Gran reacció, horrible començament.

És el resum, sota el meu punt de vista, del partit d’avui del Barça a camp del Getafe. El Barça ha sortit totalment desconnectat al partit, fent errades incomprensibles de jugadors d’aquest nivell i donant un aire al equip local, que sense fer res més que estar ordenats al darrera i sortint a la contra, estava donant més sensació de perill que el Barça. Un partit on a sobre semblava que el Barça no tenia la sort de cara, de cara a rebots de segones jugades i que s’ha passat, d’estar a punt de marcar Piqué, a encaixar el gol del Getafe. Un partit que el Barça no mereixia perdre, però que per dues errades clares s’ha posat molt costa amunt i amb el joc dels primers 25 minuts de partit no eren com per a ser molt optimistes, perquè el Getafe estava molt tancat i el Barça no donava sensacions de poder remuntar i desequilibrar res a dalt.

Podria ser com els analistes de la premsa, que miren el resultat i després fan la crònica del partit, però seria enganyar al personal o almenys no escriure el que penso. Jo estava pensant, veient el partit, cagant-me en tot amb el Tata, per posar novament a Cesc de fals nou. No puc entendre quant de temps li costarà veure que Cesc ha de jugar d’interior i no malgastar-lo de mala manera jugant fora de la seva posició, on pot jugar per una urgència, però que està molt desaprofitat. Si es veu clarament quant baixa a rebre al mig camp que està sent decisiu, influint en tots els gols de l’equip. Avui assistència espectacular al primer gol, combinació espectacular amb Alba per al segon i la que deixava a Pedro tot sol que ha xiulat fora de joc. Això sense comptar amb el quart gol que fa ell però que comença amb un control orientat espectacular i que acaba rematant el segon pal.

Una altra cosa que no m’ha agradat gens ha estat aquesta mania de posar noms i no gent que està tenint un rendiment notable. Estic parlant primer que res d’Alves, que feia un mes que no jugava per lesió i que l’ha posat d’un bon començament i s’ha pagat bastant al primer gol i aquests primers minuts per la seva banda. Li passaven els davanters com a bales i se’l veia que no tenia ritme. Després Mascherano, que penso que està fent uns partits bastant discrets i que avui els primers minuts ha estat un desastre, poc a poc s’ha anant entonant, com tot l’equip, però que no pot fer les errades de principiant que ha fet els primers minuts. El mateix podem dir de Piqué, que ha acabat molt bé però que ha fet vint minuts desastrosos. Si després veiem que a la banqueta estaven un Bartra que s’està mereixent per rendiment ser titular i un Bartra que ha suplert molt bé Alves durant la seva lesió, doncs no s’entén la veritat.

Per sort l’equip ha reaccionat i d’una jugada que semblava que sortia la pilota de banda, molt dubtosa, una bona acció de Piqué defensiva i d’Alexis de sortir d’un bosc de jugadors, pilota que acaba a peus de Cesc que assisteix a Pedro que fa un molt bon gol. Aquesta jugada ha decidit el partit perquè li ha donat ales a un equip semi enfonsat i que ha fet que el Getafe reculi més encara donant tot el domini al Barça.

A partir d’aquí ha estat un monòleg blaugrana, on hi ha hagut bastants ocasions de gol que s’han fallat o que ha aturat el porter i a partir de llavors s’ha vist un partit molt més controlat.

Les actuacions individuals són una mica estranyes avui, perquè hi ha hagut jugadors que han començat molt malament però que en canvi han acabat molt bé, com és el cas de Piqué o Mascherano i sobretot Alves, que se li ha notat moltíssim la falta de ritme i que he notat a faltar un canvi del Tata traient a Montoya quan el Barça s’ha posat 2-4.

Potser no l’ha fet perquè Alves no ha patit tant gràcies a l’ajuda d’Alexis, que ha fet un treball defensiu espectacular i que a sobre ha participat del joc col·lectiu d’elaboració del joc. Molt bon partit del xilè que pot estat millor o pitjor cara a porta, però que sempre aporta.

Partidas de Busquets, malgrat que la ràdio li hagi penjat el mort dels dos gols del Getafe. És increïble que se li pugui recriminar que a una jugada a pilota aturada algú se li pugui escapar i rematar, amb la de bloquejos i jugades estratègiques que hi ha dintre de l’àrea a pilota aturada. El partit de Busquets és un cop més per a emmarcar com ha mogut a l’equip i com ha tallat pilotes i controlat les envestides de l’equip rival. És ridícul que per un error individual se l’hagi matat per part d’alguns a Catalunya Ràdio amb el partidas que ha fet.

Partit espectacular de Pedro en la definició i participant del joc ofensiu cada jugada pràcticament, apart de tot el treball d’ajudes a Jordi Alba, que ha fet un autèntic partidas també pujant la banda que semblava un extrem més de l’equip. Pedro ja fa uns quants partits que està tornant a ser el Pedro que tots hem volgut a l’equip i que hem aplaudit i alabat. Quant les coses les ha fet bé, perquè la temporada passada i fins farà pels volts d’un mes ha estat molt malament. Ara mateix està molt bé i mereix minuts ja sigui titular o alternant banqueta amb Alexis. En quant al cas de Alba se l’ha trobat molt a faltar, ha tornat molt bé i segueix sent decisiu, cosa difícil jugant des del lateral.

Sergi Roberto ha fet un partit més que acceptable. Ha tingut dos pèrdues al començament que haguessin pogut costar cares, però jo prefereixo un jugador que perdi pilotes per arriscar, que no pas un que tingui 90% d’encert i que totes les passades siguin al que té a un metre seu o enrere com feia Bakero. S’ha anat entonant i ha fet un molt bon partit, en un camp difícil i on la pilota no rodava massa bé. Inclús ha tingut dos ocasions de gol. Esperem que segueixi tenint minuts perquè el xaval té molt bona pinta.

Però els dos pilars del Barça avui han estat Iniesta i Cesc. El manxec no ha tingut brillantor cara a porta, però ha donat un recital de posar-s’hi l’equip a les esquenes i de controlar el ritme de joc, la pilota i de sortir amb ella controlada des del darrera, donant claredat en tot moment a la sortida de pilota i formant part de gairebé totes les jugades de perill del Barça. En el cas del d’Arenys doncs ha estat molt similar la seva tasca i entre tots dos han controlat el joc i generat la majoria del perill blaugrana, no s’han posat nerviosos i Cesc inclús ha arribat a la rematada en varies ocasions. Ha sigut clau la baixada de Cesc al mig camp a ajuntar-s’hi amb Iniesta i formar superioritat juntament amb Sergi Roberto, partint des de l’esquerra i generant forat per a Alba. Molt bé tots dos.

L’arbitratge, un cop més vergonyós, però tots sabem com se les gasta el senyor Undiano quant xiula al Barça. Barra lliure i les targetes a la mínima possible per als jugadors del Barça, menjant-s’hi penals i permetent el joc dur. Després quan el partit ja estava perdut n’ha tret unes quantes de seguides per a “despistar”, però és que hi ha hagut un moment que estaven 14 a 4 de faltes i el Barça tenia dos grogues i el Getafe cap. Lamentable com sempre.

Però bé canviem de tema, felicitacions al Barça d’handbol, que s’ha proclamat campió de la copa Asobal. No és que tingui especialment mèrit, perquè tota competició que sigui d’àmbit domèstic, que no guanyi el Barça sobradament serà un fracàs, vista la enorme desigualtat entre l’equip blaugrana i la resta d’equips. Però bé, no està de més felicitar-los.

Per acabar el tema institucional. És una llàstima, perquè m’agradaria parlar només de temes esportius, m’agradaria que no tinguéssim que veure aquest tipus de situacions, però per desgràcia, amb la merda de junta que té el club, molt em temo que no serà la última.

Estic parlant, evidentment, del tema Messi-Faus. És una vergonya que tinguem aquest tipus de saraus perquè els que no tenen perquè parlar de res d’això, que per alguna cosa són vicepresidents, vagin tocant-li els collons a la nostra màxima estrella. És increïble que un tipus que només ha de fer números es prengui la llibertat d’alliçonar públicament al millor jugador de la història, que podria demanar molt més del que cobra veient el que s’està pagant a altres jugadors, que podria exigir moltes més coses i que en canvi es dedica a jugar a futbol i poca cosa més. Qui collons és Faus per anar parlant de la gestió esportiva del club? A sobre d’un jugador que t’ha pujat de la pedrera i que pràcticament t’ha costat zero euros. Quant valdria fitxar a Messi avui en dia?? Resulta que el tenim gratis, compromès amb l’equip i que estima i està molt agraït i només fan que anar tocant-li els pebrots.

Ja em sembla prou lamentable que no l’estiguin defensant com toca per part dels serveis jurídics o donant-li suport públic, a sobre que li vagin tocant els pebrots de dintre de casa i els mitjans palmers de la junta. No pot ser que totes les coses que estan sortint siguin mentida, per molt que vulguin tapar-ho la caverna blaugrana, de jugadors que marxen per aquesta junta, d’altres que no renoven, d’altres que els critiquen cada dos per tres. No pot ser sempre una campanya des de Madrid. Hi ha moltes coses fosques en quant a tracte d’aquesta junta, a segons quins jugadors, entrenadors, etc. S’estan carregant el millor club de la història que teníem fins ara que sembla una garjola de grills, tot és merda i carnassa que a sobre li donen gratis a la caverna merengue per a que fotin més merder. Comença a fer molta pudor tot això, més els val que no facin emprenyar al crack, perquè de moment ha llençat amb bala discretament, com plantegi un ultimàtum de “o ells o jo”, es cagaran damunt i hauran de fotre el camp. Així que estaria bé que el senyor Rosell faci els deures i s’envolti de gent capacitada i no de bocasses prepotents, si no ho té més clar que l’aigua.

Els trucs del Tata.

Volia començar parlant de Rosell i de les seves jugades fosques amb el fitxatge de Neymar que no tenen cap interès en aclarir i un fitxatge que van córrer a posar-li una clàusula de confidencialitat  per a no haver de parlar-ne. Després també es podria parlar de les seves jugades fosques i asqueroses cada cop que li posen un micro al davant per a buscar la reconciliació amb Pep i per a fer-s’hi el bon samarità i després la va clavant pel darrera. Volia estendre’m més, però em dona tant fàstic aquest personatge i tot el que l’envolta que no tinc massa ganes la veritat, són ganes d’emprenyar-t’hi per a no res, perquè a sobre veus a un gran nombre de socis que se’ls en fot, mentre l’equip vagi bé, tot el que fa i que es creuen totes les boles de la premsa i les maquillades al respecte.

El que si voldria és opinar sobre el tema de fer un camp nou i el que s’està parlant al respecte i de posar-li un nom publicitari al davant. Si ha de servir per a pagar la construcció d’un camp amb les mateixes places, que pugui estar cobert per a que la gent no es mulli i molt més modern, em sembla perfecte que li posin una marca al davant. No em sembla tant greu com el tema de la samarreta, perquè el tema de la samarreta ja s’ha vist que va ser una enganyifa i tant bé que van pintar la venda d’aquest, al final ha estat un tot inclòs de Qatar Airways on si es mira patrocinis d’altres equips encara s’ha fet “el primo”. Almenys en aquest cas si ve una empresa i paga una bona part de la construcció, doncs benvinguda sigui. A veure si es segueix la mateixa fórmula i es fa un nou Palau blaugrana, com s’està dient per part de la junta, que ja fa uns anys que els equips de la secció fan bastant el ridícul amb el pavelló obsolet que tenen ara.

Però bé, anem al futbol, que és el que importa per a la majoria. No m’agrada gens que el Tata pequi de covard i aprofiti segons quines circumstàncies per a fer l’amarrategui. Perquè dic que és un truc, perquè cada cop penso més que el d’ahir va ser una jugadeta per a netejar la imatge de la vaca sagrada, ja fa temps que aquest no està bé, ara fins i tot (per fi) s’han començat a crear debats d’opinió al voltant si ha de jugar segons quins partits. Doncs el Tata va fer el truc per a que avui els mitjans li tornin a llepar el cul públicament i parlin que si la seva sortida va ser decisiva i bla bla bla. Que jo sàpiga va fer el mateix que sempre, no arribar a les pilotes dividides, no anar-se’n de ningú, no replegar correctament en defensa, recuperar poquíssimes pilotes i jugar cap enrere com feia Bakero amb el dream team o obrir a banda per al lateral que entra. El gol el genera Cesc amb una molt bona passada al espai, una encara més bona desmarcada d’Alexis, bon control i assistència a Neymar. Però clar, és més “productiu” enaltir a Xavi per als seus amiguets de la premsa i ràdio.

