els mitjans coincideixen amb els mateixos noms, et pots fer una mica a la idea.

El primer error de tots, és no haver fet eleccions i decidir un president per part del soci, un president i un equip de treball per a que estigui legitimat i per a començar un cicle nou. Més després de veure la cagada que s’ha confirmat amb el fitxatge de Neymar amb un seguit d’irregularitats que fan que no hagués hagut de continuar ni un minut més aquest personatge al càrrec. Ara veurem com una panda d’incompetents estan al càrrec de regenerar a un equip, que ja s’hagués hagut d’anar regenerant any rere any i no arribar a aquests extrems on estem ara, que han de marxar bastants jugadors i n’has de fitxar de nous per a substituir-los.

Una bona direcció tècnica, a aquestes alçades de la temporada, ja hauria de tenir els relleus seleccionats, mig aparaulats i pendents de les últimes negociacions amb el club, no veure com ara encara estan començant a arribar a acords amb els jugadors i que si tenen diferents opcions per si falla aquest o l'altre. En aquests moments, ja s’hauria de saber quins jugadors fallaran i que s’han de descartar del tot i no anar donant pals de cec. Avui, per posar un exemple, es parla que es vol el Kun Aguero, però es diu que si falla aquesta opció, el Barça ja té un acord verbal amb Marco Reus. El problema ja no és que no sàpigues si tens opcions de fitxar a Aguero o no, a aquestes alçades de la temporada, el problema és que estàs intentant fitxar a un nou i si et falla tens aparaulat un mitja-punta/extrem en lloc d’ell. Si et falla el nou, hauries de tenir aparaulat un altre nou, no un jugador que juga en una altra posició, perquè se suposa que busques a un nou. Entendria que diguessin això de Reus, si l’haguessin de fitxar en lloc de fitxar a Koke, però no si et falla el Kun.

Un altre tema és que vulguis fitxar a Koke per una milionada, una decisió surrealista de voler fitxar un jugador que encara no ha demostrat res al món del futbol, un futbolista bastant normalet i que ha jugat a un equip més pendent de perseguir la pilota que no pas d’atacar. Però el problema no és només Koke, el problema és que es parla de Mathieu, es parla de Rakitic (molt bon jugador però que al Sevilla juga per on vol i amb total llibertat, semblant a Cesc i que el vols vendre perquè no s’ha adaptat, segons alguns il·luminats clar), està gairebé fitxat Bravo, amb 31 anys, el problema és que es parla de més de 30 milions per Marquinhos, que ni ha anat al mundial, quant estàs a punt de vendre a Cesc per 35, aquest dineral per un jugador de 20 anys que ha jugat 80 partits a Europa com a molt. Tots els noms que estan sonant, són més propis d’un equip del segon escaló que no pas del Barça. Excepte els noms del Kun i Reus és clar, jugadors de primer nivell que serien molt ben acollits a can  Barça.

Però el més surrealista sense cap mena de dubte són els debats dels darrers dies. El debat pro Xavi lamentable i la cacera de bruixes encara més patètica sobre Cesc.

Començarem amb el tema Xavi. Les darreres setmanes a tots els mitjans cules sona el debat del que s’ha de fer amb Xavi. Com és normal, amb tots els amiguets de la premsa que té, tot ha estat una defensa aferrissada de la seva continuïtat, que si el jugador està molt decebut amb la temporada anterior, per com s’han portat les coses (mentre ha estat titular ha callat la boca, quant va xuclar banqueta el partit que es jugava la lliga va començar a “rajar”), que si ara que marxen dos capitans s’ha de quedar per a no deixar un buit de poder, que si encara té molt que aportar, que si és molt important per al vestidor, bla bla bla. Curiosament ningú parla del sou que té, quant si que ho fan amb altres i quant Villa l’any passat va ser traspassat perquè tenia un sou molt elevat i ja no era imprescindible, amb el seu cas es callen tots la boqueta. Quant és un problema per al vestidor perquè es pensa que encara té vint anys i vol jugar-ho tot, sobretot els partits decisius, quant ja s’ha demostrat que no està per a jugar aquests partits, quant vol imposar la seva titularitat i manava més que l’entrenador la darrera temporada, quant els partits que no ha jugat ha fet caretes a la banqueta i ha “soltat” a tots els seus gossets periodistes a fer saber a la culerada que estava descontent  per no jugar. Totes aquestes coses no se’n parla clar, no sigui cosa que després no els doni entrevistetes, portades i la corresponent informació de primera mà.

El tema Xavi per a mi està molt clar, ja no està per a jugar al Barça els partits importants i per a mi és l’autèntica prova de foc de Luis Enrique. Tenir els pebrots de dir-li a la cara o per telèfon, em dona igual, que aquest any jugarà els minuts de la brossa amb el  partit guanyat i els partits de copa i contra els rivals més dèbils. Si Luis Enrique no es posa dur amb aquest tema, no es podrà parlar de canvi de cicle perquè tindrem els mateixos problemes d’equip partit i de zero ajuda a Busquets en la contenció i la pressió a dalt.

Després està el miserable tema Cesc. Miserable perquè és vergonyós com els amiguets de l’altre li estan pegant al jugador, com la majoria està sortint de baix les pedres per a fotre-li merda a sobre i per a “ajudar” a que el venguin, fent bolos per ràdios i teles i atacant-lo de forma totalment injusta. Es diuen barbaritats com que el seu rendiment no ha estat bo, que s’esperava que venia a fer el relleu de Xavi i que l’equip amb ell no ha guanyat pràcticament res. Que fàcil és matxacar al jugador que del primer dia l’afició no l’ha acceptat i la premsa s’ha encarregat que no sigui al contrari perquè venia a substituir al seu amiguet, la vaca sagrada.

El seu rendiment no ha estat bo (segons els il·luminats) i els altres dos mitjos són intocables. Però resulta que m’he pres la molèstia de mirar uns quants números, que jo ja sabia que eren així, perquè ha tingut molt millor rendiment que els altres dos, es veia al camp, però m’he volgut assegurar dels números exactes:

· Temporada 2011/2012: Xavi 14 g i 12 as, Iniesta 8 g i 8 as, Cesc 15 g i 17 as.

· Temporada 2012/2013: Xavi 7 g i 9 as, Iniesta 6 g i 16 as, Cesc 14 g i 12 as.

· Temporada 2013/2014: Xavi 4 g i 6 as, Iniesta 3 g i 11 as, Cesc 13 g i 17 as.

Els números són freds i inqüestionables, per a demostrar el fàcil que és de boqueta parlar de rendiments i qüestionar la continuïtat del jugador d’Arenys i en canvi defensar la d’altres que cobren bastant més i que han estat molt pitjor. Un altre factor afegit a posar a la balança és que Messi juga molt millor amb Cesc al camp que amb qualsevol dels altres dos, que Cesc s’entén perfectament amb el jugador argentí i que aquest té més opcions amb ell. Tampoc cal anar molt lluny per a veure que els darrers partits ha estat decisiu per a que el Barça pogués seguir lluitant per la lliga, contra Athletic, Villareal, etc.

Però la mentida més gran de totes és quan escolto que venia per a ser el relleu de Xavi i que no ha complert. Quina vergonya escoltar això de suposats periodistes i d’analistes tècnics. Quant ha jugat Cesc a la posició de Xavi?? 4 partits solts per temporada? Quant li han donat a Cesc la oportunitat de jugar amb un mínim de continuïtat en aquesta posició, quant s’ha demostrat que el Barça jugava millor amb Iniesta i Cesc de titulars i que al partit següent ja tornava a jugar la vaca sagrada per decret? Quin entrenador ha tingut un parell d’ous d’asseure a la vaca sagrada 4 partits seguits i posar a Cesc? Cap. No se com pots ser el relleu si no jugues en aquesta posició. Si ho hem vist aquest any, que els que rotaven sempre eren o Cesc o Iniesta i l’altre ho jugava tot. És insultant que es parli de relleu d’algu quant sempre juga l’altre, però sobretot quant es parla de fracàs en aquest aspecte sense haver-ho pogut ni intentar. Jo ja ho vaig dir a començaments de temporada, que es va carregar a Thiago i que si tot segui així a l’any següent seria Cesc el que marxaria.

