Tenim el que ens mereixem.

Ja portem dies parlant de les excel·lències de la junta directiva que està al capdavant del Barça, parlant de la “brillant” gestió del nou càrrec que van contractar per a restablir el poder institucional amb Fifa i Federació espanyola de futbol, de veure els despropòsits econòmics d’aquesta junta que gairebé no poden ni fitxar, sumat a una ja planificació esportiva horrible. Però tenim el que ens mereixem, aquest cap de setmana s’ha produït l’assemblea de compromissaris del club i resulta que han assistit només per a votar 713 dels gairebé 5000 que haurien pogut assistir, tots han votat tot a favor i que tot està bé i perquè no van portar la oferta de patrocini de Qatar, que sinó també l’haguessin  acceptat. La gent quan la piloteta entra se li posa una vena als ulls que no atén a raons i després quan la piloteta no entrarà tot seran renecs i queixes.

El que estem veient els darrers dies de Qatar està sent bastant vergonyós, que només hi hagi una opció possible de patrocini quan el Barça és un dels equips més gran del món no s’ho creuen ni ells, però bé, ho va explicar molt bé Laporta l’altre dia al Club de la mitjanit, no calia que sortís a dir-ho, ja es veu que aquí hi ha alguna cosa que fa mala olor, però clar, si la premsa ho tapa i la pilota entra tot s’hi val. Com també tot s’hi val i es culpa a mans negres del que està passant, quan la realitat diu que el que està passant amb els arbitratges, calendari, designacions arbitrals, horaris televisius, etc. és tot per causes externes, ells no tenen cap culpa, però resulta que s’ha posat a un senyor per arreglar-ho que es veu que s’està tocant els ous.

La notícia del altre dia que els assistents tenen ordre de perjudicar al Barça per a que guanyi el Madrid, no feia falta que sortís la notícia, que tots ho sabem de fa anys, el problema és que no es fa res per evitar-ho. Des de la caverna ja s’han espavilat, per a intentar desprestigiar la notícia i fer-ho veure com una estratègia des de Barcelona per a obtenir rèdits, que no és una cosa creïble. Però clar, després veus que dos assistents ja han expulsat a dos jugadors del Barça en dos partits, quan portem 9 jornades de lliga, que varis assistents han donat gols al Madrid i li han tret als rivals durant el mateix partit, el mateix assistent. És molt curiós que casualment siguin els dos cops assistents del col·legi madrileny els que tinguin una orella molt fina per a expulsar a dos jugadors del Barça, suposo que quan Ramos es posa a cridar a àrbitres i assistents a 5 cm de la seva cara els diu que són molt guapos i que ho estan fent molt bé, entenc que la resta de jugadors de la lliga espanyola, són tant educats que quan els àrbitres la caguen els diuen que no passa res i no es caguen amb la mare de cap d’ells. Això no s’ho creu ningú, però la directiva té la seva part de culpa que ens prenguin per passerells, si amb Laporta no passava i ara passa serà que alguna cosa malament està fent aquesta junta i sobretot el que s’encarrega d’aquests assumptes no? Però clar, al senyor Bartomeu li agrada molt una tendència que per desgràcia s’està convertint en molt catalana, culpar a l’enemic exterior dels seus fracassos de gestió. Que la Fifa ens sanciona per cagar-la amb els fitxatges, és una mà negra que ens tenen mania, que la caguen amb el contracte de Neymar, és una mà negra que els té mania, que no tenen collons d’aconseguir una mica de poder institucional, és una mà negra que els té mania, etc.

Ara amb l’expulsió de Mascherano, se suposa que faran el ridícul amb l’al·legació per la sanció, com van fer amb la de Piqué, dient que és que era una expressió molt catalana. La sanció és molt probable tombar-la si es recorre, se suposa que han contractat a un advocat nou per a aquestes coses, la sanció, hi ha precedents, es pot tombar per un defecte de forma, ja que a l’acta diu que va dir “la concha de tu madre” quan les imatges demostren que va dir “la concha de tu hermana”, per tant un advocat normal, havent-hi precedents, pot aconseguir que Mascherano no hagi de complir ni un partit. Però clar, per a això s’ha de tenir un equip jurídic competent, cosa que veient les incorporacions anteriors tinc els meus dubtes.

Ja posats a demanar, podríem demanar també tenir uns mitjans i un entorn d’acord amb la grandesa del club, una afició que vagi a animar a l’equip quan més ho necessiti i no quan ho estiguin fent molt bé i jugant un partit espectacular, per a això no es necessita al públic perquè ja gaudeixen ells al camp quan el partit va fluid i tot va com s’espera, és quan es pateix que es necessita el suport de l’afició i molts sembla que vagin al teatre i a cantar independència al 17:14 de cada partit. Els mitjans també haurien d’actuar amb una mica més de comprensió i de coneixement de les circumstàncies que envolten a l’equip segons en quins partits, per a escoltar a gent que tot ho troba malament ja tenim als que fan el partit en castellà, el que es vol són comentaristes que expliquin el que està passant i que ho facin de forma objectiva però sabent la realitat del que està passant, a més de tenir la valentia de criticar quan algú ho fa malament sigui quin sigui el jugador, no si m’agrada ho trobo tot bé i si es jove carregar-li totes les culpes del que passa al camp. Aquesta setmana, vaig posar l’àudio en català i em va donar ganes de treure-ho, matxacant al Barça i dient que mereixia guanyar l’Eibar, quan el Barça tenia pels volts del 80% de la possessió i dominava el partit, em sembla surrealista el que fan alguns, com ara el Torquemada aquest, que la va prendre amb Bartra i tot el que passava era culpa seva. Si el gol que li fan a Bravo, li fan a Stegen, haguéssim estat tota la setmana escoltant crítiques al porter, però clar, en aquest cas tota la culpa era de Bartra. Hi va haver una jugada, que Bartra està amb dos a sobre, li dona a Alba i aquest li torna amb dos a sobre, que ho va solucionar com va poder i surt l’il·luminat del Torquemada aquest, que es pensa que ha inventat el futbol i li va fotre la bronca a Bartra per arriscar. Que no veus que l’ha fotut Alba amb un marró company? Doncs no, ja l’havien sentenciat per l’errada al primer gol i ja la va pagar tot el partit, malgrat ser el jugador que va recuperar més pilotes del Barça i salvar un gol cantat. El que passa amb Bartra és de psicoanalista, la majoria de partits que ha jugat ha complert amb escreix, s’esforça i ho dona tot, ha fet una errada amb 5-6 partits que ha pogut jugar i cada cop que juga sembla que hagi de demostrar més que la resta. Igual prefereixen a Mathieu, que aquest no en fa d’errades...

Després fotent merder al joc del Barça que no era tant bo com s’acostumava i que era impropi del Barça. A veure companys, que estem jugant amb Mascherano i Busquets d’interior, ajudats per Rakitic, que a sobre porten un munt de partits seguits jugant sense poder rotar, que t’esperes, miracles? Jo ja ho vaig dir al començament, que amb el que hi ha les culpes no s’han de posar al tècnic ni a l’equip, s’han de posar amb els que han planificat la plantilla les darreres dues temporades, els que han venut classe noble i que sabent que els sancionarien no van tenir els sants collons de fitxar amb cara i ulls. Ara veient el tema econòmic ja sabem perquè ho van fer, per a mantenir la cadireta, molt típic d’aquest país també. Amb el que té el Barça la primera part de lliga, sumades les lesions, ens podem donar amb un canto a les dents d’anar primers a la lliga. El Barça la missió que té aquesta primera volta és arribar al mercat d’hivern amb disposició de guanyar la lliga, que no es jugui perfecte contra Eibar, Getafe o equips de mitja taula cap avall, ara no ens ha d’importar, s’ha de guanyar com sigui, no pots exigir el que exigiries amb el total del planter. Jo si el Barça jugués malament amb l’Eibar amb l’equip titular, podria entendre les crítiques, jo seria el primer d’exigir, però amb el que hi ha ara, amb Busquets jugant d’interior i jugant-ho tot juntament amb Mascherano i Rakitic, amb Messi fora dos mesos i la lesió d’Iniesta, ni se’m passa pel cap criticar que el joc del Barça no sigui el més vistós ara mateix. Tot i que tampoc va ser un partit tant desastrós com volien vendre alguns, va ser el típic partit que l’equip rival se’t tanca al darrera, que ve fresc de cames de tota la setmana blanca per a preparar el partit i que a sobre per errades pròpies se’t posen per davant al marcador. Aquest tipus de partits són els que saps que amb deu minuts d’inspiració, els acabaràs guanyant, ja que la diferència de qualitat és abismal, això fa que uns jugadors que venen matxacats d’un inici de temporada molt exigent, inconscientment es relaxin una mica, si a sobre no tens els jugadors de més creació, doncs es converteix en un partit farragós i faltat de ritme. En aquest aspecte s’ha d’aprendre una mica del màxim rival, a ells se’ls en fot guanyar de penal a l’últim minut fent una merda de partit, durant el partit fins i tot els arriben a xiular i al final del partit si es guanya tots contents cap a casa, inclús jugant amb l’equip titular. Aquí estem jugant amb un equip molt minvat per les baixes i volen que amb Masche i Busquets es jugui com els millors temps del Barça de Pep. És surrealista.