Si durant una hora poses a Song a fer de Xavi, amb el Villareal tot tancat al seu camp amb dues línies defensives, doncs clar, a poc que jugui de forma decent, sempre es notarà més el canvi, perquè poses a un jugador que no acostuma a jugar en aquesta posició, que no té la facilitat de passada i que està contínuament d’esquena a la porteria. No va posar a Sergi Roberto que va jugar un partidàs contra el Celtic no, no va posar tres davanters i va posar a Cesc a jugar allà. No sigui cosa que es noti tant la diferència que després la gent comenci a adonar-se’n. Així el Tata s’evita demostrar al següent partit que juga per decret al realitzar un partidàs l’equip sense ell i després tornar a jugar el mateix de sempre, que no es noti qui mana al vestidor.

Després està el truc de la tonteria de posar a Cesc de fals nou cada vegada, perquè es veu que fa gràcia posar a un mitjapunta espectacular a córrer darrera dels centrals i a rebre patades i cops als salts aeris dels centrals, a matar-lo a pressionar als defenses cada cop que es perd la pilota. Així no es desmenteix la teoria, que es pensen que repetir-la mil cops vol dir que serà certa, que Cesc no pot fer de Xavi. Quan ho ha demostrat amb escreix que està perfectament capacitat i que a més aporta moltes més coses al desequilibri al mig camp i al treball defensiu i l’arribada i última passada. El mig camp en partits importants ha de ser Iniesta i Cesc, però si els posa, es desmunten moltes teories i se’n demostren d’altres. I clar, llavors és Cesc el principal perjudicat quan arriba el dia següent o quan és substituït. El dia següent quan els amiguets de l’altre li posen valoracions de merda i el posen per terra com si Cesc hagués de ser Messi, anar-se’n de tres a cada jugada i marcar els gols de tres en tres, que són tan simples d’analitzar com si fos un davanter quan no ho és i fa l’esforç de jugar allà, perquè el posen allà per a que jugui l’altre. Quan és substituït perquè té que escoltar els xiulets dels que ja no el volien quant va fitxar, perquè va marxar i pel que va costar després, que aprofiten qualsevol partit fora del seu lloc per a recriminar-li els partits. Aquests són els que el dia que fot un partidàs s’amaguen baix les pedres i els que quan estan al camp no aplaudeixen i mostren indiferència.

Jo ho sento per aquests que tenen una vena als ulls i li tenen mania des del primer dia, perquè els priva de gaudir d’un jugador espectacular tant amb pilota com sense pilota. Prefereixo un jugador que va decidir marxar i tornar, que no pas un que va traient pit i recordant cada cop que pot ell i els seus amiguets, que va renunciar a marxar al Milà fa uns anys. Almenys el primer ho dona tot, el segon ja fa dos anys que s’arrastra pel camp cobrant una milionada i “passejant colors”, uns colors que es veu que per a parar la mà quan té un rendiment pobríssim i signant un munt d’anys hipotecant al club, signant a sobre un sobresou per “fidelitat” es veu que els colors per això no li influeixen, com no li influeixen per a fer un pas al costat i deixar que l’equip evolucioni a millor, per a poder anar al mundial.

El Tata amb el típic atac d’entrenador, que al final tenen tots, de reconvertir jugadors, de posar jugadors a posicions que no toca, etc al final acaben posant nerviosos als jugadors, perquè estan fora del seu lloc i veuen que no tenen el mateix rendiment. Que jugui un partit de forma circumstancial, perquè no tens al jugador, en un partit de copa, contra un equip de la part baixa de la taula, es pot acceptar. Però que el posis contra el quart classificat, movent a Cesc de lloc, no posant a un dels que tens a la banqueta és una temeritat, que va tenir sort que va anar bé al final, però que durant una hora va ser un fracàs. No entenc la mania que tenen els entrenadors de tocar coses que ja van bé. Els tres de davant contra el Celtic van fer un partidàs, Neymar va fer hattrick, Alexis va jugar un partit molt complert i Pedro també. Per a que tocar-ho això i posar a Cesc fora de la seva posició?? A sobre per a posar a Song. No s’entén per cap lloc la veritat.

L’equip mentre va ser Song fora de la seva posició, va ser un partit molt dolent, els de Catalunya ràdio es tornaven bojos clar, perquè són de tenir 80% de possessió sense xutar a porta, per a seguir amb la mentida de l’estil i seguir tenint orgasmes amb ella. Quan després demostren que són tan resultadistes com tots els de la caverna blaugrana, que porten anys traient pit de joc i del resultadisme de la caverna merengue i que tot l’any que estan fent el mateix, tapant les misèries quan l’equip guanya i parlant de que és el més important.

El Barça ahir durant la primera hora de partit si que dominava clarament, tenia possessions molt altes, però sense cap tipus de perill. Es van trobar el penal quan ningú s’esperava res al partit, però clar, com al final es va guanyar s’oblida tot això. El partit va canviar quan va sortir Song, però no per la sortida de Xavi com han volgut fer creure els mitjans. El partit va canviar perquè el partit es va trencar una mica, perquè Cesc va baixar al mig camp a crear superioritats per la banda esquerra, entrant Neymar en diagonal i deixant tota la banda esquerra per a Jordi Alba. Entre aquests es van associar molt bé, ajudats per Iniesta i que el Villareal estava ja una mica més cansat després de córrer 60 minuts darrera la pilota.

El Barça va fer un partit molt seriós i va donar la importància que mereixia el rival, encara que per les baixes va sortir al Camp Nou a pegar-se un tir al peu, decepcionant bastant als que esperàvem un partit molt més obert i no onze tios del equip de castellonenc defensant. Els últims 30 minuts de partit van ser molt bons, per això els mitjans s’han oblidat ràpidament dels altres 60.

Dintre del partit on com he dit ningú va desentonar, inclús Song, que tampoc es que ho fes malament, simplement no estava al seu lloc i van haver-hi moments que es va notar, però tampoc va fer cap errada greu ni va fallar excessives passades. Simplement estava fora de lloc.

Molt destacable el partit de Neymar, que va desequilibrar com d’ell s’espera encara que segueix bastant gafat i fallant ocasions molt clares. Molt bon partit d’Alexis també, que s’està guanyant la continuïtat de cara a l’any vinent i la titularitat. Busquets va ser imperial com sempre, mai falla i cada cop s’atreveix a fer més coses ofensivament, a fer filigranes que acaben sent molt efectives i aportant la seva habitual efectivitat en la pressió i la recuperació de pilotes, el crack silenciós del Barça, que per a mi no té preu i que va sortir totalment gratis, que convé recordar-ho de tant en tant, sobretot als que matxaquen sempre a Pep pels fitxatges que va fer mentre estava al Barça.

Partit espectacular d’Iniesta, que ja en fa un parell que està a molt bon nivell i que ahir va començar a ser el que acostuma a ser, molt decisiu en atac i molt actiu en totes les zones del camp. Un Iniesta que s’entén molt bé amb Cesc i que s’alternen bastant a la mitjapunta, jo preferiria veure’ls als tots dos alternant les dues posicions dels interiors, però sembla que està vedat això.

La defensa també va estar molt bé, Piqué i Bartra s’estan entenent molt bé i demostrant que dos jugadors de tall similar poden compenetrar-s’hi molt bé, apart que tenen el perill que tots dos poden dividir al mig camp. Montoya cada cop està millor i està tenint molt mala sort en les passades finals però donant molt bon rendiment. Molt destacable també el partit de Jordi Alba, que sembla que no s’hagi passat gairebé tres mesos lesionats i que se’l trobava a faltar per la banda esquerra.

Tampoc em voldria oblidar de Pedro, un jugador que m’està tornant a convèncer del que està fent al camp, se’l veu amb molta gana i molt ràpid i molt actiu. La banqueta l’ha fet reaccionar i penso que amb la falta de Messi, hauria de ser titular amb Alexis i Neymar i deixar-se d’experiments de Cesc de fals nou.

Complicat.

Després de veure el partit, fer l’anàlisi en calent d’aquest resulta bastant complicat, perquè costa no insultar a segons quin jugador i a quin entrenador, però intentarem separar l’encesa del partit amb el que ha passat.

Perquè encesa? Doncs perquè el Barça la segona part s’ha deixat portar miserablement i no ha mostrat cap ambició per guanyar aquest partit, s’ha trobat amb una primera part bastant còmoda i a la que ha gaudit de bastantes bones oportunitats i la segona s’ha pensat que amb una jugada individual resoldria el partit, això no ho fa un equip que vol ser campió i un equip que en principi havia de sortir decidit després de que els seus dos perseguidors havien guanyat el seu partit, després d’anar provocant la premsa que si els jugadors del Madrid estaven segurs que retallarien aquesta jornada. S’ha de tenir una mica més d’amor propi i de mala hostia en segons quines situacions.

El partit, a més, tenia tots els ingredients per a sortir amb el ganivet a les dents, camp nou, amb una afició espectacular i un equip que recolzat per aquesta meravellosa afició no ha perdut cap partit aquesta temporada al nou San Mamés. El partit mereixia més per part del Barça la veritat.

Però el Barça, s’ha deixat portar miserablement i el seu entrenador segueix deixant-se portar miserablement per l’entorn i el que mana al vestidor. Després de fer un dels millors partits de la temporada amb Iniesta i Cesc al mig camp, degut a la lesió de la vaca sagrada, perquè si no passa això és impossible que es vegi a can Barça, per desgràcia seguim amb els entrenadors covards. Després de probablement el millor partit de la temporada, es torna als mateixos errors al camp de l’Ajax, sortim amb la vaca sagrada i ens passen per sobre el mig camp. Seguim sacrificant un home atacant per a posar a Cesc de fals nou per acontentar a tots els jugadors i que no ens facin males caretes. Avui un cop més, el Tata s’ha limitat a posar l’onze amb més “caché” que podia posar i que ens solucionin la papereta.

Molts diran que li tinc mania a Xavi, però que em diguin a mi, per a que el volem al camp. Es diu que si és el termòmetre del Barça, que si és el guardià de l’estil, que si és el que posa l’ordre. Tonteries que ja fa temps que es diuen sense cap sentit, perquè els partits li estan passant per sobre ja des de fa temps. No és normal que estiguin pressionant als centrals, al mig centre defensiu i als laterals i que el senyor es quedi mirant al mig camp a veure com resolen la papereta. Si es suposa que és el que quan les coses van malament ha de posar ordre i oferir-se per a controlar l’esfèric, on està Xavi la majoria de partits?? Ja se que demà serà el que s’endurà més clatellades, segurament se les endurà Cesc quan jugant de davanter ha de baixar fins al corner de la seva porteria per a defensar al lateral que hauria de perseguir Neymar o a l’altra banda a tapar els forats que deixa el que va caminant, quan les millors oportunitats i passades han sortit de les seves botes quan ha hagut de baixar a fer la feina de l’altre al mig camp. Perquè és que a més la vaca sagrada ja no arriba a cap pilota dividida, no arriba a cap pressió, se li’n van com volen, no talla cap pilota ni per col·locació ni res. És bastant vergonyós veure com aquest senyor s’està arrastrant pel camp per decret i com s’està barrant el pas a un possible molt bon mig camp i amb un gran relleu al que se li estan tallant les ales i que té cames per a donar treball al mig camp de sobres, Sergi Roberto. El Barça té un problema gros i fins que no el solucioni la cosa seguirà sense rutllar. El Barça s’estava morint fins que va venir Pep i va prendre dues decisions impopulars, fer fora a Dinho i Deco i netejar el vestidor i donar aires nous. Això el Tata no ho està fent, quan jo esperava que si al arribar net d’entorn  i no tenir cap influència externa. Per desgràcia em vaig equivocar, és tant cagat com els altres. No es pot canviar la forma de jugar si no tens les peces adequades i és el que està passant.