Perquè és totalment comprensible, quant veus que treballes més sobre el camp, que fas jugar millor al teu equip, que fas més gols, que ets part decisiva en l’elaboració de jugades, quant veus que ets millor i que entrenes millor i que després quant l’entrenador dona l’alineació veus que juga l’altre pel seu poder al vestidor i fora d’ell. Quant veus a sobre que estàs fent el sacrifici d’aguantar, que no fots mala maror, que penses amb l’equip i que a sobre has d’aguantar xiulets per part de la teva afició totalment injustos i totalment injustificats. Però està clar que l’aficionat no el pot veure des de que va arribar, simplement per haver-te buscat un futur fora del club i que després no tinguis cap culpa del que hagis costat per a tornar, que amb Piqué no ha estat el mateix, per exemple, quant també va marxar. Però clar, en el cas de Piqué no venia per a substituir a qui tots sabem, no van estar fotent merda durant les negociacions que si no era necessària, que era una despesa que no feia falta, que si havia marxat i bla bla bla. Així li va al Barça, amb la gent amb tonteries mentals i deixant-se influenciar per la premsa.

Si fins i tot s’ha arribat a xiular a Cesc, en la eliminatòria contra el Bayern, quant a l’anada no va jugar i a la tornada va ser el que més va córrer de l’equip amb diferència i en canvi a l’altre l’aplaudien. És el que té l’aficionat del Barça, em caus bé pots fallar el que vulguis, no et puc veure, et xiularem a la mínima. Així li va al Barça.

El mateix ha passat amb el tema mundial. Tot l’any s’ha dit que Messi es reservava per al mundial. Però resulta que ahir vàrem veure un partidas de Neymar, un partidas d’Iniesta i de Pedro amb la seva selecció i ja veurem com va el mundial. Però clar només era Messi, perquè els mitjans ja es van encarregar de que així fos per a la ment de l’aficionat. Sempre ha anat caminant pel camp, però aquesta temporada era pel mundial o perquè volia cobrar més. Però clar tampoc es pot dir de la resta...

Per acabar el tema seccions. Hem vist a la secció de basquet i d’handbol fer el ridícul a les final four europees. Tots dos equips van tenir un moment complicat, on es necessita l’entrenador, però en totes dues aquests no van estar. Casualment dos entrenadors de la casa, posats a dit sense experiència prèvia degut a “l’efecte Guardiola” a can Barça, pensant-se que seria el mateix. Al final s’ha demostrat que no i per desgràcia es segueix confiant en aquests dos inútils, fent el ridícul a Europa any rere any i llençant l’esforç previ per arribar. Jo no ho volia pensar, però cada cop tinc més clar que el club vol que les seccions deixin de lluitar pels títols per a no haver de tenir la exigència de despeses en jugadors importants, cada  any estan retallant i cada cop hi ha menys exigència. A veure si així s’estalvien de fer un nou palau. Perquè qualsevol directiu, pot passar un any fent el ridícul a Europa, però veient que és any rere any, no podria acceptar-ho i buscaria solucions. Però dona la sensació que ja els va bé la cosa. S’ha passat de la darrera temporada de Laporta on les seccions van guanyar a Europa a la mediocritat dels darrers anys. Si tinguessin una mica de vergonya, els dos entrenadors dimitirien, però per desgràcia tenen les esquenes molt amples.

Final adequat.

La culerada era molt optimista, jo entre ells, que el Barça guanyaria la lliga jugant al seu camp, amb l’afició bolcada amb l’equip i sabent que el premi per la victòria era una lliga. Pensava que es podrien solucionar tots els problemes de joc i a un partit era capaç de donar la talla i fer un joc acceptable. Per desgràcia m’equivocava i no volia veure les evidències que s’han anat fent cada cop més grans al llarg de la temporada.

La trista realitat és que el Barça ha arribat pitjor que mai al tram decisiu de la temporada, inclús pitjor que l’any passat quant Tito va exprimir a l’onze titular durant gran part de l’any i que es va fer el ridícul al final, encara que el rèdit aconseguit va donar per a guanyar la lliga almenys. Ahir va ser molt decebedor, molt trist, veure el final d’una generació de futbolistes fantàstica, veure’ls patir sobre el camp veient que volien però que no podien, que les cames no donaven més i el cap encara menys.

Ahir i avui no faig més que escoltar o llegir a gent que diu que si aquell no va córrer, que si l’altre va caminar pel camp, que si l’altre no ho va donar tot. El problema ve de lluny i sempre és més fàcil criticar als jugadors perquè guanyen milionades que no mirar el motiu pel qual s’ha produït. Sovint la gent s’oblida de que els jugadors són éssers humans i que com tots passen per millors i pitjor moments i que potser no és que no hagin volgut, sinó que no han pogut.

Jo ho sento, però em resisteixo a pensar que jugadors que han donat la glòria que han donat a aquest club, que la majoria encara tenen una edat totalment apta per a jugar a futbol, que de repent s’hagin oblidat de jugar o que no puguin arribar a un final de temporada en condicions, com no han fet els darrers dos anys.

El problema ve de lluny i en gran part ha estat l’entrenador. Els grans entrenadors diuen que es juga com s’entrena i els entrenaments d’aquest senyor han donat molt que desitjar durant tota la temporada, els propis jugadors han filtrat a la premsa que la qualitat dels entrenaments no era l'adequada, el típic que fan vaja, que davant els micros estan a mort amb l’entrenador, però que després fora de micros diuen les veritats. Molts periodistes durant l’any han fet palesa la informació que els entrenaments eren patètics i la preparació física ha estat horrible. Però clar és el que té posar a un entrenador de perfil totalment baix al que han mangonejat durant tota la temporada i on han manat al vestidor les vaques sagrades i molts jugadors s’han deixat anar pensant amb el mundial. Tot el còctel ha estat una barreja impossible d’assumir. Si a això li sumem que tàcticament aquest entrenador ha estat un desastre, doncs ja tenim la causa principal de la desfeta aquest any. Un entrenador amb zero personalitat que s’ha posat en mans del pesos pesats del vestidor i que així li ha anat la temporada. Un entrenador que s’ha limitat a posar als que tenien més pes, més nom i més zeros al compte corrent i els ha dit “jueguen jueguen”. Un entrenador que no s’ha vist en tota la temporada una trista jugada assajada, no s’ha vist cap entramat defensiu, cap ordre en la pressió, cap solució a les dificultats plantejades pels equips rivals, cap solució a peu de camp quant els partits s’han posat malament, res que estigués fora de la seva quadrícula mental de canviar un jugador habitual per un altre. Un entrenador que no ha confiat en cap jugador de la pedrera ni dels joves que tenia a la banqueta, que s’ha limitat a rodar amb 13-14 jugadors tot l’any i que a sobre ni ha fet rotacions adequades, socarrant alguns i rotant sempre els més joves que no necessitaven rotació. Un entrenador que els partits importants ha sortit sempre amb 5 mitjos al camp i un davanter i mig i que s’ha limitat a esperar la qualitat individual dels jugadors sense plantejar cap solució tàctica en cap partit, que ha demostrat un total desconeixement de la lliga espanyola i dels camps i rivals, que ha tingut una mancança terrible d’anàlisi dels equips, del seu estil de joc, de mirar on se li podia fer mal al rival o no. Un equip totalment pla i en moltes fases de la temporada desesperant. Un equip on la seva solució tàctica ha estat anar movent la pilota fins que li arribava a Alves que fotia melonada i sense cap rematador a l’àrea. Un entrenador, que en sis partits ha estat incapaç de trobar cap solució als partits contra l’equip matalasser, que s’ha limitat a posar als jugadors i que juguin, que no ha trobat cap solució a la sortida de pilota quan la pressió matalassera anava cap amunt a camp contrari.

Ahir el Barça a sobre va jugar a contra estil. Tot pilotades de Pinto perquè és patètic amb els peus, amb els laterals i centrals sense arriscar ni una pilota, jugant a la pilotada. El primer quart d’hora de la segona part va ser més que lamentable. Amb un equip atemorit, deixant-se menjar pel rival de forma ridícula i traient-s’hi la pilota de sobre sense cap tipus de responsabilitat, amb els mitjos oferint-se per a rebre en curt i la zona defensiva totalment nerviosos, sense mirar cara ni ulls i pegant pilotades. Vergonyós veure a l’equip així. Una situació, que s’ha vist en moltes fases de la temporada i on l’entrenador ha reconegut en més d’una roda de premsa que era una ordre seva per a poder agafar a la contra al rival. És el que té posar a un entrenador que li ve enorme aquest club, que no té ni puta idea de la idiosincràsia del club i del seu estil de joc. El Barça ahir hagués pogut empatar o perdre, però no jugant a una cosa que no té res a veure amb el teu estil, el Barça ahir no va ser el Barça que tots volem i a sobre es va deixar empatar ridículament cedint un corner ridícul per no agafar Pinto la pilota amb les mans quant tocava, per un Iniesta buscant forçar una falta quant saps que amb l’àrbitre d’ahir, molt menys sent el Barça, no te l’havia de xiular. El partit d’ahir de Pinto va ser ridícul, cosa que va provocar que la defensa fos extremadament inestable i que no volgués arriscar cap pilota. Molt penós tot plegat.