Del partit se’n poden treure coses molt positives, la primera que Neymar segueix amb el pas endavant que va fer des de la lesió de Messi, que s’està posant l’equip a l’esquena i que està portant el pes de l’equip quan hi ha més problemes, sense marcar va fer un partit molt complert i va ser decisiu al marcador. Un altre aspecte positiu és la voracitat de Suárez, que està demostrant que es pot confiar amb ell en qualsevol circumstància i que sempre està al lloc que ha d’estar un davanter per a clavar-la dintre la porteria, un jugador que sap ser un nou pur i que a sobre treballa per l’equip i fa moviments per a la resta. Diumenge va ser decisiu al marcador quan l’equip més ho necessitava.

Però per a mi el més positiu és el bé que li està fent a Busquets jugar a la posició que ho està fent per accident. Està millorant moltíssim a l’hora de filtrar passades per als davanters i la típica passada que han fet tota la vida Iniesta i Xavi que diumenge va acabar amb el primer gol del Barça, però es que abans d’aquesta passada ja n’havia fet unes quantes de molt mèrit que van suposar un perill molt gran per al rival. A la seva facilitat per recuperar pilotes i llegir el joc, que una mica més avançat li és més fàcil recuperar i ha de córrer menys, li està sumant un atreviment amb les passades a l’espai i canvis d’orientació que quan torni a la seva posició poden ser molt útils, ja que quan juga de pivot no sol atrevir-se a fer-les. Molt grata sorpresa la seva evolució a la posició d’interior i que el partit davant l’Eibar, per a mi va ser el millor del partit, en quant a importància dintre del joc col·lectiu i de llegir el que necessitava l’equip en tot moment.

La resta de l’equip va fer un joc bastant pla, no van destacar en excés, potser algunes pujades dels dos laterals i algunes “excursions” dels centrals trencant línies de pressió amb conduccions.

Defensivament no es que estiguessin malament, les ocasions de l’Eibar es van produir totes per pèrdues amb la sortida de la pilota, ja sigui de males passades i recuperacions dels bascs molt a dalt o de regals a la sortida com la jugada del gol. Jo mai criticaré que un jugador perdi una pilota per intentar alguna cosa diferent i m’agraden els centrals valents que, quan l’equip està encallat, tinguin la valentia de pujar amb la pilota controlada, fins no fa molt eren els centrals que es demanaven a can Barça i és una de les coses que ha fet de Piqué un dels millors centrals del món. Qui no arrisca no guanya i per una errada que va poder costar un gol, després es van continuar fent les incorporacions a mig camp amb conduccions que van ajudar a remuntar el partit.

L’equip va jugar al que acostuma, control de pilota, possessions llargues, intents de jugar ofensivament, el que passa és que no estaven al camp els jugadors més adients per a donar-li fluïdesa al joc i creativitat als metres finals, tot es va produir més per jugades individuals que col·lectives, la bona notícia és que es van produir desequilibris individuals que van trencar el partit sense la necessitat que fos Messi, cosa que farà créixer a l’equip en dies que l’argentí no estigui tant inspirat com acostuma.

Ara a descansar la majoria de titulars amb la patxanga de copa i aprofitar els partits assequibles per a donar minuts de descans en la mesura de lo possible.

Toc d’atenció.

El Barça té tots els anys dos partits, des que Paco Jémez és el seu entrenador, que li serveixen com a diversió que ja va bé en un món del futbol on se li acostumen a tancar al darrera i li fan els partits pesats, on molts jugadors tenen la oportunitat de tenir ocasions de gol i de gaudir de molts espais per a jugar. La veritat és molt d’agrair aquest tipus d’equips, que probablement perdrien pel mateix resultat, però que a diferència dels que es tanquen i corren al darrera d’ombres i la pilota sense tocar-la, es diverteixen sobre el camp i tenen oportunitats de gol contra tot un Barça o un altre equip gran. Són partits que canviant el seu estil perdrien igual però que no els serviria de res, d’aquesta manera perden però surten reforçats de cara a altres partits on aquest tipus de joc els servirà per a guanyar, el que se sol dir “la seva lliga”. Tots els anys quan juguen amb el Rayo, es produeixen el mateix debat, sembla el dia de la marmota, ja que els que gaudeixen del futbol ofensiu alaben la valentia que tenen al venir a jugar de tu a tu, mentre que els resultadistes i sobretot els de la caverna, els foten a parir i diuen que han regalat el partit. Que quan ho fan amb el Madrid és a l’inrevés i els que ho critiquen són la caverna blaugrana, mentre que els de la caverna merengue els posen pels núvols per la seva valentia, però bé, que direm del periodisme de bufanda d’aquest país que ja no sàpiga qualsevol aficionat al futbol.

El meu punt de vista al respecte és clar, com tots els anys, aplaudeixo aquest tipus d’equips que tenen l’atreviment de venir a jugar així i que perdent igual, ofereixen un espectacle a l’aficionat, que al final, per molt que els resultadistes vulguin vendre el contrari, són els que paguen l’entrada i són els que compren els diaris i paguen les plataformes de pagament. Encara tenen molt per a aprendre dels americans en aquest aspecte. Però ja no és l’espectacle per a l’aficionat, és que els resulta un aprenentatge bestial de cara a quan juguen amb equips del seu nivell i que no tenen la pegada que tenen els equips grans. Al final, la sensació que queda del partit d’ahir és que, si Neymar i Suárez haguessin estat a l’altre equip, el resultat hagués estat molt diferent i avui parlaríem d’una altra cosa. Un Neymar per cert, que amb el seu sou, ja no és que es paguin els sous de tota la plantilla del Rayo, sinó que és gairebé el pressupost de l’equip de tota la temporada. Aquest és el mèrit que té aquest equip i que entrenadors com Jémez desmunten als entrenadors lamentables com els Benítez o Simeone, Mourinho, Capello, etc. que venen la moto que no tenen jugadors per a jugar ofensius, amb els pressupostos i els planters que tenen cadascú. És l’excusa fàcil per a tapar la mediocritat a l’hora de fer jugar ofensivament als seus equips, però entrenadors com Jémez, Marcelino, Berizzo, etc deixen en evidència any rere any a aquests entrenadors tant ben pagats.

Però bé, abans d’entrar en matèria volia comentar unes quantes cosetes de la directiva. Primer que tot el tema de la inscripció d’Arda, ja portem tres setmanes amb la tonteria, que si la federació espanyola els ha de recolzar, que si aniran al TAS i vacil·lades per l’estil, que l’únic que fan és fer el ridícul encara més, ja que quan ells aclariran alguna cosa, ja gairebé estarem al gener i no valdrà per a res. Ja fa un mes que es va lesionar Rafinha i encara estan voltant la perdiu i sense aclarir res. Aquesta directiva és mediocre, ja poden contractar advocats nous, ja poden fitxar enllaços institucionals, que segueixen sent uns xitxarel·los.

Després ens venen la moto amb el tema de Qatar un cop més, ara diuen que no hi ha empreses que estiguin disposades a pagar el que paga Qatar Airways i ja van filtrant a la premsa, de cara a l’assemblea de la setmana que ve, per anar preparant al soci per a que els voti a favor del nou patrocini de Qatar, els venen que sense aquesta oferta no es podrà mantenir el nivell dels equips que es tenen ara, que no hi ha millors ofertes i mentides per l’estil. Altres grans equips han aconseguit patrocinis que no són de Qatar, que no són de països que destrossen els drets humans i que maltracten a la seva població mentre ells llencen els diners del petroli. Però clar, tots sabem el soci que va a les assemblees i els pocs problemes que donen a l’hora de votar tot el que dona la gana, també tots sabem que han votat en unes eleccions a aquesta gentola després de tot el que han fet. Que han fet coses com per exemple el ridícul dels darrers dies.

Ara resulta que els “brillants gestors”, després d’estar un any sense poder fitxar i amb l’equip amb el ganxo al coll, físicament parlant pel curta que és la plantilla, resulta que pels excessos salarials i una clàusula que han posat ells mateixos, ara no poden fitxar pràcticament al gener per a no excedir la normativa de despeses, que utilitzaran per a fer xantatge i poder aprovar el de Qatar, ja que suposaria un augment dels ingressos i un respir per a poder fitxar. Resulta que no tenen diners per a fitxar, per l’excessiva massa salarial, però ells continuen augmentant-la bojos per a renovar a Neymar i duplicar-li la fitxa quan té contracte fins al 2018. Lamentable. Es veu que el seu pare amb els 40 milions que li han donat, apart de tots els privilegis contractuals, no l’han acontentat prou, que encara va pressionant amb ofertes del Manchester. Els Neymar és veure-li la cara a Rosell i Bartomeu i és veure el signe de l’euro, no podien trobar negociadors més passerells que ells. Tan passerells que em fa mal a la vista veure jugadors com Bailly, que va marxar al Villareal per menys de 10 milions d’euros, amb 21 anys, un dels centrals més rendibles de primera, mentre que aquests brillants gestors porten a Mathieu i Vermaelen semi retirats per 40 milions. És el clar exemple del conformisme de la gent que hagi guanyat aquesta directiva les eleccions pel marge que ho va fer, no m’estranya que després facin tot el que fan, si l’únic que necessiten és que l’equip tingui bons resultats per a seguir a la poltrona.