Per desgràcia avui no és l’únic que se li pot recriminar alguna cosa. El senyor Neymar. Fins al moment s’ha tingut paciència, s’ha dit que ja arribarien els gols i que havia de jugar amb tranquil·litat, però no ens passem coi. El que ha fet avui pel camp ha estat bastant penós, sobretot el tema de les botes. Es suposa que els escalfaments serveixen també per a provar el camp i decidir quin calçat posar-te, no pot ser que perdis les ocasions que s’ha perdut per patinar pel camp per no anar amb les botes correctes, que hi ha gent al staff només per a això. No fotem home. Tampoc s’ha posat l’equip a les esquenes quan més se’l necessitava i no ha ajudat gens en la creació. Molt mal partit avui del brasiler que a sobre a fallat dos oportunitats claríssimes.

Un altre que ha estat horrible avui, i mira que em sap mal haver-ho de dir, és Mascherano. Avui el jugador argentí ha fet un partit horrible la veritat. Molt precipitat, molt imprecís amb els controls, amb les anticipacions i sobretot no ha arriscat gens en les passades. Avui ha estat un recital de pilotades de l’argentí que no han afavorit gens que l’equip hagi pogut combinar la pilota amb passades curtes.

Els laterals tampoc han estat massa bé la veritat, sobretot Montoya que ha tingut molta feina. Però tampoc se’l pot culpar quan gairebé sempre ha hagut d’estar un contra un amb Muniain i molts cops contra dos, perquè no donaven abast entre ell i Alexis, en part perquè el xilè havia de defensar la zona que el que anava caminant pel camp no tapava. Tampoc l’ha ajudat un Piqué molt desencertat i descentrat en algunes ocasions. Almenys el xaval de la casa ha pujat la banda i ha generat cert perill, cosa que Adriano no s’ha atrevit mai i que en defensa ha estat un colador avui.

Del partit d’avui es poden salvar pocs jugadors, Iniesta, Cesc, Alexis, Pinto i Busquets. La resta tampoc es que es pugui dir que han fet errades greus, perquè el problema del Barça avui no ha estat d’una passada mal donada, una pèrdua o una ocasió fallada, el problema del Barça avui ha estat de poca ambició d’anar al nou San Mamés i ser els primers que guanyessin i demostrar que eren els líders per alguna cosa. Amb el partit d’avui no han demostrat res la veritat.  El Barça ha començat molt bé el partit, bé a partir dels deu minuts de partit, on ha agafat el control i ha pogut marcar 2-3 gols, movent bé la pilota i donant sensació de molt bon equip, jugant tots a una. Però inexplicablement només ha durat vint minuts, després s’ha entrat en una apatia que ni els jugadors, ni sobretot l’entrenador no han sabut capgirar.

Perquè sobretot l’entrenador? Perquè el partit ja demanava algun canvi al descans, el canvi que ha fet faltant quinze minuts i quan ja no valia per a res perquè era tot un contrarellotge amb l’Athletic carregat de moral i de motivació pel marcador. Que vols que et faci un Sergi Roberto amb 10-15 minuts company?? Molt malament el Tata avui, tant amb l’alineació com amb els canvis, però sobretot per la covardia que està demostrant de no posar als que estan millor tinguin el nom que tinguin.

Tampoc ha ajudat l’àrbitre. Un àrbitre que he deixat per al final perquè jo no havia de caure a l’error de tapar la derrota amb l’actuació arbitral. El Barça no ha perdut per l’àrbitre, però aquest no es que hagi ajudat massa a que el partit fos més equilibrat i sobretot ha pecat de covardia a la segona part. La primera part ha fet un bon arbitratge, però la segona ha permès una cacera de bruixes contra Neymar, com fan tots, ha permès faltes que eren de groga clares, d’agafades, d’esgarrapades a la cara i de patades a destemps que ha estat lamentable, més encara quan després, com fan tots, acaba amonestant a Neymar quan l’estan unflant a patades i a faltes i ho estàs permetent. Per desgràcia estem assistint a l’aparició de la nova generació d’àrbitres, els que deixen pegar més del compte i que permeten la falta continuada, que permet als rivals tallar qualsevol desequilibri individual o qualsevol falta dura si no és de “llescada”. La cirera del pastís ja ha estat quan s’ha menjat l’expulsió de Iturraspe quan fa falta a Neymar sent el darrer defensor. Una jugada que demostra el maltracte que té el Barça a la lliga espanyola. Aquesta jugada ha estat calcada a la que va suposar l’expulsió d’un jugador de l’Ajax dimarts passat, aquí en canvi s’ha cagat damunt i ha acabat en groga només, quan suposava uns trenta minuts de partit amb superioritat. Passa el mateix amb els penals, veus que a Europa te’ls xiulen i a la lliga no. És bastant lamentable, però és evident que les campanyes mediàtiques de la caverna han suposat que els àrbitres no s’arrisquin gens ni mica a afavorir al Barça, perquè saben que estaran al mig d’una diana al dia següent. Amb aquestes pors i pressions no es pot xiular i ja si parlem dels que designen és de traca i mocador com poden posar a un debutant a xiular un partit d’aquesta mena a la Catedral. És surrealista.

Però bé, per acabar l’entrada només animar a la culerada, és la primera derrota de la temporada en lliga i el Barça segueix líder, només pot fer que millorar i si tal com està, encara va per davant, quan millori serà gairebé imparable. Encara que queda molt treball, el Barça té jugadors suficients com per a solucionar aquests problemes, amb l’experiència suficient i jo no tinc cap dubte que serà així. Però amb una altra ambició, el d’avui no es pot tornar a repetir.

No s’ho mereixen.

Aquesta merda d’entorn blaugrana no es mereix tenir aquest equip, no es mereix guanyar diners a costa d’aquest equip, un entorn que dona fàstics, que manipula per a l’interès del que mana al Barça i que manipulen la realitat i generen debats que no existeixen al carrer. Ho demostra clarament la enquesta que s’han tret de la mànega una enquesta que diu “le divierte el juego del Barça”, de moment el percentatge quan ho he mirat era d’un 90 % que si. Però clar els senyors dels mitjans han de generar debats per a omplir pàgines i minuts televisius i radiofònics.

Ahir estava veient el partit i escoltant una emissora catalana, una emissora que per cert té un locutor que ja hauria de fer pensaments de fotre el camp, ja que és incapaç d’encertar el jugador que porta la pilota, que acaben de substituir a un jugador i resulta que per a ell segueix estant al camp després, que confon tot tipus de jugadors i que té un desconeixement absolut de la pedrera i dels jugadors que hi ha. Envoltat d’un munt de gent que no paren de fer-li la pilota i un tot plegat que sembla bastant lamentable. Suposo que la majoria sap de qui estic parlant. El que em sorprèn i pel qual dic que no es mereixen aquest equip, és per les opinions dels seguidors que tot era un desastre.

No ho entenc la veritat. Resulta que es porta una setmana dient que si el Barça tenia moltes baixes, que si el virus fifa i que si costava tant guanyar aquest tipus de partits, que faltaven les peces importants de l’equip i que era un partit trampa. Hi havia un canguelo espectacular si escoltaves al personal. Només faltaven les baixes del seu deu Xavi i d’Alves sumades a la de Valdés per a que ja s’acabessin els dodotis de la ciutat.

Doncs bé, resulta que surt l’equip i juga una primera part boníssima sota el meu gust futbolístic, el partit d’aquesta temporada que hi havia un mig del camp molt equilibrat, amb dos jugadors que poden fer les seves funcions i que apart poden fer les funcions de la vaca sagrada, que és la gran diferència. Iniesta i Cesc poden fer les funcions de Xavi, apart poden desequilibrar individualment, en canvi Xavi no pot fer les funcions dels altres dos. Una cosa molt semblant passa amb Sergi Roberto que pot jugar a totes les posicions del mig camp. Ahir va ser el dia que el Barça, en atac estàtic, va moure la pilota amb més velocitat en la circulació, però clar, els amiguets de l’altre no poden dir això clar. Ahir amb tot l’equip tancat al darrera defensant, va aconseguir generar molt de joc ofensiu, que per mals controls finals no va acabar amb més gols. El Barça ahir va fer un partit molt complert, va dominar el partit i tret de jugades aïllades, en les quals el rival també juga, no va sofrir en cap moment.

Un partit del qual es sofria molt abans de començar, es va resoldre amb una fiabilitat i un bon joc, va ser un partit bastant entretingut, inclús quan s’anava 0-0 o 2-0. Em fa molta gràcia també que es parla que l’equip abans amb 2 a 0 en volia més i més. Clar, també a final de temporada va arribar totalment fos. Un partit post seleccions, és completament normal que l’equip intenti dosificar esforços, que baixin el pistó. Tenen molt mala memòria respecte temporades anteriors. L’any passat contra el Granada es va patir moltíssim i es va marcar als darrers minuts amb un gol de xurro de Xavi. Amb l’Almeria el mateix, recordo que inclús vaig anar al camp i es va guanyar 1-0. És normal que a la retina sempre quedi el millor, però penso que s’ha de ser més justos amb aquest equip.

Sempre es perdran les comparacions amb el Barça de Pep, no es pot comparar perquè són èpoques totalment diferents, com tampoc es podia comparar el de Pep amb el de Rikjaard o amb el Dream team. Els grans equips apareixen i al pas dels anys cada cop els costa més, per això es parla de cicles, perquè a mesura que els equips destaquen tothom els vol guanyar i tots es passen hores i hores pensant en com contrarestar el seu joc. Per tant no es poden comparar fins i tot els diferents anys de Pep, no es poden comparar els seus primers amb els darrers, tot i tenir molts de títols. Em sembla molt injust comparar l’equip del Tata amb l’equip dels primers anys de Pep, que se’ls exigeixi el mateix joc i la mateixa superioritat. El que si que es pot comparar és que aquest equip està guanyant els partits que el passat es perdien i que quan s’ha de replegar pel bon joc del rival, no sofreix tant en defensa.

Perquè dic que no s’ho mereixen? Perquè avui mirant els diferents diaris esportius, ara resulta que ja ho sabien i que l’equip no necessita a Messi i Valdés, que si no hi ha ningú insubstituïble i que aquest equip no necessita ningú. Que agraïts que són amb el millor jugador de la història. Com la directiva, anant escampant rumors i llençant merda sobre l’entorn de Messi. Aquest és l’agraïment que té aquesta gentussa amb el millor jugador de la història i que ha fet gaudir a l’afició els darrers anys. No vull ser malpensat amb els rumors que parlen que marxa a juliol, però el tracte pinta bastant malament. Com l’acte d’entrega de la bota d’or, sense cap floritura i quan l’equip estava escalfant i amb l’estadi buit. Lamentable, que no fa més que alimentar els que pensem que la directiva està maltractant als jugadors. Però clar la premsa d’això no diu res, ja ho dirà quan marxin ja, com fan sempre amb tots els jugadors que llavors engeguen el ventilador de merda. Tampoc han dit absolutament res de la participació del president amb una empresa de re venda d’entrades, per a que dir res, no sigui cosa que se sàpiga alguna cosa dolenta del president. Un president que no sap ni els llocs ni els moments per a queixar-se a Villar, ridícul el que va fer a l’acte a Sevilla, que l’únic que fa és que Villar se’n vagi emprenyat com una mona per la queixa pública i les riotes de tots els invitats. Aquest personatge no serveix per a res.

Però bé, prefereixo quedar-me amb l’actuació de l’equip. Personalment m’esperava que la parella de centrals fos Piqué-Puyol, perquè tots dos es van quedar a Barcelona, no perquè no m’agradi que jugui Bartra, gran notícia d’aquesta temporada, que tingui minuts i pugui demostrar que pot jugar perfectament. Montoya va fer un gran partit també, sense cap floritura però tampoc sense cap error, pujant a atacar sense parar i donant opcions ofensives a qui les necessitava. També pensava que jugaria Song, perquè a Busquets l’ha sobre utilitzat el marquès als bolos africans ridículs.

Molt bona actuació dels dos interiors blaugranes, Iniesta i Cesc, que van portar molt bé l’equip, van controlar el ritme en tot moment i van alternar-se les posicions i les tasques al camp, demostrant que no necessiten a ningú més i que poden treballar defensivament també. Llàstima que quan torni l’altre passarà Cesc al fals davanter i tornarem a jugar amb inferioritat al mig camp. Cosa que suposarà que Neymar no pugui gaudir d’aquesta posició molt més temps, quan va demostrar ahir que pot generar molt de joc, que també pot baixar a rebre i que genera espais per a que Alexis i Pedro puguin tenir ocasions clares de gol a l’espai. Molt bon partit un cop més d’Alexis i bon partit de Pedro, més en quant a treball que ofensivament, però està demostrant almenys que torna a tenir el punt de velocitat i d’atreviment que tenia abans.