Però és que a més se li ha de sumar la direcció de camp. Els canvis van ser bastant penosos i tard, comptant a més que et jugaves la lliga i et va quedar un canvi per a fer. Quant el Barça encaixa el gol, Neymar ja ha de sortir per un Pedro totalment apàtic i que ha vingut confirmant els darrers partits que ja no està per a jugar al Barça, el més patètic de tot és que es parla que continuï l’any que ve i que es vengui a Alexis. És igual que sigui el minut 5 de la segona part puto quadriculat, no sempre han de ser els canvis a partir del minut 20 de partit. Després treu a Xavi per Cesc, com sempre, perquè aquest senyor no dona per a més. Ja partint que Xavi no feia cap falta, però clar el camp va començar a cridar el seu nom i el patètic entrenador, sense cap personalitat, el va treure de seguida i ja es va acabar el partit, si ja costava circular només faltava ell que ha de fer 3-4 tocs abans de donar-la. A sobre el treu per un dels pocs que podia entrar a la rematada a les penjades de la banda. A sobre es va menjar en patates, un altre canvi per a fer, un cop més.

La cosa pinta malament la veritat, Luis Enrique tindrà molta feina a fer quant arribi. El primer que tot i més important, és si tindrà el recolzament de la cúpula o no i si tindrà plens poders per a prendre decisions de camp. Perquè porten dos anys manant els jugadors i entrenant fatal i ara es passarà a tenir un entrenador que és tot el contrari. El més conflictiu, sense cap mena de dubte, serà el tema Xavi Hernandez. Amb el Tata ha imposat la seva llei i ha estat titular sempre, encara que jugués d’una forma lamentable. Mentre ha anat jugant ha parlat meravelles del seu tècnic. Ahir va ser el primer partit important que va xuclar banqueta. I avui a Mundo Deportivo ja ha sortit l’article al respecte que si el jugador va sortir rebotat perquè no entenia perquè no havia jugat. És el gran problema dels darrers anys del Barça, que segueix veient-s’hi titular i és incapaç de veure que ja no està per a jugar al Barça. Això és un gran problema perquè això l’any que ve serà mala maror al vestidor i llençar-li la premsa a sobre a l’entrenador, tots els amiguets que li deuen favors aniran a sac a fotre merder a l’entorn. Si amb un sol partit important en tota la temporada que no és titular, ja la munta amb la premsa, que no farà si Luis Enrique aposta per un altre tipus de mig camp?? Perquè la notícia que es va rebotar i que es va emprenyar molt, com ho pot saber el periodista si no li filtra ell??

Aquest serà el gran problema de Luis Enrique i que tinc l’esperança que tracti com el de Totti amb la Roma quan va anar allà a entrenar. La gran incògnita és saber si serà el Luis Enrique entrenador que tots coneixem, amb caràcter, exigència en cada entrenament i just amb qui entrena millor, o si serà un Luis Enrique desconegut que es plegarà davant les exigències del vestidor i les “directrius” de merchandising de la directiva. Jo espero i desitjo que sigui el primer, perquè si no és així estarem amb el mateix problema.

Per acabar comentar el tema de la final four d’eurolliga. El ridícul històric davant de milions de persones que va sofrir el Barça va ser més que lamentable. És el que passa quan es posa a entrenadors d’anar per casa que ens pensem que tot seran Peps Guardiola. Entrenadors que amb les plantilles que tenen es poden comptar amb els dits de la mà els partits on han de ser decisius al llarg de tota la temporada, la resta gairebé amb la qualitat individual ja es resolen la majoria. Però es que portem uns quants anys ja arribant a la final four i fent el ridícul. Ja comença a ser hora que s’aposti de veritat per un entrenador top de qualitat, que aprofiti al màxim la qualitat del planter que li forma el director tècnic. El partit de divendres va ser un exemple de poca capacitat de reacció, de ment quadriculada a l’hora de repartir els minuts, de fatal gestió dels jugadors i de nul·la capacitat tàctica per a resoldre els problemes a mesura que anaven passant. Primer deixant que un partit que havia de ser punt a punt, que l’equip rival marxes de deu punts sense demanar ni un trist temps mort, veient com el seu equip fallava fins a 7 atacs seguits. Després sent incapaç ni de plantejar una defensa zonal, ni una sola solució defensiva a la penetració madridista i obertura a les dues cantonades on llençaven sols, fatal a l’hora d’atacar. A sobre Oleson que ho estava endollant tot i Tomic que estava bé, els asseu i els té gairebé un quart sense jugar, per la seva puta ment quadriculada de repartiment de minuts. En un partit com aquest, no es pot dosificar, no es pot prescindir del que està funcionant tants de minuts, més sabent que el rival a la final és el Maccabi i no el CSKA. Lampe ni va jugar, mentre Nachbar estava horrible i seguia entrant al partit. No va fer res per a canviar el signe del partit. Lamentable. Si tingués una mica de dignitat hagués demanat la dimissió durant el dia d’ahir.

I queda la traca final, l’altre Pascual, que se les haurà de veure amb dos equips alemanys i un potent Vezprem si vol guanyar la final four, però estem a la mateixa, un entrenador que porta tres anys fent el ridícul a Europa. Espero que la gran qualitat individual del planter serveixi per a poder guanyar, perquè si ha de ser per la qualitat de l’entrenador, ja no cal ni que es comprin les entrades els aficionats.

Campions.

El Barça té una oportunitat única de guanyar una lliga més, depèn d’ell mateix i guanyant el partit serà campió. Molta gent parla que si no mereixerà la lliga, que si els jugadors no ho han donat tot i que encara que guanyin la lliga no es salvarà la temporada. Tenen una part de raó i una part que no, com en tot a la vida. Tenen la part de raó que el Barça aquest any no ha estat el Barça dels darrers anys, en això tenen raó, el Barça en  quant a joc ha donat bastant que desitjar en molts partits. Sota el meu punt de vista per una molt mala planificació de la temporada, per un molt mal entrenador i per la deixadesa durant parts d’aquesta per molts jugadors.

El Barça l’any passat ja va pegar una forta davallada en quant a joc, es van fer molts punts però la planificació i la gestió va ser molt dolenta, més ben dit l’autogestió perquè malauradament Tito només va poder estar una part de la temporada. Es van fer 100 punts però es va fer riure a Europa i ni tant sols es va arribar a la final de copa del rei.

Aquest any encara ha estat pitjor, perquè els errors que es van produir la temporada passada no s’han solucionat, el club sabent les mancances en segons quines posicions ho van fiar tot a l’obsessiva opinió del seu president a portar a Neymar, quant estava aparaulat per a l’any vinent i que la por per les ofertes que estava rebent van fer que s’anticipés la seva incorporació. Una jugada lamentable i  patètica, perquè si estava pactat amb el jugador, el que havien de fer és esperar un any i si no volia esperar el jugador ja era un problema seu i que no volia venir tant al Barça com han venut. Al barça es volen jugadors compromesos, no mercenaris, si volia diners que hagués marxat a un altre club. Per aquesta por absurda, es va gastar tot el pressupost en anticipar la seva arribada quant aquests diners es tenien que destinar a portar dos centrals, un mig i un davanter. A sobre ve l’il·luminat de l’entrenador i diu que amb el que té passarà.

Un entrenador que ha estat també un dels grans errors de la temporada. Un entrenador caduc, obsolet en els seus mètodes i que l’equip li ha vingut molt gran. Una cagada que se li ha d’atribuir al simulacre de president blaugrana, quant Zubi ja tenia aparaulat a Luis Enrique l’any passat, un entrenador que per la seva mà dura i la seva obsessió amb els entrenaments, era el més adequat per a portar un grup cansat de guanyar i que ja l’any passat van jugar molts de partits caminant. Però clar, el fàcil és culpar a Zubi quant el president va imposar a l’altre patètic entrenador, com va imposar portant a Neymar i obviant tota la planificació esportiva. Un president que ha destrossat un cicle guanyador a costa de fer els seus negocis particulars i deixar als seus amiguets arreglats de cara al futur, que quant s’ha vist entre l’espasa i la paret ha marxat com un covard.