Després estan els anàlisis de l’entorn, que avui es posen tots les mans al cap perquè el Rayo va jugar de tu a tu al Barça i sobretot perquè els va guanyar la possessió. Tots els partits amb el Rayo és la mateixa cançoneta, ja va flipar fa tres anys el Tata Martino i es continua fent el ridícul. El Barça va ser dominat en certes fases del partit pel Rayo, és cert, però no és menys cert que el Barça la primera part hagués pogut fer 6 gols sense despentinar-se, que no hi hagués encert i que remuntés amb gols de penal va ser l’anècdota. El que va passar a la segona part és una conseqüència de la primera, que van veure tant fàcil arribar a porta, que tenien clar que era qüestió de temps que s’ampliés el marcador, com va passar als 25 minuts de partit, que amb cinc minuts es va resoldre el partit. És totalment normal que l’equip es relaxés i no juguessin tant junts i amb la pressió tant compassada com caldria. És un toc d’atenció el veure que si no ho fas i jugues tant relaxat qualsevol et pot pintar la cara, més que res perquè ja ha passat amb altres equips aquest any, però entenc perfectament que els jugadors, veient la facilitat per a guanyar el partit, després de veure que han de viatjar a Bielorússia i la importància de guanyar per treure avantatge als perseguidors, a més de venir d’una aturada per seleccions, que es produís la desconnexió és totalment normal. El que passa és que s’ha de vendre paperassa i minuts a teles i ràdios i alguna cosa s’ha de dir, però em sembla ridícul el que avui anava pels diaris que guanyant 5-2 sembli que ahir els peguessin un bany. Una mica de coherència no estaria malament, que no és per a tant.

En l’apartat individual destacables per aquest ordre Neymar, Sergi Roberto, Suárez, Busquets i Bravo. La resta es van encomanar de com anava el partit i van jugar bastant malament la veritat. El millor amb diferència va ser Neymar, no pels gols, sinó perquè va portar el pes del joc i va desequilibrar en tot moment, va ser probablement el seu millor partit com a blaugrana i va fer el que li va donar la gana al camp, ja va fer una molt bona segona part a Sevilla i ahir ho va confirmar. Amb aquest Neymar i amb l’acompanyament de Suárez podem estar més tranquils de cara als partits amb l’absència de Messi. Suárez va fer un partit molt seriós i malgrat marcar al final, va ser decisiu tant al tercer com al quart gol i ho va rubricar amb un gol al final, apart de baixar les pilotes i fer els moviments que acostuma. Es va perdre una mica amb els fores de joc, però eren jugades molt ràpides després de recuperació i moltes ocasions no li donaven temps a poder entrar novament a la jugada i ja l’agafaven en posició il·legal.

Després Sergi Roberto es va combinar molt bé amb Busquets i van recuperar moltíssimes pilotes a la pressió avançada, que després eren ocasió de gol clares, sobretot en el cas de Busquets, que va donar un recital de col·locació i d’anticipació de les jugades. En el cas de Sergi Roberto, apart del treball a la recuperació va fer també una molt bona tasca a l’hora de conduir per a trencar línies de pressió i a l’hora d’entrar de segona línia. El partit d’ahir amb tants d’espais era ideal per a ell i no va decebre.

Com tampoc va decebre Bravo que va fer algunes aturades de mèrit que haguessin pogut complicar el partit al començament de la segona part i que van ser decisives per a que l’equip madrileny no empatés el partit. La primera part va ser de Toño i la segona va ser de Bravo, als gols no va poder fer res.

Avui per acabar volia parlar de l’handbol, que va empatar a Polonia quan va anar guanyant fins a tres cops de quatre. Amb la lliga que tenen aquí a Espanya, són pràcticament entrenaments, és a la xampions on s’ha de veure el nivell d’aquest equip i la poca competència a l’Asobal afecta molt quan tens un equip difícil. Però sobretot no ajuda tenir un entrenador bastant mediocre que fa una utilització bastant penosa dels seus recursos, repartint minuts de forma quadriculada quan les estrelles poden descansar perfectament i fer rotacions a la lliga. Ahir es va veure com l’incompetent deixa que a la primera part remuntin dos cops quatre gols sense demanar ni un temps mort, que com és habitual en ell, el gasta faltant 30 segons de la primera part per a fer una jugada que no valia ja per a res. A la segona part va tornar a permetre que un partit controlat es posés gol a gol i que s’acabés empatant i gràcies, perquè guanyant tot el partit faltant dos minuts l’equip local es va posar dos gols per sobre. Els mitjans, tal i com va anar el partit, ho pinten com un gran èxit quan va ser un fracàs lamentable. Un partit totalment controlat que es va escapar i una gestió horrible de l’entrenador, encaparrat en posar a Lazarov quan no tenia el dia, tenint a la banqueta a un Kopljar que va fer molt bon paper i que té una qualitat espectacular, amb Jicha assegut els últims deu minuts de partit (que per al que va fer quan va jugar tampoc se’l va notar molt a faltar) quan se suposa que l’has fitxat per a que et guanyi els partits, encara que hagi vingut a pre-jubilar-se, quina falta d’actitud al camp, mare meva!! Al final li va acabar salvant el partit Noddesbo, un jugador al que té semi marginat i que va jugar els últims quatre segons de partit. Cada temporada té a algun jugador marginat, l’any passat li va tocar a Rutenka, aquest a Noddesbo, no entenc perquè el renova si l’ha de tenir marginat. En definitiva, que van segons empatats amb el tercer i encara han de tenir el doble enfrontament amb el que va primer destacat. Amb l’equip que té el Barça és ridícul on està ara mateix a la classificació i no té massa pinta de que aquest any es torni a guanyar la xampions, però clar, com que juguen un torneig de la galeta, guanyaran tres títols i a tragar un any més amb l’incompetent de torn.

Poca memòria.

Els darrers dies hem pogut comprovar que injustos amb aquest equip són tant l’entorn com el soci habitual que va al Camp Nou. Aquests darrers dies em recorda fa gairebé un any quan es va perdre a Anoeta i que després a final de temporada tots aquests es van pujar al carro del triplet sense cap tipus de vergonya. Lamentables.

Ja vàrem veure l’altre dia com es xiulava de forma ridícula i lamentable a l’equip perquè s’anava perdent davant dels alemanys a la xampions. No es mereixen aquest equip, no es mereixen un equip que està lluitant contra tot tipus d’adversitats en forma de mala planificació, de necessitat per part d’altres equips que el Barça perdi per a guanyar una lliga, de lesions importants inesperades. La gent es pensa que s’ha de guanyar tots els anys un triplet quan és dificilíssim i quan aquest any és més difícil que mai. Però el pitjor de tot són els mitjans que se suposa que han de tenir professionals de l’esport i que cada dia fan més pena. El partit d’ahir, segons els cronistes, va ser un desastre de partit del Barça, perquè no va entrar la piloteta clar, si entra un dels pals que es van produir i el resultat és un altre, les cròniques se n’haguessin anat cap a l’altre extrem. És igual que l’equip dominés el partit, que tingués moltes més ocasions clares de gol, que porti en 21 dies 7 partits, és igual que se li hagi lesionat el crack i el mig que s’ocupa de generar el joc, només importa que el resultat va ser negatiu. Me n’alegro que Lucho els hagi tallat els privilegis a aquests personatges de la premsa, no mereixen altra cosa, potser aquest és un dels motius que s’hagi incrementat el grau de pressió negativa d’aquests, ja es va veure amb la caverna durant l’era Mourinho, perquè ara si que els han atacat el que més els dol, la butxaca i els interessos econòmics i privilegis que tenien, perquè si realment els interessés el Barça, haguessin pintat l’any com realment hauríem d’esperar, una temporada plena de dificultats i amb un planter escassíssim, que ens hauríem de donar amb un canto a les dents per com està anant el Barça amb la plaga de lesions sumades a la banqueta que tenim i el poc que s’està podent rotar. Això és el que hauria de fer una premsa responsable. Com assenyalar amb cara i ulls als vertaders culpables de que la defensa faci aigües. No és una coincidència molt gran que cada cop que la defensa presenta problemes i poca seguretat sempre estigui Mathieu al camp? Perquè no assenyalen el gran fracàs d’aquest fitxatge? Perquè llavors han d’atacar al senyor Bartomeu i això no es pot fer. Perquè no ataquen al senyor Bartomeu pel ridícul que estan fent amb el tema Arda que encara no saben si el poden inscriure o no, que se’ls en està fotent la FIFA a la cara? Perquè no interessa atacar al que mana clar, si no llavors no hi ha regalets per a fer promocions ni privilegis per als directors dels diaris amb entrades a la llotja i tal. Igual com s'estan callant la boca mentre el Barça torna a renovar amb Qatar.