Bona aparició també en societat d’Adama, jugador espectacular i que ahir amb el poc temps que va tenir va demostrar el que pot aportar. A veure si Eusebio se n’adona d’una vegada, perquè no és normal que un entrenador del primer equip posi a jugar a un jugador que no ha estat titular amb el filial. Per desgràcia a can Barça des de que està Eusebio al filial passa més del que voldríem i l’estancament de les perles del filial és bastant evident. Aquest jugador ja està per a jugar-ho tot amb el filial, llàstima que l’incompetent del filial sigui incapaç de veure-ho. Com segueix perdent partits el filial a casa i fora, fent un joc bastant dolent la veritat.

Avui per acabar no volia deixar de parlar de la secció de basquet. El ridícul d’ahir a pista d’Obradoiro és més que evident. Fins i tot Navarro s’ha queixat de com es va preparar el partit d’ahir i que va sentir vergonya. El Barça, ahir, a falta de pocs minuts d’acabar el partit portava 47 punts, van acabar amb 60, contra la pitjor defensa de la lliga que encaixa una mitja de 83 punts per partit, que no havia guanyat cap partit a casa, amb vint punts dels anotats des de la línia de tirs lliures. La setmana passada es va perdre a pista del cuer, que avui ha perdut a casa contra Unicaja i no ha arribat a 70 punts.

El problema és fàcil, la plantilla està confeccionada per a atacar i fer molts punts i un joc més dinàmic, però hi ha un entrenador ultradefensiu que vol que jugadors que no han estat mai especialistes defensius, que ara als trenta anys siguin els millors defenses de l’any. Un entrenador que no té pissarra ofensiva i que no té en absolut capacitat de reacció quan els partits no surten com quant ha plantejat abans del partit. Personalment penso que tot el temps que tarda Creus a fotre’l fora és temps que es perd. Perquè no és que els darrers partits que ha guanyat el Barça, exceptuant contra Partizan, s’hagin guanyat amb massa brillantor. Molt malament la veritat.

Males notícies.

Pot semblar un títol d’entrada incoherent amb el que està vivint el Barça, però els resultats i les classificacions actuals no poden tapar algunes males notícies decisives per al Barça.

La primera la lesió de Messi. Ja feia massa temps que les petites males notícies tenien pinta de que acabarien convertint-se en molt males notícies. El jugador des de la lesió contra el PSG que no ha fet net, es parla de que ara és una altra zona, sempre es parla de zones diferents, de cames diferents, però la realitat és que el jugador s’està trencant cada dos per tres i comença a ser perillós per al club que li paga (i no poc precisament) per a que arribi en condicions al tram decisiu de la lliga. El jugador ja s’ha comentat massa vegades els diferents possibles problemes i d’on poden derivar les lesions.

El principal problema és el secretisme amb aquestes lesions. L’aficionat i sobretot el soci, comencen a impacientar-se i penso que comença a ser hora de que surti algun responsable dels serveis mèdics a explicar que està passant amb Messi i a explicar perquè, de sobte la seva ombra Juanjo Brau, ha desaparegut del seu costat i marxa a fer la primera fase de recuperació a Argentina.

Es podria entendre, des d’un punt de vista anímic, que marxi a fer aquesta primera fase al seu país, per a tenir a prop als seus i per a desconnectar de l’entorn que especularà i especularà, sobretot aquests dies que no hi ha futbol. Sort que el senyor de l’entorn es queda a Barcelona per a concedir-los entrevistetes i minuts als mitjans, per a així continuar amb els seus “seguidors fidels” i per a omplir els buits. Per aquest motiu hauria de sortir un responsable dels serveis mèdics a explicar que passa, perquè així s’acaben les especulacions de cop.

Potser també comença a ser hora que manin aquests serveis mèdics, en coordinació amb els tècnics i que no jugui ell quan vulgui. Ja que el noi ha decidit passar-se les vacances com les ha passat, ara que deixi de jugar fins que faci falta, el mal ja està fet. Potser faria bé també de mirar cap al passat i veure que era el que li feia estar a tope sense lesions i cuidant-se al màxim, cuidant l’alimentació i deixant la coca-cola i les coses que no ha de beure abans d’un partit, entre altres coses. Ahir ho va explicar molt bé Cesc, que va passar pel mateix i que ho va dir ben clar, hi ha cops que sembla que estàs bé, que no tens molèsties, però encara no està ben cicatritzat. Penso que té el millor conseller que pot tenir amb un jugador que ho ha passat, esperem que entre tots el convencin de que pensi amb l’equip primer que res i que fins que no estigui al 100% que no torni.

La segona mala notícia és l’encaparrament del tècnic en rotar sempre a Iniesta o Cesc, que està cabrejant de mala manera a tots dos i al final fotran el camp. El propi Cesc ho va dir ahir, que no es sent titular. El comprenc perfectament, un jugador que se’n surt quan juga i que al següent partit o següents torna a la banqueta, el mateix amb Iniesta i l’altre que s’està arrastrant pel camp, perquè té zero influència amb el joc, amb 34 anys a les esquenes, segueixi jugant-ho tot, sobretot els partits importants, que és el que més toca els collons. Molt mala notícia que el Tata sigui incapaç de veure que el mig camp amb Iniesta i Cesc no hi ha color. Ara el “salva” que s’ha lesionat Messi i que no haurà de fer aquests malabarismes en quant a minuts i rotacions, cosa que suposarà que Cesc passi al fals nou, una molt mala notícia per a mi perquè penso que es perd molt de potencial.

Tercera mala notícia, la obsessió de la premsa per qüestionar l’estil i dir que el Barça juga diferent d’altres anys. Hi ha molt mala memòria en aquest aspecte. Ahir totes les valoracions i anàlisis anaven en la mateixa direcció, apart de posar al mateix sac dels partits contra Rayo i Celta. Són anàlisis tant simplistes que fa una mica de riure comentar-los perquè tenen molt mala memòria. Sense anar més lluny els partits amb el Betis. El Barça dels anys anteriors, cada cop que ha anat al camp del Betis ha patit de mala manera, ha encaixat molts gols i en moltes ocasions ha guanyat patint i amb marcadors ajustats. Des de que està Pepe Mel, que sempre li han jugat al Barça amb pressió asfixiant a la sortida de pilota, amb defensa d’un contra un i obligant a Valdés a sacar en llarg, portant en moltes fases del partit el ritme del joc. El mateix amb el Rayo des que l’ha agafat Paco Jémez i amb altres equips que els agrada tenir la pilota i sortir a pressionar a dalt. El Barça intenta jugar al seu estil, sempre que pot té possessions llargues, controla el partit i busca guanyar amb un bon futbol, però la caverna blaugrana són tant paletos i de mirar-se el melic, que es veu que no poden veure que encara que el Betis vagi últim, és un equip que fa un molt bon futbol, el mateix el Rayo o el Celta. Al seu món de prepotència són incapaços d’acceptar que un equip pugui plantar cara al Barça. Així ens va, amb absurds debats i tocant els pebrots als jugadors que s’estan deixant la pell per aconseguir molt bons resultats i adaptar-se a diferents maneres de jugar. Així li va al Barça, amb aquest entorn tant podrit. Ho explicava un periodista italià l’altre dia a una entrevista a esports 3, que quan estaven a la roda de premsa prèvia al Barça-Milà, es posaven tots els emissaris italians les mans al cap veient com parlaven de crisi i criticaven el joc del Barça. És incomprensible la veritat.

Quarta mala notícia, la absurda convocatòria del marquès de jugadors que estan mig tocats i que necessiten posar-se a punt. Per anar a fer bolos per Àfica, que ja fa temps que la selecció semblen colons, anant a robar als països on s’estan morint de gana, quina imatge més penosa. El problema és que per anar a robar hagin d’endur-se als cracks de la lliga de forma més que absurda. Ja em sembla prou surrealista que els equips que no juguin repesca s’hagi de parar les lligues per a que juguin amistosos, com per a que a sobre el marquès vagi convocant titulars indiscutibles. De veritat necessita que Iniesta vagi a jugar per Àfrica per a saber el que pot fer el manxec a un camp de futbol? I “sort” que alguns estan tocats, perquè sinó la cosa encara seria més sagnant. El punt de surrealisme total i que demostra la obsessió del marquès d’acontentar a la caverna és la convocatòria de Bartra. No perquè no em sembli que Bartra pugui jugar, sinó perquè va convocat en quant s’ha sabut la lesió de Cesc. Que tenen a veure Cesc i Bartra?? Doncs res, que juguen al Barça. Que ja s’han quedat a Barna Piqué, Puyol i Xavi, ara Cesc, havia de convocar a un del Barça, sinó la caverna se’l mengen. Quin tio més covard!!!

La quinta mala notícia, molt dolenta, és el tema del filial. Que facin fora a aquest entrenador mediocre anomenat Eusebio si us plau, l’equip se’n va de cap a segona si no s’adrecen dràsticament les coses. Aquest entrenador, que va tenir la poca vergonya de dir que se sentia ofès amb els mitjans, quan no el van posar a les possibles travesses de substitut de Tito, l’altre dia va tenir la poca vergonya de dir que l’equip que va baixar de categoria, a aquestes alçades de la lliga, encara tenia menys punts. Aquest personatge és flipant. És que mires l’equip d’aquesta setmana i és un cúmul de despropòsits, cada partit és una de diferent. Comencem amb un Patric, que ha jugat tota la vida d’interior, que al senyor Eusebio se li ha posat al cap que ha de ser lateral, perquè es pensa que és l’inventor del futbol es veu. Un xaval que és un més que acceptable interior, que està jugant de lateral i és un colador el pobre, perquè no ha jugat mai, no té els conceptes defensius, ha fet errades de juvenil, ha fet penals, li han arribat gols per la seva banda a mansalva.

Després seguim a mig camp amb el senyor Ilie. Un jugador que no té la qualitat ni de bon tros, però que juga per ser net de qui és, es ven la moto de la polivalència, quan és un jugador que com a central ha deixat molt que desitjar, com a mig centre és nul i que no és jugador per al Barça, frenant la progressió de Sergi Samper, un futur crack del mig camp que molts partits no els juga per a que jugui el net de. Però es que si ho vas a mirar poc pot millorar estant amb aquest entrenador.

Després té la brillant idea de posar a Edu Bedia, que és esquerrà tancat a jugar d’interior dret i a Babunski que és dretà, a jugar d’interior esquerrà. Un xaval que li va fotre un marró a sobre, després de carregar-se a Espinosa, que ja fa dos anys que li està fent avorrir el futbol, que va veure el partit des de la grada. Apart de posar aïllat a una banda a Denis Suárez, un jugador espectacular i desequilibrant partint des de l’interior, deixant a la banqueta a Adama que és un altre futur crack que cada cop que surt canvia el partit.

Aquest és l’entrenador que té el Barça B. Però clar, juga amb el simplisme de la premsa blaugrana, d’aquells que fan les cròniques amb el resultat a la mà i que no tenen ni punyetera idea del que passa ni del joc horrible que fa l’equip. Perquè això no ve d’un dia, ja fa setmanes que l’equip no rutlla, però clar, miren els resultats i classificació i a partir d’aquí escriuen quatre línies. Ara es veu que amb la classificació es comencen a preocupar. A bones hores.

Però bé, no són tot males notícies tampoc. Aquesta setmana hem pogut comprovar que Bartra està per a jugar en aquest equip, que es poden deixar de tonteries de centrals i que Montoya és un lateral més que acceptable. Que Song és un jugador molt complidor i que quan surt juga molt bé a futbol. Que Pedro sembla que la banqueta li comença a fer efecte i està més ràpid que mai i que Neymar està confirmant que ha estat un molt bon fitxatge, només li falta començar a definir millor, perquè està fallant gols molt cantats. Tenim un Valdés a un gran nivell i tenim a un Puyol gairebé recuperat que pot donar molt bona rotació a la zona de centrals. Tenim a un Cesc en estat de gràcia i un Iniesta que comença a donar símptomes de recuperació.

Arriba el resultadisme.

Ha arribat el resultadisme a can Barça, la culerada està contenta per guanyar exclusivament i per seguir líders, els palmers de l’entorn estan utilitzant aquest argument per a tapar les misèries blaugrana i els amics del mitjans estan fent el mateix utilitzant aquest argument per a tapar el mal joc quan juguen els seus amiguets.