Així doncs, quant els grans entrenadors diuen que es juga com s’entrena, es porta a un entrenador obsolet, amb unes tàctiques totalment prehistòriques i uns entrenaments que disten molt de ser els adequats, com més d’un ha filtrat als periodistes afins, a sobre s’ha produït una clara divergència entre el cos tècnic que es va mantenir un any que formaven part de l’staff de Vilanova respecte l’staff que ha portat l’entrenador argentí. On s’ha vist més clara la cosa ha estat en les darreres setmanes “blanques” que ha tingut l’equip, un cop eliminat de la xampions. Les darreres temporades era impensable, amb una setmana sencera per a preparar un partit, que l’equip sortís amb la condició física i la preparació que ha sortit els darrers partits. És inacceptable que la setmana que et jugues la lliga al camp de l’Elx, l’entrenador pagui un dinar als jugadors i que permeti dos festes d’Alves de celebració del seu aniversari i que doni tants de dies de festa. Aquesta setmana ha semblat la típica setmana quan ja no et jugues res que tot són comiats, així no es pot preparar un partit. És bastant penós que surti el  president a dir que aquesta setmana es prepararà el partit com toca sense distraccions i entrenant com Deu mana. Perquè estàs reconeixent implícitament que la anterior  no ha estat la millor manera de preparar-la. L’equip ahir va fer una davallada física preocupant els darrers 25 minuts de partit i això és inacceptable quant estàs jugant un partit per setmana últimament.

Tampoc em genera moltes il·lusions que diguin que es prepararà com toca aquest partit perquè l’entrenador actual ha demostrat que no en té ni puta idea de com guanyar a l’equip matalasser, ha anat acumulant ridícul rere ridícul al llarg de la temporada contra ells, anant a pitjor clarament. Un entrenador que aquesta exigència li ve gran i que en tota la temporada ni s’ha vist una trista jugada assajada a pilota aturada, ni una  sola solució tàctica als partits importants, on s’ha limitat a posar als noms i que es busquin la vida pel camp. Per la part tècnica no em genera la més mínima confiança aquest partit, no crec que pugui resoldre cap problema tàctic aquest inútil entrenador, que no en té ni idea de com funciona el futbol europeu ni de com juga el Barça. Però la culpa no és d’ell, la culpa és del que decideix posar-lo al càrrec. Si d’alguna cosa té culpa ell, és de deixar-se influenciar i ser un titella de la vaca sagrada del vestidor, que ha fet el que ha volgut aquest tot l’any, que en els partits importants li ha fet l’equip a mida per a que corri el mínim possible i segueixi titular i que en cap moment ha demostrat personalitat.

El que més em genera confiança és que se suposa que el camp estarà com hauria d’estar durant tots els partits importants, ple i animant a l’equip i no com si anessin al teatre i cantant independència quant toca, que sembla que només vagin a això, perquè la resta de partit fa pena. Amb un ambient com toca i sabent el que es juguen i que és l’últim partit a tot o res, jo segueixo confiant en aquests jugadors que tant han donat per aquest club els darrers anys, espero que encararan el partit com toca i jugaran al màxim nivell possible en aquestes alçades de temporada. Per desgràcia l’entrenador es cagarà un cop més i tornarà a asseure a Cesc i a posar al con, per tant jugarem amb un menys, però espero que Messi tingui el dia i vagi a per totes i que jugant amb dos extrems oberts es generin més espais per a ell.

Em fa una mica de gràcia també quant escolto que si el Barça no mereix aquesta lliga. Ha estat una lliga atípica per molts motius, amb un Barça molt per sota de les seves possibilitats però que no ha estat ni molt menys inferior als altres dos rivals. El que ha passat és que s’han trobat un equip en hores baixes i dos equips més que basen el seu joc al contraatac i a la seva “pegada” a dalt. Llavors el Barça ha punxat molt, però els altres dos en molts partits han punxat per la seva mediocritat ofensiva, que ha compensat les cagades del Barça. Em fa gràcia que es digui que no mereix la lliga el que ha estat campió d’hivern, que ha estat 23 jornades líder, 13 més que l’Atlètic i 19 més que el Madrid. Si no ho ha merescut el Barça, qui ho ha merescut doncs? Que no ha fet el millor futbol dels darrers sis anys és evident, però que ha estat més regular que els altres dos em sembla bastant evident. Però clar, si mirem com sempre la part més recent, doncs el Barça ha punxat molt clar, però no menys que els altres dos. El pitjor Barça dels últims anys, ha disputat la lliga fins a la darrera jornada als dos equips que es jugaran la xampions i que tants elogis han rebut per part de molts, quant s’han dedicat a jugar a la contra miserablement. El Barça, guanyant dissabte, serà el merescut campió de lliga perquè en el còmput global de tot l’any, ha fet millor futbol i haurà estat més regular, tindrà moltes més jornades com a líder i té l’average particular amb el Madrid i guanyant dissabte també contra l’Atlètic favorable amb tots dos, ni ha estat el màxim golejador ni el mínim golejat, però en canvi té la millor diferència de gols. Numèricament ha estat millor que els altres dos. Una altra cosa és que els culers no estiguem satisfets amb el joc. Una situació que per sort es viu a can Barça i que no es viu als altres dos. Que molts analitzem segons el joc i tenim aquesta exigència, a diferència dels altres dos que si guanyen la resta els dona igual. S’està parlant que si la lliga salvaria la temporada. Això parla molt bé dels darrers anys i de la exigència que tants de triomfs s’ha imposat en l’afició, perquè dir que guanyant la lliga salves la temporada és una animalada la veritat. Guanyar la lliga és fer una bona temporada, en quant a exigència de títols. Una altra cosa és el joc, on jo penso que ha estat molt dolent i que per això dona la sensació de salvar la temporada. Però qualsevol culer hagués signat al començament poder-se jugar la lliga al darrer partit a casa.

Aquest anys ha estat un any de molts de problemes, moltes situacions negatives i molt mala sort en moments importants de l’any.

Ahir sense anar més lluny el Barça va sortir amb molta força a guanyar el partit, la primera part va ser bastant bona i es van generar ocasions, a la segona part se’n van generar dues de clares. Davant d’un equip com l’Elx, amb la gespa super alta i seca, que amb un punt es quedaven a primera i que van sortir amb deu tios davant la seva àrea. Va ser un entrenament del que li espera al Barça dissabte vinent. La mala notícia és que no es va marcar, la bona és que es van generar ocasions clares per fer-ho i que el Barça va donar la sensació de tenir les idees clares.

Un partit on, malgrat que els de sempre vulguin menjar la bola a l’aficionat i generar males corrents d’opinió segons alguns jugadors, es va notar moltíssim la presència de Cesc al camp, donant joc als seus companys, entenent-s’hi molt bé amb Alexis i assistint-lo bé en les seves diagonals, arriscant passades cap a ell, en lloc d’aguantar i obrir a banda com fa l’altre que juga per decret. Va donar una assistència de gol a messi que va desaprofitar i en tot moment va ser decisiu en la participació de les jugades, ocupant l’espai que deixava Messi amb els seus moviments i amb una presència clara dintre de l’àrea que la primera part va generar molta profunditat. Els millors del partit van ser Alexis i Cesc, però clar, després de les directrius de la directiva a la premsa que es vol vendre a tots dos per a fer caixa, no ho veurem per cap lloc això.

És insultant que es vulgui regenerar l’equip i es vulgui vendre a dos dels jugadors que han donat més la talla aquesta temporada. Perquè ahir per exemple, el que no va rendir un cop més va ser Pedro, cagant totes les oportunitats que li donaven els companys i fallant gairebé en totes les passades que va fer. Encara marxava fent que no amb el cap quant el van substituir, per a mi encara van tardar massa a fer el canvi. Ja es pot posar les piles per al darrer partit perquè les seves dues darreres temporades són per a que el venguin a final de temporada. Iniesta també va jugar molt malament, però aquest ha estat decisiu durant l’any i encara li queda molt de futbol.

El principal problema de cara al proper partit, és que malgrat tot lo bo que va fer Cesc al camp, tornarà a ser suplent i es tornarà a veure un equip pastós amb contínues passades a Alves de la vaca sagrada per a que després tingui unes bones estadístiques, a un Alves que no arribarà per sorpresa i que els jugadors matalassers estaran molt agraïts de refusar cada cop que faci. Una pena podent tenir la varietat que es va veure ahir durant la primera part, tornar a jugar al que portem setmanes criticant perquè al vestidor mana qui mana. I el pitjor de tot és que pinta que l’any vinent seguirem igual, espero que Luis Enrique vingui amb ganes de gresca i no es casi amb ningú.

El que em va sorprendre van ser les declaracions de Masche, que va insinuar que marxa, quant penso que per a donar descans a Busquets seguia sent molt vàlid.

També sorprenent la notícia que David Luiz dirà passat el mundial que fitxa pel Barça. Espero que no signifiqui que es fitxarà després del mundial i que ha estigui fitxat si es que ha de venir, perquè si no és així és per a fer fora als que fitxen però ja. El barça ha de fer tots els fitxatges abans del mundial, tot el que fitxi després serà una encariment innecessari.