El partit d’ahir no va ser ni molt menys un mal partit del Barça. El partit va ser un dels molts que es produeixen al llarg d’una temporada, on la davantera no està encertada cara al gol i després jugues amb el paquet de Mathieu que et costa dos gols. El cas Mathieu em té molt desconcertat, perquè tinc a Lucho per un bon entrenador i fins a cert punt bastant just amb qui mereix jugar. Però amb el cas del francès, que jugui per davant de Bartra, no puc entendre de cap manera que jugui per davant seu. Per molt que el posi, no serà més bo ni serà més rentable el seu fitxatge, un jugador quan és dolent als 31 anys, ja no es farà un crack del futbol. Si l’has fitxat per 20 milions sent en quant a qualitat preu un fitxatge ruïnós, doncs ja l’has fet, no serà ni el primer ni l’últim mal fitxatge que es fa a can Barça. Però aquesta tossuderia de posar-lo quan partit rere partit és un autèntic despropòsit, no puc entendre-ho de cap manera. És que els dos gols venen per culpa seva, el primer gol, amb un Alba tornant de l’atac, és una vergonya com deixa passar al jugador, es que fins i tot s’aparta!! El segon gol, tres metres més endarrerit que la línia defensiva, habilitant a Gameiro, ja és per a que el posin una temporada a la nevera. Si el problema d’aquest senyor ja no són les errades individuals, és el passotisme amb el que juga, és la poca qualitat per a fer les passades i sobretot és la inseguretat que presenta la línia defensiva amb ell al camp. Es que fa pitjors als seus companys que juguen trastocats. Ja no és que sigui dolent, és que a sobre es complica la vida com la groga que veu per una patada a Iborra al mig camp quan no pinta res, que li condiciona la resta de partit. De veritat que no ho entenc com juga ell i Bartra no, algun dia algú ho haurà d’explicar.

En un partit on el Barça en línies generals estava fent un bon partit, amb un Neymar que s’havia posat l’equip a l’esquena com li estàvem demanant, amb un Suárez treballador i generant perill i un partit podríem dir que fins i tot habitual del Barça al Pizjuán amb un joc molt intens d’anada i tornada que es podia decantar per als dos costats, però generant ocasions més clares el Barça. Amb els condicionants que venia el partit, el Barça estava complint amb escreix a un dels camps on es pot punxar amb totes les baixes que jugava, fins i tot podem dir que va mostrar capacitat de reacció i coratge per a intentar empatar quan va rebre el ridícul 2-0, un partit on el Barça no va merèixer de cap manera perdre, però és el que té el futbol, hi ha dies que no surten les coses bé i que la pilota no vol entrar, només cal veure la jugada de la falta de Neymar. Ara es parla de la manca d’encert i que el Barça sense Messi no pot guanyar, clar, com que les ocasions no es van generar, es poden dir aquest seguit de tonteries, que ho digui la caverna que li va perfecte per a no parlar de les seves misèries pot passar, però que ho faci la premsa pròpia és ridícul. D’aquí quatre dies les ratxes dels davanters canviaran i ja es tornarà a parlar de davantera demolidora i que si triplets i estupideses per l’estil. Estupideses tan grans com que sense Messi el Barça ja ha perdut dos partits, quan amb el Celta igual no se’n van adonar, perquè alguns ni miren els partits i després només treuen bilis per la boca, però Messi estava a Balaídos. Periodisme de qualitat.

Jo individualment excepte al paquet de sempre no tinc res que recriminar a ningú, no hi va haver cap jugador que se li veiés manca d’actitud, que fes errors greus o que no donés un rendiment que acostumin. Al contrari, Neymar va fer un molt bon partit, Suárez el que acostuma, Busquets va donar el tipus jugant fora de posició, Mascherano igual que sempre, Rakitic intentant-ho tot fins al final i treballant en defensa, Munir ajudant a Sergi Roberto i intentant coses al camp i Sandro igual, tots dos van tenir ocasions de gol clares i van estar desencertats cara a porta, com tot l’equip. Piqué se’l va veure nerviós, però sempre que juga Mathieu, el propi jugador francès ho va dir que quan va arribar no se’n fiava gens d’ell, jo penso que continua igual, perquè se’l veu massa preocupat per les seves errades i per intentar tapar-les i no es preocupa de fer la seva feina, el mateix passa amb Alba o Mascherano.

Individualment els millors van ser Neymar i Alba i la resta els va acompanyar, però jo personalment estic bastant content pel rendiment que va tindre al partit d’ahir el brasiler, perquè no va estar encertat dimarts davant el Bayer i ahir li tocava agafar la pilota i generar com fa amb Brasil i no va decebre.

Al final es va perdre però això és molt llarg, jo ja vaig dir que es necessita arribar al gener amb opcions de guanyar-ho tot i soc conscient que no serà el primer ni l’últim partit on es punxarà, perquè hi ha un planter molt curt i partits on hi haurà una baixada general i una manca d’encert, l’important és que aquest tipus de partits siguin els menys possibles i que quan es pugui arreglar tot això no sigui massa tard ja. El que s’hauria de conscienciar és el tribunero que va al Camp Nou i que només se sent quant ha de cridar independència, sense animar durant tot el partit encara que l’equip ho necessiti, que fan pena i tot.

Avui també volia parlar del bàsquet, on sembla que aquest any s’ha fet un bloc on tothom pot aportar i on per fi s’ha configurat un equip per a poder anar sense Navarro. Si Navarro torna bé doncs molt millor, però si es torna a trencar o adquireix un altre rol, almenys hi haurà jugadors que puguin aportar punts i donar alternatives al joc base-Tomic. Pel que he pogut veure els diferents partits, sembla que han trobat alternativa a quan es tanquen per a intentar impedir el joc amb Tomic, o bé Doellman o el nou fitxatge Vezenkov, castigant des de la llarga distància. L’equip aquest any li han confeccionat més que mai per a l'estil de l’entrenador, han portat jugadors de pes al joc interior amb un Lawal que aportarà el múscul i la defensa que li faltava al Barça a nivell de rebots i taps, un Samuels que en atac pot fer mal i un Vezenkov que malgrat la seva joventut treballa molt i aporta molt ofensivament, encara que té el però de que li falta experiència a l’hora de defensar i s’està carregant massa de faltes. Apart s’ha portat a un Ribas en una molt bona edat per arribar al Barça i després de ser un dels millors escortes de la lliga l’any passat, apart de que esperem que sigui l’explosió definitiva d’Abrines i de Satoransky que probablement serà el darrer any que jugarà aquí perquè marxarà a la nba. Aquest any si no canvia molt la cosa serà un estil de joc de defensa a mort i pocs punts, els fitxatges van encarats a això i és l’estil de l’entrenador, amb fitxatges com Peperouglu, Ribas, Lawal i la renovació d’Oleson, també vaig veure massa llançaments de tres punts els dos partits de supercopa que tenen el perill que el dia que no entren pots perdre amb qualsevol. Veurem com evoluciona l’equip durant l’any, però té pinta que no serà un joc massa atractiu per a l’espectador, però més competitiu que l’any passat.

Després està el cas de l’handbol, que han cobert la baixa de Karabatic amb un Jicha que ve aquí a jubilar-se i el pivot nòrdic i el lateral croat Koplar. Dos jugadors molt ofensius i un pivot total per a cobrir la baixa d’un sol jugador, és el que té perdre al millor jugador del món que aporta als dos cantons de la pista. De moment a la xampions estan patint més del normal amb equips que no són punters i s’ha perdut amb l’equip alemany, és el que té jugar a una merda de lliga on no tens cap tipus d’exigència i tenir un entrenador mediocre. No se que espera el Barça a demanar jugar la bundesliga o la lliga francesa perquè la lliga espanyola està morta i no serveix pràcticament ni com a entrenaments. Veurem com va la cosa però veient com està anant per la xampions no pinta massa bé la veritat. Per últim agrair els serveis prestats a Rutenka, que ha marxat per la porta del darrere a Qatar i que encara no sabem perquè els dos darrers anys l’entrenador l’ha maltractat fins que ha marxat fastiguejat de l’equip, un jugador que ha donat 25 títols al Barça i al que se l’ha maltractat com es va fer amb Iker Romero. Bastant lamentable. 

Victòria caríssima.

Evidentment la pitjor notícia possible del partit d’ahir va ser la lesió del millor jugador de la història, un percentatge molt alt del rendiment de l’equip i que servirà per a veure de quina pasta està fet aquest equip. Podríem dir que del més mal el menys, ja que s’ha lesionat al moment de la temporada que agafa dues aturades per seleccions i que excepte la sortida a Sevilla i contra el Villareal a casa, la resta són rivals assequibles i que si amb els jugadors que té el Barça no són capaços de guanyar doncs és que no mereixen guanyar aquesta lliga, sincerament. És el moment que els dos davanters que queden facin un pas endavant i també Iniesta i Rakitic, per a donar ritme i opcions per a que els de dalt puguin ser decisius. La lesió de Messi, si el Barça es manté a les posicions capdavanteres encara li anirà bé al Barça i al jugador perquè no arribarà tant carregat al tram important de temporada, sempre i quan es recuperi bé i no li afecti al ritme i a la potència en curt que té ara, sempre s’ha de tenir aquesta precaució, perquè hi ha molts jugadors que quan es trenquen lligaments ja no són el que eren després en recuperar-se, esperem que no sigui el cas.