L’exemple més clar, el club de fans de Xavi Hernandez, Torquemada i els seus amiguets de la secta absurda de opinar sobre un partit segons qui juga. Aquesta setmana hem tingut l’exemple més clar de com un entorn pot arribar a manipular a les persones i sobretot a l’entrenador. Al final el resultat va ser que, un cop més, contradient les seves paraules quan va arribar, no juga qui ho mereix, juga la vaca sagrada. La veritat és que veient segons quines coses, el Barça mereixeria quedar-se en blanc de títols perquè no aprenem dels errors i seguim amb els mateixos problemes de l’any passat, jugar qui té més nom i no qui ho mereix per rendiment. I per aconseguir-ho fan servir la bateria de palmers de la premsa, que la seva objectivitat, per molt cregut que s’ho tingui per exemple el senyor Torquemada, que es pensa que és un literat del futbol, utilitzant paraules que res tenen a veure amb el futbol, brilla per la seva absència.

Coses de la vida, que al poble no es pugui escoltar Rac-1 en condicions segons on tinguis l’antena, que el dual en català del plus de la SER Barcelona sigui fastigós, he acabat escoltant els darrers partits per Catalunya Ràdio. Una emissora que sempre intento evitar perquè no m’agrada gens el cregut Torquemada i un patètic Puyal que cada cop s’equivoca més durant una retransmissió, que és capaç fins i tot de confondre a un jugador de color amb un altre més blanc que la llet, de confondre un lateral encara que la pilota estigui a l’altra banda de camp i un seguit de divagacions que fan que estigui encara en actiu pel seu nom i influències, no perquè realment faci bé la seva feina. Per suposat que és la meva opinió, ja se que molts no estaran d’acord.

Però com que he escoltat els dos darrers partits, he pogut veure les diferències segons si juga el seu amiguet Xavi o no. El dia del Celta, des del minut 1 ja se’ls va veure que no en passarien ni una al mig camp del Barça i al joc col·lectiu de l’equip, però clar, focalitzant en els dos jugadors que poden fotre-li el lloc al seu amiguet clar. Sempre passa el mateix i resulta que un dels partits on el Barça genera més ocasions de gol, on Messi està més endollat al partit, resulta que s’ha de criticar que si el Barça no ha controlat el joc, que si no ha tingut el seu estil i moltes xorrades per l’estil, com sempre que apareixen quan el seu amiguet no juga. Però clar, és més fàcil culpar a Cesc i a Song, que culpar a Valdés que no arrisca ni una passada en curt i que pilota que va agafar amb les mans, va acabar amb pilotada del porter als davanters. Moltes jugades que tant un com l’altre van baixar a rebre i el cagat de Valdés va pegar pilotada.

En canvi el partit contra l’español ja va ser tot meravellós clar, perquè llavors jugava el seu amic, el defensor de l’estil. Un partit infumable amb l’español tancat amb els onze al darrera, sense xutar a porta i amb un Messi totalment desconnectat entre línies perquè no li arribaven pilotes en condicions, un partit que als 15 minuts es pot anar 2-0 de fer la última passada ràpida i que per tocar-la dos tres vegades i aguantar més del compte, dues jugades de passada de la mort, acaben en fora de joc. Però clar, com les va cagar l’amiguet de l’entorn no passa res, el partit era meravellós, partit per sobre del 70 % de possessió i cap xut a porta en 70 minuts pràcticament. Però clar divendres jugava el seu amiguet.

Un amiguet que fa que el Barça tingui la pilota i que no generi gens de joc ofensiu, bàsicament per dos motius, perquè quan té la pilota i està pressionat la tira enrere i li passa el marró als dos centrals, sempre enrere com feia Bakero. Quan té la pilota de cara, quan li deixen espai, es limita a aguantar la pilota fins que van baixant els rivals i obre a banda per a Alves, per a que centri a la babalà sense cap nou rematador i amb dos línies defensives esperant aquesta centrada, perquè és incapaç de generar res per si sol. Es limita a obrir a banda i pujar a rematar, com si fes molts de gols així durant l’any i deixant un solar al mig camp quan l’equip perd la pilota, deixant un forat que quan rep Iniesta i aixeca el cap, perd la opció de passada a un costat. Però clar, la culpa d’això sempre és dels altres. Per a fer això no necessitem a dos jugadors, perquè això ja ho fa Busquets, donar darrera al que ve de cara i obrir a banda quan es genera el forat. Estem perdent un jugador ofensiu i amb treball al mig camp per a que jugui un jugador per decret. I és el mateix error de l’any passat, seguim sense aprendre els errors.

La diferència més evident és l’activació de Messi els partits que ha jugat Cesc i els partits que no ha jugat. Ahir mateix, quan va sortir, van ser els millors minuts de Messi amb diferència, li va fer vàries passades de primeres que gairebé el  deixen sol.

Els partits on el Barça ha generat més ocasions de gol i ha estat ofensivament més brillant, han estat amb Cesc al camp i amb Xavi a la banqueta. És molt indignant veure com no juguen els que mereixen jugar, veure com tant Cesc com Iniesta no acaben cap partit i que l’altre amb 34 anys els acaba tots. Després si marxa un d’ells com va fer Thiago el titllaran de traïdor, de buscar només els diners, de no estimar al Barça, etc.

Jo, com ja vaig dir amb Thiago, ho entendria perfectament perquè tant afició com entorn estan cecs amb Xavi, estan defensant al jugador com si fos el Xavi de fa 3-4 anys, quan la realitat diu clarament que no és així. L’error més gran és veure com fan les coses al revés, el posa a la banqueta als partits més assequibles i juga els més importants, és surrealista, per això dic que tant de bo el Barça no guanyi res, es perdria un any però almenys es faria un relleu i es guanyaria de cara al futur.

Cesc està entenent el que li va passar a Thiago i el mateix Iniesta comença a veure-ho també. Les seves cares quan estan a la banqueta o quan els substitueixen a ells i l’altre ho juga tot. Com t’has de sentir, si ets Cesc, fots un partidas a Vigo, donant un recital de jugar al primer toc amb la sortida de pilota i donar pilotes amb avantatge al teu company, un recital de demostrar que no es necessita tocar-la 5 vegades i esperar que tots els rivals vagin baixant per obrir a banda, simplement tenir la qualitat de donar-la per sobre del defensa i deixant a Alves amb avantatge en gairebé cada jugada. Com t’has de sentir veient com fas dos gols i ets clau al gol que trenca el partit i que ve el següent partit, un derbi al Camp Nou i et trauen al minut 40 de partit, que a Vigo estàs jugant de luxe i que et canvien als 20 minuts de la segona part. Després veus com l’altre s’arrastra pel camp i que els mitjos rivals li passen pel costat com a motos quan s’incorporen al contraatac. Són un seguit de petits detalls que si la gent veiés el partit en diferit, veient els moviments que fa al camp, molts obririen els ulls.

Hi ha molta gent que diu que fa falta per a controlar el ritme del joc, per a controlar la pilota, etc. Em sembla un argument que fa uns anys podia ser vàlid, avui en dia, amb ell al camp i l’any passat amb Tito també, molts de partits li passen per sobre igualment, no entenc perquè hem de prescindir d’un jugador més al camp que desequilibri i generi espais i un millor atac en estàtic, per a tenir un jugador que fa les mateixes funcions que Busquets.

Després està el tema Messi, un tema que més d’un s’hauria de fer mirar, perquè és surrealista que es critiqui al millor jugador de la història, un jugador que porta anys salvant les castanyes de l’equip i que ha fet al Barça el millor club del món i el millor equip que s’ha vist en la història. Em fa gràcia els que diuen que Neymar està tirant del carro, quan Neymar té els espais gràcies al marcatge massiu i l’organització tàctica contra Messi i contra Iniesta. Ja fa temps que els equips basen el seu estil defensiu a tapar les penetracions en carrera d’Iniesta i de Messi i deixar les bandes lliures perquè el Barça quan arriba a línia de fons és molt difícil que generi perill amb l’alçada dels rematadors. Així tapen els passadissos interiors i a Iniesta i Messi. Però clar, és més fàcil per als amics del club de fans criticar a Messi, com va fer Torquemada per exemple, que no pas criticar que el seu amiguet de les entrevistes i les filtracions no genera res i que ja no està per a jugar.

Messi, sota el meu punt de vista, té una mica de por a encadenar un seguit de lesions musculars, veient com des de que es va trencar cada x temps té problemes, a més que va aprendre de l’any passat i va veure que les garrofes es juguen a final d’any. Jo crec que la preparació aquest any és a la inversa. És un cicle que tots els anys passa el jugador, però durant l’època nadalenca, sobretot de gener, però la gent té molt poca memòria. El debat i les declaracions i opinions, podríem agafar aquests períodes de temps esmentats i serien exactament els mateixos, però clar, omple minuts dels mitjans i pàgines escrites, és el muntatge periodístic que hi ha avui en dia.

Jo ho sento però difereixo de que Messi està malament i que Iniesta està malament. Tots dos estan tirant del carro ofensivament parlant, estan generant els espais per a la resta i estan intentant-ho tot per a poder guanyar els partits, sense queixar-se ni fer caretes a l’entrenador com fan altres ni llençar-li tots els mitjans a sobre. S’estan emportant unes patacades mediàtiques ridícules, perquè ara interessa vendre que la nineta dels ulls de Rosell és el millor del món mundial i és el fitxatge de l’any. Només espero que la cosa es giri i que els jugadors que té Messi cada cop que la toca els tingui ell, ja veurem llavors amb espais el que fa Messi. També serà bonic veure, com quan es juguin les coses aparegui el crack, veure com tots els que l’estan criticant pugin novament al carro de forma miserable i s’oblidin de tot el que estan dient ara.

El clàssic dels covards.

Molt decepcionant el clàssic d’avui. El clàssic que han venut la moto dels milions, de la qualitat, dels cracks, resulta que ha estat el clàssic més descafeïnat dels últims anys, on el Barça ha estat menys fidel al seu estil i on el tècnic un cop més ha demostrat que aposta pel mal menor i per asseure a la banqueta als que no es queixen per a quedar bé amb el de sempre.

Ahir vaig veure la roda de premsa del Tata i em van sorprendre les paraules del Tata quant va dir que l’equip d’avui ja el tenia pensat des d’abans de Milà. Clar, quan tu veus que Cesc és suplent, penses que serà titular en detriment d’algun dels dos mitjos, però clar l’altre jugador que ha fet més rotacions és Iniesta, per tant estava clar qui havia de rotar. Però clar, com asseus a la vaca sagrada al clàssic al Camp Nou?? Doncs decisió salomònica, asseu a Alexis, posa a Cesc i així no cal que tregui a cap dels tres, així s’acaba el debat dels darrers dies, es posa a Messi a la banda de forma absurda per a que corri perseguint a Marcelo i que arribi fos després quan arribi a l’àrea després de fer un esprint de 30 metres. Així s’arregla tot i de passada es reforça el mig del camp, sobretot quan fins i tot un empat segurament l’hagués signat l’entrenador i tot.

Si després veus que Ancelotti surt amb tres centrals i amb el seu equip a jugar com un equip de segona regional, es tanca el cercle del clàssic dels covards. Dels covards dels dos entrenadors, que per a salvar el seu cul el que fan és carregar-se un espectacle. El clàssic dels milions resulta que per la covardia de dos entrenadors es converteix en un partit infumable. Un partit on la primera part es veu un Madrid amb onze tios en dos línies de 4 defensant davant la seva àrea, esperant la errada per amb una passada intentar aprofitar un contraatac, patètic, ni els que es juguen la salvació a final de temporada surten a jugar així. Però és que a la segona part els que ho han fet ha estat el Barça, que amb un gol ja li anava bé i buscava pagar-li al Madrid amb la mateixa medicina que els darrers anys li ha fet el club blanc. Un Madrid que a la segona part ha pujat línies però és que no tenia més remei. Tot i això, com sempre a base de intentar forçar faltes laterals, penjades a l’àrea i corners. La única manera que té d’atacar el Madrid dels milions. Ha tingut una ocasió clara de la vedette que fa una gran parada Valdés, que ve d’una errada al mig camp, un robatori i una passada, la única manera d’atacar del Madrid. Després un xut de Benzemá espectacular que no acaba en gol de milacre, perquè era un xut imparable. Un Benzema, que tant que el critiquen i el volen fer fora i que fins que no ha sortit ell el Madrid no ha jugat a res. Però bé, que el venguin, millor per al Barça, ja han venut a Ozil i a Higuain, ara que venguin a Benzemá.