Aquest no és el nostre Barça.

La història del Barça ha passat per molts alt i baixos però els darrers anys estava tot l’aficionat molt orgullós del seu equip, amb un estil de joc inigualable i que ha creat molts adeptes de fora de les nostres fronteres perquè guanyava i meravellava amb el seu joc.

Però el tret més representatiu d’aquest equip era l’amor propi, la competitivitat de l’equip i el no donar mai un partit per perdut i lluitar fins al final. Malauradament aquestes darreres setmanes s’ha vist un Barça amb el qual jo no m’identifico per la seva poca ambició ni confiança en ells mateixos. Es va veure el dia contra l’Athletic un equip que semblava que ja estava de pretemporada, es va veure una mica més d’ambició a camp del Villareal per la motivació de dedicar-li la victòria a Tito, però malauradament dissabte es va veure un equip que no es correspon amb el Barça que s’ha tingut, precisament el dia que es feia un homenatge a l’estadi a Tito, que ha estat un exemple de força, de lluita i de no donar res per perdut, és quan el Barça es deixa les opcions de lliga amb un empat ridícul per la manera que es va produir.

Se suposa que el Barça juga per a la seva afició i jo com a aficionat, ahir la nit el meu sentiment era d’emprenyat, de veure com per una merda de minut on l’equip va passar de tot, ara podria dependre d’ells mateixos per a guanyar la lliga i com això s’ha esvaït per una desconnexió lamentable, que es necessita una punxada més del merengues que serà molt difícil que es produeixi. Ara, per la seva deixadesa, resulta que s’ha arribat a la situació que cap blaugrana no volia, perquè ara, si no fan riure a Elx és clar, es produirà que el Barça guanyant el darrer partit passaria a l’equip matalasser però que li pot donar en safata la lliga al Madrid. El Barça per la seva deixadesa s’ha fotut en un marró que només pot arreglar una punxada més del Reial Madrid.

Perquè totes les situacions possibles ara són ridícules, guanyar el darrer partit i donar-li la lliga al Madrid o deixar-te perdre o empatar i renunciar a la lliga per no donar-li al Madrid, tenint opcions de guanyar. Perquè el Madrid juga contra el seu filial la darrera jornada, segurament sense res en joc, seria molt il·lús pensar que l’español li pugui donar res al Barça. Una situació molt lamentable per no posar el que s’havia de posar les darreres jornades, perquè aquesta lliga, més oportunitats els altres dos equips no li han pogut donar al Barça, està sent una lliga de regals i el Barça per la seva deixadesa no n’ha aprofitat cap.

Aquest és el principal problema que ha tingut aquest equip, la poca competitivitat que ha demostrat aquesta temporada en partits claus, un club acostumat a guanyar lligues inexplicables a l’època del Dream Team, que no hagi confiat en aquesta lliga és de jutjat de guàrdia, és una situació molt reprovable i és una cosa a analitzar molt seriosament de cara al futur.

Una situació de la qual en té una gran part de culpa l’entrenador, per cagar-la constantment en les alineacions dels partits importants, per ser un covard com a tècnic i deixar-s’hi influenciar per les vaques sagrades i per no ser capaç en cap moment d’entrenar com deu mana aquest equip, de motivar als jugadors per a que entrenessin al màxim per a reflectir-ho als partits, un entrenador que no s’ha vist en tota la temporada una jugada assajada, no s’ha vist cap solució tàctica i que ha anat donant pals de cec durant tot l’any.

Ahir va ser la mostra final de la seva inutilitat. Resulta que durant tota la temporada, quan el Barça ha estat amb problemes, ha estat incapaç de treure a un mig ofensiu o un davanter per un defensa, durant tot l’any la seva “brillant” solució ha estat destrossar el mig camp i jugar amb un 4-2-4. Doncs resulta que ahir, amb l’equip jugant un partit acceptable, generant ocasions de gol, al senyor se li ocorre treure a Mascherano per a posar a Cesc. Posant a Busquets de central quan s’ha demostrat que quan es posa al de Badia al darrera es perd el mig camp i tota la solidesa defensiva, damunt deixa l’equip sense cap cinc que defensi una merda i posant a Xavi. Un jugador que no fa una merda al camp, resulta que el posa a sostenir l’equip. Una cagada tant gran que després intenta solucionar canviant a Xavi per Song. L’entrenador del Barça fent un canvi defensiu al Camp Nou amb 2-1 al marcador jugant contra el Getafe que està lluitant pel descens. Aquest és “l’entrenador” del Barça. A més fent el canvi sense temps ni que escalfi el jugador damunt del camp. Un despropòsit, que culmina humiliant a Tello que el treu per a jugar un minut quan ha escalfat gairebé tota la segona part. Lamentable.

La única explicació possible al canvi, és que no volia assenyalar a un jugador que fins i tot els de la ràdio que escoltava jo preguntaven irònicament si havia jugat, el jugador que els darrers dos partits havia estat substituït amb l’equip perdent i que llavors s’havia remuntat. Però clar, com ho havia de fer si el darrer partit ja li va fotre la bronca a l’entrenador per la substitució i el caca Martino es va haver d’abaixar els pantalons i anar a explicar-li el motiu del canvi?

Després, a sobre, hem d’aguantar com la vaca sagrada surt davant dels micros a dir que no han estat a l’alçada, que s’ha acabat la temporada i que a posar-se les piles l’any que ve. I tota la premsa que surt a lloar que si el jugador és tant sincer i que si ha fet autocrítica de la temporada i ha reconegut els errors. Reconegut els errors?

Quins errors ha reconegut si des de que està al primer equip no li he sentit mai personalitzar en ell mateix quan ha fet un partit horrible? Un jugador que quan es perd parla de forma col·lectiva i que quant guanya es tira flors a sobre, quina autocrítica? Si després de fer el ridícul i perdre de forma lamentable els títols en una setmana encara anava dient als micros que era injust i que havien estat millors que el rival. Si hagués fet autocrítica, hagués vist a començament de temporada que aquest equip ja li va gran, que ja no pot rendir com feia abans, que té gairebé 35 anys i que hagués hagut de donar un pas al costat i facilitar el relleu i el canvi de cicle a una de les posicions més importants de l’equip. Autocrítica és el que ha fet Puyol, que va veure que no estava ja per a rendir al màxim nivell i va sortir davant dels mitjans a dir que marxava aquesta temporada. Això és autocrítica, això és ser un jugador sincer amb ell mateix i que sent uns colors i decideix marxar i facilitar les coses al seu club, perdonant dos anys de contracte. Que em van contant els mitjans de l’altre que ha imposat ser tot l’any titular i ha mangonejat a l’entrenador per aconseguir-ho i assegurar-se el mundial?

Uns mitjans que per cert ja porten tres setmanes que estan llençant la lliga, sense anar més lluny ahir a les portades i que avui ja torna a ser tot possible, aquest és l’entorn del Barça, totalment autodestructiu i motivador zero de l’afició i els jugadors. Molt lamentable el canvi de discurs d’un dia per a l’altre. Una premsa que ha viscut les lligues de Tenerife i que fa dos setmanes que ha enterrat a l’equip i que parla de substituts.

Uns substituts que de moment segueixen sense arribar i que es parla de molts de noms i de cap en concret, que no fan més que posar jugadors al mercat i casualment els mateixos de sempre i als que han matat tot l’any malgrat fer millors números que la resta a la seva posició. Parlen d’ofertes de més de 50 milions per Cesc i que si el club les ha d’acceptar. Potser si hi ha clubs disposats a pagar això per aquest jugador, potser s’hauria de mirar el perquè ho volen pagar no? Potser s’hauria de mirar que estan disposats a pagar milionades i que el noi té 26 anys, que ja el tens amortitzat i que no suposa cap despesa econòmica per al club fora del previst. És surrealista voler vendre al de 26 anys i quedar-te amb el de 35 i 29 anys sense ni pensar-ho.

El mateix passa amb Alexis, que parlen d’ofertes de 35-40 milions i que en canvi no es qüestiona la continuïtat d’un Pedro que porta dos temporades fent riure i que aquest tram que ha jugat ha xutat tot el que li ha arribat als peus pensant més en assegurar el mundial que no pas pensant amb l’equip. Però clar, el senyor Pedro té uns amiguets a la premsa que no té Alexis. Està clar que no anar donant entrevistetes i no ser un tio mediàtic et suposa el nul suport per part dels mitjans, encara que hagis estat el màxim golejador de l’equip, apart de Messi, jugant menys partits que altres que han costat 80 milions.