Serà una nova prova de foc per aquest equip i que tenen la obligació de guanyar per a seguir amb opcions de cara a final de temporada, l’important és arribar a gener amb opcions a tot i llavors en principi ja s’ha de poder arreglar tot, dic en principi perquè no hi confio gens en aquesta directiva i les solucions que poden aportar són poc més que zero.

Només cal veure el darrer ridícul amb la Fifa per a l’intent d’inscriure Arda en lloc de Rafinha. Com és possible que li preguntis a la Fifa si pots inscriure a un jugador o no i que no et sàpiguen dir amb un si o un no rotund, definitiu, que contestin que no estan segurs però que ells no ho recomanen. Estem de conya o que? Es pensen que son burros els del Barça? Home amb la directiva que hi ha no m’estranya, però no és normal la tebiesa i els pocs pebrots que tenen aquesta gent. No és gens seriós que una organització que es forra amb els diners a costelles dels clubs i els jugadors que els paguen els clubs, que no tinguin els sants collons ningú dels que treballen allà, de dir si poden inscriure un jugador o no. Així per a que collons està la Fifa?? És tant ridícul que no se ja com encarar tot aquest tema, veient els darrers recursos que ha enviat el club, no m’estranya gens que la Fifa se’n foti a la cara d’aquesta gentola. Els dos períodes de fitxatges de càstig al Barça ja han passat, la sanció ja ha passat i el Barça hauria de poder inscriure al jugador, però es que a sobre de que et putegen, encara no saben si ho pots fer o no. És molt surrealista.

De moment ahir es va poder solucionar la papereta encara que el partit la primera part va ser bastant fluixa, probablement l’equip va acusar el fort cop moral de la lesió de Messi i tampoc va ajudar que Lucho sortís amb doble pivot defensiu, encara que Busi va jugar més avançat i em va sorprendre gratament el seu rendiment en aquesta posició. Puc pensar que Lucho va optar per aquesta alineació per a donar fortalesa al mig camp i a veure si l’equip no patia tant en defensa i podia agafar una mica de confiança després dels últims errors en cadena que s’havien produït. Això va fer que la primera part no es generessin ocasions si no era per arrencades esporàdiques per part de Neymar que se’l va veure molt solt i animat, intentant agafar pes i intentar minimitzar l’absència de Messi, igual que Suárez. Són els dos que han de fer una passa endavant per a marcar gols i Suárez ho va fer i de quina manera, Neymar també va tenir ocasions, sobretot a la segona part i no va estar encertat, penal apart. El tema dels penals comença a ser preocupant, sobretot tenint a Rakitic o a Suárez que són garanties d’èxit. Igual que amb les faltes, jo entenc que Messi tingui l’estatus que té, però amb la seva absència, tenint a Neymar i Rakitic al camp, que la xuti Suárez a més de la manera que la va xutar. El Barça hauria de tenir una ranking de xutadors i no el que més ganes té en aquell moment.

La segona part va ser molt més animada, amb ocasions clares i de qualitat, amb un Neymar que desequilibrava amb facilitat, això és el que necessita l’equip d’ell, que un dia estigui encertat amb el gol o no ja és una altra història, però ell ha de trencar rivals i generar perill i ocasions per als seus companys, té aquesta capacitat i amb Brasil ho fa cada dia. És el que penso que se li ha d’exigir, no que faci molts gols, que també, que és davanter, però ha d’agafar galons al joc per als propers partits, ha de ser decisiu.

També ha d’augmentar el joc cap a Suárez, és un jugador que tant amb els equips que ha jugat com amb Uruguai, sempre ha demostrat que si l’equip juga per a ell respon cara a porta amb garantia total, ahir en va clavar dos i moltes més que en marcarà si se li donen bones pilotes, fins ara estava eclipsat per Messi, igual que Neymar, però ara l’equip ha d’intentar ser més sòlid i donar totes les facilitats i oportunitats per a que els dos cracks que queden al camp decideixin els partits. S’ha de ser optimista, el problema és la curtíssima plantilla i que ara els equips es podran centrar en defenses més col·lectives perquè no hauran de preparar plans específics per a  marcar a Messi. Veurem com ho va solucionant l’equip i el cos tècnic a mesura que vagin apareixent dificultats, per sort com he dit abans, excepte Sevilla s’han de visitar pocs camps difícils i de rival fort a casa només estarà el Villareal, fins que torni Messi, xampions apart amb el partit davant el Bayern Leverkusen. També s’ha tingut sort en aquest aspecte, ja que toquen els dos davant el BATE Borisov.

El partit va ser força tranquil defensivament i només un gran error de Mascherano va donar una mica d’emoció als instants finals, però l’equip amb els dos migcentres defensius i Rakitic va donar molta solidesa. L’equip canari no va inquietar massa però si va jugar massa dur, cosa que va permetre l’àrbitre novell, que va perdonar dues entrades de vermella que no va treure ni targeta, això va envalentir massa a l’equip canari que va jugar massa dur, un joc que no ha jugat mai però que ahir sorprenentment va emprar. L’arbitratge un cop més lamentable, sense incidir amb el resultat final, un àrbitre novell dolent de collons. Podem seguir donant les gràcies a la directiva i al titella que han posat per a solucionar aquesta situació perquè cada cop la cosa va a pitjor, o els xiulen àrbitres que saben el que han de fer, els del col·legi madrileny, Lahoz, Undiano, etc o els posen àrbitres novells que els va molt gran el partit, àrbitres que per cert no veig que xiulin mai al Madrid. Coses rares que passen...

En l’apartat individual, apart dels Neymar i Suárez que van ser decisius amb el joc ofensiu, vull destacar el treball de Busquets a una posició on no acostuma a jugar, també per la feblesa del rival no podem dir que sempre sigui així, però va fer un partit més que notable, amb la seva ja sabuda capacitat de recuperació, combinada amb moviments interessants en atac, com ara al segon gol de Suárez, que la deixa passar i trenca tota la defensa i gairebé fa que sigui una passada de la mort, però apart se’l va veure còmode en atac, jugant la pilota ràpid i donant bones passades, jugant molt bé amb el cos i fent controls orientats i jugades de bastant mèrit, no li podem demanar tampoc que faci eslàloms com Iniesta, però va resoldre bé la papereta.. Partit sorprenent del de Badia en aquesta posició la veritat. Va estar molt recolzat també per Mascherano, error apart, a més de Rakitic. Per a mi la errada de Masche és anecdòtica, no pot tacar el seu gran rendiment els altres 93 minuts de partit, fins i tot va tenir una ocasió de gol. Rakitic va fer un molt bon partit també, va treballar el que no està escrit i va portar el ritme del partit com va voler.

En defensa es va patir poc, amb la jugada del gol poc es pot fer, tant ells com el porter, els va deixar Masche venuts i després a sobre hi ha uin rebot que trenca a Stegen. La resta de partit van jugar acceptablement bé, excepte alguna de les típiques llacunes de Adriano que en un moment donat poden costar cares, però amb la plantilla es té ara mateix, és el que hi ha. Molt destacable un cop més el partit de Sergi Roberto, que sembla que brilli més quan juga de lateral però és perquè té molts més espais per a explotar les seves qualitats físiques i al mig camp està més ofegat amb les dues línies de quatre que solen plantejar els rivals. A mi em sembla un jugador molt vàlid i l’únic que necessita són partits, els que l’hem vist jugar en categories inferiors sabem el que pot aportar en condicions normals.

Al final l’equip es va sobreposar bé a la lesió de Messi i ara a veure com evoluciona en propers partits, aguantar a dalt aquests dos mesos serà totalment decisiu, però el més decisiu serà no forçar la reaparició de Messi i que torni progressivament, a mi se me’n fot si no juga al Bernabeu, prefereixo que no jugui i que es recuperi plenament, que total al final només són tres punts més com amb qualsevol rival, la resta és circ mediàtic. 

Tràmit.

El partit d’ahir va ser bastant infumable, per a que enganyar-nos, per molt que els mitjans diguin que no es van notar les rotacions o els que com que es van marcar 4 gols ja parlen de bon partit. És típic de la premsa, segurament alguns ni el van veure, perquè dir que l’equip no va notar les rotacions o que va ser un bon partit pels gols queda bastant en evidència.