Però el Barça molt malament. Ja se que sortiran molts a tapar-ho, perquè el que ha fracassat un partit més i li ha passat per sobre ha estat el seu amiguet, però el Barça amb els jugadors que té no pot passar-se la segona part defensant i sortint a la contra. Hi ha una diferència molt important entre portar el control del partit i no arriscar, el que han fet a la primera part, respecte a tancar-se de la manera que s’han tancat a la segona part, amb jugadors que a sobre no arribaven a la pressió ni a tallar les pilotes.

No entenc perquè el Tata, no fa els canvis quan veu que l’equip ha caigut físicament en lloc d’aguantar i permetre que el Madrid tanqui a l’equip dintre del seu camp. No entenc perquè Cesc ha d’acabar fos o jugant d’extrem dret com la segona part per acontentar als tres mitjos. No entenc perquè sempre els canvis són Iniesta i Cesc i es queda el que té 34 anys amb la pobra excusa de que si controla el partit quan és tot el contrari, li passen els partits per sobre i es trenquen i a sobre trenca els contraatacs com ha demostrat la jugada que marxen cinc a l’atac i li fot dels peus d’Alves per a pegar la volteta i permetre que tots els del Madrid puguin baixar a defensar. Perquè ha de jugar Cesc d’extrem dret quan tens a Alexis o Pedro que són extrems??

Jo pensava que amb el Tata, venint de fora i net d’entorn, que posaria als que millor estiguin, sobretot en aquest tipus de partits. Perquè avui, al contrari del que hauria de ser i que molts taparan, es parla més de resultat que de joc, una cosa inexplicable a can Barça i que demostra que al final no se’n van de molt la caverna merengue i la blaugrana, molt d’emplenar-se la boca amb el joc i l’estil i al final se’n van al resultat com els altres.

Del partit destacables la defensa del Barça, que malgrat fer aigües el mig camp defensivament parlant, ha aguantat prou bé, sense patir en excés, tret d’alguna jugada que s’han quedat venuts per errors seus de passada o bé per errors de pèrdues del mig camp. Destacable les dues parades de Valdés que han estat decisives per a seguir per davant al marcador. Molt meritori, un cop més el partit de Busquets, tapant els forats que deixen alguns que ja no estan per a aquests partits, però que juntament amb el treball de Cesc i de Iniesta es pot anar pal·liant, tot i que ha vist una groga molt aviat, ha aguantat perfectament. Partit intel·ligent de Messi, que ja que ha tingut a un mínim de tres jugadors cada cop que tocava la pilota, ha sabut delegar la seva importància per a que altres trobessin els espais que ell generava, amb un Neymar a molt bon rendiment i un Iniesta que ja fa un parell de partits que comença a semblar el que ha estat sempre. Molt bons minuts també d’Alexis, que apart del gol, ha recuperat unes quantes pilotes corrent cap enrere i ajudant a Alves en defensa, un Alves que avui ha fet un partit molt seriós i que ha pujat molt menys per a assegurar la tranquil·litat defensiva per la seva banda.

Però bé, anem amb la polèmica. Estava clar que la jugada de la vedette amb Mascherano, seria la jugada estrella del partit per a la caverna, utilitzar-la per a poder-ho tapar tot el que no han fet el camp, la covardia del seu entrenador després de vendre la moto del nou entrenador i que si serien més ofensius. No és una cosa que sorprengui, perquè les realitzacions ja fa molt de temps que estàs veient el partit i que veus com busquen i busquen i repeteixen vint vegades algunes jugades per assortir als dos programes cavernaris. Avui han fet molts esforços, però han tingut la mala sort que fins aquesta jugada no han tingut molt que rascar, buscaven el fora de joc de Neymar i s’han fet fotre, el penal de mans d’Adriano i s’han fet fotre al veure la involuntarietat. Inclús han tingut un error que suposo que intentaven esborrar la imatge i se’ls ha colat a la retransmissió, perquè si alguna cosa fan els del “estil plus” és tapar tot el que puguin que beneficiï al Madrid. El realitzador s’ha equivocat i ha posat un penal com una casa de Pepe a Piqué a una sacada de falta, molt similar al que va rebre Ramos dimecres contra la Juve, però clar aquell el van repetir vint vegades, avui se’ls ha colat i ha estat només una repetició. Però ja quan s’han trobat amb la jugada que tant en parlen és quan ja han aconseguit el que buscaven. Una jugada per a extrapolar i culpar de tots els mals de la derrota, un penal de Mascherano a la vedette. És igual que minuts abans s’hagi menjat un penal de Pepe a Cesc, és igual que li hagi perdonat dos cops la expulsió a Ramos (manen ous que surti precisament ell a parlar de l’arbitratge), és igual que li hagi perdonat una groga a Carvajal per falta sense pilota a Neymar, després una segona quan ha llençat a Neymar contra les càmeres quan ja havia centrat el brasiler. És igual que li hagi perdonat a la vedette la expulsió per dir-li “cagon de mierda” repetides vegades al linier i a ell personalment, o el mateix Khedira que ha perdut els papers en més d’una ocasió que inclús gairebé li fot galtada una d’elles, és igual que el marrano de Pepe cada cop que ha entrat al xoc hagi entrat amb el colze per davant. La única jugada important del partit és el penal de Mascherano a la vedette, és la jugada més decisiva per a ells i la que demostra el robatori. Resulta que li perdona dos penals al Madrid, dues expulsions i els perjudicats són ells. No res que sorprengui vaja, és la mateixa tàctica de sempre quan perden, és trist però és així els que “cuando pierden dan la mano” es passen el dia plorant i manipulant al personal.

Ha estat molt graciós veure com els de la caverna han repetit i han buscat 14-15 jugades i que quan les han consultat amb els àrbitres analistes, resulta que excepte la jugada esmentada, la resta ha perjudicat al Barça. Una jugada per cert, que fa dos anys, quan el partit estava 0-1 i es jugaven la lliga al Camp Nou, Pepe fa la mateixa càrrega per darrera a Alexis dintre de l’àrea, que casualment el mateix àrbitre tampoc va xiular. Però clar llavors era una càrrega lateral i Alexis el pisciner s’havia deixat caure, que el Madrid havia estat superior i mereixia guanyar la lliga, avui en canvi és atracament clar i penal com una casa. Així en que quedem?? Ens van robar la lliga fa dos anys?? Són molt patètics.

La realitat és que el partit d’avui ha estat partit d’empat a zero i que els dos equips no sumessin cap punt, perquè per joc cap dels dos ho ha merescut, avui ni tan sols es pot dir que el Barça ho ha merescut per joc, perquè no ha estat com per a llençar petards. Però en cap cas el Barça ha guanyat per l’àrbitre ni el Madrid no ho ha fet per l’àrbitre, simplement avui el Barça ha estat més efectiu, en un partit que cap dels dos, per proposta i pel pèssim espectacle que han brindat, han merescut guanyar. Algun dia potser s’haurien de plantejar que el futbol és dels que paguen les entrades i els carnets i els abonaments televisius, que són els que els donen les morterades de diners per jugar a futbol, perquè en aquest tipus de partits, sembla que s’oblidin que l’objectiu més que guanyar o no, és brindar un espectacle per a la gent que paga.

Pagant les patxangues.

El Barça va punxar per primer cop aquesta temporada en competició oficial. Un empat que veient el partit ningú preveia, perquè el Barça estava fent un partit bastant acceptable, però imprecís amb la última passada i la definició. Un partit totalment controlat i pel qual no estava passant ninguna angúnia, sense estridències ni fent un joc meravellós però si controlant la pilota i intentant trobar la porteria contraria des del primer minut de partit. Jo estava mirant el partit i pensava realment que el gol era qüestió de temps que arribés, després a mesura que anava avançant el partit pensava que quan sortís Messi decidiria el partit i finalment ja vaig veure que acabaria en empat si no hi havia milacre. L’equip va començar molt bé, però amb el pas dels minuts, es va notar moltíssim el cansament dels darrers partits de seleccions respecte un equip que feia quinze dies que estava preparant el partit.

Un equip que em sembla respectable el que va fer, amb el pressupost i jugadors que té, però almenys s’agrairia una mica menys d’hipocresia i de cinisme del seu entrenador a la prèvia quan té la cara dura de dir que el seu equip jugarà de tu a tu i que proposarà un partit ofensiu. No entenc perquè tenen que dir aquestes coses, sempre que un entrenador diu a la prèvia que no es tancaran darrera, claven l’autobús de dos pisos davant l’àrea.

Tot i això el Barça va tenir ocasions de sobres per a guanyar el partit, però com he dit abans van cometre errors de precisió a l’última passada o la definició. Ja m’imagino que els oportunistes que s’amaguen i surten quan fa una errada, entre ahir i avui prenen més força que mai contra Cesc, perquè va fallar dos ocasions bastant clares, res de nou a l’entorn blaugrana, que després quan fot un partidas (que ahir va jugar molt bé, però està clar que els simplistes del gol trauran les dues ocasions per a matar-lo, no se’n recordaran del que va generar i l’associació i treball que aporta) diuen que és la seva feina o que si el rival no era molt fort, però que dies com el d’avui surten dels amagatalls. Que hi farem...

El Barça va començar amb un molt bon Neymar, que es va anar diluint del partit, a base de patades i patades permeses per l’àrbitre. És bastant indignant el que està passant amb aquest noi, que tothom deia que vindria d’una manera i que ha demostrat ser tot el contrari, i clar, això els rebenta i han d’inventar i de posar-li la creu a sobre per a que sigui el blanc de les patades. Si a sobre li poses a un àrbitre, que fa dos anys el van enganxar les càmeres a Son Moix, fent-se fotos amb Mourinho i amb els jugadors del Madrid abans del partit, doncs l’arbitratge sibil·lí i permissiu està assegurat. Només així s’entén, que un partit on el que pega les patades, se’n va al descans sense cap targeta i el Barça amb una groga a Cesc per tocar una pilota amb la mà en atac, quan una de les directives arbitrals sobre les mans aquest any diuen el contrari. Però són així les coses, mires el partit d’ahir i és impensable que les estadístiques diguin que Osasuna va fer només 5 faltes més que el Barça i que acaben amb una targeta més només. Un àrbitre que va concloure el seu arbitratge amb la cirereta, després d’afegir tres minuts quan Osasuna feia estona que perdia temps, amb pujades de bessons, amb cinc canvis, etc. Com també una jugada polèmica que si Neymar hagués portat una samarreta blanca en lloc de la blaugrana hagués estat penal. Un àrbitre que inclús va sorprendre al porter rival, que estava perdent temps sacant i que intentava forçar la targeta per a perdre’n més encara i que en canvi ni el va advertir, quan va perdre més d’un minut a cada sacada. Està clar que no interessa que el Barça marxi a la classificació i s’ha de retallar com sigui. El següent pas és Undiano al Camp Nou la setmana que ve. Un clàssic on el que estic comprovant és que l’aficionat blaugrana dona una mica de pena el seu pessimisme continuat, sempre estem igual. He parlat amb bastants culers i encara no he escoltat a ningú dir que la setmana que ve ens podem posar a 6 punts, ja estan tots amb el canguelo. La veritat és que és molt patètic com sempre estan amb la negativitat malgrat tenir un dels millors equips de la història, és increïble com oblida de ràpid aquesta afició. Tenim al millor jugador del món, tenim al millor mig centre defensiu del món, per a mi un del millors porters del món, el millor lateral dret del món, tenim el segon millor jugador del món i un jugador que està demostrant que en breu serà dels millors del món, malgrat això seguim segueixen amb el canguelo, és ridícul.

Però bé tornem al partit d’ahir. El títol d’avui de la entrada és pel tema de les seleccions i la merda de parades de ritmes i de preparacions d’un equip que suposen. A sobre si després els seleccionadors per a salvar el cul, sobre exploten a jugadors contra rivals molt inferiors o en partits amistosos, adulterant competicions a sobre donant descans a segons qui, doncs encara és més lamentable.

Quan veiem que jugadors del Barça ho juguen tot i després veus que la vedette del Madrid i Pepe forcen una groga per a descansar davant Luxemburg, quan veus que Scolari allibera a Marcelo i fa jugar 180 minuts a Alves, quan veus que fa jugar 170 minuts a Neymar, en partits amistosos, quan veus que Isco pràcticament ni juga amb la roja, són coses que fan bastanta pudor la veritat. Quan veus que jugadors com Iniesta o Piqué, arriben amb molèsties a la concentració i els fas jugar partit i mig al primer i dos partits al segon, és una mica com a mínim sorprenent, sobretot quan jugues contra Bielorússia i contra Geòrgia.