Un Messi per cert, que es parla que si es reserva per al mundial i que els tres últims partits que l’equip ha desconnectat totalment, ha estat l’únic que ha intentat coses i que ha tingut la mínima ambició en aquests casos. Però clar els altres que s’estan reservant per al mundial de veritat, són de casa i és més fàcil atacar al crack que ha perdut el recolzament mediàtic perquè al club li interessa més “vendre” a un altre que acaba de fitxar. Penós.

Per acabar, una setmana més, l’aficionat blaugrana pot estar content gràcies a un seguit de seccions a les quals l’afició només les recolza majoritàriament quant es juguen les garrofes i que la resta d’any els hi donen la esquena bastant i no omplen el pavelló blaugrana. Unes seccions que des de que ha arribat la nova junta han sofert retallades en els seus pressupostos i que a sobre tenen que suportar que el president de torn es vagi a fer la foto de rigor quan aquestes guanyen.

Aquestes seccions malgrat tot, segueixen donant una lliçó de competitivitat, de ganes de guanyar i de passejar per fora de les nostres fronteres la bandera blaugrana. Una setmana més els aficionats poliesportius del Barça hem gaudit de tres títols més a les nostres vitrines, una copa d’Europa i dues del rei en hoquei, handbol i futbol sala respectivament.

Un futbol sala, que la setmana passada lloava al seu entrenador per decidir fer canvis quan s’està guanyant per a seguir guanyant, però que m’ha sorprès molt negativament la notícia que no tenen pensat fer-li cap oferta de renovació al capità blaugrana a Jordi Torras. No m’ha agradat gens la notícia i no crec que sigui un bon tracte al capità de la secció, que va decidir tornar a casa per a fer l’equip gran, igual que va fer javi Rodríguez i al que per cert també van fer fora per la porta del darrera. No se, entenc i estic d’acord en que s’ha de renovar la plantilla del Barça, però penso que hi ha jugadors que mereixen més no quedar-se dintre de la plantilla, sobretot quant a sobre el gran capità ha dit públicament que deixava la selecció per a dedicar-s’hi únicament al seu club. Una notícia molt trista i per a mi molt injusta, però que hi farem, a l’entrenador d’aquesta secció, que apart gestiona les altes i baixes a diferència d’altres esports, els títols i el joc d’aquest equip l’avalen. 

Gran professionalitat.

Dies difícils per al barcelonisme, degut a molt males notícies i al moment esportiu que està vivint el club, malgrat això s’ha de reconèixer la professionalitat dels jugadors del primer equip del Barça.

El cap de setmana va començar amb una molt mala notícia que ningú vol rebre en la vida per a ell o els seus familiars, però que no per ser de fora d’aquesta no deixa d’afectar si ha estat una persona important al club i una persona que sense conèixer-la vulguis o no tens un tracte mínimament afectiu ja que sense voler-ho t’acabes posant a la seva pell, és inevitable. Jo no m’estendré massa perquè ja s’ha dit tot el que es podia dir i fins i tot el que no es podia dir. Ha estat una vergonya el circ informatiu que s’ha produït aquests dies a veure qui donava primer la primícia de la seva mort, inventant fins i tot quant aquest encara estava lluitant per la seva vida, amb una falta de respecte increïble i una falta d’escrúpols preocupant. Fins i tot excessiva la connexió de les teles a la zona habilitada per a expressar les condolences gairebé a cada hora. Un senyor que mereixia el respecte per la seva infermetat i per la seva mort, per desgràcia els circs mediàtics carronyaires no ho van respectar. Per tant poc més hi ha per a dir d’aquest senyor del futbol, un senyor que ha viscut amb aquest esport com a eix de la seva vida i que ha mort de la pitjor manera possible a una edat que ningú mereix morir. Només queda dir-li que descansi en pau i que ja ha passat a ser un mite barcelonista, a ell ja no li servirà per a res, però per als seus familiars serà sempre un motiu d’orgull que se li doni la importància que mereix en aquest club. Els seus èxits estan a la història d’aquest gran club i ningú li podrà treure haver arribar al cim en la seva difícil professió.

Però bé, deixem els temes tristos i passem a temes còmics. Dic còmics perquè és de la única manera que et pots prendre la planificació de la pròxima temporada, perquè sinó fotria un pet qualsevol, veient la inutilitat de tots aquests personatges que estan al càrrec d’una remodelació que pot marcar els pròxims anys del club. Espero que tot el que s’ha escrit fins ara siguin bestieses inventades per la premsa perquè de no ser així seria totalment ridícul el que s’està planejant. És tant ridícul, com veure com els mitjans no estan qüestionant en cap moment que s’hagi de fer un relleu al mig camp i jubilar a Xavi, que es parli de vendre a Cesc i que en cap moment es digui que aquest senyor no està per a jugar a can Barça ja.

Després surt una portada que les bombes de Zubizarreta són Javi Martinez i Curtois. El Barça necessita dos centrals, un davanter centre i un lateral dret com a mínim, apart dels dos porters clar, però resulta que la prioritat de Zubi és un porter quan se suposa que ja ve Ter Stegen i un jugador per a jugar al lloc de Busquets, probablement juntament amb Messi el jugador més titular que hi ha. Ja comencem amb les tonteries com els darrers anys de buscar gent que pugui jugar de centrals o del mig centres, ja es van menjar en patates a Song venent la moto de que podia jugar a les dos posicions quan es va demostrar que no, ara volen caure en els mateixos errors. És surrealista. El Barça el que ha de fer és fitxar a dos centrals purs, donar-li galons que mereix d’una punyetera vegada a Bartra i que es barallin per dues posicions quatre jugadors, tots centrals i amb l’alçada corresponent per a millorar el joc aeri blaugrana i amb bona sortida de pilota. Pujar a Mascherano al mig centre un altre cop i vendre a Song que té un bon cartell a Angleterra i aconseguir diners per a fitxar als centrals, Mascherano està vorejant els 30 anys i encara pot donar un parell d’anys com a mínim per a donar temps a que es pugui foguejar Sergi Samper, el futur substitut de Busquets.

Dels noms que estan sonant, de moment només m’agrada el del lateral Cuadrado, que actualment està jugant a la Fiorentina i que és un molt bon lateral dret, amb qualitat individual, gran presència física i aproximadament metre vuitanta. Un jugador que se li

està quedant petit l’equip al que juga i que aquest estiu farà el salt a un equip gran segur. Espero que sigui el Barça, té molt bona pinta i el Barça necessita un lateral dret titular per a substituir a Alves que sembla ja sentenciat.

Després està el tema de la davantera i el mig camp. Tot sembla indicar que es carregaran a Cesc, és la gran cagada que està per venir, fer fora a Cesc que és el més jove de tots i deixar a la vaca sagrada de 35 anys. El Barça, com ahir es va demostrar, necessita un jugador que xuti des de fora de l’àrea quan es tanquen les defenses, jo penso que amb Reus, més la incorporació de Rafinha i de Denis Suárez n’hi hauria d’haver prou per al relleu blaugrana.

Amb la davantera passa el mateix, es volen carregar al millor davanter després de Messi aquesta temporada i de moment ni es parla de davanters centres ni d’extrems, tampoc es qüestiona la continuïtat de Pedro i la veritat és que pinta molt malament la cosa. El Barça com ahir va demostrar també, necessita un davanter rematador, perquè no serveix de res cada cop que entren per banda, tant extrems com laterals i centren la pilota per a que rematin jugadors de l’alçada de Messi o de Pedro-Alexis. No té cap sentit. Al Barça des de que és el millor club del món, se li tanquen pel centre i li deixen les bandes, perquè saben que no hi ha remat i que els extrems no arriben fins a línia de fons, són més de fer diagonals perquè cap dels dos que juguen són extrems purs.

Els problemes del Barça ja fa temps que són evidents que es sofreix molt amb equips que es tanquen amb deu tios al darrere cedint-los les bandes perquè els extrems no són dribladors, els laterals cada cop més estan allà a l’extrem més que arribar per sorpresa i perquè no hi ha ningú que remati, l´únic que pot rematar de segona línia és Cesc i no juga per a que jugui la vaca sagrada. Impossible generar perill. El problema és que veient-ho, ni Zubi ni ningú fa res per arreglar-ho.