El partit va ser molt dolent, un partit sense cap mena d’intensitat, cap mena de joc ofensiu i cap mena de ritme, semblava un entrenament on el Barça sabia que tard o d’hora marcaria i es va esforçar el més mínim possible. En circumstàncies normals, em sabria greu, perquè un equip com el Barça ha de tenir un nivell d’exigència en quant a joc totalment diferent al que va oferir ahir, tenir en ment que juguen per a un públic i intentar oferir el màxim espectacle possible per al que paga una entrada. Però la trista realitat és que hi ha uns condicionants els quals no podem obviar en cap cas i tots els aficionats i seguidors. En condicions normals amb una plantilla decent, s’hauria d’exigir, però tal i com està l’equip gràcies a la penosa directiva i a la mala sort per les lesions, aquest tipus de partits s’han de guanyar com sigui, amb el menor esforç possible i a poder ser amb les màximes rotacions possibles per a donar descans a l’equip. També s’ha de mirar que dimecres es juga a Balaídos, un camp habitualment difícil per al Barça per l’estil de joc dels gallecs i més a començaments d’aquesta temporada on han demostrat que estan a un molt bon nivell, tant físic com de joc.

A priori quan vàrem veure l’alineació més d’un segurament la va haver de veure dos cops perquè no s’ho creia el que estava veient, però la realitat és que si amb aquests jugadors no pots guanyar ni al Llevant a casa és que no mereixen estar al Barça. Afortunadament no hi va haver cap problema, malgrat que alguns van complir més que no pas altres.

El partit es pot resumir com un partit de molt poc nivell, amb poca intensitat i que Messi volia guanyar, és l’únic que es va veure, partit espès i avorrit fins que la tenia Messi als peus i accelerava el joc i tenia ambició de marcar o d’assistir. Un Messi que no és el primer cop que hi juga amb Lucho en aquesta posició, però que ho fa molt esporàdicament, es poden comptar amb els dits d’una mà. Per a ell no suposa cap problema perquè al cap i a la fi és la zona d’influència on arriba quan fa les diagonals cap a dintre, però tampoc està acostumat als automatismes de la posició i l’equip amb tant de canvi es veia una mica desorientat. Però com deia abans es va guanyar i el millor que es pot dir és que van poder descansar Iniesta i Suárez que ho havien jugat pràcticament tot, Alba que va tornar precipitadament després de la lesió, que no s’ha notat l’absència de Piqué, que va poder descansar bastants minuts Busquets i que va tornar Alves i va poder descansar Sergi Roberto per a donar descans al proper partit a Rakitic.

Però la millor notícia de tot va ser el rendiment de Marc Bartra, que va demostrar que ha de ser com a mínim el tercer central d’aquest equip. Va donar un recital de recuperacions de pilota, de domini del joc aeri i de sortida de pilota i rectificació i cobertura dels seus companys. Ja no compto el gol, perquè és un afegit que no s’ha de tenir en compte a l’hora d’avaluar a un central, si es fan molt millor, però no és la seva funció. Però es va fer un fart de recuperar pilotes, dos d’elles van acabar amb gol, el seu i assistint a Messi al quart gol.

En l’apartat individual pocs jugadors més es poden destacar, Messi que va portar tot el pes del joc, Neymar que ho va intentar amb més o menys encert i el treball habitual de Masche, Busi i Rakitic. Alves per haver tornat d’un lesió va oferir un bon rendiment i poca cosa més.

En l’apartat negatiu podem incloure el pèssim rendiment d’Adriano, que no està per a jugar en aquest equip, Munir que va estar horrible i força gana i Ter Stegen que està acusant molt els gols rebuts, encara que sota el meu punt de vista no siguin culpa seva per la posició que li exigeix col·locar-se el Barça però se l’està veient amb mancances de confiança. Ja ho vaig dir l’any passat que amb l’alçada que té hauria de controlar millor el joc aeri i penso que no està aprofitant per a res la lesió i la incorporació tardana de Bravo, no està aportant seguretat ni confiança a l’equip i alterna bones coses amb molt dolentes. Això no vol dir que l’haguem de “matar” ni res per l’estil, simplement vol dir que ha de millorar alguns aspectes per a ser el porter de garanties del Barça per als propers deu anys.

El mateix passa amb Sandro, ahir no va fer molt bon partit, però és un jugador que sempre que ha jugat ha rendit i un mal dia el pot tenir qualsevol, és dels jugadors de la pedrera, apart de Sergi Roberto i Rafinha, l’únic jugador aprofitable a hores d’ara.

En definitiva, molt bona rotació per part de Lucho, que no li està tremolant el pols a l’hora de donar descansos i que és la millor manera de poder optar a alguna cosa a finals de temporada, si arriba al gener amb opcions de guanyar la lliga amb la merda de planificació esportiva que li van fer i destrossant-li l’equip com han fet els dos darrers anys, li podrem fer un monument al Camp Nou. Aquest tipus de partits, molts d’ells seran dolents, però ens hem de fer a la idea que amb el que hi ha, s’haurà de tragar amb aquests atenuants.

Sorprenent.

He de confessar que no les tenia totes jo respecte al partit d’aquesta setmana, partit molt complicat, fora de casa, amb un equip molt agressiu i al qual li havien fet el favor de posar-li l’àrbitre més permissiu de primera, amb una gespa totalment nova sense període d’adaptació, amb els jugadors sud-americans arribant molt tard de les seves seleccions i amb la habitual dificultat que històricament han suposat els partits post seleccions. Quan va sortir la notícia després de la suplència de Messi va augmentar el dubte, sempre confies amb que el teu equip guanyarà tots els partits i més si és un gran, però jo no vull ser hipòcrita i dir que ja m’ho esperava perquè a mi personalment em va sorprendre i molt. No el fet que es guanyés, sinó el fet que l’equip sense Messi va jugar un autèntic partides, minimitzant moltíssim a l’equip rival que a casa sol apretar molt i pràcticament sense patir ocasions de perill, malgrat jugar amb el paquet de Mathieu, que ens va costar un gol una vegada més però que el resultat farà que s’oblidi la cosa. Entenc que mola més per a alguns culpar a Stegen, per no sortir quan tenia les de perdre i que li fessin vaselina, però la errada és del que volen que jugui de central i que no en té ni puta idea i que se’n va a intentar anticipar una pilota al mig camp, sense cap tipus de perill i deixar tot el seu carril buit com una autèntica autopista per a que Torres es quedés tot sol. Continuo sense entendre perquè aquest senyor juga per davant de Bartra la veritat.

L’equip va sortir amb ganes de guanyar el partit des del minut 1, amb tots els jugadors endollats i sabent el que es jugaven, van sortir molt concentrats per a no perdre pilotes absurdes, malgrat que es va produir alguna pèrdua esporàdica que hagués pogut costar molt cara, com la de Masche, que tapa molt bé Vermaelen, però en general va ser un partit molt plàcid. Molt plàcid perquè l’equip va jugar amb les línies molt juntes, pressionant molt a dalt després de perdre la pilota i que va embotellar a l’equip matalasser dintre del seu camp amb molt poques opcions de generar perill, la línia defensiva va prendre molt de risc però va acompanyar molt bé al mig camp per a no generar espais entre línies i sobretot va haver-hi una implicació molt alta, a l’hora de pressionar en conjunt, per part dels tres de dalt. Normalment Suárez ja ho fa i Messi es pren els seus descansos i Neymar passa una mica de la història, però dissabte tots tenien clar que havien de donar una mica més i la presència de Rafinha va augmentar aquest treball, però sobretot el que em va sorprendre va ser la implicació no habitual de Neymar, que va recuperar bastantes pilotes i va ajudar molt als seus companys de la seva àrea d’influència. El partit estava molt controlat i es veia que era qüestió de temps fins que la cagada de Mathieu va posar el partit molt costa amunt, llavors si que van començar a pintar les coses malament, perquè el rival és especialista en mantenir avantatges com va demostrar la setmana passada al Pizjuán, que va sobreviure a l’assetjament del Sevilla durant moltíssims minuts. Per sort el golàs de Neymar molt aviat va tornar a calmar els ànims i va posar el partit on com a mínim es mereixia, amb un empat. Llavors va sortir el petitó i va acabar de destrossar al rival, quan ells ja anaven amb la llengua una mica fora i l’argentí a tope de físic semblava que jugués amb alevins, amb una superioritat insultant, va ser quan es va pegar la petita accelerada definitiva per a trencar el partit, que va arribar amb una molt bona combinació, que ve d’una recuperació a l’àrea contrària per la gana de recuperar pilotes post pèrdua, que acaba amb una assistència brutal de Suárez a Messi que defineix com només ell pot fer, semblant que sigui molt fàcil una definició d’una complexitat espectacular amb dècimes de segon i amb un defensa i el porter a sobre. Genial com sempre, el Barça és l’únic equip que pot fer aquests tipus de gols, marcant des del cor de l’àrea amb jugadors pel mig i amb jugades d’una precisió quirúrgica.