Em sembla surrealista que Piqué hagi de descansar a Pamplona perquè hagi jugat tot amb el Barça i els dos partits sencers amb la selecció. Quan veus que Alves descansa pel mateix i que Neymar a partit del minut 60-70 cau en picat físicament és bastant indignant. Indignant perquè tenim una directiva que se li’n foten a la cara, que no pressiona a la federació per a que aquesta merda de partits no els convoquin i jugui la morralla, perquè tant que parlen de Rosell i els grans contactes que té i Scolari se n’està fotent a la cara del Barça. Es veu que Rosell els seus contactes només són per a cobrar a comptes andorrans i aconseguir privilegis econòmics per a les seves empreses, perquè el que està fent Scolari és lamentable, sobretot quan després veus que Marcelo és alliberat i no juga. On estan els grans contactes i la influència brasilera de Rosell??? Tot una colla de mentides publicades pels seus mitjans amics per a vendre la moto.

Els jugadors tampoc se’n van de rosetes, perquè si van al seleccionador que tenen molèsties i que no poden jugar no juguen o no els convoquen, el cas més sagnant és el de Piqué. Piqué a falta de mitja hora, al primer partit, surt una imatge on comença a estirar i a queixar-se de molèsties als isquios. El seleccionador li pregunta si el treu i ell diu que no. Després resulta que no entrena els dies següents i juga l’altre partit 90 minuts més!! Tant de catalanisme i barcelonisme i no pot ser una mica més intel·ligent i aprofitar-se de les circumstàncies per a “escaquejar-se” de no jugar aquestes patxangues?? S’entendria que en un partit important arrisqués, però contra els que van jugar?? El mateix amb el que tant estima el Barça, que cobra per la seva fidelitat un plus econòmic, que és tant madur i responsable, no pot dir-li a Del Bosque que anirà al mundial però que no està per a jugar aquests partidets?? No ho entenc la veritat.

Com tampoc entenc que el Tata no faci més rotacions en un partit així. Si no juga Sergi Roberto contra Osasuna, després de la parada per seleccions, si no juga Song que s’ha quedat a Barcelona, si no juga Tello, Dos Santos, etc. quan jugaran??

Ahir un cop més va tardar molt a fer els canvis i jugadors que estaven fosos van estar més temps del degut al camp, amb vint minuts poques coses es poden fer la veritat, sobretot en un partit en el qual tens poques ocasions de gol.

Segueix sense agradar-me la tonteria de posar a Cesc de fals nou i que hagi de fer la feina defensiva d’alguns que ja no la poden fer i que després a sobre tingui que arribar com a referència després d’esprints continuats i encara volem que tingui la definició de Romario quan arriba ofegat, després de pressionar a dalt, defensar de part de l’altre i tenir que fer els gols. Aquesta fórmula només s’està fent servir per la covardia de l’entrenador a no asseure a un dels tres del mig camp. Perquè si rotés amb sentit i cada partit hagués descansat un, doncs la cosa no generaria cap problema, el problema és quan sempre s’asseuen els dos mateixos, o quan tens dues fitxes del primer equip amb dos jugadors que no els poses per a res i quan són molt vàlids. El problema és quan socarres a jugadors que venen de jugar molts minuts i t’enfrontes a jugadors que fa dues setmanes que estan preparant aquest partit, que juguen a casa a un camp petit i amb la gespa alta i seva, que es tanquen al darrera. Els jugadors van fer un bon partit fins que van caure en picat físicament. Una llàstima la veritat.

Però bé, les coses no són tan dolentes com les pinten, per molt que tinguin aquesta madriditis l’entorn de la obsessió de superar al Madrid de fa 60 anys la seva arrencada de lliga, que ja veus tu a l’aficionat del Barça (el que té dos dits de front, que no té madriditis) si s’acaba guanyant la lliga que collons li importa el rècord de la prehistòria. El Barça ha punxat a un dels camps on fa anys que li costa deu i ajut guanyar, un dels camps on quan mires el calendari ja poses la creueta de partit on es pot punxar perfectament si tens un mal dia. Ahir va punxar l’Atlètic i som líders en solitari i dissabte podem estar a sis punts del tercer com a mínim. Però bé, si convé parlem de crisi i au, que és el que ven i així no es parla de la vergonya de decisió de la directiva, que ha decidit fer els miserables i escudar-se en una norma que ja fa molt de temps que està posada, per a recaptar i recaptar, l’únic que saben fer. Els preocupa que els nens puguin entrar gratis a un camp que s’omple 2-3 cops a l’any, però segueix insistint amb la grada d’animació i en trobar la fórmula de pagar favors als Boixos i deixar-los entrar al camp. Després se’ls omple la boca amb que els nens són el més importants, que si ells anaven de petits amb el seu avi i bla bla bla. Lamentable.

Que els arbres no tapin el bosc.

Abans de posar-nos en matèria comentar una mica el tema de l’assemblea del Barça. Una assemblea com totes les del món del futbol, on està més conduïda que res, on van sempre els mateixos i normalment es reuneixen prèviament amb els representants del club i ja saben el que votaran. La “democràcia” elevada a la màxima expressió, menys de mil compromissaris, d’un total possible de vora els quatre mil. Quatre mil persones que voten el que ha de fer el club d’un total de més de 150000 socis. És curiós com tenen més poder un número ínfim representativament parlant, que el que necessita un grup de gent per a presentar una moció de censura, que ara gràcies als quatre gats que voten, encara és més complicat i passa d’un 5% a un 15%.

Però per a votar ja els va bé que com menys vagin i si són de la seva corda i els han menjat el tarro primer, encara millor. Cada cop tenen menys interès aquest tipus d’actes, com passa amb la política, manipulacions informatives, enganys maquillats i una pantomima pública. Però bé, així encara van dient que el club és dels socis. Bona mentida. El president del Barça, el de Qatar, estarà content, li han aprovat totes les gestions i el segrest mediàtic i publicitari del club.

Com una mentida és l’anàlisi després del partit amb el marcador a la mà. Un partit en que tot és fantàstic, però que va tenir bastants minuts que va ser tot el contrari, contra un rival assequible i que a sobre va sortir a l’atac. Cosa que és d’agrair per suposat, però que tapa moltes carències que s’han vist durant el partit.

Un partit que mira que és difícil trobar un jugador que individualment hagi fet un mal partit, cap va fer una errada garrafal que la gent pugui recordar, però el joc col·lectiu va ser pitjor de l’esperat, sobretot veient el rival que era. L’equip en tota la primera part va estar molt partit i va deixar autèntiques autopistes al mig camp, que com dic no es va notar tant ahir perquè els dos jugadors que jugaven al centre de la defensa van fer un partides i Song també va tallar molt de joc, però també ajuda que la qualitat dels jugadors del Valladolid no fos, per dir-ho d’alguna manera, top mundial. Es van produir moltes situacions d’un contra un i aproximacions perilloses que jugadors de primer nivell no perdonen. El partit estava passant per sobre als jugadors de mig camp i era un partit massa d’anada i tornada per als interessos del Barça, a sobre es va avançar el Valladolid amb un error de marcatge però que probablement tampoc hagués servit de res, perquè el corner estava molt ben sacat i el que va rematar li treia un pam a Adriano.

El partit d’ahir va marcar el Valladolid però en cap moment la gent va patir pel resultat, més veient la fragilitat defensiva del Valladolid, es veia clarament que era qüestió de temps la golejada. A més l’empat va arribar ben aviat, un goles de Alexis que cada cop està callant més boques, però que segueix sense tenir el beneplàcit de l’entorn blaugrana, que quan fa un partidas diuen que el rival era molt fluix i a la mínima que poden li foten clatellada. Passa de marcar un gol decisiu amb el Sevilla i que al partit següent el tornen a matar. No hi ha el mateix raser amb Alexis que amb la resta, però està clar que Rosell ja fa temps que el vol vendre i portar a un jugador més mediàtic i que fitxi ell. Per sort va arribar el Tata i va confiar plenament amb el Xilè, que li està agraint la confiança amb gols i amb molt bons partits, poc a poc va a més i cada cop aporta més coses a l’equip. Un jugador que a més és molt generós i que ahir li va regalar un gol cantat a Neymar per a que vagi agafant moral, malgrat jugar a la seva posició i ser competència, li dona el gol en lloc de buscar el hat trick, cosa que diu molt a favor d’ell.

Molt bon partit també de Neymar, que segueix barallat amb el gol i encara que va fer el quart, amb empat a zero en falla una que un jugador de la seva qualitat no pot fallar mai de la vida, però bé esperem que poc a poc es vagi assentant i guanyi en moral de cara a pròxims partits. Els detalls tècnics i la aportació en el desequilibri ofensiu ja fa dies que el té, a més demostra, com molts pensem, que pot jugar perfectament de fals nou i no cal apostar per la fórmula defensiva de posar a Cesc de fals nou. Dic defensiva perquè quan juguen així s’assemblen massa al joc horitzontal i de possessió defensiva.

El que em preocupa més d’aquest tipus de partits, és el conformisme resultadista de l’entorn i molts aficionats quan es juga un partit que no es realitza un bon joc que posen per davant el resultat al joc, la frase és “però almenys hem guanyat”. Aquest és el primer pas per a perdre l’estil. El partit d’ahir no va ser en cap moment d’estil Barça, el partit va ser d’anada i tornada sense cap tipus de control, malgrat estar el deu del futbol per a l’entorn dintre del camp, que corria com un pollastre sense cap. Però clar, com que després amb el partit trencat i el Valladolid fos va fer una passada de gol ja porten dos dies que no caguen amb ell, obviant evidentment que en moltes fases del partit no va fer la feina que li tocava i que era controlar el joc, evitar que fos un partit d’anada i tornada i defensivament aportar zero ajuda als seus companys. Un clar exemple del que dic és el segon gol d’Alexis, que he escoltat que si gran passada de “l’arquitecte de Terrassa”, una passada recta sense ningú pel mig. Però no es fixen en que, ha de venir Alves des del lateral, a la rodona de mig camp fent un esprint per a provocar l’error en la pressió al mig centre rival, quan l’altre estava a dos metres d’aquest jugador. I encara vaig haver d’escoltar a alguns dir que és recuperació de Xavi. Increïble.

Alguns d’aquests, son tota la colla de palmers de la retransmissió de la Ser Barcelona, que donen fàstic les seves retransmissions per l’àudio en català del plus. Fins ara m’aguantava i els posava per escoltar la retransmissió en català, però és que ja és insuportable veure com als seus “amics” els llepen el cul i que altres facin el que facin els maten igualment i aprofiten qualsevol esquerda, per petita que sigui, pera matar-los. Ahir va ser l’últim partit que poso el dual en català, és trist però és així i mira que els que ho fan en castellà són dolents.

Com he dit al començament, no es pot dir que cap jugador ho hagi fet malament, tampoc ho puc dir de Xavi quan fa un gol i participa en un altre de forma important, però fins al moment del gol estava fent un partit més que discret, la diferència és que jo puc reconèixer que jugui uns bons minuts, que els altres no reconeixen quan juga malament i ho tapen. És el que té ser lliure a l’hora d’opinar. M’ha fet gràcia també com alguns de seguida han sortit de baix les pedres de forma oportunista a dir-me que si Xavi tal i qual i que si no tinc ni idea de futbol. Una flor no fa la primavera, però per a alguns es veu que si. Tant de bo altres jugadors se’ls valorés la meitat del que valoren a Xavi amb partits molt millors.

Aquests són els partits que ha de jugar Xavi, el problema és que juga aquests i els importants i que s’està rotant a Iniesta i Cesc. Iniesta ja porta massa partits a la banqueta i comença a fer cara d’emprenyat, igual que Cesc quan va ser el substituït. Després fotran el camp com Thiago i de seguida sortiran els de sempre a matar-los, a llençar merda sobre ells i a dir que són uns mercenaris i que no senten els colors. La veritat és que és per a emprenyar-se en el cas d’Iniesta. Perquè com dic, si els partits importants els juguen aquests dos, cap dels dos crec que tinguin problema en rotar en partits com el d’ahir. El problema ve quan als partits importants també rota un dels dos.