Però sense dubte, el més preocupant és un article que vaig llegir l’altre dia que deia que Zubi li ha demanat al caca Martino que es quedi un any més. Quina barbaritat!! Aquesta gent no escarmenta. El Barça no pot seguir amb un entrenador covard, que no confia gens amb el planter i amb els jugadors joves que té, el Barça no pot seguir amb un entrenador que surt a jugar els partits importants amb cinc mitjos i sense davanters. És totalment inviable. El Barça ja hauria de tenir clar l’entrenador per a la temporada que ve, en lloc de començar a fitxar sense cap sentit. Una renovació així no es pot fer sense tenir una llista dels jugadors que vol el nou entrenador, perquè no contemplo com una opció que segueixi el que hi ha. Jo penso que el tàndem Luis Enrique-Oscar García seria un relleu boníssim per al club, dos entrenadors que coneixen la casa, el sistema i que els seus equips juguen un futbol atractiu, dos jugadors que coneixen l’entorn i un Luis Enrique amb molt de caràcter, que ja va asseure a Totti a la Roma, seria l’ideal per al Barça, un malalt de la preparació física i de l’entrenament diari que li aniria de perles al equip. Perquè és el principal problema del Barça, és juga com s’entrena, ja ho va dir Pep només arribar al Barça i per desgràcia al Barça fa dos anys que no s’entrena com s’hauria d’entrenar. Es parla d’opcions foranies, però ja estaríem amb el mateix problema de sempre, un entrenador de fora no podem pretendre que faci jugar, com s’acostuma a fer, a can Barça, l’estil Barça és únic i ha de ser gent que l’hagi mamat qui el posi en pràctica.

Del partit d’ahir hi ha poca cosa a dir, un partit que es va guanyar com es va poder, després de que la merda de federació de futbol no tingués la decència d’aplaçar el partit, a fer-se la foto si que han vingut tots, però el que era més important no han tingut la decència ni de proposar-ho. Lamentable.

El Barça ahir va donar un exemple de professionalitat i van fer un partit molt seriós. Van sortir molt endollats i van dominar gairebé tota la primera part, en part perquè l’entrenador rival també va plantejar el partit així, tots tancats i a sortir a la contra, gairebé li surt bé, però les coses que té la sort del futbol que algunes vegades castiga quan un equip juga tant miserable. El Barça tenia la possessió però tot acabava com els darrers partits, amb basculació de pilota fins arribar-li a Alves que penjava sense cap sentit la pilota. Fins que va entrar el xiulat Cesc i en 5 minuts va revolucionar el partit, un cop més i es va remuntar el partit. És bastant patètic veure com aplaudeixen a un jugador que amb ell al camp s’ha perdut els dos partits i ha estat sortir ell, substituït pel jugador al que xiulen i que es remunti. Així li va al Barça, aplaudint a les vaques sagrades que pasten pel camp i xiulant als seus relleus. Ahir, un cop més, el senyor Xavi surt retratat als dos gols, el primer li guanya la carrera i el ridiculitza Cani, que remata a plaer, el segon gol remata tot sol el jugador a la zona on havia d’estar ell per sistema, però en aquest cas suposo que baixava al trotet. Lamentable, com no el facin fora aquest any, el Barça seguirà amb els mateixos problemes l’any vinent, per molt que fitxin, amb un equip totalment partit entre jugadors que ataquen i molt pocs que defensen, amb els laterals a dalt a l’atac i amb inferioritat numèrica defensant a jugadors que venen de cara i en carrera al contraatac. Ja poden fitxar al millor central del món, que un jugador tot sol no fa miracles. I la solució diuen que és portar a Ozil!!! Surrealista, un gran jugador amb la pilota als peus, molta tècnica individual, molta visió de joc, però que cap enrere no corre gens, ja en tenim prou de jugadors que no corrin.

Per últim felicitar al Barça de futbol sala que va aconseguir la seva segona xampions en 3 anys, un equip que va eliminar als amfitrions a semifinals, malgrat començar perdent i que va fer el mateix a la final, començant perdent i que no es van posar nerviosos en cap moment i van seguir fent el seu joc i al final van rebre el seu premi. Però el que més m’agradaria destacar és una entrevista que he llegit del seu entrenador, que el dia després de guanyar ja parla de decisions dures i de renovar segons quines posicions de l’equip de cara a seguir guanyant. Això és una persona responsable i professional que no es deixa portar pels empatxos de copes que porten els darrers anys, una cosa que també volia fer Pep i que el patètic de Rosell no li va deixar i va suposar la seva marxa. És la diferència entre un professional i uns personatges posats a ull a segons quin càrrec.

També volia comentar la gesta de l’handbol, m’agradaria felicitar també a aquest meravellós equip, que jugant sense entrenador, ha estat capaç de fer una gesta un cop més remuntant set gols contra el líder actual de la lliga alemanya, un equip que és capaç del millor i que quan les coses van malament hauria de tenir el plus a la banqueta, però per desgràcia ens pensem que per posar entrenadors de la casa ja tot han de ser Guardioles i aquest senyor ha demostrat que per a guanyar títols locals amb la lliga totalment devaluada encara, però quant s’ha d’aportar un plus tècnic i tàctic és nul. Li ha costat un partit i 50 minuts del segon, adonar-se’n que potser podia canviar a defensar amb 5-1 a veure que passava. Quin tio més inútil, gairebé costa la eliminació a quarts d’un dels millors planters de la història de la secció. Ara la final four, que tornarem a veure les seves mancances però amb aquests jugadors i aquests dos porters que tenim es pot ser optimista.

Pinta malament.

El Barça ahir va jugar un partit que hagués hagut de ser importantíssim per a la lliga, malauradament, degut a les cagades de les darreres setmanes, es va convertir en un partit de costellada, amb moltes més ocasions que joc i sobretot amb una manca d’intensitat que seria preocupant en condicions normals, com que la lliga està perduda, doncs ja no cal patir, però dona a entendre un dels principals problemes d’aquesta temporada.

Però abans de tot això queda parlar del futur, perquè és realment preocupant. Primer que res veient declaracions del que diuen que és president del Barça, que segueix enrocat al seu càrrec d’una forma lamentable que no fa més que perjudicar el futur blaugrana. Està dient per activa i per passiva que no marxarà, està parlant de fer una gran remodelació de l’equip, quant por em fa que siguin ell i Zubizarreta els que han de realitzar aquesta remodelació, un personatge que ha estat una titella de Rosell (i que ho segueix sent, seguint un full de ruta) i un director tècnic que porta tres anys tenint que fitxar un central i tots hem vist com ha acabat la temporada. Però el més preocupant és veure com parla de renovar jugadors, de fer canvis i resulta que el Barça té una sanció que li impedeix fitxar la temporada vinent. És un més dels exemples de prepotència d’aquesta directiva, que es pensen que estan per sobre de la llei. Una junta que ja va anar de prepotents demanant a la Fifa de poder-se saltar la llei perquè ells eren un model a seguir amb la Masia. Conseqüència a la prepotència, sanció destructiva que impedeix renovar l’equip. Ara es pensa que anirà a parlar amb Blatter i que aquell li dirà que no passa res, que podrà fitxar. Quant acaben de sancionar també al PSG i al City, aquesta gentussa es pren la sanció com si fos una multeta de tràfic, que pagues a l’acte i et retiren el 50%. Amb un tema tant greu i ells parlen com si no hagués passat res. Patètic.

Com patètic escoltar al personatge que diuen que és el president, dir que fins que no s’acabi la temporada no faran res perquè és una falta de respecte cara l’equip. Però que diu? La única mínima justificació per a que no es convoquessin eleccions ja, és que s’hagués hagut de realitzar les operacions ja fa un mes, per a que no s’esperés a saber el guanyador de les eleccions i haver d’anar a fitxar en ple mundial on s’encareixen moltíssim els preus. Si no fan les gestions ara, quin sentit té que segueixi l’inútil aquest al càrrec?? Tant si no es pot fitxar com si s’ha de fer acabada la temporada, el club necessita una nova directiva, és increïble, amb les cagades d’aquesta junta, que no tinguin la poca vergonya de dimitir i convocar eleccions. Però clar, s’entén des del punt de vista de la remodelació del Camp Nou. Necessiten temps per a poder adjudicar totes les obres, serveis i signar tot el que faci falta per a deixar a tots els seus amics colocadets. Aquest projecte era l’objectiu únic d’aquesta junta quant van entrar al poder, tant se’ls ha fotut que l’equip hagi caigut en picat, el president en matèria de fitxatges l’únic que li interessava era portar a Neymar, amb tot el que comportava de cara a la seva butxaca i als seus amics brasilers i companyies clandestines que s’han enriquit a costelles del Barça. L’únic que li interessava era fotre dins del club i permetre el segrest per part de Qatar, país amb el que tenia molt bones relacions el president i tenia interessos comercials allà. Ara amb el tema de la remodelació, podran donar les obres a les empreses amigues del president, veurem (bé, més bé haurem d’imaginar, perquè serà a nivell privat i amb la corresponent col·laboració de la premsa culer) com s’embutxaca ell o amics seus tot el pastís, i veurem com Qatar encara aconseguirà més poder dintre del club. És el que té fer un referèndum, no informar de la lletra petita, controlar la premsa per a que no ho digui i pintar les coses de forma meravellosa, a més de seguir els passos que tot “demòcrata” fa per aconseguir els seus objectius, aconseguir que una minoria que els interessa decideixi per una majoria. Ara ja no es pot fer res, quan l’estadi es dirà Qatar Airways Camp Nou, hauran de tragar tots, perquè un 30% va dir que si.