Del partit ara tots els il·luminats dels mitjans parlen de gran decisió de Lucho, que si és una gran notícia que es posin d’acord que si era molt lògic, etc. Els mateixos que des que es va saber que era suplent van estar donant pel cul amb la decisió fins al començament de partit, els que ja tenien els ganivets preparats en cas de derrota i que un cop més segons els resultats una decisió és bona o dolenta, per desgràcia és el periodisme esportiu que tenim. El que va passar ahir amb Messi era la decisió més lògica que podia tenir l’entrenador, amb un jugador que no havia entrenat en tota la setmana i que a sobre va néixer el seu fill el dia abans de marxar cap a Madrid. Jo sempre estaré d’acord amb aquest tipus de decisions, ja sigui ara com ho vaig estar el dia d’Anoeta, hi hagi el resultat que hi hagi. L’equip està per sobre de tot i si no està en condicions, ni ell ni ningú, no han de jugar per decret, Messi ja és prou gran per a entendre aquestes coses i si no ho entén que s’emprenyi si vol, però s’ha de pensar amb el futur i més tal i com està la primera volta que estan curts d’efectius. Els que ara parlen de gran decisió i que abans del partit ja estaven començant a matar a Lucho, no em vull ni imaginar el que haguessin dit si surt de titular i es trenca. Que aquests que ara parlen així alabant la decisió, ja no parlarem d’Anoeta, no cal anar tant enrere, són els mateixos que van matar a Lucho a l’anada de la supercopa per no posar als titulars. Però bé, el futbol no té memòria i com que s’ha guanyat gran decisió, si no s’hagués guanyat gran errada.

Parlant de lesions la lesió de Vermaelen. Tots sabem del llarg historial de lesions d’aquest senyor, de l’esforç econòmic i el risc que va prendre el Barça fitxant-lo en l’estat que el fitxava, em sembla una vergonya que aquest senyor, després d’un any sense jugar, amb Piqué sancionat, se’n vagi a la seva selecció i jugui els 90 minuts dels dos partits sabent el que li espera quan vingui a Barcelona. Em sembla perfecte que aquest senyor vulgui anar amb la seva selecció, però potser hauria d’acordar amb el seleccionador un número determinat de minuts, amb el rol que té a la seva selecció, mirar una mica més pel club que li paga i que l’ha tornat a fer futbolista quan ja semblava desnonat per al futbol. És més, algú del club li hauria de fer veure, però això ja es demanar molt a un club que està governat per qui està governat.

Uns dirigents, per cert, que estem veient com han destrossat la pedrera, amb un filial que no només va baixar de categoria, sinó que va cuer de la següent que està jugant. És una autèntica vergonya la veritat, veure en mans de qui està l’equip i sobretot veure com jugadors que estarien lluitant per un lloc a primera divisió, s’estan podrint a la segona divisió B.

Tornant al partit, en l’apartat individual, és difícil destacar només un jugador, perquè amb les seves qualitats tots van estar a un nivell espectacular. Però ja que quan no ho fa se li recrimina, és just dir que el millor del partit va ser Neymar, ofensivament va ser el que més ho va provar, va marcar un golàs quan més ho necessitava l’equip, però sobretot va mostrar la implicació defensiva i la regularitat de la que molts cops es troba a faltar, probablement el partit més complert de blaugrana.

Molt destacable també el partit de Rafinha, que sembla que s’hagi tret la llosa de sobre d’estar contínuament analitzat de si és vàlid per al Barça o no, se’l va veure molt solt pel camp, buscant regats, treballant molt per a l’equip i aportant en tot moment. La millor notícia és que van jugar per la banda ell i Sergi Roberto i que l’equip va fer un molt bon partit, a veure si amb confiança tots dos demostren les qualitats que tenen i que no poden demostrar quan no tenen minuts. Sergi Roberto tampoc va sofrir molt al camp amb jugadors de nivell i va fer moltes pujades per banda de qualitat entrant per sopresa.

Un altre jugador molt destacable va ser Iniesta, el manxec va fer un partit dels que acostuma quan ell se sent físicament en condicions, però a sobre de tot el que fa en atac, desequilibris i combinacions en curt i en llarg, va ajudar moltíssim als centrals i laterals, baixant al mig camp més del que acostuma i donant més alternatives per a trencar la pressió a dalt dels matalassers, apart va fer un treball defensiu impagable, juntament amb Rakitic i Busquets, que van acompanyar molt bé als davanters a les pressions post pèrdua de pilota. El cas de Rakitic va fer un treball molt fosc i no va brillar en atac, però és que el paper que té al Barça actual li impedeix aportar tant en atac com ell voldria, malgrat tot va tenir dos oportunitats de gol prou clares entrant de segona línia i hagués pogut marcar si l’hagués vist Neymar quan va fer la contra i la va acabar ell, jugador tot terreny que aquest any s’acabarà de consolidar com el pulmó de l’equip i el que aporta més equilibri ofensiu-defensiu.

Busquets va fer un partit imperial, va tallar totes les jugades de perill, va jugar la pilota amb moltíssim criteri i va llegir el joc de pressió millor que ningú, apart com sempre li va tocar lluitar totes les pilotes aèries. Partit completíssim del de Badia.

La defensa també va rendir a un gran nivell malgrat alguna errada puntual, tant de Masche i Vermaelen com els laterals, fins que va sortir Mathieu que va destarotar tot el treball realitzat amb una cagada espectacular. El que va fer ho acostuma a fer Masche, la diferència és que l’argentí llegeix bé aquest tipus d’anticipacions i si arriba tard, fa falta i talla la jugada, en canvi el francès va arribar tard i a sobre va deixar un forat brutal. Per sort el treball de pressió va minimitzar molt el perill perquè cada cop que juga aquest senyor el perill és duplica. Si no han de confiar amb Bartra, al gener ha de venir un central si o si.

Ter Stegen va tenir una molt poca incidència al joc, no va arriscar en les passades, com ha de ser en un partit d’aquest tipus i per molt que diguin poc va poder fer al gol matalasser, perquè si surt i arriba tard encara li hagués posat més fàcils les coses al davanter. 

Resultat enganyós.

El Barça com ja dèiem la setmana passada, tenia un partit trampa que hagués pogut costar molt car, ja que és l’equip de la era Lucho que més dificultats ha plantejat per a poder-los ja no guanyar, fins i tot marcar un gol. El resultat però, va ser enganyós, ja que el Barça va generar ocasions més que suficients per a guanyar de manera folgada malgrat les dificultats plantejades pel Málaga.

Abans de parlar del partit, però, comentar el tema institucional. No entraré amb la vergonyosa gestió, que s’ha fet per part d’aquesta junta des que els van advertir que tenien un període de fitxatges per arreglar la temporada i mitja següent, sense poder fitxar, perquè ja l’hem comentat amb escreix. Però si que voldria comentar el tema del poder institucional perquè és vergonyós. El Barça, quan ja feia riure en aquest aspecte, va tenir la brillant idea de posar al senyor Albert Soler, que havia estat dintre del consell superior d’esports, secretari d’estat per als esports i un extens currículum dintre del món de l’esport, com a responsable de l’àrea de representació i com a encarregat de restablir les relacions i recuperar el poder institucional que tenia Laporta. Però clar, quan aquest senyor ve de retir daurat i es dedica a somriure a les càmeres i a viatjar i anar d’àpat en àpat a costelles del club, en lloc de venir a fer la seva feina, llavors passa el que passa. Passa que les designacions arbitrals i els corresponents arbitratges fan molta pudor, no se que porta fent aquest senyor els darrers anys per a arreglar-ho, però la realitat és que portem 4 arbitratges bastant dolents i resulta que dos d’ells són de Madrid, un altre és nascut a Madrid i col·legiat a Castellà i Lleó i l’altre que treballa i viu a Madrid sent col·legiat a Aragó. És el que va anunciar Simeone a començament de temporada i que ja ens podem fer a l’idea, els àrbitres aquest any quan xiulin al Barça serà una competició de a veure qui els fot més, amb el premi de la internacionalitat a final de temporada per al guanyador. El cas de l’àrbitre d’ahir ja era un pack total, treballant a Madrid, aragonès de naixement i militar de professió. Un independentista total vaja, que li va deure fer una gràcia venir a un estadi ple d’estelades i escoltar crits d’independència, que flipes. Així es va deixar les targetes al vestidor i es va menjar dos penals clars en menys de 3 minuts de diferència. És curiós com el mateix penal al Bernabeu, es xiula i es veu molt claret quan el fa Piqué i després al Camp Nou es mira cap a un altre lloc, exactament la mateixa acció. Però el problema ja no és que et xiulin o no un penal, que es pot equivocar, el problema ve quan et peguen contínuament patades i l’únic que fa és xiular falta, després al temps de descompte en va treure 3 de targetes clar, perquè així la estadística queda arregladeta, li treu a Tissone targeta als 45 de la segona part, quan ja portava 6 faltes a quina més dura i sense opció de tocar pilota. Amb això juguen aquests senyors.