Del partit d’ahir es pot destacar també a Bartra i a Song, dos jugadors que en cada partit demostren que poden jugar en aquest Barça i que la tranquil·litat que et dona la regularitat és el millor aliat de cara a fer bons partits.

L’arbitratge horrible, com habitualment amb el Barça, però ahir va ser molt molt descarat. Però que hem d’esperar d’un àrbitre que ha estat a la nevera per un clàssic, que va xiular malament però sense afavorir al Madrid, que va quedar eliminat de la copa davant del Barça que el van culpar per no parlar del joc patètic que va fer l’equip blanc. Un àrbitre que sempre que xiula al Barça la lia, ell i el seu germanet, ja la va muntar el seu germanet a Mestalla i ahir li tocava al germà gran. La única explicació que li veig a que no xiulés cap dels dos penals, és que eren a Neymar i li foti que fitxés pel Barça i no pel seu equip preferit. Perquè és impossible no veure aquests dos penals. Després quan veus en altres camps els penals que xiulen és quan se’ls notà el llautó.

Però bé canviem a les seccions. Enhorabona a la lliga Asobal. Han aconseguit que el Barça guanyi només de 16 gols i que no arribin als 40, només 39. Progressen adequadament. Quina lliga més avorrida, ni he vist un partit del Barça ni en penso veure cap de lliga. Després quan les assistències al palau siguin paupèrrimes, de seguida sortiran els amics de Rosell a qüestionar la utilitat de les seccions, en lloc de criticar que no hagi intentat que juguin una lliga més competitiva.

El bàsquet. Ahir es va perdre la supercopa davant el Madrid. Un partit que es podria dir que comença la temporada, que s’han fet molts fitxatges, que falten Navarro i Lorbek, que s’han d’acoblar els nous, etc. Però la realitat és que seguim amb un entrenador lamentable, que demana temps mort i que l’única premissa que dona per a l’atac de l’última possessió del segon quart, és que vol que es tiri a partir dels 21 segons de possessió, que és l’únic que li importa. Uns temps morts que el Barça després d’aquests va fer atacs molt dolents.

Seguim amb un Huertas que en fa de bones i de dolentes i que segueix perdent pilotes absurdes per intentar passar-la sempre quan s’ha quedat sense bot i a l’aire. Dels fitxatges doncs bé alguns, altres no tant. Pullen i Dorsey per a mi sobren, sobretot quan es fa fora a Pete i sobretot quan Dorsey li està traient minuts de joc a Todorovic que l’any passat va demostrar moltes maneres quan va jugar. Per a jugar de cinquè pivot no calia portar al sabata aquest. Igual que el Pullen aquest. Les referències que tinc i la definició que donen els entesos és “remena molt bé la bola i té molt bon llançament exterior”.  Jo l’he vist tres partits, li donaré encara alguns més de marge, però els darrers tres partits que he vist és que remena tant la bola que se la menja en patates, de llançament exterior, acceptable quan llença sol amb temps per armar el llançament, sinó res, ahir va fer riure. Esperarem uns partits per a que s’acoblin, però dona la sensació que amb aquest entrenador ni amb Kevin Durant guanyaria alguna cosa... 

Sort.

Aquesta setmana, per desgràcia hi ha temes extra esportius per a parlar. Com sempre, afecta al mateix, al pitjor president del Barça després de Gaspart. Cada dia van sortint diferents temes lamentables al respecte, primer les diferents noticies de jugadors que no estan renovant i altres que estan donant llargues en les negociacions, que diuen els entorns d’aquests que és per culpa del president, per molt que els mitjans al seu servei intentin vendre la moto i vendre la cosa com si els jugadors volguessin cobrar massa diners o que vulguin marxar del Barça.

Després està el tema de la empresa que va muntar les façanes de la masia, que volen denunciar al club per 100 milions per incompliment de contracte, un contracte que alguns estan intentant vendre la moto que el va fer Laporta, però que resulta que es va anul·lar i es va signar un de nou amb l’actual junta directiva. Però clar, no és Qatar la empresa aquesta i els que tenen segrestat al club igual no els agrada el que volia fer la empresa encarregada.

Ara resulta que dilluns es presentarà una moció de censura contra el president, un col·lectiu que els pròxims dies anunciarà perquè la presenta, però que l’ha de presentar abans de que es faci l’assemblea de compromissaris, on està previst que es passi d’un 5% de signatures a un 15% per a poder presentar una moció. El president del Barça agafant exemple del seu homòleg i amic madrileny, que cada cop té més segrestat el club i cada cop més infranquejable l’accés a la presidència. Una assemblea, que la veritat no se ni per a que la fan, perquè cada cop estan més manipulades i enganyen més al personal, sortiran amb els seus Power Points carregats de fum i de mentides i els menjaran la bola als corresponents socis compromissaris, que amb que el club estigui de forma sostenible i es vagi guanyant, ja estan contents.

Les mocions de censura, a un club de futbol encara més, sempre tenen una gran dificultat, perquè no són mai quan toca, en el cas d’un equip de futbol encara menys. Perquè quan es fa, a començament de temporada, a mitjans o al final?? A començament és complicat perquè si es fa fora a la junta llavors eleccions i junta entrant ens n’anem gairebé a mitjans de temporada i sense poder fer fitxatges es comença la lliga. A mitjans de temporada es genera una situació incòmoda i la lògica intranquil·litat dels membres del club. A final de temporada corres el risc de que passi el mateix que a mitjans però a sobre que t’estiguis jugant tots els títols, apart de que és temporada de mundial i encara es complica més la cosa.

Una junta directiva, que podria vetllar una mica més pel tracte mediàtic, que reben alguns jugadors del Barça i tota la merda que s’està llençant sobre Messi, com per exemple avui:

http://www.marca.com/2013/09/29/futbol/equipos/barcelona/1380465673.html

No m’estranya veient la “protecció” dels diferents jugadors tot l’any que no tinguin molt de feeling precisament amb la nova junta. Però bé, tots els directius contents, perquè es peguen la gran vida i a sobres tenen el poder fàctic del Barça, posant amiguets allà on els interessa.

Però bé anem al futbol. La entrada es diu sort, perquè sort que la lesió de Messi no és molt greu i sobretot perquè ha caigut en una data al calendari que no és molt preocupant. Si les coses van bé només seran el partit a camp del Celtic, a casa del Valladolid i després hi ha parada de seleccions i no haurà de marxar a jugar amb Argentina. Però això no treu que no hi hagi coses a comentar.

A molts els sorprèn el perquè passa això amb Messi que no es trencava i ara es trenca. El problema per a mi està clar. Primer la sobrecàrrega dels darrers anys de voler-ho jugar tot que li estan passant factura. Potser aquesta lesió li fa recapacitar i cabrejar-se menys quan el treuen amb el partit sentenciat, però sobretot tenir una mica més de responsabilitat i de maduresa amb el tema de les lesions. Perquè això també ve de la lesió que es va fer a París l’any passat i que no es va curar bé. Va arriscar i la va cagar, total per acabar perdent igual amb el Bayern. Però es que després va continuar jugant i es va tornar a trencar i sense l’alta mèdica va marxar a jugar amb Argentina i va jugar dos partits molt durs físicament. Però es que a més les vacances se les va passar viatjant i jugant bolos benèfics. Hem de tenir en compte també que aquest any hi ha mundial i que Messi el té entre cella i cella. Veurem com acaba la temporada.

El partit molt poca història, equip que es va tancar al darrera i a trencar el joc a base de patades, permeses per l’àrbitre que toqui cada setmana, aquesta setmana va ser Ayza Gámez. Que barat que surt pegar-li al Barça. Després encara el posen al mateix sac que al Madrid quan afavoreixen a aquests, quan la cosa no té res a veure. S’està intentant que no marxi a començament de temporada, amb arbitratges tendenciosos i ajudes al rival, però per sort el rival futbolísticament encara no sap al que juga i li costa molt guanyar als equips, sobretot fora de casa i sort que ja els han regalat bastants punts, perquè sinó la lliga ja estaria pràcticament sentenciada, cosa que precisament no volen els que designen i prenen les decisions a les altures.

El pitjor de tot, per a mi, la decisió que va prendre el Tata quan es va lesionar Messi, de treure a Xavi per Messi quan el més lògic era treure un davanter, sobretot a Neymar, perquè era el que demanava el partit. Però clar, ja que els deixes a la banqueta, li va arreglar la papereta arreglada al Tata, que ho va aprofitar per acontentar al jugador i per prendre la pitjor decisió. El partit va ser molt fluix, com quan juga Espanya que defensa amb la pilota més que jugar a futbol. Segueixo sense entendre perquè ha de posar a Cesc de davanter quan tens davanters purs i quan el perds per a l’última passada i per al desequilibri al mig camp i el treball tàctic de que no es parteixi l’equip. Però bé, com que va guanyar sembla que ara l’entorn i afició es conformarà amb els resultats, com a l’equip rival, quan històricament no ha estat així. Ja ho va dir Serrat l’altre dia, que mentre guanyi pot jugar amb l’estil que es vulgui. Aquest és el primer pas per a perdre tot el que s’ha guanyat els darrers vint anys amb aquesta filosofia i estil de joc, alguns cops més exitoses, d’altres menys, però amb un estil únic i admirat per tothom. Un equip on s’ha xiulat a Robson quan ho va guanyar pràcticament tot, per l’estil de joc de l’equip. Una pena la veritat.

Del partit poc a comentar, el més destacable per a mi el gran partit de Bartra, que no fa més que donar la raó als que ja fa temps que diem que es deixin de tonteries de centrals i que tinguin un parell de collons de posar-lo. Per a que fitxar un central “de projecció” estranger, quan tens un dels millors centrals potencials a la banqueta i de casa?? Però clar, n’hi ha que els interessen les comissions de fitxar i les rodes de premsa i treure pit.

Un altra cosa a destacar el partit d’Iniesta, que sembla que comença a agafar el ritme i que és indiscutible en aquest Barça i espero que al futur Barça. El partit va tenir poca història i va tenir dos parts diferents, un començament acceptable i un goles del millor jugador de la història, que fa les coses amb una facilitat insultant. Llavors es lesiona i la primera part l’equip penso que va acusar bastant aquesta lesió, quan es fa mal l’argentí és un cop bastant dur. La segona part va ser millor i va arribar el segon gol de la sentencia, però que no va ser realment bon partit, no van estar malament, a ningú se li pot recriminar res, però no se’n va sortir ningú.

Per acabar dos apunts de seccions. Primer el filial del Barça. Avui un cop més ha perdut, donant una imatge bastant pobra. Però clar com tenim els mitjans que tenim, que només miren on està a la classificació i els resultats, que ni miren els partits, després els escoltes o llegeixes alabant el joc del Barça i el treball d’Eusebio. Potser s’haurien de passar pel mini o posar esports 3 i mirar-ne algun de partit i després llegir novament el que han escrit sobre el filial durant l’any. Avui sense anar més lluny, el crack Eusebio que es lesiona Dongou. Com es pensa que és Pep es veu, decideix jugar amb Denis de fals davanter, perquè hi entrenadors que es pensen que es poden fer aquestes coses sense entrenar-les i el resultat doncs ha sortit com s’esperava, el millor jugador ofensiu que desapareix del joc de l’equip i marca el gol el rival. Llavors rectifica i treu un davanter, quan ja es massa tard. A això se li pot sumar que jugui Ilie, per ser net de qui és, que jugui Patric de lateral, perquè Eusebio se li ha posat al cap que ha de ser lateral i que és un colador i moltes més decisions que es pensa que és com a la play o la xbox, que poses el jugador i et posa posicions que pot jugar i el poses i ja està. Molt patètic.

L’altre és el crack Pascual, aquest cop el d’handbol. Un entrenador que té un equipas, aspirant a tot i que guanya de 20 tots els partits de la poca competitiva asobal, però que després resulta que el primer partit de xampions, l’empates amb un equip macedoni. Potser ho guanyarà tot, però no serà precisament per tenir un bon entrenador, aquests jugadors pràcticament que els pots deixar sense entrenador que guanyarien el 80% de partits, però clar n’hi ha alguns que es necessita entrenador, sobretot a la xampions i aquí és on per desgràcia el Barça està fent riure als partits importants, gràcies a tenir un entrenador que no està capacitat. Que hi farem, però clar, tenim una junta que li interessava més fer fora a Masip, per ser una herència de Laporta, que posar un entrenador com deu mana.