Però el que em preocupa seriosament és la gestió de renovació de l’equip. El club no està dient res, però ja fa dies que ha soltat als seus llops amb ploma per a que vagin fent la feina. És preocupant veure el que estan dient els mitjans del que se suposa que vol ser una remodelació d’un equip. Jo, per al meu modest entendre, remodelar una cosa és treure el que no funciona o el que està més vell, per a posar-ne de nous que facin la feina com la feien abans el que remodeles. Però veient la “tendència” que està seguint la cosa no puc més que posar-me les mans al cap. Les coses es fan de forma subtil i tendenciosa, manipulació subliminal encoberta, molts cops no parlen de noms, però en canvi casualment la foto posen a qui ells volen fer fora. S’està veient els darrers dies com parlen de canvi total i en portada posen a Messi d’esquena abatut, la junta fa la seva feina, diuen que no és clar, però és una evidència que es volen treure a l’argentí de sobre, però clar envien als gossos a fer la feina. El típic que passa amb la premsa esportiva, aquesta fa la tasca de demolició i el club ho nega tot. El tema de la renovació de Messi (les discrepàncies amb el contracte de Messi amb Turquish Airlines, competència de Qatar Airways, la petició de demanar-li el 50% dels drets d’imatge, que no demanen a ningú, oferir-li menys diners que l’anterior renovació, etc ) està sent molt descarat i és evident que estan tensant la corda a veure que passa. Després el següent que surt a més fotos, Cesc, on ja comencen a filtrar que si el United està disposat a pagar 30 milions aquest estiu, que si s’escoltarà ofertes, etc. El mateix amb Alexis, que si té molt bon cartell a Itàlia, que si la Juventus el vol i que seria una molt bona operació. L’últim Alves. En aquest cas si que estic d’acord que el seu moment al Barça ja ha passat, el Barça necessita un nou lateral dret, que tingui una mica més de criteri ofensiu i sobretot que no tingui pèrdues absurdes que costin gols i que no sigui un colador en defensa.

Però em sembla ridícul que es parli de renovació i que siguin tant retardats mentals de parlar de renovar al mig que és el més jove i el qual has pagat per que vingui, al que ha tingut millors números mentre a jugat a la seva posició, que es parli de vendre a Alexis, el jugador que més gols ha marcat després de Messi i que ha tingut un rendiment espectacular aquesta temporada, fins que l’inútil de l’entrenador ha decidit que havien de jugar els noms i els que cobren més en lloc dels que ho mereixien per rendiment. Que el millor jugador de la temporada ofensivament, després de Messi, no hagi jugat cap dels partits importants on s’han jugat les garrofes ha estat ridícul, però encara més ridícul que ara se’l posi al mercat en lloc de per exemple Pedro, un Pedro totalment apàtic i que ja fa dos anys que el seu rendiment dista molt de ser el Pedro que era fa tres anys.

Després està el tema Messi. Que li hagin dit tot el que li han dit les darreres setmanes i que s’estigui parlant de vendre’l és totalment ridícul. Em fa gràcia que la “tàctica brillant” del caca Martino, hagi estat fotre cinc mitjos i que es busqui la vida Messi tot sol a dalt, sense ningú amb qui associar-se, contra deu tios defensant davant seu i que es critiqui al millor jugador de la història, que es digui que només pensa amb el mundial i que s’està reservant. Un jugador que jugant dos mesos menys que la resta, està lluitant pel pitxitixi i ha fet més gols que la resta de davanters junts pràcticament.

Per als brillants mitjans blaugranes i per al club, resulta que la brillant idea de remodelació de l’equip és vendre al millor jugador de la història, vendre al mig que ha fet més gols i assistències que els altres dos junts i que té 4 i 9 anys més que els altres dos i vendre al davanter que millor s’ha complementat a dalt amb l’argentí i que ha tingut més rendiment golejador. És insultant que aquesta gentussa sigui l’encarregada de fer la renovació de l’equip pensant amb vendre aquests jugadors.

En canvi, no ha sortit ningú que digui que potser el millor seria rescindir el contracte amb Xavi i començar a remodelar l’equip per la part més “vella”. Curiós no, que cap mitjà ni cap “analista” tingui els pebrots d’assenyalar-lo com un dels principals problemes del final d’aquest cicle. Curiós que cap hagi dit, que jugar amb 5 mitjos, és precisament perquè l’entrenador no ha tingut els pebrots d’asseure’l als partits importants, que llavors per a no ser injust amb els que realment mereixien jugar del mig, llavors els ha posat a tots. Ahir es va demostrar, un cop més, el poder d’aquest jugador al club. El van substituir i l’entrenador va haver d’anar a donar-li explicacions de perquè l’havia canviat. On s’ha vist això?? El problema de la renovació del cicle triomfal són jugadors com ell, que es pensen que han de ser titulars per decret, que quant l’escoltes analitzar els partits que s’han perdut viu a un món paral·lel. El problema és que no vol fer aquesta renovació i utilitza tots els mitjans possibles per aconseguir els seus objectius personals, ja sigui per poder dintre del club, com mediàtic guanyat a base d’entrevistes personalitzades i filtracions. Així li va al Barça.

El que em fot més de tot això és com després la paguen els altres i tenen situacions com la patètica d’ahir quan es va xiular a Cesc al sortir al camp i en canvi es va aplaudir a l’altre. Ha estat la seva estratègia des de la pujada de Thiago al primer equip i l’arribada de cesc. Dos jugadors que es deia que eren el seu relleu i ja s’ha encarregat de moure fils per a que els mitjans facin la feina bruta. El primer ja se’n va anar asquejat i Cesc porta el mateix camí aquest any. Un jugador que ha estat el mig que ha fet més gols, el que ha estat el màxim assistent de l’equip (mentre ha jugat a posicions on pot jugar clar), que està jugant pràcticament sempre fora de posició, que als partits importants l’han fet jugar de davanter centre, sense ningú amb qui associar-se, portant a Messi a una banda allunyant-lo d’ell, així li paguen. Un jugador que fa temps que està jugant amb una pubalgia i que ha pagat la derrota de l’equip perquè és la mula dels cops. Suposo que Cesc té la culpa de que la defensa hagi estat ridícula, que l’entrenador hagi sortit sense davanters, que Alves hagi perdut pilotes en ple atac blaugrana que hagin costat gols, que Diego marxés de Xavi com si fos un con i que Pinto se l’hagués menjat en patates. Clar, la culpa de tots els mals de l’equip és Cesc. Casualment quant va marxar Xavi del camp és quant el Barça va remuntar en tres minuts, però clar, la culpa es veu que era de Cesc també que s’anés perdent amb l’Athletic, estant a la banqueta. L’afició del Barça s’hauria de fer mirar, aquestes fòbies que li agafen amb segons quins jugadors ja només arribar al club, que no els entren per l’ull i llavors tot ho veuen negatiu. La veritat és que es mereixen el que passa, l’exemple més clar va ser ahir, aplaudint tots dempeus al principal problema del Barça i xiulant al relleu natural. Tenen el que es mereixen, ni més ni menys, per deixar-se influenciar per l’entorn.

Per acabar, la vergonyosa actuació de l’handbol a la xampions. L’entrenador (per dir alguna cosa), amb la lamentable qualitat de l’handbol actual, on no hi ha un euro i els principals jugadors han marxat i el rival ha desaparegut, Pascual només havia de centrar-se en aquest partit, amb un rival temible i duríssim en defensa. Tenia setmanes per analitzar-lo i buscar solucions i ahir ens trobem el ridícul que ens vam trobar. Amb els primers minuts defensant sense Sorahindo i posant a Lazarov a defensar o a Nodesbbo, per posar dos exemples de cagades ja que no són precisament roques defensant, com no posar a Juanin i treure a un junior i com no es va veure solució contra un equip que feia la mateixa jugada una vegada i una altra. Malauradament és el que passa per aguantar aquest personatge, que porta tres anys fent el ridícul a Europa als moments claus. Per a guanyar la lliga no fa falta ni entrenador amb aquest equip, és en aquests partits on es necessita i el Barça porta tres anys fracassant. Primer contra el Copenhague, després a la final four amb l’Hamburg, ara amb un altre equip alemany. No sempre es poden remuntar 7-8 gols i menys amb aquest equip, el principal objectiu de la temporada està molt molt difícil. Lamentable.