Però bé anem al partit. Un cop més va costar molt amb el Málaga, com costarà amb qualsevol equip que jugui com ells i que el Barça no sigui efectiu de cara a porta i el partit es vagi complicant i donant-los més moral i forces veient que aguanten el resultat. No és una novetat els problemes que té el Barça quan un equip es tanca moltíssim i els tanca els passadissos interiors i la zona frontal i els deixa les bandes relativament lliures, relativament perquè hi ha sempre dos contra un en banda però hi ha molts més espais. És per això que el Barça necessita aprofitar les ocasions que crea els primers 15 minuts de partit, que és quan els rivals encara s’estan col·locant al camp i tenen algun error de cobertura o de marcatge, després ja les defenses es van ajustant i la cosa es complica exponencialment. Es complica perquè a la plantilla no tenim jugadors de desequilibri individual per banda i puguin trencar l’entramat defensiu rival, perquè els dos laterals són d’entrar de segona línia per sorpresa i els extrems, tant Messi com Neymar, són de fer la diagonal cap a dintre, poden trencar ocasionalment per banda, com es va veure ahir en algunes ocasions, però no és una norma i l’estil del Barça fa que entrin cap a dintre per a deixar espais als laterals. En aquests partits s’hauria de demanar a tots dos, ja se que és difícil per la seva tendència i perquè se senten més còmodes, però se’ls hauria de demanar que obrin el camp i que intentin driblar per a que es trenqui la defensa i es generin espais per als interiors i sobre tot per a Suárez, que si no és així es troba embotellat entre els dos centrals i els mig centres defensius de torn, malgrat que faci moviments de ruptura i desmarcatge, després llavors quan té la pilota i va a fer la centrada, ha d’esperar que arribin els de segona línia que a més venen molt tapats pels defenses que els estan seguint el moviment de desmarcada. També s’hauria de xutar més de fora de l’àrea, se suposa que Rakitic va venir per a això, Messi en va pegar un parell ahir, però Neymar i Suárez van tenir la opció i no ho van fer i el cas d’Iniesta amb els xuts de fora de l’àrea tots sabem que no és el seu fort, malgrat que ho intenti en cada partit. Però Rakitic està jugant a la posició d’interior més endarrerida, per ajudar a Busquets i es troba en la zona de més trànsit ja que és on hi ha més jugadors pensant amb la defensa zonal de Messi i els moviments de l’argentí fan que li taponin molts cops els espais per la zona de rematada i que fan que hagi d’aprofitar més els espais de la zona de banda que deixa Messi quan arrastra defenses cap al mig. En aquestes situacions penso que haurien de canviar posicions Iniesta i Rakitic i deixar al croat més a prop de l’àrea i amb més espais per al xut. Però bé, són coses que hauran d’analitzar els tècnics del Barça, perquè s’ho trobaran i molt durant la temporada, amb la majoria d’equips provant aquest sistema ja que veuen que és el que dona més possibilitats de puntuar davant l’equip blaugrana, perquè si marquen a l’home amb la qualitat que tenen els trenquen amb facilitat i si juguen de tu a tu amb pressió avançada, els maten a la contra. Per tant el més exitós és posar defenses zonals i tapant els passadissos interiors. El problema no ve pels equips que són de la zona baixa, perquè com es va demostrar ahir, després són molt innocents per a crear perill la majoria d’ocasions que surten al contraatac després de pèrdua del Barça, encara que Alba en va salvar una in extremis de Charles al darrer minut de partit, que guanyant 1-0 no es pot produir de cap manera. El problema ve si aquest tipus d’oportunitats el tenen, ja no dic el Madrid, sinó els equips de mitja taula cap amunt, perquè són gol segur. En aquest tipus de partits, ja se que és difícil, però s’han de minimitzar moltíssim les pèrdues, perquè està tot l’equip a camp contrari i una pèrdua es gairebé ocasió de gol, com es va veure ahir, que d’una falta clara no xiulada a Messi, es van quedar tots parats i es va generar una situació de dos contra un, que sort que es va errar la passada, perquè era un 0-1 faltant molt poquet.

A l’equip se li pot recriminar poc del partit d’ahir, perquè van córrer, van provar-ho una vegada rere l’altra, van generar ocasions, van portar el ritme del partit i no es van obsessionar i van atacar amb criteri inclús quan faltava poc per al final i no es marcava. Només és recriminable el que deia abans de buscar més les bandes, encara que després amb 8 tios defensant la centrada és molt difícil, però encara ho és més entrar fins la cuina. Però el més recriminable va ser la poca picardia de faltant dos minuts de partit, perdre la pilota de forma absurda com ho van fer que de no ser per Alba, Charles remata des de l’àrea petita una passada de la mort, això si que es imperdonable i no es pot tornar a repetir de cap manera.

En l’apartat individual, destacar primer que tot a Messi, que va provar-ho de totes les maneres i que va ser el motor de l’equip, que va estar a totes les jugades de perill ja sigui generant o finalitzant jugades i que malgrat tenir poc encert a la definició i Kameni parar-li tot, ho va provar fins al final.

Els altres dos davanters van tenir un partit molt poc plàcid, Suárez molt marcat i sense espais als que poder-se moure, apart de ser l’ase dels cops permès miserablement per l’àrbitre, no se li pot recriminar res perquè va treballar moltíssim per l’equip, però no va ser el millor partit amb el Barça. El cas de Neymar, va tenir 10 minuts d’inspiració a la segona part que haguessin pogut trencar el partir, de ser més egoista i buscar ell finalitzar, però durant la primera part va estar desaparegut i la resta de segona part també. En el seu cas té una mica d’excusa, ja que va incorporar-se més tard que molts companys i en plena pretemporada per a carregar físicament, va tenir les galteres que van tallar-li la progressió. En el seu cas s’espera que vagi a molt més i sobretot que aporti més regularitat durant tot el partit, no aparèixer deu minuts i desaparèixer la resta, encara que aquests deus minuts siguin molt bons i marqui tres gols, ha d’aconseguir ser més regular.

La mitja va tenir un partit bastant plàcid a l’hora de recuperar pilotes i de baixar a defensar, perquè amb una bona pressió inicial es van recuperar moltes pilotes, però després van tenir un partit molt desagraït, perquè no tenien línies de passada i tenien molt trànsit per la seva zona, malgrat tot van generar algunes ocasions de perill i van interpretar prou bé el partit, buscant molts canvis d’orientació per a trobar a banda contraria espais sense que poguessin bascular els malaguenys. El més inspirat dels tres va ser Iniesta, encara que no va estar encertat a la darrera passada, va ser el que va generar més entre línies i el que ho va tindre més clar en tot moment. Busquets com sempre decisiu a l’hora de tallar totes les opcions de perill abans que es produïssin però va tenir poca transcendència en atac. Rakitic va tenir  un partit molt espès també i Lucho li va donar un merescut descans, buscant la frescor de Rafinha, més capaç de driblar i trencar al seu oponent i generar alguna cosa amb el desequilibri individual que amb les passades i la incorporació de segona línia que té el croat.

La defensa va tenir molt poc treball realment, el millor que podem dir és que van col·locar-se molt bé per a evitar mals majors i van estar encertats a l’hora de combinar i de trencar línies amb penetracions cap endavant. Les ocasions que va tenir el Málaga tampoc van poder fer res perquè estaven realment venuts, però van tallar bastantes jugades al moment adequat per a que no arribessin a més. Destacable Vermaelen pel gol, ja que són tres punts que al final de lliga no es recordarà però va ser molt decisiu, amb una rematada que no era fàcil. Poc a poc va agafant físic però sobretot calma, que els primers partits se’l va veure molt accelerat. La qualitat la va demostrar a l’Arsenal, el problema han estat sempre les lesions, aquest és el principal motiu pel qual jo he dubtat d’aquest fitxatge, perquè necessita estar físicament molt bé per a rendir i els darrers anys ha tingut lesions continuades que li han tallat la progressió física. Si està bé, és evident que li pega 40 patades a Mathieu, sobretot perquè no fa que l’equip estigui pendent d’esperar la seva errada més que de fer les seves funcions. És un jugador que és segur amb la pilota i que no pega pedrades al jugador que té a dos metres. Està clar que s’ha entès amb Masche, però esperarem al partit al Calderón, amb una exigència defensiva més gran per a fer una valoració. El mateix podem dir de Sergi Roberto al lateral, ahir va fer un bon partit, però veurem amb rivals de més entitat amb davanters molt desequilibrants.

Bravo un cop més totalment intranscendent, pràcticament haguessin pogut jugar ahir amb un con a la porteria que no s’hagués notat. Al final més que el porter sembla un lliure dintre de l’àrea per a donar sortida i ajudar amb la combinació als defenses.

A Lucho poc li podem dir i poc li podrem dir durant la temporada, perquè els partits que es complicaran poc podrà fer des de la banqueta amb els recanvis que té, la majoria d’ells no són jugadors que et puguin canviar un partit. Ahir va fer el que podia, posar a Rafinha pel mig que estava més fluixet i treure a Sandro o Munir per un defensa si no s’hagués pogut marcar, poc més pot fer amb el que li han donat.

Seguim amb ple de victòries una mica més prop de l’objectiu d’arribar a gener amb disposició de lluitar per la lliga, veurem que passa la pròxima jornada al Calderón després de l’aturada de seleccions, primer pas important dels molts que haurà de donar fins a gener, jugant a camps molt difícils.